dissabte, de setembre 09, 2006

Granollers, una ciutat per Viure-hi


publicat al butlletí municipal del mes de Setembre

Recentment s’ha celebrat el Ple de l’Ajuntament, on es debat l’estat de la ciutat, i on es fa un repàs de les actuacions del govern municipal i les perspectives de futur.
D’aquest debat, s’ha palesat que l’activitat del govern municipal és l’adient per seguir fent de tots els indrets i racons de Granollers, una ciutat acollidora, humana, a mida de les persones que hi vivim. Això es constata en l’aplicació del Programa d’actuació municipal.
Per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i cotxes. Granollers, com a totes les ciutats, és la història, dit d’una altra manera, el producte més evident de la civilització, i amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.
Granollers representa la memòria col·lectiva de tota una societat. El govern municipal sap que si la ciutat està ben organitzada i planificada, ajuda a fer més forts els sentiments de pertinença, de seguretat, de benestar i integració social. Això és el que fem.
Aquest Granollers a mida de les persones, no és tan sols el seu paisatge urbà i arquitectònic, que per cert estem articulant amb dignitat i sensibilitat, perquè serveixi de referència simbòlica per a tots i totes els que hi vivim.
Granollers és una ciutat en què es viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar al marge. És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups.
Estem treballant, i el POUM n’és la constatació més clara, perquè la nostra ciutat, Granollers, sigui una ciutat compacta, amb una intensitat adequada, per garantir al mateix temps, la qualitat de vida i una accessibilitat còmoda a tots els serveis necessaris. Granollers és garantia de qualitat de vida; així ho veuen la majoria de persones. Les nostres politiques han estat, i estan, orientades a evitar una indesitjable segregació entre els diversos sectors que integren la població i entre les diverses activitats que integren la vida a la ciutat.

divendres, de setembre 08, 2006

1.000 dies de govern progressista, una Catalunya més forta.


Article publicat el 8 de Setembre de 2006 al 9Nou

Els homes i les dones de Catalunya, fa tres anys vàrem fer confiança a un nou govern. Els partits catalanistes i d’esquerres ens vam posar d’acord, amb un govern d’ampli suport parlamentari presidit per Pasqual Maragall. El PSC n’ha estat el pilar bàsic.
En aquests tres anys de govern, a Catalunya li ha anat bé. Hem abordat amb èxit la reforma de l’Estatut. Avui es reconeix com mai la nostra realitat nacional, tenim més competències per resoldre els problemes reals de les persones i més recursos econòmics per tal de poder exercir-les.
Ha estat possible gràcies a l’impuls de governs encapçalats per socialistes, tant a Catalunya com a Espanya, i sobretot en no existir la majoria CiU i PP al Parlament, que no va dubtar a pactar no reformar-lo amb la voluntat única de mantenir-se en el poder.
Però les polítiques que millor defineixen l’acció del govern són el gir a les prioritats de govern, que estic convençut que seran ratificades el dia 1 de novembre, amb un ampli suport al candidat a president José Montilla, una persona compromesa amb el catalanisme polític des del inici de la seva activitat política, no com altres.
Amb el PSC en primera línia, hem començat a fer una Catalunya més avançada socialment, més ben gestionada, amb polítiques de govern pensades per a les persones. Si donem resposta als problemes reals, actuals i futurs de la gent, estem donant resposta al problemes del país.
En tres anys s’ha fet més feina que en les darreres dues legislatures de Jordi Pujol i Artur Mas, i el seu pacte amb el PP. Les polítiques socials representen avui el 50% de la despesa en el pressupost de 2006, els recursos han crescut un 56% en aquests tres anys, i aquesta prioritat ha quedat ben palesa.
La inversió en salut s’ha triplicat, i ja s’ha traduït en nous CAP, a la comarca del Vallès Oriental 12, i la remodelació d’un altre, 2 consultoris locals, la millora dels Hospitals de Granollers i Sant Celoni i l’inici de la construcció del nou Hospital de Mollet del Vallès, el compromís de la remodelació de Policlínica del Vallès i la construcció de un nou CAP a Sant Esteve de Palautordera, i la reducció de llistes d’espera. Un total de 138 milions d’euros per recuperar a la comarca el dèficit inversor de la darrera dècada.
El Pacte Nacional per l´Educació preveu la inversió de 1.200 milions d’euros. S’han creat més de 300 nous centres -25 al Vallès Oriental- amb una inversió de 55 milions d’euros, i els acords amb els ajuntaments permetran duplicar el nombre de places públiques d’escoles bressol: 1.456 a la nostra comarca.
Un dels objectius ha estat també la millora urbanística, social i econòmica dels barris, per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels que hi viuen. Amb la Llei de Barris els ciutadans van poder veure que aquest Govern no els deixava de banda. 600 milions d’euros han arribat a prop de 50 barris de tot Catalunya, 2 al Vallès Oriental.
Pel que fa a l’habitatge protegit, el balanç és positiu. Al juliol de 2006 s’havia iniciat la construcció de 34.483. El problema de l’accés a un habitatge digne i a un preu assequible és una prioritat, i el compromís del PSC serà que, com a mínim, un de cada tres habitatges nous tingui algun regim de protecció.
Els ajuntaments han vist com es duplicava les subvencions de la Generalitat en els seus programes d’inversió local.
Les properes setmanes segur que podrem seguir contrastant les politiques dels uns i dels altres. De moment, mentre el PSC explica l’acció de govern d’aquests tres anys i avança actuacions del seu programa electoral, CiU i els seus líders, Duran i Mas, només es dediquen a criticar José Montilla, amb les mateixes desqualificacions que feien servir contra Pasqual Maragall a la campanya de 2003.
José Montilla i el PSC són garantia de bon govern, i del desplegament ambiciós del nou Estatut en favor de les persones.
Ha arribat el moment de seguir construint, com hem fet en aquests tres anys, una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de l’habitatge accessible i del benestar.
Ho farem, com millor ho sabem fer, solucionant problemes, mirant per les persones.

dilluns, de juliol 31, 2006

ARA ÉS L’HORA DELS CATALANS


Article publicat a la revista del Vallès 28/07/2006

Amb aquest missatge es presentava José Montilla com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, a les eleccions que es celebraran el proper 1 de Novembre, dia de tots sants.

El perquè d’aquesta afirmació? Probablement és una obvietat, però no està de més seguir recordant que el nou Estatut de Catalunya reconeix com mai la realitat nacional del nostre país, ens atorga més competències per resoldre els problemes reals de Catalunya, que són els de les persones que hi vivim, i li dóna més recursos econòmics al Govern de la Generalitat per tal de poder exercir-les.

Ha estat possible gràcies al treball de moltes persones, però sens dubte, perquè a Catalunya hi havia un govern progressista encapçalat per un socialista, Pasqual Maragall, i al Govern d’Espanya, un altre socialista, José Luis Rodriguez Zapatero.

En política, sens dubte, es poden donar casualitats, però la realitat és que Catalunya ha avançat en autogovern quan el PSC ha estat al centre de la gestió política catalana, en la transició política amb el retorn del President Tarradellas i la redacció de l’Estatut de Sau, i ara amb el nou Estatut, possible entre d’altres raons, en no existir la majoria tàcita CiU i PP al Parlament, una dreta probablement contradictòria entre ella en allò simbòlic, però que va pactar no reformar l’Estatut per la voluntat única de mantenir-se en el poder.

La construcció nacional ha estat un dels principals pilars sobre els que hem fonamentat l’actuació política de les institucions a Catalunya al llarg d’aquestes darreres tres dècades. Avui, amb el nou Estatut, ara ja en vigor, la realitat nacional està reconeguda i garantida com mai. Aquesta ha estat també l’aposta del PSC, en tant que partit catalanista i d’esquerres.

Partint d’aquest reconeixement, que es fonamenta també en la visió que el PSC i el PSOE, i el president Zapatero, tenen de l’Espanya plural, ara sens dubte cal aprofundir com mai en la construcció social en el més ampli sentit de la paraula. El centre de les polítiques per al PSC no són només les institucions d’autogovern o els símbols, són les persones, totes les persones que viuen a Catalunya.

A partir de l’1 de novembre, serà l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans. El PSC, i el que estic convençut serà el proper President, és a dir, en Montilla, garantirà des dels poders públics la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.

El govern de la Generalitat, que tindrà més competències i diners, s’haurà d’ocupar dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva.

Montilla i el PSC són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari. Ha arribat el moment de seguir construint, com hem fet aquests darrers tres anys amb Maragall, una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l’habitatge accessible, de l’Espanya plural, de la cultura, del benestar.

El PSC és un partit plural, de llarga tradició catalanista i d’esquerres, que ha posat sempre en la seva activitat prioritària les persones. No concebim Catalunya sense pensar en la millora de la vida dels catalans i catalanes, siguin d’origen o de sentiment. Catalans en som tots, senzillament perquè hem triat viure aquí.

dimarts, de juny 20, 2006

Catalunya ja té nou Estatut

Ja tenim Estatut. Catalunya ha dit SÍ de forma contundent i inequívoca. Tres de cada quatre persones que van anar a votar van dir que Sí volen el nou Estatut. El dia 18 passarà a la història com el dia en què els catalans i catalanes, lliurement, van optar per mirar endavant amb optimisme. Un altre cop, la sensatesa dels catalans i catalanes s'ha imposat als extrems.

Catalunya comença una nova etapa i no està de més recordar que això ha estat possible gràcies a què a la Generalitat hi ha un govern d'esquerres, amb el PSC com a tronc central, i a Espanya governa el PSOE. I que si hi ha algun partit que ha lluitat de valent i ha estat generós per tenir Estatut, ha estat el PSC. A altres, com CiU, que ara es volen apuntar l'èxit, se'ls ha de recordar que van estar vuit anys al Govern de la Generalitat gràcies al PP a canvi de no encetar aquest tema. I que en el procés estatutari van tensar la corda tot el que van poder, per després destensar-la i emportar-se la famosa foto. Hi ha qui ha jugat un paper amb un interès del tot partidista, amb la mirada posada sempre en les autonòmiques, i hi ha qui ha posat per davant els interessos del país, encara que això representès un desgast polític per al Govern de la Generalitat. I jo espero que les persones d'aquest país sabran valorar el paper de cadascú.

Com el paper que també està fent el Partit Popular, intentant manipular la realitat, apuntant-se com a pròpia l'abstenció que hi va haver. Cal recordar que en democràcia decideix qui exerceix el seu dret a vot i que és del tot injustificable i impropi d'un partit amb vocació de govern intentar deslegitimar un resultat tan inqüestionable i, fins i tot, portar al Constitucional un text acordat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya i refrendat després per una amplíssima majoria de ciutadans i ciutadanes. A més, és clarament indigne intentar apropiar-se d'aquesta abstenció, ja que la gent que no va anar a votar, senzillament no va expressar la seva opinió i, en tot cas, implícitament acceptaven l'entrada en vigor del nou Estatut. La gent que no el volia sí que ho va dir a les urnes, encara que amb un índex prou baix. Com a demòcrata em preocupa que el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, demanès a Zapatero la mateixa nit del dia 18 la paralització de l'Estatut. En democràcia, no val tot, en tot cas, el que val és el vot i sembla increíble que a hores d'ara encara hi hagi algun partit al que se li hagi de recordar.

dissabte, de juny 10, 2006

Raons pel SÍ


SÍ A FAVOR DE LA GENT.

Catalunya necessita més competències i un millor finançament per fer front als reptes de futur, reptes que afectaran de manera substancial la qualitat de vida de les persones que vivim en aquest país. El nou Estatut que es sotmetrà a aprovació de tots els ciutadans i ciutadanes el proper diumenge dia 18 de juny és una eina poderosa per al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal de poder desenvolupar polítiques socials a favor de les persones.
L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà arrelar el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè ens donarà més eines com a país per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats. Ara és l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans i en més recursos per a les polítiques socials, també per als més desafavorits. El 18 de juny, quan anem a votar, també haurem de pensar sobretot en el que més convé als catalans i a les catalanes; haurem de posar en primer lloc les persones.
El nou Estatut estableix, a diferència del vigent, un capítol de drets i deures, és a dir, hi ha un compromís clar amb la gent de Catalunya en proclamar la voluntat dels poders públics de garantir la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.
El Nou Estatut s’ocupa de les persones i es compromet amb determinats col·lectius. L’Estatut reconeix, tal com reclamen els membres del col·lectiu de persones amb discapacitats (350.000 catalans i catalanes), la necessitat de treballar per donar suport a les seves mancances i aspiracions, aposta decididament per la seva integració econòmica i social (per exemple: amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències sobre el servei de rodalia de Renfe i podrà actuar per eliminar les barreres arquitectòniques en les estacions). Pel que fa a la gent gran, el nou Estatut vol evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social. El nou Estatut vol que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació, promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. L’Estatut de 2006 estableix també el compromís de protegir els infants de situacions de maltractament, abandonament i pobresa, assumint la competència exclusiva en protecció de menors. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que conjuntament amb la salut, l’educació i les pensions, ha de garantir el benestar dels catalans i catalanes.
El nou Estatut suposa un aprofundiment en la qualitat democràtica, establint criteris de paritat entre homes i dones.
El nou Estatut, al meu entendre, s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, incorpora noves competències i millora les que ja tenim, per fer possible treballar més i millor pel benestar i el progrés del país.
El sí ens fa avançar, el no ens deixa en un carreró sense sortida. El no serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar-lo al Tribunal Constitucional.
En favor de les persones que vivim a Catalunya, ara sí que toca, ara toca un sí.
(article publicat el 9 de Juny al 9Nou)
UN SÍ CONVENÇUT.

El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya. L’any 2006 la realitat catalana, les necessitats de la nostra societat, han canviat. L’actual marc estatutari que ha permès el desenvolupament del país fins avui se’ns ha quedat curt. Catalunya necessita més competències i millor finançament per encarar als reptes de futur, dels que dependrà la millora del benestar de les persones que hi vivim.
L’Estatut, per ell mateix, no resoldrà les necessitats socials i en infraestructures que tenim, però és el marc, l’instrument jurídic potent que li cal a la Generalitat de Catalunya per donar respostes en forma de polítiques als problemes que més preocupen a les persones, com ara la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la gestió del territori, la protecció del medi ambient, els drets lingüístics, la construcció d’infraestructures, la protecció i la cohesió social, la justícia, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers.
L’Estatut de 2006 es compromet amb els valors del segle XXI, que permetrà construir una Catalunya de benestar, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya i també internacionalment.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per construir una societat més pròspera i cohesionada i incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. A més, el model garanteix els necessaris mecanismes de solidaritat entre els diversos territoris d’Espanya, equiparant els recursos per habitant de què han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria de serveis bàsics, educació, sanitat i serveis socials, fet que és molt important per a Catalunya, on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Amb aquest nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària.
Ara és hora de fer un pas decisiu. El SÍ ens fa avançar, el NO ens deixa com estàvem, ens deixa sense projecte de futur, mentre altres comunitats, que ens copiaran el model, avançaran. El NO, com ja podem veure i escoltar, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè la dreta no vol que hi hagi cap canvi.
(article publicat a la Revista del Vallès el 9 de Juny)

dilluns, de juny 05, 2006

SÍ al nou Estatut.


L’important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el nou Estatut, que significa un avenç profund en l’autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1932 i l’actual de 1979.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l’Estat. Es basa en tres grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures que necessita avui el país; en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que realitzen un esforç fiscal major, i en tercer lloc, la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu.
La proposta del nou Estatut és una proposta positiva. No està pensada per anar contra ningú. Per això ens dol que el PP hagi volgut deformar les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. Fins i tot, han intentat enfrontar la majoria de ciutadans, ho saben bé, amb arguments que són falsos, dels pobles i els ciutadans d’Espanya.
Com diu el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, "el nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut".
És, per tant, un Estatut dels drets i deures dels ciutadans. La reforma de l’Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones.
El nou Estatut inclou competències noves que afecten directament la vida quotidiana de tots nosaltres, per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball, les polítiques d’habitatge es decidiran des de Catalunya.
No és lícit afirmar que l’Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d’escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.
Jo votaré, amb convenciment, que SÍ.

Article publicat al butlletí municipal del mes de juny.

diumenge, de juny 04, 2006

A favor del SÍ.

(José Luis Rodríguez Zapatero a LLeida)

Ha començat la campanya del Referèndum de l’Estatut, amb quatre dies de campanya, i ja podem veure que els arguments del NO no es sustenten amb convicció. Els d'ERC, per als qui totes les enquestes pronostiquen que la major part del seu electorat estaria pel SÍ, han de sobreexcitar-se, la qual cosa els porta a dir alguna que altra frase fora de qualsevol lògica raonable. Si en els propers catorze dies de campanya segueixen en aquesta línia, acabaran en un camí de radicalitat, difícil d’entendre per la majoria de catalans i catalanes.
Als del PP se’ls hi veu cada cop més el llautó. L’Estatut és l’argument per anar contra tot. El NO, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar al Tribunal Constitucional. El que sí m’ha preocupat avui han estat les declaracions del Rajoy, al voltant del procés de pau. Si això no canvia, definitivament, el PP no vol la Pau al País Basc. Però seguirem endavant, perquè la paraula, les majories i la voluntat de la societat, son la llei de la democràcia, malgrat el PP no ho entengui.

dimecres, de maig 31, 2006

Mai més

Avui recordem que Granollers va ser bombardejada el 31 de maig de 1938 per l’aviació italiana, amb un resultat de més de 224 víctimes.
Representants de tots els grups municipals de l'Ajuntament –exceptuant el PP- i joves estudiants han participat en l’encesa d’espelmes i en l’ofrena floral en record a les víctimes que ha tingut lloc aquest matí a la mateixa hora en que es va produir el bombardeig.
En el primer acte d’aquesta jornada dedicat a recordar aquest fet tràgic de la Guerra Civil sobre Granollers, que va matar més de dues-centes persones, l'historiador Joan Garriga i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, han tingut un record per als impulsors de la campanya Mai més. Un record, sobretot, per a aquelles persones ja desaparegudes que van activar aquesta commemoració coincidint amb el seu 50è aniversari. El missatge continua vigent aquest 31 de maig, un dia que ha de servir per reflexionar sobre el valor de la pau, com a clara aposta de futur. Aquest és l’objectiu amb l’organització de les diverses activitats programades aquest any, amb el bombardeig poètic d’aquest vespre sobre el centre de la ciutat, com a acte central.
Aquest matí, al cementiri municipal, l’alcalde de la ciutat ha recordat les víctimes del bombardeig del 31 de maig de 1938 i els seus familiars. Josep Mayoral també ha destacat la implicació social en la commemoració d’aquest any, sobretot del col·lectiu més jove. Mayoral ha parlat també de futur i de la necessitat de fer present el passat a favor de la pau i del diàleg. L’alcalde ha convidat, a més, tota la ciutadania a participar en les activitats programades amb motiu d’aquest 68è aniversari del bombardeig de la Guerra Civil sobre Granollers.
Ahir el Ple de l’Ajuntament de Granollers va aprovar una moció amb l’abstenció del PP, de deixar sense efecte la medalla de la ciutat que en el seu dia se li va atorgar al General Francisco Franco.

divendres, de maig 19, 2006

Fan riure


Desprès de dos anys sistemàtics, de desqualificacions i mentides al voltant del debat de l’Estatut de Catalunya, els del PP s’han enfadat perquè els hem posat davant de la realitat que ells mateixos han creat.
Catalunya som tots, es tingui la posició ideològica que es tingui. Ara bé, qui ha dit barbaritats en tot aquest procés ha estat el PP. Va ser Àngel Acebes el que va dir “ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Cataluña” (25-11-2005), o “Busca el desguace de España” (3-9-2005), o el campió Javier Arenas “La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”, (11-10-2005) “¿Sabes que ahora las comunidades más pobres son las que dan dinero a las ricas?” -falques radiofòniques del PP d’Andalussia (14-2-2006)- i José Maria Aznar “Cualquier persona sabe que millones de españoles, la mayoría de ellos, viven con la angustia de que puede, de que existe un riesgo, que España pueda dividirse” (3-11-2005). I podríem seguir.
Estem explicant el que és una obvietat, del que han estat aquests últims dos anys de campanya del PP contra l’Estatut, contra Zapatero i contra Catalunya. Els vots del NO, només els aprofitarà el PP.
I també estem explicant des de fa dies, perquè aquest és un Estatut magnífic, per fer més i millors polítiques a favor de les persones.

divendres, de maig 12, 2006


Article publicat al diari el 9Nou 12 de maig de 2006.



Sí al nou Estatut, sense embuts, si volem avançar. En les properes setmanes, fins al dia del referèndum, l´important no és valorar la feina feta pel govern de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, que ja avanço que, des del meu punt de vista, és positiva. Dos anys marcats per un intens treball traduït en un important nombre d´actuacions, lleis i decisions. Un treball que confirma que aquests han estat dos anys de construcció d´una Catalunya millor.L´important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el text del nou Estatut, que significa un avenç profund en l´autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d´autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l´Estatut de 1932 i l´actual de 1979.
El nou Estatut inclou 180 competències noves, que afecten directament la vida de cada dia de tots nosaltres. Per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball o les polítiques d´habitatge es decidiran des de Catalunya.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que es basa en dos grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures per fer del país un territori punter i, en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents, que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que fan un esforç fiscal més important.
No és lícit afirmar que l´Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d´escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.El nou Estatut, per si mateix, no resol els problemes socials i d´altres tipus, que avui són presents a la societat catalana, però és una eina poderosa en mans del Govern de la Generalitat per fer polítiques al servei dels ciutadans, que és, en paraules del president Maragall, la qüestió més important.
Si amb l´actual marc estatutari i els actuals recursos econòmics aquest govern d´esquerres ha estat capaç de fer el que ha fet en polítiques socials i d´infraestructures, que no serà capaç de fer amb més competències i més recursos.
Això, conjuntament amb un nou model d´articulació institucional a Espanya, no de matriu centralista sinó de reconeixement plural dels seus pobles i territoris, és el que preocupa les dretes de Catalunya i d´Espanyam, que encapçalades pel PP, han intentat i intentaran frenar totes les reformes que impulsem els socialistes.
La campanya del no ha trobat ressò en les posicions més conservadores i més ràncies de la dreta espanyola. Només cal escoltar la COPE de Jiménez Losantos, o l´aznarista més entusiasta com Angel Acebes afirmant que aquest Estatut havia estat tutelat per ETA. El PP intenta deslegitimar el nou Estatut, com va intentar deslegitimar la victòria socialista del 2004. Sempre la mateixa estratègia. Quan no governen, intenten evitar que s´apliquin les lleis que no els agraden.
Davant de tota la campanya de mentides que hem hagut de suportar a les darreres setmanes per part del PP, en el seu intent de desgastar el govern Zapatero, enfrontant Catalunya amb la resta de pobles d´Espanya, no acabo d´entendre en clau de país, i del seus interessos, la posició d´ERC, que amb el seu vot negatiu a l´Estatut acabarà sumant els seus vots amb els del PP.
ERC ha demostrat una manca de maduresa política impròpia d´un partit que es reclama de govern. El que ens hi juguem és tant important que es fa difícil entendre que s´hagi pres una decisió pensant en els interessos del partit, sense oferir cap alternativa viable.Els socialistes treballarem, conjuntament amb els altres partits que donen suport al nou Estatut, per assegurar-ne la seva aprovació i una gran victòria del SÍ en el Referèndum, conscients que una victòria del NO frenaria el nostre autogovern i que sols tindria un guanyador clar: la dreta centralista i reaccionària del PP.

dimecres, de maig 10, 2006

Ara, el Referèndum per al SÍ


Avui el Ple del Senat ha aprovat, per 128 vots a favor contra 125, el text del nou Estatut de Catalunya. El President del Govern d’Espanya, José Luis Rodriguez Zapatero, ha estat molt explícit i clar al afirmar “este Estatuto no se para, este Estatuto prepara Catalunya para un futuro mejor”.
El portaveu de l’Entesa Catalana, Isidre Molas, ha expressat en la seva intervenció que aquest Estatut "no és l’Estatut de cap partit polític, és el de tots".
Ara, qui haurà de decidir són els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en el Referèndum que es celebrarà el 18 de juny. Jo votaré que SÍ, perquè no m’agrada el centralisme i l’olor de naftalina del PP, però tampoc les idees independentistes d’altres (que crec que no ens porten enlloc). Votaré que SÍ perquè m’agrada la Catalunya sensata i no la dels marges.
Amb el pas que avui s’ha fet, Espanya nació de nacions, pren consistència. És la unitat a partir del principi d’igualtat de drets de tots els ciutadans i de la garantia d’autonomia de tots els territoris.
Estem per avançar, estem pel SÍ; no li donarem cap satisfacció a la dreta del PP.

dilluns, de maig 08, 2006

Habitatge públic


Des del començament del mandat actual a l’Ajuntament, una de les prioritats del govern municipal de Granollers ha estat la producció de sòl, per tal de construir habitatge públic, que fos assequible i de qualitat. Avui dilluns, 8 de maig, s’ha iniciat el termini d’admissió de sol·licituds per accedir al sorteig que donarà dret a comprar un dels 147 habitatges de protecció pública que promou l’Ajuntament de Granollers a través de la societat municipal Granollers Promocions. La previsió municipal és que el sorteig públic dels pisos tingui lloc a la tardor. En total, són 147 habitatges, places d’aparcament i trasters amb promocions situades al pla de Baix, entre Tres Torres i Can Bassa (108 habitatges), al carrer de Maria Palau (12 habitatges), al barri del Congost, al carrer de la Font de l’Escot (8 habitatges) i a Can Comas (19 habitatges), al centre. Els 108 habitatges del sector del pla de Baix, que ja s’estan construint, es distribueixen en tres blocs situats a l’avinguda de Marie Curie i un al carrer de Ramon Dagà. 84 d’aquests habitatges seran de venda en règim general i 24 de preu concertat.
Per poder participar en la convocatòria i posterior adjudicació mitjançant sorteig de tots aquests pisos, els sol·licitants han de complir, entre d’altres, els requisits següents: que almenys un dels membres de la unitat familiar resideixi o hagi residit a Granollers de forma continuada un mínim de cinc anys consecutius durant els últims 20 anys, ser major d’edat, estar al dia del pagament de tributs i/o qualsevol altre deute municipal, no ser propietari o copropietari de cap habitatge, a excepció dels casos en què es gaudeixi d’un habitatge com a conseqüència d’una resolució judicial de separació o divorci.
Respecte als ingressos econòmics, els sol·licitants que vulguin accedir a un habitatge en règim general, han de tenir uns ingressos màxims inferiors a 5,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) corresponent a Granollers. Pel que fa als habitatges de preu concertat, els ingressos propis han de ser inferiors a 6,5 vegades l’IPREM corresponent a Granollers. L’Ajuntament de Granollers, preveu la construcció l’any vinent de 220 habitatges de promoció municipal al nou sector del Lledoner.

diumenge, de maig 07, 2006


El text de l’Estatut, que dimecres aprovarà el Senat, i que es votarà en referèndum el 18 de juny, representa un avenç profund en l’autogovern de Catalunya des de tots els punts de vista. Més recursos econòmics perquè el govern de la Generalitat de Catalunya pugui fer polítiques per a les persones, més de 180 noves competències que afecten directament la vida dels ciutadans. No és ètic dir que l’Estatut no suposa una millora per a Catalunya. El 18 de juny, haurem d’escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.
Les dretes de Catalunya i d’Espanya, amb el PP de Rajoy, Acebes, Zaplana i Aznar al capdavant, ja sabem el que volen: cap pas endavant i, al mateix temps, a veure si a Catalunya es posa en qüestió el govern d’esquerres, del qual el PSC és la seva columna principal. El PP està contra totes les reformes que impulsen els socialistes.
La dreta nacionalista de Catalunya, CiU, i el seu candidat, Artur Mas, també té més interès en criticar el govern de Pasqual Maragall que en el resultats del referèndum. Mostra poc interès perquè surti el SÍ.
Ara és l’hora de demostrar qui pren decisions en favor del interessos del país. ERC ho ha fet més pensant en els interessos del partit que en els de Catalunya.
Les persones d’esquerres no volem ni podem debilitar Catalunya. Hem de treballar perquè hi hagi un suport contundent al nou Estatut, perquè, objectivament, dóna més competències i més recursos econòmics per fer polítiques a favor de les persones.
Hem d’explicar que si volem avançar, hem de votar que SÍ.

divendres, d’abril 28, 2006

Recuperem roba usada, consolidem una empresa d’inserció social.


Avui, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, la societat pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental, la Fundació Un Sol Món de l'Obra Social de Caixa Catalunya, i l’Arca del Maresme, han signat un conveni per a la implantació a les 25 deixalleries comarcals del Vallès Oriental, del Programa d'Inserció Sociolaboral "Roba Amiga".
Arrel de la signatura del conveni, les deixalleries disposaran de contenidors per dipositar la roba usada per a un posterior reciclatge. El Programa, que el realitza l’Arca del Maresme, una de les 35 empreses socials recuperadores de roba a Catalunya que configuren l’associació AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), es basa en la reutilització de roba en bon estat a partir de processos de recollida, recuperació i reciclatge de roba.

Segons estimacions de la Unió Europea, cada habitant genera de 7 a 10 quilos de residu tèxtil cada any. Concretament, a Catalunya es generen unes 60.000 tones de residu d’aquest material a l’any, de les quals només entre un 10 i un 20% es recullen i/o reciclen (unes 10.000 tones).
En aquesta línia, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i la Fundació Un Sol Món, amb el Programa Roba Amiga, participen en la recuperació d’aquest residu potenciant la recollida selectiva de roba mitjançant contenidors ubicats a les 25 deixalleries municipals.

El Programa Roba Amiga va néixer l’any 2001 gràcies a l'impuls de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, en col·laboració amb Càritas Catalunya i AIRES. Aquest programa pretén l’enfortiment i sostenibilitat econòmica del sector d’entitats dedicades a la recuperació de roba de segona mà i que alhora es dediquen a la inserció de col·lectius amb dificultats sociolaborals. Durant el 2004, només amb el Programa Roba Amiga, es van recollir 5'5 milions de quilos de roba (la meitat del residu recollit a Catalunya), dels quals 3.413.083 quilos es van recollir directament des dels 687 contenidors instal·lats.

dijous, d’abril 13, 2006

Els del PP segueixen mentint


El jutge Juan del Olmo ha dictat l’auto de processament sobre l'11 M, sobre els atentats terroristes perpetrats a Madrid l’any 2004.
No hi haurà sentència fins que es celebri el judici, però després de dos anys d'investigacions judicials, la conclusió és clara, l’acció terrorista va ésser protagonitzada per grups islamistes integrants de cèdules yihadistes.
A aquesta mateixa conclusió va arribar la comissió d’investigació creada al Congrés dels Diputats.
I avui, com ahir, segueixo escandalitzant-me pel comportament del PP, negant consistència a l'auto del jutge instructor. Alguns diuen que és una actitud cínica. Jo crec que l'11 de març de 2004 van començar mentint sobre l’autoria dels atemptats; el govern d’Aznar, Rajoy, Acebes i Zaplana sabia que els autors no eren de l’ETA; van mentir a la Comissió d’investigació i, conjuntament amb alguns mitjans de comunicació afins, intenten construir una versió que ells saben perfectament que és una autèntica mentida.
La intervenció del diputat del PP Martínez Pujalte, que va ser l’encarregat d’intentar introduir de nou ombres, va ser patètica. Al final aconseguiran que no els creguin ni els seus electors.
Per cert, algú del PP, dels que llavors tenien responsabilitats de govern, haurà d’explicar-nos perquè no es va fer cas dels informes del CNI.

dilluns, d’abril 03, 2006

Educació, educació, educació


foto: Inici de les obres del CEIP Lledoner
Article publicat al butlletí municipal de Granollers


El govern de la Generalitat de Catalunya ha signat un acord històric, el Pacte Nacional per a l’Educació. Aquest acord ha suposat un any d’intenses negociacions i ha estat possible gràcies a l’impuls del Govern i la col·laboració d’una vintena d’entitats representatives de la comunitat educativa.
El pacte educatiu suposa més estabilitat del sistema educatiu,
més qualitat de l’educació, més innovació pedagògica i organitzativa i igualtat d’oportunitats per a tothom.
Significarà que tots els alumnes escolaritzats en escoles públiques de primària rebran una hora complementària de classe diària dedicada a activitats de reforç i aprofundiment curricular.
Educació també es compromet a contractar 4.600 nous professors en dos cursos. Els centres obriran des del primer dia de setembre i fins a l’últim de juny. Hi ha un compromís per fer un programa cooperatiu per la reutilització dels llibres de text.
El Pacte Nacional per a l’Educació estableix la corresponsabilitat amb els ajuntaments, fent taules mixtes de planificació, participant en la planificació general de l’escolarització i a través de les oficines municipals d’escolarització.
Com diu el president Maragall, educació, educació, educació. A Granollers es construeixen dos nous centres d’educació infantil i primària: Ferrer i Guàrdia i Lledoner. Conveni amb la Generalitat per a la construcció de tres noves escoles bressol. En aquests moments estem treballant en el projecte constructiu de la primera, la de Lledoner, i estem a punt d’encarregar el segon projecte, la de Congost. Nova escola de música i el conservatori.
Estem promovent, impulsant nous projectes que aposten per la innovació educativa i donant-los suport. Impulsem també la xarxa comarcal de transició escola-treball. Espais de trobada de pares i mares per reflexionar, donar informació i orientació. Estem desenvolupant els projectes que han sorgit del PEG i que estan en la línia del Pacte Nacional per a l’Educació.






diumenge, d’abril 02, 2006

Zapatero, Maragall i Montilla, demanen el SÍ a l’Estatut


Ahir, el President Rodríguez Zapatero, el President Maragall i el nostre primer Secretari Montilla, en un acte esplèndid que el PSC va organitzar a Cornellà, van demanar un SÍ entusiasta al nou Estatut de Catalunya.
El President d’Espanya el va defensar dient que, més enllà del que digui un article o un altre, més enllà del que digui el preàmbul, l’Estatut és una afirmació de la Catalunya moderna i de l’Espanya plural.
El President Maragall ens va dir que en el referèndum estan en joc els propers 25 anys de Catalunya, i va tornar a demanar la unitat dels partits d’arrels catalanistes; va ser explícit al dir-li a Rodríguez Zapatero que no ens havia fallat.
El primer secretari del PSC, José Montilla, un cop aprovat l’Estatut en el Congrés dels Diputats, va reclamar el paper dels socialistes catalans en el resultat final. En tot aquest procés, hem renunciat al protagonisme que ens pertocava com a primer partit de Catalunya, perquè precisament el que ens importa és Catalunya i volíem un bon Estatut.
Avui, he escoltat a Joan Puigcercós, secretari general de ERC, dient que els socialistes estàvem a la defensiva, perquè sabem que l’Estatut no soluciona els problemes socials de Catalunya. Jo li demanaria que reflexionés, en base a dues raons, la primera perquè el nou Estatut li dóna a la Generalitat de Catalunya més competències i més recursos, la segona, perquè els problemes socials es solucionen amb polítiques de govern i ell sap perfectament que no governem igual les esquerres que les dretes, encara que siguin nacionalistes.

divendres, de març 31, 2006

Visca l'Estatut




Article publicat a El 9 Nou.

Ahir, 30 de març, el Congrés dels Diputats va aprovar el nou Estatut de Catalunya, que ara passarà el tràmit del Senat i després haurà de ser aprovat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un referèndum.
Els socialistes ens havíem compromès a elaborar un nou Estatut. Aquest era un compromís que venia de lluny. Joaquim Nadal, l’any 1995, quan era el candidat a la presidència de la Generalitat, ja va formular la proposta i Pasqual Maragall ho va proposar l’any 1999. CiU i el president Jordi Pujol van preferir pactar l’estabilitat parlamentària amb el PP i no va ser possible avançar en aquesta línia.
Els socialistes pensem que calia donar resposta als nous problemes i les noves sensibilitats ciutadanes, augmentant l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions, el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les competències de la Generalitat i un millor finançament que fos més just.
Això ha estat possible perquè després de l’aprovació al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 de la proposta de reforma, la negociació del gruix de les forces polítiques catalanes que van donar suport a la reforma, amb el grup socialista al Congrés de Diputats, ha arribat a bon port. Els presidents Zapatero i Maragall, el PSC, CiU, IC ho han fet possible, malgrat la forta oposició del PP i dels sectors que li donen suport.
El nou Estatut reconeix la realitat nacional de Catalunya. En el preàmbul ens defineix com a nació, reconeix els seus drets històrics, dels quals deriven el dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu. Pel que fa als drets lingüístics, estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, però també el deure de conèixer tant el castellà com el català.
El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania. Incorpora noves competències i millora les que ja tenim en aquells àmbits que més preocupen els ciutadans, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers; podrem decidir sobre els trens de rodalia, les beques de l’ensenyament obligatori, sobre la gestió i el reconeixement de les pensions no contributives, la Generalitat participarà en la decisió de l’Estat sobre inversions en grans infraestructures, millorarà la justícia apropant-la als ciutadans, el Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya. Aquest Estatut es compromet amb la gent de Catalunya, recollint tot un seguit de drets civils i drets socials.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aportarà els recursos necessaris perquè el Govern de Catalunya pugui treballar d’una manera més decidida per una societat més pròspera i cohesionada. Els recursos econòmics són necessaris per tenir una millor educació, una millor sanitat, més infraestructures, per fer unes polítiques socials potents, per apostar per la formació i les noves tecnologies, per als estímuls que necessita l’economia catalana, que vol seguir sent motor d’Espanya. Els trets més destacats del nou sistema són la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, que gestionarà, recaptarà i liquidarà els tributs propis i els estatals cedits totalment a la Generalitat, la creació d’un consorci entre aquesta Agència i la de l’Estat que de facto es pot acabar convertint en l’administració tributària de Catalunya, l’increment de la cistella d’impostos amb el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos especials, fet que permet una millora dels recursos i de la autonomia financera de Catalunya, equiparació dels recursos per habitant en matèria d’educació, sanitat i serveis socials dels quals han de disposar totes les comunitats autònomes, fort augment de les inversions de l’Estat en matèria d’infraestructures, amb el compromís que durant set anys s’equiparin a la participació relativa del PIB català al PIB espanyol.
Sens dubte, el nou Estatut permetrà construir una Catalunya de benestar, basada en la cohesió social, sostenible, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra llengua dins i fora de Catalunya.
Aquest nou Estatut no hauria estat possible sense el pacte del Tinell, que va donar pas a un Govern nou a Catalunya, presidit pel president Pasqual Maragall, i tampoc hauria estat possible si a Espanya el president no fos José Luis Rodriguez Zapatero, un president valent, de valors nous, que compleix els seus compromisos, que ha entès la convivència plurinacional com una fortalesa de l’Espanya que ha d’encarar el segle XXI deixant enrere les uniformitats i els fanatismes.

dijous, de març 30, 2006

Avui és un gran dia


El Congrés de Diputats ha aprovat avui el nou Estatut de Catalunya. Com ha afirmat el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, Catalunya ha fet un salt endavant.
Estem, sens dubte, davant del millor Estatut de la història de Catalunya, que millora el nostre autogovern, que ens dóna més competències i més recursos, és a dir, un millor finançament. És un Estatut que reconeix la singularitat nacional de Catalunya.
Aquest Estatut no hagués estat possible sense l’acord del Tinell, que va donar pas a un govern d’esquerres i catalanista i, sobretot, no hagués estat possible sense el convenciment i l’impuls del President de la Generalitat i del President del Govern d’Espanya, José Luís Rodríguez Zapatero.
No podíem desaprofitar aquesta oportunitat. El PSC ha complert una de les principals promeses electorals de Maragall i Rodríguez Zapatero. Els governs de progrés compleixen.
El PP ha votat en contra, la seva actitud continua sent tant vergonyosa com ens té acostumats en els darrers temps.
ERC, que també hi ha votat en contra, hauria de reflexionar sobre com pot votar “no” a un gran Estatut que recull el que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i que recull el model de finançament acordat al Pacte del Tinell.
Sens dubte, avui ha estat un gran dia.

Preservació d'espais agraris



Ahir vaig assistir a un debat que organitzava l’Ajuntament de Cardedeu, en el qual es va parlar de l’agricultura en entorns periurbans, sobre si calien o no figures de protecció especial per preservar els espais rurals de les planes vallesanes.
A la taula hi van participar en Pere Rosàs, gerent de la cooperativa agrària comarcal del Vallès i en Joan Barniol, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i al final va haver-hi un col·loqui prou animat, amb intervencions a tenir en compte per part de pagesos i representants d’entitats ecologistes.
La meva aportació va anar en el sentit que cal afrontar el repte que l’agricultura periurbana esdevingui un sistema metropolità, conservant, però, alhora, la seva identitat, és a dir, que es considerin els espais agraris com a singulars i productius i no mers connectors entre espais naturals, falques verdes, façanes paisatgístiques o espais d’oci urbà.
Cal avançar, però, cap a nous models de gestió, com “empresa rural”, i posar en marxa aquelles polítiques específiques de suport per a què no perilli el seu ús agrari. En tot cas, vaig remarcar que en els espais agraris metropolitans no n’hi ha prou amb la implantació de figures de protecció, sinó que aquestes s’han de fer efectives a través de veritables plans de gestió o dinamització de l’activitat i de l’espai.
En aquests moments tenim sobre la taula, propostes d’actuació que afecten els espais agraris, que privilegien els objectius paisatgístics i mediambientals, ignorant la valorització econòmica dels productes agrícoles.
Per a mi és un error, si al final el que predomina en el debat són els plantejaments proteccionistes en el conjunt del territori vallesà, perquè farà molt difícil la continuïtat de l’activitat agrària que, a més, és la que ha format el paisatge característic del Vallès.
Finalment, vaig manifestar que cal promoure una agricultura econòmicament forta, ecològicament responsable i socialment dinàmica com a millor garantia de la preservació de l’espai.

diumenge, de març 26, 2006

Estatut i dos anys de govern de Rodríguez Zapatero


Aquest migdia he participat conjuntament amb Pedro Zerolo (secretari federal de moviments socials del PSOE) i amb l’Alex Valiente de les Joventuts, en un acte a la Garriga, per fer un balanç dels dos anys de govern socialista a Espanya i parlar també del nou Estatut de Catalunya. Ens ha acompanyat la Neus Bulbena, que és la nostra cap de llista a l'Ajuntament.
Avui, a la Garriga feia un dia primaveral, el passeig que a mi m’encanta estava esplèndid -malgrat les obres que encara hi estan fent-.
Hem parlat que tenim motius per estar satisfets, l’esperança de l’inici del final de la violència terrorista d’ETA, la convicció que totes les idees es poden expressar i canalitzar democràticament, radicalment si alguns ho consideren convenient, però des de la paraula, des de l’intent de convèncer als altres que tenim una part de la raó.
Hem convingut que dijous el Congrés dels Diputats aprovarà un magnífic Estatut per a Catalunya. Un Estatut que surt de l’acord, de la concertació, i que el PSC se’l sent seu i se’l fa seu. Un Estatut que donarà al Govern de la Generalitat de Catalunya més competències, més finançament per abordar i solucionar els problemes que té la societat catalana, i que ens atorgarà als ciutadans i ciutadanes més drets i deures.
Un Estatut de la proximitat, que no fa de Catalunya una nació mística, sinó un país que vol resoldre els neguits de la gent que hi vivim, que vol participar amb la resta d’Espanya per fer-ne un Estat més modern.
Aquest Estatut serà possible perquè a Catalunya hi ha un govern d’esquerres, i un partit, el PSC, que des de l’any 1995, quan Quim Nadal va ser el nostre candidat a la Presidència, ja defensava la necessitat d’adequar-lo a la realitat del país.
Però, sobretot, perquè a Espanya tenim un govern socialista i un president, José Luís Rodríguez Zapatero, que ha apostat amb valentia per obrir aquest procés. Un president que vol trencar les uniformitats, els fanatismes que han estat una constant de la història d’Espanya. Un president i un govern que pensa que la convivència plurinacional a Espanya és possible i és desitjable. Un president que, només en dos anys, ja ha fet d’Espanya un referent en drets socials i civils.
Hem destacat també les polítiques econòmiques que el govern del PSOE ha tirat endavant i que estan donant uns resultats extraordinaris i que, a més, aquest és un govern valent que, a diferència del govern del PP, fa una aposta pels valors i per les polítiques públiques.

dissabte, de març 25, 2006

UN BON DIA DE PRIMAVERA A GRANOLLERS

MÉS HABITATGE PÚBLIC , MÉS QUALITAT URBANA.

Aquest matí el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha estat a Canovelles i Granollers.
Ha signat amb l’alcalde de Canovelles, Josep Orive, el conveni del Pla de Barris, que permetrà a l’Ajuntament abordar obres de renovació urbana a diversos entorns de la ciutat i impulsar projectes de gran calat social.
A Granollers, amb l’alcalde Josep Mayoral, regidors i regidores, representants veïnals i ciutadans que ens han acompanyat , s’ha visitat el sector del Pla de Baix, que han promogut conjuntament l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Granollers.
El nou sector aporta sòl per a la construcció de 675 habitatges, de totes les tipologies i règims, edificis plurifamiliars, unifamiliars, de protecció oficial i promoguts pel sector privat. L’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl i cooperatives promouran 415 habitatges protegits, d’aquests, l’Ajuntament en el sòl municipal disponible, i mitjançant la societat pública Granollers Promocions, en promou 108, amb un pressupost d’uns 10,5 MEUR. Les obres ja han començat i es preveu fer el lliurament de claus el primer semestre de l’any 2007.
L’Institut Català del Sòl, per la seva banda, s’encarrega de la construcció de 118 habitatges de protecció que seran de lloguer.
Aquesta actuació urbanística es completa amb 2’5 hectàrees d’espais verds, 19.000 m2 per a equipaments públics entre els que destaca una nova instal·lació esportiva i 28.000 m2 per a equipaments comercials.
Finalment, com ha destacat l’alcalde Mayoral, el barri de Can Bassa s’uneix definitivament a tota la trama urbana de Granollers, guanyant en qualitat, en mobilitat i en més equipaments.
Avui ha estat un bon dia de primavera per a Granollers.

dimecres, de març 22, 2006

Un moment per a l'esperança


ETA ha anunciat un alto el foc permanent. Des de la prudència, aquesta és una molt bona noticia, és un moment per a l’esperança, de trobar el camí definitiu de la pau al País Basc i en el conjunt d’Espanya.
En aquests moments d’esperança, que estic convençut abracen la majoria de ciutadans, es precís recordar totes les víctimes de la violència dels terroristes d’ETA, i tot i sabent que és molt difícil posar-se en el dolor que els acompanyarà sempre, també cal avançar cap al final de la violència.
Avui, des de la fermesa, cal el compromís de tots contra la violència, cercar la màxima unitat per no perdre aquesta oportunitat de trobar el camí de la pau, i posar-nos al costat del Govern d’Espanya i del President José Luis Rodriguez Zapatero, que són a qui els correspon la direcció d’aquest procés, que tots els demòcrates estem esperançats arribi a un bon final.

dimarts, de març 21, 2006

Homenatge a Josep Palomino


Divendres la gent del PSC del Vallès Oriental vàrem fer-li un homenatge a en Josep Palomino, que ara fa un any ens va deixar. A part de molts amics i companys del partit socialista, del sindicat UGT, i d’altres formacions polítiques i sindicals, hi varen assistir molts amics que havia fet al llarg de la seva vida.
En Josep Palomino, en “Palo” per a tots nosaltres, ha estat una persona profundament progressista, d’esquerres, compromesa, una persona social en el sentit ampli i exacte del mot.
Jo vaig conèixer al Palo l’any 1973 a Canovelles. Érem molt joves. Amb ell i d’altres companys i companyes, persones que proveníem de formació, sensibilitats i realitats socials diferents, vam formar un cercle de Convergència Socialista, moviment polític que va confluir en el que avui és el primer partit de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Al Palo, el trobaves al partit, al sindicat, però sobretot te’l podies trobar en multitud de projectes i esdeveniments que significaven un compromís vers altres persones.
No va perdre mai la utopia de poder veure un món millor, més just socialment. Va ser dels seus, de la seva família, dels seus companys, dels seus amics. Quan el necessitaves, ell era allà. A la política sempre deia el que pensava, mes enllà de si era convenient o no. Algunes vegades havíem discrepat, però la majoria, en les qüestions de fons, treballàvem plegats.
Palo. Has estat una persona conseqüent amb les teves idees, coherent amb el teu pensament. La teva empenta, la teva vitalitat, el teu riure, la teva forta personalitat, la teva franquesa i el teu compromís i la teva lleialtat t’han fet una persona única. Has estat el nostre Palo, el nostre company, però sobretot el nostre amic.
El teu record seguirà aquí, viu, perquè encara que estic segur que tu no ho hagis buscat, formes part de la nostra utopia, que segur algun dia aconseguirem.

dilluns, de març 20, 2006

Més i millor educació


El PSC sempre havia aspirat a governar el nostre país, per fer de Catalunya una terra socialment avançada i econòmicament ambiciosa. Aquests dos anys de govern d’esquerres i catalanista així ho estan palesant.
Aquest dilluns es signa el pacte nacional per a l’educació. És un pacte històric, que significarà modificar l’educació al nostre país amb una visió innovadora on el binomi equitat-excel·lència sigui el principal objectiu.
Aquest acord, que a més servirà per orientar la futura llei catalana d’educació, ha estat possible gràcies a l’impuls del Govern, tres dels quatre sindicats de professors més representatius, les patronals de l’escola privada concertada, les tres principals federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes i les dues organitzacions municipalistes de Catalunya.
Aquest gran acord nacional suposarà més estabilitat del sistema educatiu, més qualitat, més innovació pedagògica i igualtat d’oportunitats per a tothom, i a més, ha d’acabar amb les diferències entre l’escola pública i la privada.
M’agradaria destacar que tots els alumnes escolaritzats en escoles públiques de primària rebran una hora complementària de classe diària dedicada a activitats de reforç i aprofundiment curricular, els escolars de poblacions de més de 10.000 habitants començaran a beneficiar-se de la mesura a partir del proper mes de setembre i la resta d’escolars l’any que ve.
També s’avança cap a la gratuïtat a la privada concertada. El Govern aprovarà partides pressupostàries per a què els centres concertats acullin un nombre més gran d’alumnes en situació econòmicament desfavorable (bàsicament immigrants), la conselleria d’Educació sufragarà la sisena hora lectiva de tots els alumnes i incrementarà en un 30% les partides de despeses de funcionament; a canvi, els centres s’obliguen a no cobrar cap quantitat a les famílies.
Es contractaran en dos cursos 4.600 nous professors, perquè els centres públics puguin atendre l’ampliació horària; també es destinaran 49 milions d’euros per contractar tècnics de suport a les aules d’infantil (3-6 anys). L’acord també considera que la formació permanent del professorat és bàsica, així com la valoració de la seva trajectòria i promoció professional, és a dir, la creació d’una autèntica carrera professional. El Govern preveu destinar-hi 37,5 milions d’euros fins a l’any 2009 i 51 milions d’euros per a mesures encaminades a garantir la bona salut dels docents.
Es destinaran 15 milions d’euros, perquè el Departament d’Educació, a través dels ajuntaments, pugui desplegar programes de transició entre l’escola i el món del treball, així com facilitar la relació entre els centres que imparteixen formació professional i el teixit empresarial corresponent a cada àmbit territorial.
Els centres educatius obriran des del primer dia de setembre i fins l’últim de juny.
Fins ara el Govern de Maragall ha creat 2.200 noves places de professorat a l’inici del curs 2004/05, també ha convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, s’han dedicat 30 milions d’euros a la formació dels professors. S’han invertit 454 milions d’euros en construccions escolars noves i ampliacions que han afectat a 152 centres de tot Catalunya. A més, en aquest curs 2005/06 s’han posat en marxa 63 nous centres escolars i 370 actuacions de millora que comportarà una inversió de 520 milions d’euros; tot això ha permès eliminar 112 barracots.
A grans trets, tot això significa el compromís més important que mai hagi fet la Generalitat de Catalunya en matèria educativa. Aquest era el compromís del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per fer de Catalunya un país més obert, socialment avançat, és a dir, educació, educació, educació.

dissabte, de març 11, 2006

Fogars, Montseny i Campins inicien la recollida selectiva


Els ajuntaments de Fogars de Montclús, Campins i Montseny, inclosos en el Parc Natural del Montseny, s’han adherit al Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que aplega tots els municipis del Vallès Oriental excepte Aiguafreda.
S’ha iniciat la introducció de la recollida de paper i cartró, vidre, envasos, matèria orgànica i resta al nucli central i més visitat del Parc Natural del Montseny; això és possible a partir de la col·laboració dels tres ajuntaments, el Consorci i la Diputació de Barcelona.
S’han creat 30 àrees de recollida selectiva de residus, repartides entre els nuclis de població més importants i les zones del Parc més visitades. En total s’han instal·lat 185 contenidors: 70 de matèria orgànica, 31 per la fracció resta, 27 per al paper, 27 per al vidre i 30 per la recollida d’envasos, a més de recollides a grans productors, és a dir, en el sector de la restauració i hostaleria, molt important en el Parc.
El sistema ja s’ha començat a aplicar i entre el 13 de febrer i el 6 de març es van recollir 44’46 tones de les que un 60’36% es van recollir de forma selectiva, i per tant no van anar a parar a un abocador. La xifra és molt positiva. L’objectiu és aconseguir un millor tractament dels residus que produïm les persones que viuen en els nuclis de població i els milers de persones que visiten el Parc Natural del Montseny.

divendres, de març 10, 2006

Sobre l'energia eòlica


article publicat a La veu de l'Ebre (10 de març de 2006)
Aconseguir la més alta participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària és un objectiu prioritari de totes les polítiques energètiques a nivell de la Unió Europea, de l’Estat Espanyol i de Catalunya. Aquest és un objectiu també per a l’actual Govern de la Generalitat, tal com recull el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, a on es fixa arribar a l'11%.
Avui, aproximadament el 85% del consum energètic mundial prové de la combustió de recursos fòssils, amb jaciments coneguts limitats, i que a més a més, la seva explotació emet gasos amb efectes hivernacle. També cal tenir present que els països en vies de creixement, i bàsicament els d’Àsia, en consumeixen més que mai. En aquests moments, ningú posa en dubte que el recurs massiu de combustibles fòssils plantejarà a la llarga problemes d’abastament. Tanmateix, les tensions polítiques a determinats països productors agreujarà aquesta situació.
És per això que cal intensificar els esforços que ja s’estan duent a terme, per tal de desenvolupar les fonts d’energia d’origen renovable. La Unió Europea va anunciar la voluntat de què l’any 2010 un 12% del consum interior brut d’energia vingués de les renovables i un 22% del consum total d’electricitat en aquest mateix període.
Avui és possible gràcies a tecnologies madures, i sobretot amb voluntat política, com la que demostra a Catalunya el conseller de Treball i Indústria Josep Maria Rañé, tot i la incomprensió d’alguns dels actors polítics i socials del país. A ningú se li escaparà tampoc, que les que han assolit un nivell més alt de maduresa és l’energia eòlica.
El Govern de la Generalitat ha de fer d'una vegada, una aposta decidida per aprofitar aquesta dinàmica de creixement de les energies renovables en general i de l'eòlica en particular i, així, aconseguir assolir el nivell que li pertoca en el conjunt de l’Estat, o Catalunya haurà perdut l'oportunitat de tenir un sector industrial i tecnològic de primer ordre i que a més aporta beneficis ambientals, socials i econòmics.
Catalunya tenia una posició avantatjosa, però no l’ha aprofitat. Vàrem ser els primers a tenir instal·lacions eòliques, un atlas eòlic o un fabricant de tecnologia, però que des de l’any 1995 no ha instal·lat cap màquina a Catalunya, malgrat que n’ha instal·lat a molts països, fins i tot, a l'Índia. Evidentment, malgrat que aquesta empresa té la seu, el centre de disseny i les activitats de promoció radicades a Catalunya, ha hagut de fer la seva implantació industrial en altres comunitats com Castilla – León o Galícia, que és on tenen projectes instal·lats.
Ara, aquest fabricant ha desenvolupat una nova màquina de 3MW, molt esperada en el mercat i que pot obrir unes perspectives molt positives per l’empresa però ha d’instal·lar un prototipus de la màquina a un emplaçament autoritzat a la província d’Albacete.
A 31/12/2005 Catalunya ocupa el desè lloc en quant a potència eòlica instal·lada entre les comunitats autònomes, amb només l'1,43% de la potència eòlica operativa a tot l’Estat.
En els darrers dos anys a Catalunya només s’han posat en marxa 2 parcs eòlics, amb una potència de 57,42 MW, equivalent l'1,5% de la potència eòlica instal·lada a Espanya en el mateix període.
La lentitud amb què es tramiten els projectes a Catalunya està impedint la materialització d’unes fortes inversions industrials molt distribuïdes en el territori, que faciliten una important transferència de renda i que han d’ajudar a fer front a les necessitats de subministrament energètic que precisa el país amb una energia neta, renovable i autòctona.
La majoria de ciutadans està d’acord amb la implantació d’energies netes i renovables, que no contaminin. També hi estan d’acord la majoria de les persones que viuen en les comarques a on s’han d’ubicar parcs eòlics (per cert s’han d’instal·lar a on hi ha vent). Tots ens omplim la boca que cal complir el protocol de Kyoto, dons per fer-ho cal fer polítiques clares i decidides, el que no s'hi val és voler anar a missa i repicar les campanes al mateix temps, no sigui que alguns es quedin només amb molta xerrameca mediambiental i para de comptar.

dissabte, de març 04, 2006

El treball per la qualitat



Granollers es transforma no tan sols per les obres de millora en carrers, places, equipaments, que es fan arreu de la ciutat. Pels grans projectes de ciutat, com pot ésser la cobertura de la via del tren; la reforma de l’entrada nord de Granollers al carrer de Girona, que alhora dóna lloc a la urbanització de tres noves places a Can Mònic; o d’altres actuacions molt importants per als ciutadans que viuen als seus entorns, plaça de l’Enginyer; la plaça que es denominarà de la Pau, al carrer de Narcís Monturiol; les voreres del carrer de Colom que ben aviat s’arranjaran; l’obertura del carrer de Calderón de la Barca; les actuacions al camí Ral de Palou, entre d’altres intervencions urbanístiques que el govern municipal de Granollers està tirant endavant.
La qualitat passa per aconseguir entorns agraïts a tota la ciutat, per tenir més i millors serveis. La qualitat passa també per actuacions en la millora dels habitatges. És per això que es va aprovar la creació de l’Oficina d’Habitatge, que té la voluntat de gestionar com a finestra única les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament i del govern de la Generalitat de Catalunya.
Que farà aquesta Oficina? Funcions d’informació i assessorament a la ciutadania; tramitació d’ajuts i d’altres serveis indirectes en matèria d’habitatge, entre els quals hi ha els de sol·licitud, tramitació i inspecció de les cèdules d’habitabilitat; gestió de sol·licituds de tests dels edificis (TEDI), d’informes interns d’idoneïtat i d’ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatges construïts; gestió de sol·licituds per accedir al parc d’habitatge protegit, públic i privat, als efectes del Registre de sol·licitants d’habitatge protegit de Catalunya; així com els serveis de mediació per al lloguer social que estableix el decret 244/2005, per tal de facilitar l’accés a les noves mesures de política d’habitatge al major nombre de ciutadans de Granollers.
En aquesta mateixa línia de millora, el govern municipal de Granollers, ha obert una línia d’ajuts per tal de facilitar la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en disposen, i que podran ser complementàries a les que pugui atorgar la Generalitat de Catalunya.
Treballar per la qualitat és posar les eines, els mitjans perquè el conjunt de la ciutat avanci al mateix temps, en grans i petits projectes, en cohesió.

dilluns, de febrer 27, 2006

Millor Educació, des dels zero anys



El programa electoral del PSC per a les eleccions de 2003 fixava com una de les màximes prioritats la millora de l´Educació a Catalunya. D´això fa més de dos anys, i les darreres setmanes estem tenint proves claríssimes que el Govern de Pasqual Maragall està complint el seu compromís, després d´anys d´abandonament de l´escola pública sota els governs de Convergència i Unió.
La llista de millores és llarga, i ha culminat aquesta mateixa setmana amb l´anunci que aquest any es destinaran 76 milions d´euros a crear noves places d´escola bressol per complir així el compromís de doblar en una sola legislatura les que havia creat CiU en 23 anys de govern. Tot just hem passat l´equador del mandat i estem a punt de convertir la promesa en realitat, de manera que Catalunya tindrà aviat 60.000 places públiques de llars d´infants. Concretament, al Vallès Oriental hi ha previst crear-ne 2.370 de noves, de les quals ja n´hi ha 1.636 de comprometes per part dels ajuntaments.
Convé recordar que aquest és un tema que s´arrossega des de fa anys, perquè fa molt de temps que els ciutadans ens demanen més escoles bressol públiques. Són una necessitat social inqüestionable. De fet, l´any 1999, a les portes de les eleccions autonòmiques, el llavors conseller d´Ensenyament, Francesc Xavier Hernández, va prometre davant el Parlament de Catalunya fer 30.000 places d´escola bressol. Pocs mesos després va matisar: no totes serien públiques; en aquestes xifres s´incloïen també iniciatives privades. Després, va fer més rebaixes i va deixar en mans dels ajuntaments l´opció de promoure escoles bressol públiques, però sense cap suport econòmic per part de la Generalitat. El resultat final d´aquell anunci tan electoralista és que aquelles places encara les estem esperant.
I ara, en els darrers dos anys, sembla que s´han trobat els diners que CiU no trobava mai quan es tractava de fer escoles bressol. El govern de Pasqual Maragall s´ha posat les piles, i està complint el seu compromís fil per randa. Quan acabi la legislatura tindrem el doble de places públiques. El doble de les places que va crear CiU en 23 anys! Potser és que no era qüestió que faltessin diners, sinó que faltava voluntat política. Qüestió de prioritats.
Encara més simptomàtic és que l´actual Govern de la Generalitat ha estat capaç de començar a resoldre altres problemes relacionats amb l´ensenyament, i que ni Pujol ni cap dels seus consellers d´educació van intentar arreglar mai. Per exemple, la precarietat laboral dels professors: en el curs 2004 se´n van contractar 2.200, i a més s´han convocat ja oposicions per a gairebé 3.700 places a primària i secundària. Està clar que el govern de Maragall vol que els mestres tinguin l´estabilitat laboral necessària per desenvolupar la seva tasca, aplicar programes pedagògics a mig i llarg termini i a més poder tenir més seguretat en la vida personal, i no haver de patir a cada final de curs.
A més, s´estan construint 63 noves escoles, i un centenar més s´amplien i es renoven. Això, de retruc, ha permès eliminar de moment 112 barracons. Uns barracons, recordem-ho, que CiU justificava per la impossibilitat de fer inversions en edificis i dient que eren solucions transitòries… que duraven deu anys –en ocasions, deu hiverns sense calefacció a les aules.
La famosa sisena hora de classe diària, que pot semblar una simple ampliació de l´horari lectiu, és un canvi importantíssim, perquè sumant aquestes hores de més, quan els alumnes acabin l´ESO hauran tingut tantes hores de classe com si haguessin fet un curs sencer més. No cal dir que aquest esforç distribuït de manera uniforme i pràcticament inapreciable al llarg d´alguns anys tindrà una repercussió molt i molt destacable en la formació dels estudiants.Queda clar, una vegada més: no era qüestió de diners, sinó de prioritats. De voluntat política, que CiU tenia posada en un altre lloc. Potser a pagar amb diners públics enquestes partidistes i estudis sobre l´orientació política dels periodistes que no beneficiaven ni els estudiants, ni els mestres, ni les famílies, ni la llibertat d´expressió, ni ningú que no fos militant de CiU.
Article publicat al 9Nou el dilluns 27 de febrer de 2006

dijous, de febrer 16, 2006

La ciutat de tots


És ben cert, que en les dues darreres dècades, per l’impuls dels diversos governs que ha tingut l’Ajuntament de Granollers, la ciutat ha canviat, s’ha anat transformant, a millor, sens dubte, només cal caminar pels seus carrers, les seves places i els seus camins. S’ha transformat no tan sols, per l’actuació de l’obra pública, sinó també per les polítiques socials, sense estridències, amb treball, amb bona feina, hem anat fent de la societat granollerina, un entorn amb igualtat d’oportunitats i amb més equitat.
Des de l’acció de govern, s’han posat les bases per tal que el creixement de la nostra ciutat es fes al ritme que permetés créixer en serveis, amb la capacitat suficient per mantenir la cohesió social entre tots els qui vivim a Granollers.
Avui, la nostra ciutat ja té prop de 60.000 habitants, xifra a la qual arribarem al llarg de l’any 2006. Aquest creixement es produeix, per dos factors: per l’arribada de persones de les comarques veïnes i de persones nascudes a d’altres països. Aquest creixement de les persones que triaran Granollers per viure-hi, no s’aturarà en els propers anys. El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es va aprovar provisionalment, per unanimitat, el passat mes de desembre de 2005, situa la xifra de creixement en els propers 10 o 12 anys al voltant de les 75.000 persones.
Arribats en aquest punt, d’un nou impuls en el projecte de la nostra ciutat, a més de pensar en més equipaments, més serveis per a tots els granollerins i les granollerines, per seguir mantenint aquest entorn d’igualtat de oportunitats i d’equitat, cal posar a punt el dia a dia de Granollers, per fer, de tots els carrers i les places de la ciutat, entorns agraïts, que ajudin a la necessària convivència ciutadana.
L’obra pública del govern municipal de Granollers, no s’atura, la millora de l’entrada a la ciutat pel carrer de Girona que ha permès eliminar les barreres al barri de Can Mònic i guanyar una nova zona verda; les places del carrer de Narcís Monturiol-Maria Palau, al barri del Congost; la del carrer de l’Enginyer, a Granollers Centre; els Jardins de la Mediterrània al pla de Baix,–dissenyada pels nois i les noies de l’escola Mestres Montaña–; la del carrer de Bertran de Seva-Frederic Soler, a Granollers Nord o la passera damunt la línia del tren també a Granollers Nord; l’obertura del carrer de Calderón de la Barca i l’arranjament de les voreres al passeig de Colom, al barri de Sant Miquel; la urbanització del vial al marge dret del riu; les actuacions de millora al Camí Ral de Palou; o la recuperació d’espais a Roca Umbert, són exemples de la millora i la transformació constant de Granollers.

divendres, de gener 27, 2006

L'Estatut és de tots


Article publicat al 9 Nou 27/01/2006
Finalment, el President d’Espanya José Luis Rodriguez Zapatero, amb el suport dels dos principals partits que li donem suport, PSC i PSOE, va arribar a un acord polític global sobre l’Estatut amb Artur Mas, és a dir, CiU, un acord al qual és evident que desitjo que, en el tràmit que ens portarà a la seva aprovació final, se sumin la resta de partits polítics que el vàrem votar en el Parlament de Catalunya, perquè aquest no serà l’Estatut de cap partit, sinó el de tots, per molt que CiU se n’intenti apropiar, en una maniobra d’esgarrapar vots.
Anem a pams. No és casualitat que ara hi hagi nou Estatut. Perquè Rodríguez Zapatero, president d’Espanya, compleix la seva paraula i no és la primera ni la darrera vegada que ho demostra, i hi ha un govern de tres partits d’esquerres a Catalunya, que en el seu programa volien la reforma estatutària i que l’han impulsat.
El president de Catalunya, Pasqual Maragall, ha fet bandera del nou Estatut de Catalunya. Ho posava en el seu programa electoral, i ha estat l’impulsor del procés de reforma i ha treballat de valent per aconseguir arribar a un acord, fins i tot sacrificant alguna foto, que alguns han buscat insistentment. El president i el seu partit, el PSC, han treballat amb discreció, defugint protagonismes, propiciant els acords entre tots els partits, perquè enteníem que el més important era tenir un nou Estatut per a Catalunya.
Aquest nou Estatut de Catalunya ens donarà més autogovern, més competències, més finançament. És l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè li donarà més eines al Govern de Catalunya per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats.
Aquest Estatut em referma en la idea que des del Govern de Catalunya s’està fent un gran treball, i que amb la signatura del pacte del Tinell que va permetre un govern d’esquerres a Catalunya s’ha avançat més en competències i finançament en dos anys que en vint-i-tres de govern nacionalista i de dretes.
Com ja hem explicat moltes vegades els socialistes catalans, aquest serà sens dubte el millor Estatut que haurà tingut mai Catalunya. Disposarem de més recursos econòmics amb un sistema transparent, just i al mateix temps solidari amb altres territoris d’Espanya; tindrem una agència tributària catalana per als tributs i impostos que ens són propis i que en el termini de dos anys formarà un consorci amb la de l’Estat, un consorci que podrà esdevenir l’administració tributària de Catalunya.
Tindrem més competències, com ara en ports i aeroports, en els ferrocarrils de rodalia, en la inspecció de treball, en els permisos de treball dels immigrants, en les beques de l’ensenyament obligatori. El Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial a Catalunya, la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’equipararà a la participació del PIB de Catalunya en relació al de l’Estat; la llengua i la cultura catalana tindran la màxima protecció.
Malgrat que el PP s’ha instal·lat en mentides constants, tindrem Estatut, i els seus arguments es demostraran falsos. Ni és una reforma encoberta de la Constitució, ni és inconstitucional, ni trencarà Espanya; i es mantenen els mecanismes de solidaritat amb altres comunitats autònomes de l’Estat. En definitiva, han perdut, com a tantes altres coses, els papers, la qual cosa els mantindrà per molts anys a l’oposició.
Aquest serà l’Estatut de tots, però és just reconèixer el coratge polític de tots els que han fet el pas endavant, en especial de l’impuls decidit del president Maragall i la valentia del president Zapatero amb el seu compromís per l’Espanya plural, l’autogovern de Catalunya i el seu millor finançament.

Jordi Terrades i Santacreu
Diputat socialista al Parlament de Catalunya
i membre de l’Executiva Nacional del PSC

dissabte, de gener 21, 2006

Retorn a Catalunya


Article publicat al 9nou edició Vallès Oriental (20-01-2006)



Ben aviat podrem anar a veure al Palau Moja de Barcelona els documents de què tant s’ha parlat durant els darrers 10 anys. Els han ficat en 500 capses, els han carregat en dues furgonetes, han passat per Madrid -on els responsables de l’Arxiu General del Ministeri de Cultura n’han verificat la tramesa- i han retornat a casa, 67 anys després que les tropes franquistes se’ls emportessin a punta de pistola. Els documents de la Generalitat republicana són els primers dels ‘papers de Salamanca’ que han tornat a Catalunya, i s’exposaran al públic tan bon punt arribin, a l’esmentat Palau. Després, vindran els de particulars, entitats, sindicats i partits polítics.

Ara convé recordar que la primera decisió de fer tornar els documents expoliats la va prendre un govern socialista, l’any 1996. Ja en aquell moment, la campanya furibunda orquestrada pel PP va impedir el retorn, i la victòria d’Aznar en les eleccions generals d’aquell mateix any va tirar per terra les expectatives que s’havien generat. El fet que CiU pactès amb el PP durant vuit anys lamentables i llarguíssims no va donar bons fruits per a Catalunya, tampoc en aquest tema. Ara, amb una consellera socialista de Cultura, Caterina Mieras, i una ministra socialista de Cultura, Carmen Calvo, ha estat possible culminar el procés.

El PP, una vegada més, ha intentat bloquejar la tornada dels papers de Salamanca, intoxicant el debat, sembrant crispació –l’especialitat dels senyors Acebes i Zaplana- i buscant enfrontar territoris. Ha convocat manifestacions, protestes, concentracions i ha col·locat policies municipals davant la porta de l’Arxiu de Salamanca. Ha intentat allargar la tramitació de la llei que regula la restitució dels documents, aprovada recentment al Congrés amb els vots contraris dels populars. Se les ha empescat totes però ha fracassat. El PP ha fracassat perquè els socialistes no ens hem deixat intimidar i hem defensat el que és just: que els documents espoliats per Franco tornessin a casa.

A banda del paper que han jugat la ministra i la consellera, també ha estat clau en aquest procés la feina de la Comissió de la Dignitat. Calvo i Mieras han sabut negociar, han soportat la pressió i han près la decisió valenta que s’havia de prendre; la Comissió ha sabut vehicular la demanda de catalans i catalanes, ha pressionat i sobretot ha convençut amb arguments. Els papers, doncs, i malgrat l’oposició del PP, tornaran a mans dels seus propietaris.

Potser el millor de tot plegat és que Salamanca, per molt que la dreta espanyola s’entesti a dir el contrari, no hi perd res. Al contrari, sortirà guanyant: gràcies al compromís del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la ciutat esdevindrà la seu del Centre de Documentació i Investigació sobre la Guerra Civil i el Franquisme, que serà un gran equipament cultural especialitzat dotat amb el personal i recursos necessaris per catalogar i microfilmar els fons documentals. L’Arxiu de Salamanca esdevindrà un centre de referència internacional ineludible per als estudiosos de la Guerra Civil.

El retorn dels arxius espoliats a Catalunya constitueix un pas importatíssim per a la recuperació i restitució de la memòria històrica, de què sovint anem mancats. No és, però, l’únic: el Govern de la Generalitat prepara la creació del Memorial Democràtic i una nova normativa sobre l’exhumació de fosses de la Guerra Civil. Paral·lelament, des de l’Executiu espanyol s’impulsa també la llei de la Memòria, que serà debatuda properament a les Corts. Després de 30 anys de democràcia, comencem a tancar ferides i a superar el passat per tirar endavant.

dilluns, de gener 16, 2006

Cal treballar amb rigor i amb sentit de país


Catalunya s’hi juga molt. Els socialistes –els del PSC i els del PSOE- volem que l’Estatut arribi a bon port, perquè sabem que l'interès del país passa per tenir un Estatut ambiciós, amb més competències i més finançament.

En aquests moments hi ha base suficient per arribar a un acord. No és el moment d’actuar per criteris partidistes, de rendibilitat electoral.
CiU està calculant si els hi surt més a compte aprovar-lo, o demanar que es retiri el text. CiU, amb la seva actitud, està buscant l'avançament electoral a Catalunya. Tinc la sensació que a CiU comencen a pesar més els que NO volen Estatut, encapçalats per l'expresident Jordi Pujol i l’Artur Mas, que els que volen el sí. Farien bé, de totes formes, no oblidar que qui té la facultat d'avançar les eleccions és el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt honorable Pasqual Maragall.
El PSC, primer partit de Catalunya, té la convicció que hi haurà un bon Estatut; això és el que es desprèn de les converses i les negociacions fetes amb el PSOE i el govern d’Espanya.
No podem deixar passar l’oportunitat de tenir un president a Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha apostat clarament per un Estat a on es reconeixen les diferents identitats nacionals.
Si al final no hi ha acord, alguns a Catalunya hauran d’explicar molt bé perquè aquest al final no s’ha produït.