dijous, d’abril 25, 2013

La gestió de l’aigua un servei públic.


La privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat, empresa pública que feia el proveïment en alta de l’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona, més de 4.5 milions de persones i la majoria de les empreses del país, ha estat un nyap que passarà a l’historia dels despropòsits polítics, administratius i del dret. S’han comés errors i el que malament comença  sòl acabar pitjor, generant a més una inseguretat jurídica que no hauria de ser una de les senyes d’identitat de la Generalitat de Catalunya.

Errors polítics perquè per molt que la Generalitat tingui greus problemes de tresoreria, deixar en mans privades el proveïment i la distribució en alta de l’aigua que consumeix més de la meitat de la població de Catalunya és renunciar a una de les estructures estratègiques del país. Administratius perquè s’ha actuat amb precipitació, sense la transparència exigible ni fiscalització parlamentaria en ple procés electoral, intentant amagar o no facilitant la documentació, declarant que n’hi havia de confidencial i fent-ho signar al propi conseller Recoder –única vegada que surt la seva signatura en tot el voluminós expedient-. I pel que sembla, també errors jurídics, com es demostra en les resolucions del propi Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia.

El servei d’abastament d’aigua en alta, no s’hauria hagut de privatitzar mai. Hi ha serveis públics essencials - i aquest n’és un - que no poden ser gestionats des de la lògica exclusiva del mercat que persegueix únicament el benefici econòmic. L’aigua és un bé escàs com molt bé sabem a Catalunya que cíclicament patim sequeres. És un bé imprescindible, el primer per a la Humanitat. I ja fa tres anys l’Assemblea General de l’ONU reconegué com un dret humà més el de l’aigua potable. En conseqüència, com a tal dret ha de ser satisfet per a l’administració pública que és l’única garant de drets.

El gran argument del conseller Mas Collell per a la privatització de la gestió – “ externalització “ en llenguatge del Govern – és la delicada situació de les finances públiques de la Generalitat i la necessitat de reduir dèficit, situacions reals però que no li va impedir eliminar l’Impost de Successions a les persones més benestants l’any 2011 que hagués significat pel cap baix els mateixos recursos que busca amb aquesta privatització.

No discutim tampoc la necessitat d’equilibrar el compte d’explotació d’ATLL ni de reduir l’endeutament de l’ACA. Els actuals responsables de l’administració coneixen la predisposició i les propostes del PSC en aquesta matèria amb la condició que no es tirés endavant la privatització d’ATLL. Cap d’elles ha estat tinguda en compte tot i que amb les nostres propostes l’aigua sortia més barata per als consumidors que la solució adoptada pel Govern.

A la compareixença dels consellers Mas Colell i Vila ens van fer una velada acusació en el sentit que semblava que defensàvem a un dels dos concursants. De moment, qui ha afavorit a un dels dos, amb justícia o sense i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Organisme Autònom de Recursos Contractuals i nosaltres creiem que sense, és el Govern que ara es troba en un carreró sense sortida.

Des del PSC i aprofitant l’actual situació jurídica, creiem que el Govern és a temps de fer marxa enrere. Ho diem sincerament, volem que el servei de proveïment d’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona torni a la titularitat pública. Perquè cal defensar en primer lloc els interessos dels ciutadans que assisteixen a l’espectacle com a convidats de pedra sense sentir que mai el Govern parla d’ells i elles però que intueixen que seran els grans perjudicats. Pel seu bé, cal que el Govern rectifiqui i recuperi la gestió de l’aigua que no ha de ser de ningú en particular sinó de tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari