Divendres la gent del PSC del Vallès Oriental vàrem fer-li un homenatge a en Josep Palomino, que ara fa un any ens va deixar. A part de molts amics i companys del partit socialista, del sindicat UGT, i d’altres formacions polítiques i sindicals, hi varen assistir molts amics que havia fet al llarg de la seva vida.
En Josep Palomino, en “Palo” per a tots nosaltres, ha estat una persona profundament progressista, d’esquerres, compromesa, una persona social en el sentit ampli i exacte del mot.
Jo vaig conèixer al Palo l’any 1973 a Canovelles. Érem molt joves. Amb ell i d’altres companys i companyes, persones que proveníem de formació, sensibilitats i realitats socials diferents, vam formar un cercle de Convergència Socialista, moviment polític que va confluir en el que avui és el primer partit de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Al Palo, el trobaves al partit, al sindicat, però sobretot te’l podies trobar en multitud de projectes i esdeveniments que significaven un compromís vers altres persones.
No va perdre mai la utopia de poder veure un món millor, més just socialment. Va ser dels seus, de la seva família, dels seus companys, dels seus amics. Quan el necessitaves, ell era allà. A la política sempre deia el que pensava, mes enllà de si era convenient o no. Algunes vegades havíem discrepat, però la majoria, en les qüestions de fons, treballàvem plegats.
Palo. Has estat una persona conseqüent amb les teves idees, coherent amb el teu pensament. La teva empenta, la teva vitalitat, el teu riure, la teva forta personalitat, la teva franquesa i el teu compromís i la teva lleialtat t’han fet una persona única. Has estat el nostre Palo, el nostre company, però sobretot el nostre amic.
El teu record seguirà aquí, viu, perquè encara que estic segur que tu no ho hagis buscat, formes part de la nostra utopia, que segur algun dia aconseguirem.
En Josep Palomino, en “Palo” per a tots nosaltres, ha estat una persona profundament progressista, d’esquerres, compromesa, una persona social en el sentit ampli i exacte del mot.
Jo vaig conèixer al Palo l’any 1973 a Canovelles. Érem molt joves. Amb ell i d’altres companys i companyes, persones que proveníem de formació, sensibilitats i realitats socials diferents, vam formar un cercle de Convergència Socialista, moviment polític que va confluir en el que avui és el primer partit de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Al Palo, el trobaves al partit, al sindicat, però sobretot te’l podies trobar en multitud de projectes i esdeveniments que significaven un compromís vers altres persones.
No va perdre mai la utopia de poder veure un món millor, més just socialment. Va ser dels seus, de la seva família, dels seus companys, dels seus amics. Quan el necessitaves, ell era allà. A la política sempre deia el que pensava, mes enllà de si era convenient o no. Algunes vegades havíem discrepat, però la majoria, en les qüestions de fons, treballàvem plegats.
Palo. Has estat una persona conseqüent amb les teves idees, coherent amb el teu pensament. La teva empenta, la teva vitalitat, el teu riure, la teva forta personalitat, la teva franquesa i el teu compromís i la teva lleialtat t’han fet una persona única. Has estat el nostre Palo, el nostre company, però sobretot el nostre amic.
El teu record seguirà aquí, viu, perquè encara que estic segur que tu no ho hagis buscat, formes part de la nostra utopia, que segur algun dia aconseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada