El Nyap elèctric.

Aquesta setmana el mateix dia que es coneixia la subhasta trimestral en què es fixen els costos energètics que pot encarir el rebut de la llum el proper mes, entre un 11% i un 12%, en el que sembla un acord entre les grans companyies energètiques que operen al país i que ens situa entre els països de l’UE a on l’energia elèctrica és més cara, en el Congrés dels Diputats PP, CiU i el PNV aprovaven la reforma del sector elèctric que no aborda realment els problemes energètics a llarg termini des del punt de vista de la viabilitat econòmica, la garantia de subministrament  i la sostenibilitat ambiental. Més aviat sembla una llei per a satisfer els interessos immediats d’aquestes grans companyies i dels beneficis dels seus consells d’administració i dels seus accionistes.

Aquesta llei consolida a més la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables, la retroactivitat que s’ha instaurat  - i que atenció podria acabar arrossegant-se cap altres sectors -  suposarà una disminució de una part molt important del teixit productiu que s’havia creat al voltant de les energies renovables i la ruïna per a moltes inversions familiars que produïen energia solar fotovoltaica.

Una reforma que no creu que en el mix energètic les renovables són la nostra reserva i el futur d’un país altament dependent dels fòssils, que no aposta clarament per l’eficiència i la gestió de la demanda, que introdueix traves inadmissibles al desenvolupament de la generació distribuïda i a l’autoconsum, i que no aborda la reforma del mercat elèctric.

L’economia i el desenvolupament industrial i dels altres sectors econòmics del país, necessiten un cost energètic transparent, segur i competitiu, justament el que no tenim ara.

Analitzant el que ha passat, no només aquesta setmana, cal promoure una auditoria reguladora dels costos del sector elèctric des del moment , en que es va iniciar tot el procés de privatització allà als anys 1997 fins avui, que hauria de servir de base per una reforma en profunditat del model energètic que sigui més eficient, més competitiu, més sostenible, més distribuït, també més just, transparent.

Caldria derogar les normes actuals de regulació del sector, que no aporten transparència i que des del punt de vista de la retribució no fixen el preu real de la generació, la distribució i el seu trasllat al usuari, encarin inexplicablement el preu de la llum. No es creïble que siguem el tercer país de la zona euro amb un preu més car.

Tampoc es creïble que alguns s’entestin a culpabilitzar a les energies renovables, no serà que hi ha una sobreretribució per a algunes tecnologies d’electricitat què res tenen a veure amb aquelles i molt per damunt dels costos que tenen. M’estic referint a les nuclears i a les hidroelèctriques.

Amb la subhasta d’aquesta setmana podem concloure que tenim un sistema ineficient, viciat. L’aprovació de la llei de reforma no soluciona res al contrari, per cert CiU també hauria de clarificar perquè hi va donar suport.

El sector energètic es un sector estratègic en el sistema productiu del país, i en els sectors estratègics la improvisació a la llarga es un mal negoci. Els acords s’han de recolzar en amplis  diàlegs socials i polítics que permetin definir un nou model i un nou mecanisme de mercat.

 

No a la privatització del parc públic d'habitatges

Un parc públic d’habitatges de lloguer de la Generalitat de Catalunya no s’improvisa d’un dia per l’altre. De fet l’anàlisi del que tenim a Catalunya ens indica que un cop adoptada la decisió, passen anys abans de disposar del sòl i dels recursos econòmics per construir-lo.

De fet el nombre total d’habitatges del parc públic titularitat de la Generalitat de Catalunya, 14.000 també ens hauria de fer adonar del retard que tenim respecte a les mitjanes europees d’habitatge públic de lloguer social. Som dels més baixos de la Unió Europea, no arribem a un 1 per cent front a un 18 per cent de mitjana europea.

No es de rebut en conseqüència que el Govern vulgui vendre a fons d’inversió especulatius el poc habitatge públic de lloguer social de que disposem. Aquest parc públic, és avui la garantia del dret a l’habitatge de milers de famílies amb dificultats que no poden accedir a habitatges al mercat lliure o del mercat protegit privat.

Aquest es un tema transcendent, que el govern i la majoria parlamentaria que el sustenta, no el poden decidir sense tenir en compte l’opinió de les entitats i organitzacions integrants del Pacte Nacional per a l’habitatge i sobretot de les organitzacions socials que justament estant demanant que el parc públic i social de lloguer s’incrementi per poder donar resposta a la creixent demanda per a donar resposta a una de les conseqüències dramàtiques també d’aquesta dura crisi econòmica, que ha deixat a moltes famílies amb els recursos exhaurits.

Tenim la paradoxa de milers d’habitatges buits, en la cartera de les entitats financeres i de les societats immobiliàries que en depenen, algunes salvades amb ingents recursos públics. Tenim l’oportunitat d’augmentar el parc d’habitatge de lloguer social, els governs, el de l’Estat i també el de la Generalitat tenen l’obligació moral i ètica de dinamitzar aquest parc buit. Hem proposat al Parlament que el Govern presenti en el termini màxim de sis mesos una llei que ho reguli i que imposi mesures fiscals.

ES CONSOLIDEN LES RETALLADES.

El govern de la Generalitat afirma que aquest és el pressupost més social de la història, però les dades ho desmenteixen.

De fet els pressupostos del proper any 2014 i que han pactat en el Parlament de Catalunya CiU i ERC consoliden les retallades pressupostaries practicades aquest any 2013 i que gràcies a la prorroga pressupostaria pactada entre ambdós partits, ha estat impossible discutir.

Podem afirmar que han estat retallades clandestines però que han afectat als serveis públics, eliminació i baixada en la qualitat. Estem davant d’un desmantellament de l’estat del benestar.

La despesa social que es desprèn dels comptes retorna a nivells de l’any 2004 en termes per habitant, “hem retrocedit una dècada”, amb més de 2.000M€ en retallades; la despesa en salut cau un 22,46%, en ensenyament un 28,05% i en benestar social i família un 23,89%.

No es prioritza per tant les polítiques que més han patit les retallades del Govern des de l'any 2010, sinó que es mantenen en uns nivells intolerables de degradació, el que dona peu per exemple a increments de les llistes d'espera sanitàries, a increments d'alumnes a les aules mentre es contracten menys mestres o la progressiva laminació de serveis tan importants com les llars d'infants municipals.

La inversió en infraestructures es inferior a la que és va realitzar al 1998 i això tindrà efectes des del punt de vista de la competitivitat de l'economia catalana a mig termini.

 Tampoc hi ha una orientació clara de cap a on van adreçades les prioritats en economia i en política industrial, ni com fixar un camí per superar la crisi i les seves conseqüències dremàtiques en termes d'atur.

Després de quatre anys de govern, no hi ha excuses. Aquest pressupost que aprovarà CiU i ERC no millorà el desastre de la despesa de 2013, i no contribueix a millorar les expectatives de la nostra economia i de la creació de llocs de treball.

article publicat al Granollers Informa.

Apunts per una economia verda i més sostenible.

Aquest darrer cap de setmana el PSOE ha celebrat la seva conferència política, per tal d’actualitzar les seves propostes programàtiques, les i els socialistes catalans del PSC hem considerat que calia ésser actius en el debat, en l’impuls de noves idees i actituds i que no podíem restar expectants. S’han fet aportacions valuoses al debat en diverses qüestions que afecten al moll de l’os de les polítiques públiques, també preocupats per la sostenibilitat i les polítiques energètiques en tant que estratègiques i estructurants, perquè mentre creixen les desigualtats socials, es degrada el medi de forma irreversible i no es regenera el sistema productiu, els governs actuals de Catalunya i Espanya no afronten aquesta realitat d’Espanya.

El Govern d’Espanya no es planteja altra fórmula que repetir la que ens ha conduït cap al fracàs: el mateix model productiu i la defensa a ultrança del model vell d’Estat re-centralitzat mentre creixen les tensions socials i territorials. A Catalunya, mentrestant creix l’atur, la pobresa i les dependències d’un grapat de monopolis mentre es degraden els serveis públics que haurien de corregir les desigualtats socials.

A les darreres dècades s’ha alterat més que mai l’equilibri planetari. És la crisi ecològica que sobrepassa fronteres administratives, socials, generacionals, ètiques i polítiques. Els mercats no haurien de continuar cecs davant aquesta realitat perquè malgrat que no podem traduir el medi ambient, la vida o la salut en termes econòmics, ara ja se sap que la degradació del planeta fins i tot es pot expressar en costos.

Els socialistes no podem acceptar per més temps socialitzar els riscos i privatitzar els beneficis. La crisi ecològica, la financera, la climàtica, l’energètica són oportunitats per una nova política industrial, avui l’ecologia és una aliada i no competidora de l’economia i de l’èxit d’aquesta nova aliança dependrà la prosperitat, el progrés i la justícia social.

Pels qui provenim de tradició socialista suposa un imperatiu ètic fer compatible la preservació dels fràgils ecosistemes i dur la prosperitat a l’últim indret. Tenim capacitat tecnològica, recursos financers, i capacitat humana. Cal ambició i voluntat.

Parlar d’economia verda pel PSC ens porta centrar-nos en de tres elements essencial: el canvi climàtic i el seu impacte global, el procés de transició energètica per la transició ecològica i la fiscalitat ecològica.

Respecte al canvi climàtic i canvi global. Hem de dir que l'actual model productiu provoca un canvi global que va més enllà del canvi climàtic: desertització, perdua de diversitat, alteració dels ecosistemes. Els costos de tot plegat són pèrdues irreparables i posen en perill el planeta que habitem. Per això s'ha de readaptar l'esfera econòmica a la biosfera i als ecosistemes perquè és millor destinar recursos a reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle que a l'adaptabilitat al canvi climàtic.

Temes claus són l'agricultura, el cicle de l'aigua, els boscos i una ordenació del territori amb protecció d'infraestructures ambientals que són la base de la nostra economia. Cal incorporar el concepte de la sostenibilitat als paràmetres que defineixen les estratègies econòmiques, socials i culturals. La lluita contra el canvi climàtic ofereix possibilitats econòmiques i de creació de llocs de treball i cal que es posin les bases per un nou creixement basat en la intel·ligència, la innovació, el coneixement, l’eficiència, la sostenibilitat i la solidaritat.

Un segon bloc important quan parlem d'economia verda és la transició energètica, motor del canvi de model productiu. Cal un compromís dels Governs que han de liderar i de tota la societat per abordar una reforma del mercat energètic que afavoreixi la transició de les velles energies cap a les netes i renovables que proporcioni seguretat jurídica i escenaris de com seguir incorporant innovació tecnològica.

Hem de valorar  l’aposta per a la fiscalitat ecològica i social, a més d’una font d’ingressos addicional, no té efectes negatius sobre el consum –com els impostos sobre el treball o directes - i estimula la innovació, l’eficiència i competitivitat de l’economia. Proposem desplaçar impostos sobre béns, cap a impostos sobre danys, consum d’energia i ús de recursos finits, i  un cost estable de preus de CO2 per atreure inversions.

Transformar la nostra economia vol dir apostar pels sectors innovadors amb valor afegit, però també apostar pels sectors madurs que no caducs. Efectivament, la indústria sobre tot la catalana és determinant i té un enorme potencial inversor, exportador i la creació de llocs de treball. Reforçar la base industrial ha de ser una de les nostres prioritats per tal que aquesta continuï, amb les degudes transformacions, essent motor de la nostra economia. 

El teixit empresarial ha esdevingut més fràgil i la nostra base industrial s’ha reduït. Els Governs de CiU i del PP no han endegat projectes tractors més enllà de presentacions d’inversions en el sector turístic‐immobiliari‐recreatiu i encara aquestes estan per veure. Defensem la cultura del treball des d’una reconversió ecològica de la societat industrial, en que l’ecologia esdevé el motor de la dinamització empresarial i de la innovació tecnològica.

Aigua, energia, residus, Catalunya Bio-regió, agroalimentació  i generació de coneixement.

Són tots ells sectors de futur que tenen en comú la possibilitat de jugar un paper rellevant ja ara i en el futur. La fugida de talent és un dels principals drames del nostre país en aquesta crisi que no ens podem permetre.

La generació i explotació de coneixement és un dels pocs camins possibles en totes les branques del teixit productiu i en particular de la nova indústria que propugnem que requereix un canvi radical en l’estalvi i eficiència pel que fa a aigua , residus i energia i una aposta decidida en l’agroalimentació i la biotecnologia i la biomedicina. Tot això amb uns veritables Plans de centres d’excel·lència i de formació professional concertats amb els agents econòmics i socials i crear ponts entre l’acadèmia, l’empresa, l’administració i la societat.

Pel que fa a l’abastiment i el sanejament d’aigua i la gestió de recursos hídrics, el PSC considera no es poden regir per les normes del mercat.

 

Diàleg, entesa i pacte

Els darrers 30 anys, l’actual model democràtic i territorial ha fet possible la millora de l'autogovern i el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Avui, però, impossibles de preveure l’any 1978, són evidents els defectes de l’estat de les autonomies;  molts creiem que cal fer una reflexió a fons i una revisió de l’actual model territorial. De fet, la reforma de l’actual Estatut de Catalunya ja anava en aquesta direcció.

Al PSC defensem que la integració dels pobles d’Espanya en un projecte compartit pot i ha de millorar; per nosaltres, la millor resposta es troba en els plantejaments federals d’unió, llibertat, autogovern i govern compartit. Creiem que necessitem un nou gran acord i que els canvis no es poden fer de manera unilateral sense grans compromisos institucionals i sense empara legal.

Vivim en un estat de dret i la llei i la democràcia són indissociables. És absolutament temerari enfrontar el principi democràtic al principi de legalitat. En un estat democràtic les lleis es canvien a través de lleis i són reflex també de l’estat d’opinió ciutadà.

Reforma federal per aclarir un sistema de repartiment de competències avui massa vegades confús i conflictiu. Reforma federal del Senat per convertir-lo en una cambra de representació de les CA on es vegin les lleis amb afectació territorial. Model de finançament federal basat en el principi d’ordinalitat, on garantint la suficiència i la solidaritat el resultat final no pugui variar el punt de partida de cada territori. Reforma constitucional per reconèixer el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat.

Avançar cap un estat federal no és un camí fàcil, ho sabem. Altres es troben més còmodes en la confrontació en un moment de fortes tensions emocionals i vitals que també tenen l'origen en la greu crisi econòmica. Nosaltres no estem pel conflicte permanent, ni per l’immobilisme que ens retornaria a l’Espanya dels 60. Estem pel diàleg, per l’entesa i el pacte.

Defensar un nou model federal no és excloent d'impulsar i defensar la convocatòria d’un referèndum per tal que els ciutadans i ciutadanes puguin exercir el dret a decidir el futur polític del país, mitjançant una pregunta que porti a una resposta clara, en un marc legal i acordat que ha d’exigir, doncs, una negociació seriosa, profunda i amb el temps necessari entre ambdós governs, Espanya i Catalunya.

 

article publicat al Granollers Informa.

Volem viure amb dignitat.

L'agreujament de la situació de crisi que viu el nostre país, conseqüència directa de les polítiques d’austeritat a ultrança que han seguit els governs de dretes, s'expressa amb el drama de centenars de milers de catalans i catalanes.

La situació d’emergència que estan vivint moltes famílies exigeix situar al centre de la política del país accions decidides, per pal·liar aquest drama social, i un debat en profunditat sobre les garanties que ha de prestar l’Estat del Benestar. CAL REDISTRIBUIR PER CRÉIXER, i no a l’inrevés; és urgent plantejar una alternativa que generi ocupació i redistribueixi la riquesa.  

A Catalunya, la majoria de Govern CiU i ERC és incapaç de presentar uns pressupostos quan toca, i així segueixen les retallades. Els ciutadans no volen caritat sinó la garantia del dret a subsistir.  

NINGÚ SENSE ALIMENTS. L’augment de l’activitat dels bancs d’aliments demostren la cruesa de la crisi, però també la paràlisi i la insensibilitat social d’un Govern, més amoïnat en defensar el seu projecte independentista que no pas en donar resposta a aquells que pitjor ho estan passant. 

NINGÚ SENSE LLAR. Les famílies són la part més vulnerable del contracte hipotecari i ara, més que mai, són indispensables polítiques que atorguin garanties reals als afectats per una situació d’insolvència de forma immediata i el reconeixement de l’habitatge com a dret social. 

NINGÚ SENSE CAP INGRÉS. La plena ocupació és la millor manera de proporcionar a les persones els mitjans suficients, però en moments de greu crisi, l’Estat del Benestar és qui ha de protegir i ajudar a les persones a accedir a una feina segura i estable. Avui hi ha 40.000 persones fora de la RMI, degut a les retallades de la Generalitat, i 113.300 llars catalans no tenen cap ingrés. 

L’aprovació de la reforma laboral també és una agressió als drets dels treballadors i treballadores, i ha contribuït a destruir ocupació i precaritzar encara més el mercat laboral. Es prioritària la seva derogació i reprendre el Diàleg Social que PP i CiU van avortar. 

Cal un acord per la dignitat que vagi més enllà de les posicions de cadascú. Cal un gran compromís amb totes les forces polítiques, institucions i agents socials contra l’atur i contra la pobresa.

 

Article publicat al Granollers Informa.

I l'ànima social?

La crisi econòmica que patim és molt profunda i està afectant de manera duríssima moltes persones.

Les receptes d’austeritat a ultrança s’està demostrant que no són eficaces. Necessitem polítiques econòmiques actives i d’estímul que permetin recuperar gradualment l’activitat, el consum i l’ocupació.

En nom de la contenció del dèficit, els governs d’Espanya, de Catalunya seguint els dictats dels seus coreligionaris europeus, avui majoria als governs, no poden posar en qüestió el sector públic i l’estat del benestar, dia si, dia també, malgrat que a casa nostra, en una mostra de simplisme, alguns partits polítics han trobat la fórmula màgica per treure’s les puces de sobre, la culpa sempre és de Madrid.

El desembre de 2006, el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de la dependència, que reconeixia un nou dret subjectiu i universal de cura a les persones que, bé per motius d’edat, bé per motius de discapacitat (física, psíquica, mental o sensorial) es trobava en situació de dependència que, conjuntament amb la llei catalana de Serveis Socials, ha suposat atendre a més de 161.000 persones (156.000 abans de 2010).

 

Des de l'arribada del PP al Govern, l'atenció a les persones amb dependència ha estat objecte de retallades importants.

 

Ara, en data 26 d'abril de 2013, el Govern ha presentat el "programa nacional de reformas 2013" que amb l'excusa suposadament de racionalitzar la despesa pública, significa el desmantellament del sistema i suposa un greu risc de desatenció per a les persones dependents i les seves families.

 

I no només això també es posa en perill els més de 185.000 llocs de treball directes i 63.000 indirectes creats des de l'entrada en vigència de la llei i el tancament de moltes empreses.

 

És per això que rebutgem les retallades anunciades pel Govern de l'Estat perquè impacten en la qualitat de vida de les persones.

 

I també en aquest context el Govern de la Generalitat ha d'impulsar accions compensatòries amb caràcter d'urgència perquè entitats socials i administracions locals puguin garantir l'atenció de les persones dependents.

 

Aquesta també és una raó per disposar del pressupost de la Generalitat, per prioritzar polítiques amb ànima social.

 

publicat al Granollers informa.

El Parlament reclama mesures legislatives per a resoldre el sobre endeutament de famílies.

Moció sobre habitatge aprovada a proposta del grup parlamentari del PSC.
 

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Ge­neralitat a:

1. Reclamar al Govern de l’Estat l’establiment de mesures legislatives destinades a resoldre el sobre­endeutament de les persones físiques i famílies vin­culat a l’habitatge habitual, amb la inclusió expressa de la possibilitat de la dació en pagament del deute hipotecari, simplificant els procediments concursals i incidint en la regulació del mercat hipotecari per a garantir a les persones afectades tant el manteniment de condicions d’inclusió social com l’accés a noves oportunitats de recuperació econòmica, adequant la normativa hipotecària esta­tal a la normativa europea sobre clàusules abusives, d’acord amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 14 de març de 2013.

2. Constituir una comissió de sobreendeutament que atengui a les persones desnonades a Catalunya i que tingui caràcter transversal en la seva representació: organitzacions de consumidors i usuaris, plataforma d’afectats per la hipoteca, entitats financeres, i inter­departamental pel què fa al Govern, i que comenci a treballar en la millora de la situació de les persones i les famílies, formulant també propostes de modifica­cions legislatives en l’àmbit competencial de la Gene­ralitat de Catalunya.

3. Aprovar la normativa que fomenti el lloguer, par­ticularment dels habitatges buits titularitat de les en­titats bancàries, creditícies i financeres i de les socie­tats immobiliàries que en depenguin i de promotores immobiliàries, establint les mesures de gravamen fiscals adients, per a evitar la desocupació permanent dels habitatges.

4. Realitzar aquest 2013, d’acord a reserva pressu­postària realitzada, una nova convocatòria de les prestacions per al pagament del lloguer que atengui noves sol·licituds i segons les disposicions pressupos­tàries disponibles, realitzar una convo­catòria d’ajuts a la rehabilitació.

 

L’habitatge, un dret social

Des de fa més d’una dècada l’habitatge ha esdevingut un greu problema per a moltes persones i famílies. En plena època especulativa per les dificultats per accedir-hi per preus prohibitius, avui perquè la crisi, tant severa que patim, ha comportat l’augment de l’atur i milers de persones viuen amb una situació límit que impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques, com ara el pagament del seu habitatge habitual.  Les polítiques d’habitatge són garantia, doncs, de cohesió social.

Des de l’any 2008, en què va esclatar la crisi, fins a dia d’avui, el nombre d’execucions hipotecàries a l’Estat espanyol ha superat amb escreix les 400.000. Per exemple, només en l’últim trimestre de 2012 s’han comptabilitzat, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 19.324 execucions hipotecàries a Espanya, i d’aquestes, 3.879 a Catalunya. Els Registradors de la Propietat eleven la xifra anual a Catalunya en quasi 7.000.

I a banda hauríem de computar els desnonaments que es produeixen per impagaments de lloguer.

Són moments excepcionals i com a tals s’han de trobar solucions immediates i efectives, solucions reals als problemes que afecten a molts ciutadans/es o que els poden afectar.

Per això, ara més que mai, són indispensables polítiques que atorguin garanties reals als afectats per una situació d’insolvència de forma immediata i en el futur, per tal que no hi hagi cap família sense llar i cap llar sense família. Les mesures adoptades fins avui han estat insuficients per resoldre el problema.

Es fa necessari donar una segona oportunitat a les famílies que van signar hipoteques amb clàusules abusives o van ser desnonades en un procés il·legal, segons la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Per tot plegat, insistim en la necessitat de defensar un canvi legislatiu urgent, que adapti el marc legal a la realitat social i que doni respostes a les necessitats de les persones afectades.

Cal fomentar també el lloguer social, posant l'estoc d'habitatges buits de Catalunya que pertanyen a entitats bancàries en lloguer.

article publicat al Granollers Informa.

Mesures per gravar pisos buits.

El Grup Parlamentari del PSC, després de la interpel·lació que li hem fet al conseller del Govern de Catalunya sr Santi Vila, hem entrat aquesta proposta de MOCIÓ, perquè sigui debatuda el proper Ple del Parlament del dia 8 i 9 de Maig:

El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:

1.      Reclamar al Govern de l’Estat  l’establiment de mesures legislatives destinades a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i famílies vinculat a l’habitatge habitual, amb la inclusió expressa de la possibilitat de la dació en pagament del deute hipotecari, simplificant els procediments concursals i incidint en la regulació del mercat hipotecari per a garantir a les persones afectades tant el manteniment de condicions d’inclusió social com l’accés a noves oportunitats de recuperació econòmica.

2.      Constituir una comissió de sobreendeutament que atengui a les persones desnonades a Catalunya i que tingui caràcter transversal en la seva representació: organitzacions de consumidors i usuaris, plataforma d’afectats per la hipoteca, entitats financeres, i interdepartamental pel què fa al Govern, i que comenci a treballar en la millora de la situació de les persones i les famílies, formulant també propostes de modificacions legislatives en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya.

3.      Aprovar la normativa que fomenti el lloguer, particularment dels habitatges buits titularitat de les entitats bancàries, creditícies i financeres i de les societats immobiliàries que en depenguin i de promotores immobiliàries, establint les mesures de gravamen fiscals adients, per a evitar la desocupació permanent dels habitatges.

4.         Impulsar les actuacions previstes a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, per a evitar la desocupació permanent dels habitatges, i aprovar la normativa corresponent per tal que un cop posades a disposició dels propietaris totes les mesures de foment establertes, declari l'incompliment de la funció social de la propietat i acordi el lloguer forçós de l'habitatge en els casos que així resulti.

5.      Incloure en el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 una nova convocatòria d’ajuts al lloguer i d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges.

La gestió de l’aigua un servei públic.

La privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat, empresa pública que feia el proveïment en alta de l’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona, més de 4.5 milions de persones i la majoria de les empreses del país, ha estat un nyap que passarà a l’historia dels despropòsits polítics, administratius i del dret. S’han comés errors i el que malament comença  sòl acabar pitjor, generant a més una inseguretat jurídica que no hauria de ser una de les senyes d’identitat de la Generalitat de Catalunya.

Errors polítics perquè per molt que la Generalitat tingui greus problemes de tresoreria, deixar en mans privades el proveïment i la distribució en alta de l’aigua que consumeix més de la meitat de la població de Catalunya és renunciar a una de les estructures estratègiques del país. Administratius perquè s’ha actuat amb precipitació, sense la transparència exigible ni fiscalització parlamentaria en ple procés electoral, intentant amagar o no facilitant la documentació, declarant que n’hi havia de confidencial i fent-ho signar al propi conseller Recoder –única vegada que surt la seva signatura en tot el voluminós expedient-. I pel que sembla, també errors jurídics, com es demostra en les resolucions del propi Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia.

El servei d’abastament d’aigua en alta, no s’hauria hagut de privatitzar mai. Hi ha serveis públics essencials - i aquest n’és un - que no poden ser gestionats des de la lògica exclusiva del mercat que persegueix únicament el benefici econòmic. L’aigua és un bé escàs com molt bé sabem a Catalunya que cíclicament patim sequeres. És un bé imprescindible, el primer per a la Humanitat. I ja fa tres anys l’Assemblea General de l’ONU reconegué com un dret humà més el de l’aigua potable. En conseqüència, com a tal dret ha de ser satisfet per a l’administració pública que és l’única garant de drets.

El gran argument del conseller Mas Collell per a la privatització de la gestió – “ externalització “ en llenguatge del Govern – és la delicada situació de les finances públiques de la Generalitat i la necessitat de reduir dèficit, situacions reals però que no li va impedir eliminar l’Impost de Successions a les persones més benestants l’any 2011 que hagués significat pel cap baix els mateixos recursos que busca amb aquesta privatització.

No discutim tampoc la necessitat d’equilibrar el compte d’explotació d’ATLL ni de reduir l’endeutament de l’ACA. Els actuals responsables de l’administració coneixen la predisposició i les propostes del PSC en aquesta matèria amb la condició que no es tirés endavant la privatització d’ATLL. Cap d’elles ha estat tinguda en compte tot i que amb les nostres propostes l’aigua sortia més barata per als consumidors que la solució adoptada pel Govern.

A la compareixença dels consellers Mas Colell i Vila ens van fer una velada acusació en el sentit que semblava que defensàvem a un dels dos concursants. De moment, qui ha afavorit a un dels dos, amb justícia o sense i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Organisme Autònom de Recursos Contractuals i nosaltres creiem que sense, és el Govern que ara es troba en un carreró sense sortida.

Des del PSC i aprofitant l’actual situació jurídica, creiem que el Govern és a temps de fer marxa enrere. Ho diem sincerament, volem que el servei de proveïment d’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona torni a la titularitat pública. Perquè cal defensar en primer lloc els interessos dels ciutadans que assisteixen a l’espectacle com a convidats de pedra sense sentir que mai el Govern parla d’ells i elles però que intueixen que seran els grans perjudicats. Pel seu bé, cal que el Govern rectifiqui i recuperi la gestió de l’aigua que no ha de ser de ningú en particular sinó de tothom.

Per a una escola de qualitat. No al tancament d’aules

La Llei d’educació de Catalunya regula de forma clara, els drets i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: professors/es, alumnes, pares i mares, l’administració de la Generalitat, l’administració local i també els titulars dels centres privats. 

Avui toca parlar de la qualitat de l’educació i l’equitat, tant en el seu accés com en les oportunitats que s’ha de brindar per igual a tothom, com un dels fonaments del nostre estat del benestar.  L’escola catalana és l’essència del nostre sistema educatiu.

En dos anys de govern de CiU s’han dedicat, però, a desmuntar i desfer: d’una banda, tots els avenços aconseguits en etapes anteriors, han aplicat retallades i han desinvertit en educació:  menys beques i ajuts per a les famílies, menys professorat, supressió de la sisena hora a l’escola pública, fre a les infraestructures, fre a la introducció de noves tecnologies a l’aula, reduint les aportacions del Govern als ensenyaments en l’escola bressol, les escoles de música i d’adults. 

El passat 19 de febrer la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va anunciar el tancament de diverses escoles públiques a Catalunya i de més d’una seixantena de línies de P3 i ESO també a l’escola pública i que pot afectar a diversos centres educatius del Vallès Oriental i de Granollers.

 

Les coses no es poden imposar i ja està, cal planificar l’oferta educativa escolar dialogant amb la comunitat educativa i amb l’ajuntament. El mapa de l'oferta escolar s’hauria d’establir després d’una anàlisi demogràfica fonamentada en tres anys i no per a l’immediat curs següent. 

Mantenir les escoles i les places d'oferta pública i prioritzar el pagament de partides que afecten als més vulnerables, com són les beques menjador, seran objectius pels que treballarem des de l’ajuntament.

 

Publicat al Granollers informa.

Transparència i qualitat democràtica.

Dos conceptes essencials, i que han d’estar en el centre de les polítiques i dels comportaments públics, que en són primigenis, sense ells la democràcia i les legitimes posicions ideològiques de model de societat, poden quedar malmeses.

La necessitat de regenerar la gestió pública i lluitar contra la corrupció es una obligació política i social. Es un deure moral de totes les forces polítiques democràtiques, hem de treballar de la mà, amb el màxim consens possible per assolir propostes concretes per a una major transparència.

Són imprescindibles nous marcs legals i noves pràctiques per fer front a la corrupció. I ho hem de fer amb noves lleis que garanteixin comportaments polítics i cívics que impedeixin que es tornin a repetir casos com els que estem veient darrerament, i que sincerament malgrat ser minoritaris, fan caure la cara de vergonya.

Si no volem degradar el model, no podem consentir pràctiques ni actituds que deterioren la confiança dels ciutadans i ciutadanes, envers les institucions i la política com una forma honesta de resoldre els problemes de la societat, per cert avui molt complicats per la profundíssima crisi econòmica que tenim i que fa patir de manera dramàtica a moltes famílies.

La llei de transparència que està en marxa, necessita de la màxima celeritat tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, i que posi l’accent en un sostre de vidre real sobre totes les decisions de les administracions i de les persones que en prenem decisions.

La millora de la qualitat democràtica ha d’acabar amb la sensació d'impunitat creixent que existeix entre la ciutadania i que ens acaba generant frustració i desmoralització. Tots plegats hem de treballar, per tornar a agafar credibilitat en aquests temps complexes en que no hi trobem ni explicacions ni solucions fàcils al que està passant.

Transparència també vol dir canviar les regles electorals, canviant-ne la llei electoral  per acostar els ciutadans/es als seus representants fent-ne una elecció més propera i oberta.

Hem de mantenir una política de tolerància zero amb la corrupció.

 

Article publicat al Granollers Informa.

Garantir el dret a l’habitatge

Amb l'esclat de la crisi i l’augment de l’atur s'ha produït progressivament l'entrada de milers de famílies en una situació límit que els impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques, com el pagament del seu habitatge habitual. La conseqüència no és només la pèrdua de l'habitatge, amb tot el que això suposa, sinó també una condemna financera per tota la vida. Són moments excepcionals i cal trobar solucions immediates i efectives.

Cal reaccionar de forma contundent per evitar que totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable: les famílies. I en canvi, les entitats financeres (una de les parts responsable d'aquesta crisi) rebin ajudes milionàries de diner públic sense assumir cap responsabilitat. Són imprescindibles polítiques que donin garanties reals als afectats, per tal que no hi hagi cap família sense llar i cap llar sense família.

Les mesures adoptades fins avui pel Govern central i pel Govern de la Generalitat han arribat tard i han estat insuficients per resoldre i/o pal·liar la situació dels deutors hipotecaris.

El Govern de l’Estat i el Congrés dels Diputats han de dur a terme de manera immediata les reformes legislatives per a la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social.

L’Ajuntament, com a institució més propera a la ciutadania, i les entitats socials i plataformes per l’habitatge i de defensa d’afectats, són les que estan donant resposta com poden, sense competències ni recursos, a les situacions viscudes per les famílies.

L’Ajuntament de Granollers ha aprovat un pla per seguir donant resposta a un problema social i humà que pateixen moltes famílies i que en pot afectar a moltes més en els propers mesos. Compromís social i polític, però que necessita d’una implicació efectiva del Govern de Catalunya i d’Espanya amb canvis legislatius. I, d’un compromís social del sistema financer per tal d’evitar pràctiques abusives i facilitar la mediació per buscar solucions a mida. Granollers, una ciutat compromesa amb la igualtat d’oportunitats, seguirà treballant amb força per garantir el dret a l’habitatge de tots i totes els ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al Granollers Informa.

Eficiència en l’austeritat

L’Ajuntament ha aprovat els pressupostos de l’any 2013, són unes comptes que decreixen lleugerament en referencia al darrer any 2012 que aquest si van tenir una forta davallada. Són uns pressupostos en un context clar de crisi econòmica, amb una previsió de baixada del PIB al voltant de un 1,5%, amb un increment de l’IPC sobre un 3,6% i un atur a la ciutat d’un 19%, i malgrat totes aquestes dades negatives, som conscients que Granollers segueix sent una ciutat atractiva i emprenedora.

En aquesta situació de crisi profunda, el govern del PSC va creure i així es va aprovar que els impostos de l’Ajuntament no s’apujarien, l’únic que ho ha fet és l’IBI com a conseqüència de la decisió del govern de Mariano Rajoy/PP.

Tres priorites defineixen els pressupostos de l’any 2013.

Primera, uns pressupostos solidaris i socialment justos, les úniques partides que no han baixat són les destinades a polítiques socials en sentit ampli, tot i les retallades de més de 2M€ que ens han fet els governs d’Espanya i Catalunya i que afecten a temes sensibles com les teleassistències, l’educació o els plans d’ocupació. L’ajuntament les ha suplementat totes, i fins i tot destinarà com en el darrer any 1 milió d’euros addicionals per seguir mantenint el pla de xoc en polítiques socials més la reserva d’un milió i mig més per possibles contingències.

Segon eix, un cop construït els grans equipaments, destinar recursos necessaris pel manteniment del mateixos i dels espais públics que gaudim i en els que vivim els granollerins/es. Cal mantenir els estàndards de qualitat per seguir sentint-nos la ciutat propera, amable i generadora de noves oportunitats des del punt de vista econòmic i també cultural.

I el tercer, el gran repte, encarar l’economia per generar nous emprenedors/es, crear ocupació. S’obren oportunitats com la concertació a traves de l’eix de la C-17 o la B-30, el pla director del circuit com a plataforma per atreure noves inversions i també oportunitats lúdiques/culturals, Roca Umbert en la seva vessant d’impuls del sector audiovisual, Can Muntanyola, l’impuls de la ciutat intel·ligent al servei de les persones i l’economia, noves centralitats com la Plaça Barangé, l’estació de la Renfe lligada al cobriment de les vies, i la remodelació del carrer Girona.

Tinc, tenim la clara sensació de que tenim uns pressupostos eficients en l’austeritat que ens ha de permetrà tenir una ciutat compromesa, que segueix bategant malgrat les dificultats.

article publicat al Granollers Informa.