El Govern de la Generalitat de
Catalunya, i la majoria parlamentària que el sustenta, CiU i ERC, segueixen
donant voltes a la normativa que hauria penalitzar les entitats financeres que
tenen pisos buits.
El 22 d’abril de 2013, el
conseller Santi Vila anuncià que el Govern crearia un impost per gravar pisos
buits de la banca i promotors. Ens deia que el Govern ho incorporaria a la llei
d’acompanyament dels pressupostos de 2013; com tots sabem no hi va haver
pressupostos, però ha passat el debat i l’aprovació de la llei de 2014, i
aquesta normativa tampoc hi era.
Lents, massa lents. Són moments
excepcionals, i com a tals s’han de trobar solucions efectives. Cal actuar de
forma contundent per evitar que totes les conseqüències de la crisi les acabin
assumint les famílies.
Les entitats financeres, que són
una part responsable d’aquesta crisi, han rebut ajudes milionàries de recursos
públics per sanejar-se, però el resultat ha estat milers de famílies
desnonades, milers de famílies sobreendeutades -per cert, vergonyós que el PP
hagi impedit en el Congrés dels Diputats la tramitació d’una Llei aprovada pel
Parlament de Catalunya que apuntava solucions a aquest problema.
Molts Ajuntaments han pres la
davantera al Govern, i en aplicació de la Llei de l’habitatge de 2007, han
començat a obrir expedients per sancionar les entitats financeres propietàries
de pisos buits.
Per a nosaltres els socialistes,
en línia amb el que proposen entitats socials i sindicats, l’objectiu ha de ser
generar un fons social d’habitatges públics i de lloguer social a partir dels
habitatges desocupats amb un lloguer que no superi el 30% dels ingressos
familiars.
A més, s’ha de recuperar el
lloguer forçós que ja estava previst a la llei de l’habitatge de
Catalunya de l’any 2007 i derogat per l’actual govern de CiU.
S’ha de prioritzar l’ús social
dels habitatges davant de l’ús econòmic i intervenir si fa falta en els preus
màxims dels preus de lloguer, com ja fan altres països europeus, per exemple
Alemanya.
Creiem que una llei en aquest sentit,
que gravi els pisos buits de les entitats financeres i sectors associats, és
una necessitat, atès que amb la crisi a Catalunya, l’escletxa social i les
desigualtats socials també han augmentat.
Aquesta llei hauria de donar
resposta també a la demanda alarmant de famílies que han estat i són desnonades
o que tenen dificultats insalvables per poder accedir a un habitatge, si tenim
en compte a més que només un 1% dels habitatges de Catalunya es destinen al
parc públic d’habitatge social front al 18% de mitjana a Europa.
En definitiva, el Govern i la
majoria parlamentària que li dóna suport hauria d’aprovar més aviat que tard
aquest impost i portar la llei al Parlament pel seu debat i aprovació.