divendres, de març 10, 2006

Sobre l'energia eòlica


article publicat a La veu de l'Ebre (10 de març de 2006)
Aconseguir la més alta participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària és un objectiu prioritari de totes les polítiques energètiques a nivell de la Unió Europea, de l’Estat Espanyol i de Catalunya. Aquest és un objectiu també per a l’actual Govern de la Generalitat, tal com recull el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, a on es fixa arribar a l'11%.
Avui, aproximadament el 85% del consum energètic mundial prové de la combustió de recursos fòssils, amb jaciments coneguts limitats, i que a més a més, la seva explotació emet gasos amb efectes hivernacle. També cal tenir present que els països en vies de creixement, i bàsicament els d’Àsia, en consumeixen més que mai. En aquests moments, ningú posa en dubte que el recurs massiu de combustibles fòssils plantejarà a la llarga problemes d’abastament. Tanmateix, les tensions polítiques a determinats països productors agreujarà aquesta situació.
És per això que cal intensificar els esforços que ja s’estan duent a terme, per tal de desenvolupar les fonts d’energia d’origen renovable. La Unió Europea va anunciar la voluntat de què l’any 2010 un 12% del consum interior brut d’energia vingués de les renovables i un 22% del consum total d’electricitat en aquest mateix període.
Avui és possible gràcies a tecnologies madures, i sobretot amb voluntat política, com la que demostra a Catalunya el conseller de Treball i Indústria Josep Maria Rañé, tot i la incomprensió d’alguns dels actors polítics i socials del país. A ningú se li escaparà tampoc, que les que han assolit un nivell més alt de maduresa és l’energia eòlica.
El Govern de la Generalitat ha de fer d'una vegada, una aposta decidida per aprofitar aquesta dinàmica de creixement de les energies renovables en general i de l'eòlica en particular i, així, aconseguir assolir el nivell que li pertoca en el conjunt de l’Estat, o Catalunya haurà perdut l'oportunitat de tenir un sector industrial i tecnològic de primer ordre i que a més aporta beneficis ambientals, socials i econòmics.
Catalunya tenia una posició avantatjosa, però no l’ha aprofitat. Vàrem ser els primers a tenir instal·lacions eòliques, un atlas eòlic o un fabricant de tecnologia, però que des de l’any 1995 no ha instal·lat cap màquina a Catalunya, malgrat que n’ha instal·lat a molts països, fins i tot, a l'Índia. Evidentment, malgrat que aquesta empresa té la seu, el centre de disseny i les activitats de promoció radicades a Catalunya, ha hagut de fer la seva implantació industrial en altres comunitats com Castilla – León o Galícia, que és on tenen projectes instal·lats.
Ara, aquest fabricant ha desenvolupat una nova màquina de 3MW, molt esperada en el mercat i que pot obrir unes perspectives molt positives per l’empresa però ha d’instal·lar un prototipus de la màquina a un emplaçament autoritzat a la província d’Albacete.
A 31/12/2005 Catalunya ocupa el desè lloc en quant a potència eòlica instal·lada entre les comunitats autònomes, amb només l'1,43% de la potència eòlica operativa a tot l’Estat.
En els darrers dos anys a Catalunya només s’han posat en marxa 2 parcs eòlics, amb una potència de 57,42 MW, equivalent l'1,5% de la potència eòlica instal·lada a Espanya en el mateix període.
La lentitud amb què es tramiten els projectes a Catalunya està impedint la materialització d’unes fortes inversions industrials molt distribuïdes en el territori, que faciliten una important transferència de renda i que han d’ajudar a fer front a les necessitats de subministrament energètic que precisa el país amb una energia neta, renovable i autòctona.
La majoria de ciutadans està d’acord amb la implantació d’energies netes i renovables, que no contaminin. També hi estan d’acord la majoria de les persones que viuen en les comarques a on s’han d’ubicar parcs eòlics (per cert s’han d’instal·lar a on hi ha vent). Tots ens omplim la boca que cal complir el protocol de Kyoto, dons per fer-ho cal fer polítiques clares i decidides, el que no s'hi val és voler anar a missa i repicar les campanes al mateix temps, no sigui que alguns es quedin només amb molta xerrameca mediambiental i para de comptar.

Cap comentari:

Publica un comentari