divendres, de març 31, 2006

Visca l'Estatut




Article publicat a El 9 Nou.

Ahir, 30 de març, el Congrés dels Diputats va aprovar el nou Estatut de Catalunya, que ara passarà el tràmit del Senat i després haurà de ser aprovat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un referèndum.
Els socialistes ens havíem compromès a elaborar un nou Estatut. Aquest era un compromís que venia de lluny. Joaquim Nadal, l’any 1995, quan era el candidat a la presidència de la Generalitat, ja va formular la proposta i Pasqual Maragall ho va proposar l’any 1999. CiU i el president Jordi Pujol van preferir pactar l’estabilitat parlamentària amb el PP i no va ser possible avançar en aquesta línia.
Els socialistes pensem que calia donar resposta als nous problemes i les noves sensibilitats ciutadanes, augmentant l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions, el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les competències de la Generalitat i un millor finançament que fos més just.
Això ha estat possible perquè després de l’aprovació al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 de la proposta de reforma, la negociació del gruix de les forces polítiques catalanes que van donar suport a la reforma, amb el grup socialista al Congrés de Diputats, ha arribat a bon port. Els presidents Zapatero i Maragall, el PSC, CiU, IC ho han fet possible, malgrat la forta oposició del PP i dels sectors que li donen suport.
El nou Estatut reconeix la realitat nacional de Catalunya. En el preàmbul ens defineix com a nació, reconeix els seus drets històrics, dels quals deriven el dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu. Pel que fa als drets lingüístics, estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, però també el deure de conèixer tant el castellà com el català.
El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania. Incorpora noves competències i millora les que ja tenim en aquells àmbits que més preocupen els ciutadans, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers; podrem decidir sobre els trens de rodalia, les beques de l’ensenyament obligatori, sobre la gestió i el reconeixement de les pensions no contributives, la Generalitat participarà en la decisió de l’Estat sobre inversions en grans infraestructures, millorarà la justícia apropant-la als ciutadans, el Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya. Aquest Estatut es compromet amb la gent de Catalunya, recollint tot un seguit de drets civils i drets socials.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aportarà els recursos necessaris perquè el Govern de Catalunya pugui treballar d’una manera més decidida per una societat més pròspera i cohesionada. Els recursos econòmics són necessaris per tenir una millor educació, una millor sanitat, més infraestructures, per fer unes polítiques socials potents, per apostar per la formació i les noves tecnologies, per als estímuls que necessita l’economia catalana, que vol seguir sent motor d’Espanya. Els trets més destacats del nou sistema són la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, que gestionarà, recaptarà i liquidarà els tributs propis i els estatals cedits totalment a la Generalitat, la creació d’un consorci entre aquesta Agència i la de l’Estat que de facto es pot acabar convertint en l’administració tributària de Catalunya, l’increment de la cistella d’impostos amb el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos especials, fet que permet una millora dels recursos i de la autonomia financera de Catalunya, equiparació dels recursos per habitant en matèria d’educació, sanitat i serveis socials dels quals han de disposar totes les comunitats autònomes, fort augment de les inversions de l’Estat en matèria d’infraestructures, amb el compromís que durant set anys s’equiparin a la participació relativa del PIB català al PIB espanyol.
Sens dubte, el nou Estatut permetrà construir una Catalunya de benestar, basada en la cohesió social, sostenible, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra llengua dins i fora de Catalunya.
Aquest nou Estatut no hauria estat possible sense el pacte del Tinell, que va donar pas a un Govern nou a Catalunya, presidit pel president Pasqual Maragall, i tampoc hauria estat possible si a Espanya el president no fos José Luis Rodriguez Zapatero, un president valent, de valors nous, que compleix els seus compromisos, que ha entès la convivència plurinacional com una fortalesa de l’Espanya que ha d’encarar el segle XXI deixant enrere les uniformitats i els fanatismes.

dijous, de març 30, 2006

Avui és un gran dia


El Congrés de Diputats ha aprovat avui el nou Estatut de Catalunya. Com ha afirmat el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, Catalunya ha fet un salt endavant.
Estem, sens dubte, davant del millor Estatut de la història de Catalunya, que millora el nostre autogovern, que ens dóna més competències i més recursos, és a dir, un millor finançament. És un Estatut que reconeix la singularitat nacional de Catalunya.
Aquest Estatut no hagués estat possible sense l’acord del Tinell, que va donar pas a un govern d’esquerres i catalanista i, sobretot, no hagués estat possible sense el convenciment i l’impuls del President de la Generalitat i del President del Govern d’Espanya, José Luís Rodríguez Zapatero.
No podíem desaprofitar aquesta oportunitat. El PSC ha complert una de les principals promeses electorals de Maragall i Rodríguez Zapatero. Els governs de progrés compleixen.
El PP ha votat en contra, la seva actitud continua sent tant vergonyosa com ens té acostumats en els darrers temps.
ERC, que també hi ha votat en contra, hauria de reflexionar sobre com pot votar “no” a un gran Estatut que recull el que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i que recull el model de finançament acordat al Pacte del Tinell.
Sens dubte, avui ha estat un gran dia.

Preservació d'espais agraris



Ahir vaig assistir a un debat que organitzava l’Ajuntament de Cardedeu, en el qual es va parlar de l’agricultura en entorns periurbans, sobre si calien o no figures de protecció especial per preservar els espais rurals de les planes vallesanes.
A la taula hi van participar en Pere Rosàs, gerent de la cooperativa agrària comarcal del Vallès i en Joan Barniol, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i al final va haver-hi un col·loqui prou animat, amb intervencions a tenir en compte per part de pagesos i representants d’entitats ecologistes.
La meva aportació va anar en el sentit que cal afrontar el repte que l’agricultura periurbana esdevingui un sistema metropolità, conservant, però, alhora, la seva identitat, és a dir, que es considerin els espais agraris com a singulars i productius i no mers connectors entre espais naturals, falques verdes, façanes paisatgístiques o espais d’oci urbà.
Cal avançar, però, cap a nous models de gestió, com “empresa rural”, i posar en marxa aquelles polítiques específiques de suport per a què no perilli el seu ús agrari. En tot cas, vaig remarcar que en els espais agraris metropolitans no n’hi ha prou amb la implantació de figures de protecció, sinó que aquestes s’han de fer efectives a través de veritables plans de gestió o dinamització de l’activitat i de l’espai.
En aquests moments tenim sobre la taula, propostes d’actuació que afecten els espais agraris, que privilegien els objectius paisatgístics i mediambientals, ignorant la valorització econòmica dels productes agrícoles.
Per a mi és un error, si al final el que predomina en el debat són els plantejaments proteccionistes en el conjunt del territori vallesà, perquè farà molt difícil la continuïtat de l’activitat agrària que, a més, és la que ha format el paisatge característic del Vallès.
Finalment, vaig manifestar que cal promoure una agricultura econòmicament forta, ecològicament responsable i socialment dinàmica com a millor garantia de la preservació de l’espai.

diumenge, de març 26, 2006

Estatut i dos anys de govern de Rodríguez Zapatero


Aquest migdia he participat conjuntament amb Pedro Zerolo (secretari federal de moviments socials del PSOE) i amb l’Alex Valiente de les Joventuts, en un acte a la Garriga, per fer un balanç dels dos anys de govern socialista a Espanya i parlar també del nou Estatut de Catalunya. Ens ha acompanyat la Neus Bulbena, que és la nostra cap de llista a l'Ajuntament.
Avui, a la Garriga feia un dia primaveral, el passeig que a mi m’encanta estava esplèndid -malgrat les obres que encara hi estan fent-.
Hem parlat que tenim motius per estar satisfets, l’esperança de l’inici del final de la violència terrorista d’ETA, la convicció que totes les idees es poden expressar i canalitzar democràticament, radicalment si alguns ho consideren convenient, però des de la paraula, des de l’intent de convèncer als altres que tenim una part de la raó.
Hem convingut que dijous el Congrés dels Diputats aprovarà un magnífic Estatut per a Catalunya. Un Estatut que surt de l’acord, de la concertació, i que el PSC se’l sent seu i se’l fa seu. Un Estatut que donarà al Govern de la Generalitat de Catalunya més competències, més finançament per abordar i solucionar els problemes que té la societat catalana, i que ens atorgarà als ciutadans i ciutadanes més drets i deures.
Un Estatut de la proximitat, que no fa de Catalunya una nació mística, sinó un país que vol resoldre els neguits de la gent que hi vivim, que vol participar amb la resta d’Espanya per fer-ne un Estat més modern.
Aquest Estatut serà possible perquè a Catalunya hi ha un govern d’esquerres, i un partit, el PSC, que des de l’any 1995, quan Quim Nadal va ser el nostre candidat a la Presidència, ja defensava la necessitat d’adequar-lo a la realitat del país.
Però, sobretot, perquè a Espanya tenim un govern socialista i un president, José Luís Rodríguez Zapatero, que ha apostat amb valentia per obrir aquest procés. Un president que vol trencar les uniformitats, els fanatismes que han estat una constant de la història d’Espanya. Un president i un govern que pensa que la convivència plurinacional a Espanya és possible i és desitjable. Un president que, només en dos anys, ja ha fet d’Espanya un referent en drets socials i civils.
Hem destacat també les polítiques econòmiques que el govern del PSOE ha tirat endavant i que estan donant uns resultats extraordinaris i que, a més, aquest és un govern valent que, a diferència del govern del PP, fa una aposta pels valors i per les polítiques públiques.

dissabte, de març 25, 2006

UN BON DIA DE PRIMAVERA A GRANOLLERS

MÉS HABITATGE PÚBLIC , MÉS QUALITAT URBANA.

Aquest matí el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha estat a Canovelles i Granollers.
Ha signat amb l’alcalde de Canovelles, Josep Orive, el conveni del Pla de Barris, que permetrà a l’Ajuntament abordar obres de renovació urbana a diversos entorns de la ciutat i impulsar projectes de gran calat social.
A Granollers, amb l’alcalde Josep Mayoral, regidors i regidores, representants veïnals i ciutadans que ens han acompanyat , s’ha visitat el sector del Pla de Baix, que han promogut conjuntament l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Granollers.
El nou sector aporta sòl per a la construcció de 675 habitatges, de totes les tipologies i règims, edificis plurifamiliars, unifamiliars, de protecció oficial i promoguts pel sector privat. L’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl i cooperatives promouran 415 habitatges protegits, d’aquests, l’Ajuntament en el sòl municipal disponible, i mitjançant la societat pública Granollers Promocions, en promou 108, amb un pressupost d’uns 10,5 MEUR. Les obres ja han començat i es preveu fer el lliurament de claus el primer semestre de l’any 2007.
L’Institut Català del Sòl, per la seva banda, s’encarrega de la construcció de 118 habitatges de protecció que seran de lloguer.
Aquesta actuació urbanística es completa amb 2’5 hectàrees d’espais verds, 19.000 m2 per a equipaments públics entre els que destaca una nova instal·lació esportiva i 28.000 m2 per a equipaments comercials.
Finalment, com ha destacat l’alcalde Mayoral, el barri de Can Bassa s’uneix definitivament a tota la trama urbana de Granollers, guanyant en qualitat, en mobilitat i en més equipaments.
Avui ha estat un bon dia de primavera per a Granollers.

dimecres, de març 22, 2006

Un moment per a l'esperança


ETA ha anunciat un alto el foc permanent. Des de la prudència, aquesta és una molt bona noticia, és un moment per a l’esperança, de trobar el camí definitiu de la pau al País Basc i en el conjunt d’Espanya.
En aquests moments d’esperança, que estic convençut abracen la majoria de ciutadans, es precís recordar totes les víctimes de la violència dels terroristes d’ETA, i tot i sabent que és molt difícil posar-se en el dolor que els acompanyarà sempre, també cal avançar cap al final de la violència.
Avui, des de la fermesa, cal el compromís de tots contra la violència, cercar la màxima unitat per no perdre aquesta oportunitat de trobar el camí de la pau, i posar-nos al costat del Govern d’Espanya i del President José Luis Rodriguez Zapatero, que són a qui els correspon la direcció d’aquest procés, que tots els demòcrates estem esperançats arribi a un bon final.

dimarts, de març 21, 2006

Homenatge a Josep Palomino


Divendres la gent del PSC del Vallès Oriental vàrem fer-li un homenatge a en Josep Palomino, que ara fa un any ens va deixar. A part de molts amics i companys del partit socialista, del sindicat UGT, i d’altres formacions polítiques i sindicals, hi varen assistir molts amics que havia fet al llarg de la seva vida.
En Josep Palomino, en “Palo” per a tots nosaltres, ha estat una persona profundament progressista, d’esquerres, compromesa, una persona social en el sentit ampli i exacte del mot.
Jo vaig conèixer al Palo l’any 1973 a Canovelles. Érem molt joves. Amb ell i d’altres companys i companyes, persones que proveníem de formació, sensibilitats i realitats socials diferents, vam formar un cercle de Convergència Socialista, moviment polític que va confluir en el que avui és el primer partit de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Al Palo, el trobaves al partit, al sindicat, però sobretot te’l podies trobar en multitud de projectes i esdeveniments que significaven un compromís vers altres persones.
No va perdre mai la utopia de poder veure un món millor, més just socialment. Va ser dels seus, de la seva família, dels seus companys, dels seus amics. Quan el necessitaves, ell era allà. A la política sempre deia el que pensava, mes enllà de si era convenient o no. Algunes vegades havíem discrepat, però la majoria, en les qüestions de fons, treballàvem plegats.
Palo. Has estat una persona conseqüent amb les teves idees, coherent amb el teu pensament. La teva empenta, la teva vitalitat, el teu riure, la teva forta personalitat, la teva franquesa i el teu compromís i la teva lleialtat t’han fet una persona única. Has estat el nostre Palo, el nostre company, però sobretot el nostre amic.
El teu record seguirà aquí, viu, perquè encara que estic segur que tu no ho hagis buscat, formes part de la nostra utopia, que segur algun dia aconseguirem.

dilluns, de març 20, 2006

Més i millor educació


El PSC sempre havia aspirat a governar el nostre país, per fer de Catalunya una terra socialment avançada i econòmicament ambiciosa. Aquests dos anys de govern d’esquerres i catalanista així ho estan palesant.
Aquest dilluns es signa el pacte nacional per a l’educació. És un pacte històric, que significarà modificar l’educació al nostre país amb una visió innovadora on el binomi equitat-excel·lència sigui el principal objectiu.
Aquest acord, que a més servirà per orientar la futura llei catalana d’educació, ha estat possible gràcies a l’impuls del Govern, tres dels quatre sindicats de professors més representatius, les patronals de l’escola privada concertada, les tres principals federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes i les dues organitzacions municipalistes de Catalunya.
Aquest gran acord nacional suposarà més estabilitat del sistema educatiu, més qualitat, més innovació pedagògica i igualtat d’oportunitats per a tothom, i a més, ha d’acabar amb les diferències entre l’escola pública i la privada.
M’agradaria destacar que tots els alumnes escolaritzats en escoles públiques de primària rebran una hora complementària de classe diària dedicada a activitats de reforç i aprofundiment curricular, els escolars de poblacions de més de 10.000 habitants començaran a beneficiar-se de la mesura a partir del proper mes de setembre i la resta d’escolars l’any que ve.
També s’avança cap a la gratuïtat a la privada concertada. El Govern aprovarà partides pressupostàries per a què els centres concertats acullin un nombre més gran d’alumnes en situació econòmicament desfavorable (bàsicament immigrants), la conselleria d’Educació sufragarà la sisena hora lectiva de tots els alumnes i incrementarà en un 30% les partides de despeses de funcionament; a canvi, els centres s’obliguen a no cobrar cap quantitat a les famílies.
Es contractaran en dos cursos 4.600 nous professors, perquè els centres públics puguin atendre l’ampliació horària; també es destinaran 49 milions d’euros per contractar tècnics de suport a les aules d’infantil (3-6 anys). L’acord també considera que la formació permanent del professorat és bàsica, així com la valoració de la seva trajectòria i promoció professional, és a dir, la creació d’una autèntica carrera professional. El Govern preveu destinar-hi 37,5 milions d’euros fins a l’any 2009 i 51 milions d’euros per a mesures encaminades a garantir la bona salut dels docents.
Es destinaran 15 milions d’euros, perquè el Departament d’Educació, a través dels ajuntaments, pugui desplegar programes de transició entre l’escola i el món del treball, així com facilitar la relació entre els centres que imparteixen formació professional i el teixit empresarial corresponent a cada àmbit territorial.
Els centres educatius obriran des del primer dia de setembre i fins l’últim de juny.
Fins ara el Govern de Maragall ha creat 2.200 noves places de professorat a l’inici del curs 2004/05, també ha convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, s’han dedicat 30 milions d’euros a la formació dels professors. S’han invertit 454 milions d’euros en construccions escolars noves i ampliacions que han afectat a 152 centres de tot Catalunya. A més, en aquest curs 2005/06 s’han posat en marxa 63 nous centres escolars i 370 actuacions de millora que comportarà una inversió de 520 milions d’euros; tot això ha permès eliminar 112 barracots.
A grans trets, tot això significa el compromís més important que mai hagi fet la Generalitat de Catalunya en matèria educativa. Aquest era el compromís del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per fer de Catalunya un país més obert, socialment avançat, és a dir, educació, educació, educació.

dissabte, de març 11, 2006

Fogars, Montseny i Campins inicien la recollida selectiva


Els ajuntaments de Fogars de Montclús, Campins i Montseny, inclosos en el Parc Natural del Montseny, s’han adherit al Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que aplega tots els municipis del Vallès Oriental excepte Aiguafreda.
S’ha iniciat la introducció de la recollida de paper i cartró, vidre, envasos, matèria orgànica i resta al nucli central i més visitat del Parc Natural del Montseny; això és possible a partir de la col·laboració dels tres ajuntaments, el Consorci i la Diputació de Barcelona.
S’han creat 30 àrees de recollida selectiva de residus, repartides entre els nuclis de població més importants i les zones del Parc més visitades. En total s’han instal·lat 185 contenidors: 70 de matèria orgànica, 31 per la fracció resta, 27 per al paper, 27 per al vidre i 30 per la recollida d’envasos, a més de recollides a grans productors, és a dir, en el sector de la restauració i hostaleria, molt important en el Parc.
El sistema ja s’ha començat a aplicar i entre el 13 de febrer i el 6 de març es van recollir 44’46 tones de les que un 60’36% es van recollir de forma selectiva, i per tant no van anar a parar a un abocador. La xifra és molt positiva. L’objectiu és aconseguir un millor tractament dels residus que produïm les persones que viuen en els nuclis de població i els milers de persones que visiten el Parc Natural del Montseny.

divendres, de març 10, 2006

Sobre l'energia eòlica


article publicat a La veu de l'Ebre (10 de març de 2006)
Aconseguir la més alta participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària és un objectiu prioritari de totes les polítiques energètiques a nivell de la Unió Europea, de l’Estat Espanyol i de Catalunya. Aquest és un objectiu també per a l’actual Govern de la Generalitat, tal com recull el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, a on es fixa arribar a l'11%.
Avui, aproximadament el 85% del consum energètic mundial prové de la combustió de recursos fòssils, amb jaciments coneguts limitats, i que a més a més, la seva explotació emet gasos amb efectes hivernacle. També cal tenir present que els països en vies de creixement, i bàsicament els d’Àsia, en consumeixen més que mai. En aquests moments, ningú posa en dubte que el recurs massiu de combustibles fòssils plantejarà a la llarga problemes d’abastament. Tanmateix, les tensions polítiques a determinats països productors agreujarà aquesta situació.
És per això que cal intensificar els esforços que ja s’estan duent a terme, per tal de desenvolupar les fonts d’energia d’origen renovable. La Unió Europea va anunciar la voluntat de què l’any 2010 un 12% del consum interior brut d’energia vingués de les renovables i un 22% del consum total d’electricitat en aquest mateix període.
Avui és possible gràcies a tecnologies madures, i sobretot amb voluntat política, com la que demostra a Catalunya el conseller de Treball i Indústria Josep Maria Rañé, tot i la incomprensió d’alguns dels actors polítics i socials del país. A ningú se li escaparà tampoc, que les que han assolit un nivell més alt de maduresa és l’energia eòlica.
El Govern de la Generalitat ha de fer d'una vegada, una aposta decidida per aprofitar aquesta dinàmica de creixement de les energies renovables en general i de l'eòlica en particular i, així, aconseguir assolir el nivell que li pertoca en el conjunt de l’Estat, o Catalunya haurà perdut l'oportunitat de tenir un sector industrial i tecnològic de primer ordre i que a més aporta beneficis ambientals, socials i econòmics.
Catalunya tenia una posició avantatjosa, però no l’ha aprofitat. Vàrem ser els primers a tenir instal·lacions eòliques, un atlas eòlic o un fabricant de tecnologia, però que des de l’any 1995 no ha instal·lat cap màquina a Catalunya, malgrat que n’ha instal·lat a molts països, fins i tot, a l'Índia. Evidentment, malgrat que aquesta empresa té la seu, el centre de disseny i les activitats de promoció radicades a Catalunya, ha hagut de fer la seva implantació industrial en altres comunitats com Castilla – León o Galícia, que és on tenen projectes instal·lats.
Ara, aquest fabricant ha desenvolupat una nova màquina de 3MW, molt esperada en el mercat i que pot obrir unes perspectives molt positives per l’empresa però ha d’instal·lar un prototipus de la màquina a un emplaçament autoritzat a la província d’Albacete.
A 31/12/2005 Catalunya ocupa el desè lloc en quant a potència eòlica instal·lada entre les comunitats autònomes, amb només l'1,43% de la potència eòlica operativa a tot l’Estat.
En els darrers dos anys a Catalunya només s’han posat en marxa 2 parcs eòlics, amb una potència de 57,42 MW, equivalent l'1,5% de la potència eòlica instal·lada a Espanya en el mateix període.
La lentitud amb què es tramiten els projectes a Catalunya està impedint la materialització d’unes fortes inversions industrials molt distribuïdes en el territori, que faciliten una important transferència de renda i que han d’ajudar a fer front a les necessitats de subministrament energètic que precisa el país amb una energia neta, renovable i autòctona.
La majoria de ciutadans està d’acord amb la implantació d’energies netes i renovables, que no contaminin. També hi estan d’acord la majoria de les persones que viuen en les comarques a on s’han d’ubicar parcs eòlics (per cert s’han d’instal·lar a on hi ha vent). Tots ens omplim la boca que cal complir el protocol de Kyoto, dons per fer-ho cal fer polítiques clares i decidides, el que no s'hi val és voler anar a missa i repicar les campanes al mateix temps, no sigui que alguns es quedin només amb molta xerrameca mediambiental i para de comptar.

dissabte, de març 04, 2006

El treball per la qualitat



Granollers es transforma no tan sols per les obres de millora en carrers, places, equipaments, que es fan arreu de la ciutat. Pels grans projectes de ciutat, com pot ésser la cobertura de la via del tren; la reforma de l’entrada nord de Granollers al carrer de Girona, que alhora dóna lloc a la urbanització de tres noves places a Can Mònic; o d’altres actuacions molt importants per als ciutadans que viuen als seus entorns, plaça de l’Enginyer; la plaça que es denominarà de la Pau, al carrer de Narcís Monturiol; les voreres del carrer de Colom que ben aviat s’arranjaran; l’obertura del carrer de Calderón de la Barca; les actuacions al camí Ral de Palou, entre d’altres intervencions urbanístiques que el govern municipal de Granollers està tirant endavant.
La qualitat passa per aconseguir entorns agraïts a tota la ciutat, per tenir més i millors serveis. La qualitat passa també per actuacions en la millora dels habitatges. És per això que es va aprovar la creació de l’Oficina d’Habitatge, que té la voluntat de gestionar com a finestra única les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament i del govern de la Generalitat de Catalunya.
Que farà aquesta Oficina? Funcions d’informació i assessorament a la ciutadania; tramitació d’ajuts i d’altres serveis indirectes en matèria d’habitatge, entre els quals hi ha els de sol·licitud, tramitació i inspecció de les cèdules d’habitabilitat; gestió de sol·licituds de tests dels edificis (TEDI), d’informes interns d’idoneïtat i d’ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatges construïts; gestió de sol·licituds per accedir al parc d’habitatge protegit, públic i privat, als efectes del Registre de sol·licitants d’habitatge protegit de Catalunya; així com els serveis de mediació per al lloguer social que estableix el decret 244/2005, per tal de facilitar l’accés a les noves mesures de política d’habitatge al major nombre de ciutadans de Granollers.
En aquesta mateixa línia de millora, el govern municipal de Granollers, ha obert una línia d’ajuts per tal de facilitar la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en disposen, i que podran ser complementàries a les que pugui atorgar la Generalitat de Catalunya.
Treballar per la qualitat és posar les eines, els mitjans perquè el conjunt de la ciutat avanci al mateix temps, en grans i petits projectes, en cohesió.