La crisi econòmica global, que té les seves arrels en la mala gestió del sistema financer a escala mundial, està generant a tot Europa una situació de la qual no es pot lliurar cap govern. Una situació en què cal aplicar mesures de contenció per no augmentar el fort dèficit públic, que s’ha produït com a conseqüència de la crisi. Tots sabem, i aquí hi ha una part de la contradicció, que els principals responsables d'aquesta situació no són precisament aquells qui més la pateixen, com ara les famílies i les empreses productives.
Les retallades anunciades en algunes partides pressupostàries, per tal d'ajustar els comptes públics, són necessàries fins que la recuperació de l'economia estigui consolidada. Estem en un període preelectoral, i alguns partits polítics, en particular el PP i CiU, tot i perjudicar els interessos generals, no dubten a seguir amb el tacticisme de negar el seu recolzament a unes mesures que estan impulsant tots els governs europeus.
Hi ha una mesura sobre la qual s'està fent molta demagògia, i és la despesa en pensions. No me'n puc estar d'explicar que és precisament amb el darrer govern socialista, presidit per Rodríguez Zapatero, que les pensions han augmentat de manera important. De fet, la despesa en pensions ha crescut un 51,2% entre l'any 2004 i 2010. Les pensions mínimes en un 49%, i han guanyat en poder adquisitiu un 25%. Una pensió de jubilació amb cònjuge a càrrec ha passat de 6.788 euros a 10.152. L'any passat les pensions van tenir una revalorització del dos per cent, en tant que la inflació al novembre va ser del 0,3%.
El govern d'Espanya mantindrà aquest any la compensació als pensionistes per la desviació de la previsió d'inflació (1%) que es farà efectiva en una paga al mes de gener de 2011 i que, per tant, es traslladarà cada mes en la quantia de la nòmina de cada pensionista. També al 2011 es revaloritzaran les pensions mínimes, les pensions no contributives i les del SOVI. Més de tres milions de pensionistes veuran com les seves pensions creixen en poder adquisitiu, la resta en la desviació d'inflació que tinguem l'any 2010.
Els plans d'austeritat presentats pels governs de la Generalitat de Catalunya i el d'Espanya són un exercici de responsabilitat entre present i futur, perquè reduir el dèficit avui vol dir també pensar en un futur millor, preservar el conjunt del nostre model econòmic i social, i garantir un futur creixement de l'economia que sigui sòlid i sostingut. Aquests plans d'austeritat afectaran més, i en primer lloc, als càrrecs públics, perquè volem predicar amb l'exemple, als qui tenen la feina més estable, que no veuen perillar la seva feina, i als qui tenen més ingressos, les rendes més altes han de contribuir més a ajudar la resta de la societat.