dijous, de gener 28, 2010

Les coses de cada dia


Hi ha dirigents polítics i les seves organitzacions, que tenen un sentit patrimonial dels governs, és a dir, considerant que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li passa a l’Artur mas, amb les seves declaracions, on afirma que vol reconstruir Catalunya, oblidant que en el govern s’hi entra i se’n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Però anem a pams, reconstruir Catalunya?. Per primera vegada la gestió dels trens de rodalies la fa ja el Govern de Catalunya, després que és signes el traspàs entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat, complint fil per randa allò que marca l’article 169 de l’Estatut d’Autonomia.

CiU no va saber o no va voler assumir mai aquesta competència, ells es mouen com peix a l’aigua en la queixa constant. Ja sabem que gestionar un servei com aquest, amb problemes de qualitat i manca d’inversions estructurals històrics, és complicat, i que els problemes no s’arranjaran d’avui per demà. Vaja que no serà senzill arribar els nivells de qualitat que volem.



Però el compromís del President Montilla, és treballar per un país cada dia millor. Son els fets, i un President seriós ha d’afrontar també els reptes del dia a dia, els dels serveis com els trens de rodalies que diàriament fan servir milers d’usuaris.

El traspàs de la gestió de rodalies, s’ha produït també gràcies a l’acord que és va produir entre els Governs de l’Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s’havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries, 4.000 milions d’euros fins el 2015.

Aquestes millores per Granollers volen dir: desdoblament de la línia de Barcelona a Vic (650M € d’inversió), iniciar l’estudi informatiu del tren orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, obres de millora de l’estació de Granollers centre (1,4M €) i de l’estació al barri de Bellavista (0,2M€), augment de les places d’aparcament a l’estació de Granollers centre en 348 , i construcció d’un nou aparcament fins a 80 places a l’estació de Granollers – Canovelles. I la proposta d’augmentar els serveis actual de freqüències cada hora.

Aquests son els fets de cada dia, millorar la vida de la gent, es que no és dubti construir la Catalunya de demà.

diumenge, de gener 24, 2010

Sobre energia.


Aquests darrers dies s’està parlant molt d’energia nuclear, sobretot dels residus que es generen, i com els tractem. Però no vull reflexionar sobre això, temps tindrem de fer-ho, segur, durant els propers dies.

Avui una mica més del 50 per cent de la producció bruta d’electricitat de Catalunya, prové de la generada a les centrals nuclears.

El Pla de l’energia de Catalunya, (tot i que, el que fa referència a l’energia nuclear és competència del Govern de l’Estat), indica un horitzó sobre la vida útil de les centrals, remarcant que el que cal fer és baixar de manera substancial la seva aportació en el mix energètic del país, i així poder-nos plantejar prescindir-ne en el futur.

És necessari fer una aposta seriosa per les energies renovables, sobretot d’aquelles que tecnològicament estant més madures.

Els objectius del Pla de l’energia ens diuen que per anar bé, a Catalunya l’any 2015, hauríem de tenir una potència instal•lada de 3.500MW d’energia eòlica.

De l’any 2003 (darrer any de govern de CiU) fins avui hem fet camí, 86MW l’any 2003 i a principis d’aquest any 654MW distribuïts en 24 parcs eòlics en funcionament. Si fem una ullada als parcs que estant ja en construcció, més els que ja tenen autorització administrativa, els que estant en tràmit, tindrem un total de més de 1800MW. Afegint els 834 MW que el Govern de Catalunya, haurà de treure a concurs les properes setmanes a través de l’ordre que ha de desenvolupar les zones de desenvolupament prioritari, que hauran de complir tots els requisits: que hi hagi vent, que no estiguin dins d’espais protegits i que tinguin a prop xarxes per evacuar l’energia que es genera. La suma de tots ells ens indica que és factible arribar a l’objectiu fitxat.

Ara bé la ubicació dels parcs eòlics tampoc està exempta de polèmiques, perquè malauradament, i a diferència d’altres països, a Catalunya per la seva horografia les zones de vent susceptibles d’aprofitament energètic estant a on estan, al Nord i al Sud del país.

La reflexió que ens hem de fer, i que alguns s’han de fer, és si només volem fer discursos ambientalment correctes, o volem avançar veritablement cap un model energètic a on el pes de les renovables tingui un gruix fonamental, que ens permeti superar altres models energètics.

divendres, de gener 22, 2010

Com anomenar-ho?


Aquesta setmana hi ha hagut reunions de la comissió parlamentaria de la Sindicatura de Comptes. S’han debatut diversos informes, en un d’ells, el que feia referència a la gestió de l’any 2006 del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació CTTI, ha fer saltar la llebre.

La Sindicatura per tal de poder entendre que passava en el balanç, ha tingut que analitzar els comptes de l’any 2002 i 2003, i, oh sorpresa!, el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya AOC, que va encarregar el darrer govern de CiU, en que era conseller en cap l’Artur Mas, i que en el seu dia van presentar a “bombo i platerets”, com el més modern del món, resulta que la seva adjudicació és va fer de forma digital, és a dir a “DIT”, incomplint els principis de legalitat, transparència, concurrència i publicitat.

No estem parlant de una cosa petiteta, el contracte pujava a 79 milions d’euros, que és va adjudicar a una sola empresa, que a l’hora va subcontractar el 71% del projecte a d’altres empreses informàtiques, un altre cop sense cap concurs, i per acabar-ho d’arrodonir, es van gastar 22 milions d’euros més, en l’adquisició de llicencies que la majoria no s’ha pogut fer servir.

Aquest projecte es coordinava des de Presidència, segur que l’Artur Mas deu saber qui era el responsable. Ara ja no podem demanar responsabilitats polítiques, perquè CiU està a l’oposició, només constatar com gestionaven els recursos públics, sense transparència i sense control.

Això si, han passat 7 anys i segueixen pensant que el Govern de Catalunya, només el poden exercir ells, sinó a que venen les declaracions del darrer diumenge, del candidat –per 3a vegada- Artur Mas, dient que vol reconstruir Catalunya.

Però qui s’han pensat que son? en el Govern del país s’entra i se’n surt per voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Per cert a la mateixa sessió varem votar en contra de dues propostes, una presentada pel PP i l’altre per ERC i IC, en la que és demanava que la Sindicatura fiscalitzes dues empreses participades per dos Ajuntaments – que en aquests moments tenen auditories externes en marxa, encarregades pels propis ens -. La raó d’aquest vot contrari, rau en que no creiem que des del grups parlamentaris s’hagi de polititzar aquesta Institució, dirimint les lògiques diferencies que és puguin tenir en els Ajuntaments. No és tracta de tapar-se les vergonyes com alguns interessadament han volgut fer entendre, justament del que és tracta és de respectar l’autonomia de la Sindicatura de Comptes a l’hora d’establir les seves pautes de treball, tal com diu la llei de la seva creació. Altre cosa és no tenir vergonya d’intentar utilitzar la Sindicatura en benefici d’interessos electoralistes.

Si algú considera que hi havia altres pràctiques, ja sap on anar, que no és precisament a la Sindicatura.

dimecres, de gener 13, 2010

Tenim un projecte clar.


Aquests darrers dos dies, el grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, ha fet una de les seves trobades de treball per analitzar la situació del país i encarar el treball de l’actual període de sessions parlamentaries. A ningú se li escapa que entrem en la recta final de l’actual legislatura, que ens portarà a la tardor a unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Queda molta feina per fer, s’hauran d’aprovar lleis importants, haurem de seguir desplegant l’Estatut, i encarar el repte més important que tenim al davant, com és el sortir de la crisi i seguir acompanyant amb polítiques actives a les persones que s’han quedat sense feina.

Aquestes jornades ens han servit, per dir-nos que ha diferencia de la dreta CiU i PP que ja fa dies que han començat la campanya electoral, i fins i tot, malgrat sembli curiós constatar que els arguments de l’Artur Mas i l’Alícia Sánchez Camacho son els mateixos en la crítica al govern. Com deia reafirmar la voluntat de treballar, governant fins el darrer dia, per solucionar els problemes que té el país.


Sense anar més lluny, ahir el govern aprovava mesures per millorar la cobertura d'accés a la Renda Mínima d'Inserció i també el projecte de llei del cinema de Catalunya.

Avui a la cloenda d’aquestes jornades de treball el President de la Generalitat José Montilla, ens deia en la seva intervenció, “el nostre projecte és clar: Autogovern, Estatut, progrés econòmic, lluitar contra la crisi econòmica i benestar social. I a la gent progressista, moderada, responsable i amb ganes d’una Catalunya millor, és a la que hem d’explicar cada dia que aquest és el futur que volem per a Catalunya, i no un altre”.

diumenge, de gener 10, 2010

UNA CORTINA DE FUM.

EL PP SEMPRE HA ESTAT PER L’ENFRONTAMENT.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va agrair a les 201 institucions catalanes, que han manifestat el seu suport a l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya” i a l’Estatut.

Vet aquí que davant d’un fet absolutament normal, el PP ha alçat escandalosament la veu, afirmant que el President i que els socialistes estem pressionant al Tribunal Constitucional. Fins i tot no han tingut cap mena de rubor en afirmar que el President Montilla, vorejava “la insubmissió constitucional”, ells que ni tant sols la van votar a favor.

Despropòsits de declaracions, que l’únic que pretenen son desviar l’atenció, fer emergir una cortina de fum, quan tots sabem que aquesta situació té exclusivament un responsable el Partit Popular i el seu líder Mariano Rajoy, que va ser qui va autoritzar la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional. Recurs que afecta a 140 articles, més del 60 per cent del text estatutari.

El PP, que va pair molt malament la seva derrota electoral l’any 2004, l’únic que ha buscat durant tots aquests anys d’enfrontaments i de crispació entre Espanya i Catalunya, és aconseguir rèdits electorals, tot i que fins ara no se’n ha sortit.

L’Estatut de Catalunya, és una llei vigent aprovada pels Parlaments i referendada per la ciutadania. I gràcies a les disposicions estatutàries, i a l’actuació seriosa, rigorosa i ferma del Govern i del President, avui tenim vigent ja un nou model de finançament més just i equitatiu, s’estan aplicant les inversions en matèria d’infraestructures que defineix la disposició addicional 3ª, s’han fet efectius competències tant importants, com els traspassos de rodalies o de permisos de treball a persones estrangeres, i el proper mes de març la inspecció de treball; a part d’un gruix important de Lleis aprovades pel Parlament que tenen el seu origen en l’Estatut, com la primera Llei d’educació de Catalunya.

Aquest Estatut, com s’està demostrant, és bo per Catalunya i útil pels ciutadans i ciutadanes, per això l’hem de seguir defensant.

I el PP que és deixi de cortines de fum, i retiri el recurs que encara hi és a temps.

Ah, i CiU que el defensi amb més entusiasme.

dimecres, de gener 06, 2010

COMPROMISOS PER FER FRONT A LA CRISI.




La crisi econòmica ha afectat i segueix afectant, de manera dura les empreses i a la gent del nostre país. En qualsevol situació de recessió econòmica, el més preocupant és l’atur. Espanya va tancar l’any 2009 amb 3.923.603 persones aturades, de les que 561.761 són de Catalunya.

Una de les preocupacions dels governs d’esquerres tant a Espanya com a Catalunya, ha estat i és, garantir al màxim les prestacions i subsidis a les persones que no tenen feina, aquesta serà una de les causes més importants del dèficit, que tindran els comptes públics l’any que acabem de tancar i l’actual. De fet és bo saber, que actualment la taxa de cobertura a les persones aturades arriba al 78,7%, quan a l’any 2003 darrer del govern de José Maria Aznar (PP) aquest percentatge era tant sols del 49,2%, malgrat estàvem en plena expansió econòmica i per tant els ingressos a la hisenda pública, no passaven per les dificultats actuals.

Se que pot semblar simple, de fet els que afirma’n que avui en dia ja no hi ha diferències, així ho pensaran, però vet aquí una de les qüestions que ens separen a les dretes i les esquerres, els primers sempre estant disposats a retallar en polítiques socials, mentre que els segons pensem que les polítiques públiques han d’estar adreçades a les persones, i en temps de dificultats econòmiques en aquelles que ho passen pitjor, encara que això signifiqui augmentar el dèficit dels comptes públics.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha estat a l’alçada de les circumstancies, estant sempre al costat de la gent, a vegades amb pocs instruments per solucionar problemes que angoixen a les persones sense feina.

Ara bé no n’hi ha prou amb fer polítiques socials, el primer objectiu és crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Sent conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional tant en termes econòmics com socials.

És des d’aquest punt de vista que l’acord impulsat pel Govern de Catalunya i el President José Montilla, i que s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, entre govern, empresaris i sindicats, té una gran importància per sortir el més aviat possible de la crisi i per sortir-ne reforçats. És en base a un ampli consens de concertació social, que podrem afrontar millor tots els reptes per tirar endavant l’economia catalana.

L’agenda mediàtica catalana, està farcida de grans debats, però dels principals problemes, el primer és l’economia, per això aquest acord permetrà al Govern de la Generalitat destinar 7.116 milions d’euros en mesures concretes per combatre la crisi.