dimarts, de juny 20, 2006

Catalunya ja té nou Estatut

Ja tenim Estatut. Catalunya ha dit SÍ de forma contundent i inequívoca. Tres de cada quatre persones que van anar a votar van dir que Sí volen el nou Estatut. El dia 18 passarà a la història com el dia en què els catalans i catalanes, lliurement, van optar per mirar endavant amb optimisme. Un altre cop, la sensatesa dels catalans i catalanes s'ha imposat als extrems.

Catalunya comença una nova etapa i no està de més recordar que això ha estat possible gràcies a què a la Generalitat hi ha un govern d'esquerres, amb el PSC com a tronc central, i a Espanya governa el PSOE. I que si hi ha algun partit que ha lluitat de valent i ha estat generós per tenir Estatut, ha estat el PSC. A altres, com CiU, que ara es volen apuntar l'èxit, se'ls ha de recordar que van estar vuit anys al Govern de la Generalitat gràcies al PP a canvi de no encetar aquest tema. I que en el procés estatutari van tensar la corda tot el que van poder, per després destensar-la i emportar-se la famosa foto. Hi ha qui ha jugat un paper amb un interès del tot partidista, amb la mirada posada sempre en les autonòmiques, i hi ha qui ha posat per davant els interessos del país, encara que això representès un desgast polític per al Govern de la Generalitat. I jo espero que les persones d'aquest país sabran valorar el paper de cadascú.

Com el paper que també està fent el Partit Popular, intentant manipular la realitat, apuntant-se com a pròpia l'abstenció que hi va haver. Cal recordar que en democràcia decideix qui exerceix el seu dret a vot i que és del tot injustificable i impropi d'un partit amb vocació de govern intentar deslegitimar un resultat tan inqüestionable i, fins i tot, portar al Constitucional un text acordat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya i refrendat després per una amplíssima majoria de ciutadans i ciutadanes. A més, és clarament indigne intentar apropiar-se d'aquesta abstenció, ja que la gent que no va anar a votar, senzillament no va expressar la seva opinió i, en tot cas, implícitament acceptaven l'entrada en vigor del nou Estatut. La gent que no el volia sí que ho va dir a les urnes, encara que amb un índex prou baix. Com a demòcrata em preocupa que el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, demanès a Zapatero la mateixa nit del dia 18 la paralització de l'Estatut. En democràcia, no val tot, en tot cas, el que val és el vot i sembla increíble que a hores d'ara encara hi hagi algun partit al que se li hagi de recordar.

Cap comentari:

Publica un comentari