divendres, de juny 28, 2013

Volem viure amb dignitat.


L'agreujament de la situació de crisi que viu el nostre país, conseqüència directa de les polítiques d’austeritat a ultrança que han seguit els governs de dretes, s'expressa amb el drama de centenars de milers de catalans i catalanes.
La situació d’emergència que estan vivint moltes famílies exigeix situar al centre de la política del país accions decidides, per pal·liar aquest drama social, i un debat en profunditat sobre les garanties que ha de prestar l’Estat del Benestar. CAL REDISTRIBUIR PER CRÉIXER, i no a l’inrevés; és urgent plantejar una alternativa que generi ocupació i redistribueixi la riquesa.  

A Catalunya, la majoria de Govern CiU i ERC és incapaç de presentar uns pressupostos quan toca, i així segueixen les retallades. Els ciutadans no volen caritat sinó la garantia del dret a subsistir.  

NINGÚ SENSE ALIMENTS. L’augment de l’activitat dels bancs d’aliments demostren la cruesa de la crisi, però també la paràlisi i la insensibilitat social d’un Govern, més amoïnat en defensar el seu projecte independentista que no pas en donar resposta a aquells que pitjor ho estan passant. 

NINGÚ SENSE LLAR. Les famílies són la part més vulnerable del contracte hipotecari i ara, més que mai, són indispensables polítiques que atorguin garanties reals als afectats per una situació d’insolvència de forma immediata i el reconeixement de l’habitatge com a dret social. 

NINGÚ SENSE CAP INGRÉS. La plena ocupació és la millor manera de proporcionar a les persones els mitjans suficients, però en moments de greu crisi, l’Estat del Benestar és qui ha de protegir i ajudar a les persones a accedir a una feina segura i estable. Avui hi ha 40.000 persones fora de la RMI, degut a les retallades de la Generalitat, i 113.300 llars catalans no tenen cap ingrés. 

L’aprovació de la reforma laboral també és una agressió als drets dels treballadors i treballadores, i ha contribuït a destruir ocupació i precaritzar encara més el mercat laboral. Es prioritària la seva derogació i reprendre el Diàleg Social que PP i CiU van avortar. 

Cal un acord per la dignitat que vagi més enllà de les posicions de cadascú. Cal un gran compromís amb totes les forces polítiques, institucions i agents socials contra l’atur i contra la pobresa.
 
Article publicat al Granollers Informa.

dijous, de juny 06, 2013

I l'ànima social?


La crisi econòmica que patim és molt profunda i està afectant de manera duríssima moltes persones.
Les receptes d’austeritat a ultrança s’està demostrant que no són eficaces. Necessitem polítiques econòmiques actives i d’estímul que permetin recuperar gradualment l’activitat, el consum i l’ocupació.
En nom de la contenció del dèficit, els governs d’Espanya, de Catalunya seguint els dictats dels seus coreligionaris europeus, avui majoria als governs, no poden posar en qüestió el sector públic i l’estat del benestar, dia si, dia també, malgrat que a casa nostra, en una mostra de simplisme, alguns partits polítics han trobat la fórmula màgica per treure’s les puces de sobre, la culpa sempre és de Madrid.
El desembre de 2006, el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de la dependència, que reconeixia un nou dret subjectiu i universal de cura a les persones que, bé per motius d’edat, bé per motius de discapacitat (física, psíquica, mental o sensorial) es trobava en situació de dependència que, conjuntament amb la llei catalana de Serveis Socials, ha suposat atendre a més de 161.000 persones (156.000 abans de 2010).
 
Des de l'arribada del PP al Govern, l'atenció a les persones amb dependència ha estat objecte de retallades importants.
 
Ara, en data 26 d'abril de 2013, el Govern ha presentat el "programa nacional de reformas 2013" que amb l'excusa suposadament de racionalitzar la despesa pública, significa el desmantellament del sistema i suposa un greu risc de desatenció per a les persones dependents i les seves families.
 
I no només això també es posa en perill els més de 185.000 llocs de treball directes i 63.000 indirectes creats des de l'entrada en vigència de la llei i el tancament de moltes empreses.
 
És per això que rebutgem les retallades anunciades pel Govern de l'Estat perquè impacten en la qualitat de vida de les persones.
 
I també en aquest context el Govern de la Generalitat ha d'impulsar accions compensatòries amb caràcter d'urgència perquè entitats socials i administracions locals puguin garantir l'atenció de les persones dependents.
 
Aquesta també és una raó per disposar del pressupost de la Generalitat, per prioritzar polítiques amb ànima social.
 
publicat al Granollers informa.