dilluns, de febrer 12, 2007

SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS HORA DE DECISIONS.

Article publicat al 9 Nou del dia 12 de Febrer de 2007

La nostra és una societat molt mediàtica. Això té els seus avantatges i els seus inconvenients. El debat sobre el canvi climàtic ha arribat amb una força indiscutible, i el tenim aquí per quedar-se.

De ben segur que en aquest debat no hi faltaran pinzellades catastrofistes. La inflació de debats i d’informació no és dolent en si mateix, si això ajuda a una presa de consciència. Les dades contrastades per la comunitat científica -el darrer informe del Grup Intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic de l’ONU és aclaparador- ens indiquen que s’estan produint canvis preocupants que afecten el planeta.

Cal plantejar-se d’una vegada que la natura i els recursos naturals no són infinits, que no són inesgotables. Els recursos energètics sobre els quals hem assentat els creixements econòmics, un estil de vida que cada cop tendeix a un consum no controlat, ja sabem avui que no són sostenibles. Entre d’altres raons, perquè les seves reserves disminueixen dia darrera dia.

Tres quartes parts dels recursos energètics que consumim són d’origen fòssil, creen contaminació, provoquen l’efecte hivernacle. Davant de la realitat exposada pels científics, i acceptada per la comunitat internacional, cal dissenyar i desplegar polítiques que ens portin a guanyar la batalla per fer front al deteriorament del planeta, perquè tenim un compromís amb les generacions que ens hauran de substituir. Hem d’entendre que el planeta no és nostre, i si és d’alguns, ho és més de les generacions futures.
Polítiques que hauran de passar, no tan sols en la modificació de la política energètica, que ha de passar per la inversió en solucions alternatives i renovables, sinó en la variació dels estils de vida. Les accions dels governs seran importants, en la mateixa mesura que serà necessària una acció del conjunt de la societat i de la suma dels compromisos individuals.

El debat ambiental, cada cop més, té un caràcter transversal, que recorre les societats, els seus grups socials, les seves organitzacions polítiques i els propis governs. Cal començar a definir polítiques que centrin els seus objectius en la gestió dels límits dels creixements, que no enfonsin l’economia i que ofereixin als ciutadans opcions que, tot i satisfent les seves necessitats, no degradin el medi ambient.

El desafiament que tenim al davant és innegable. Cal preservar el capital natural i recuperar el destruït. Les senyals d’alerta de què la salut del planeta no és la millor, són aquí. Els científics ens diuen que un canvi climàtic provocat per l’activitat humana pot ser un perill clar per la civilització i per al propi planeta. És hora d’actuar i no girar-nos l’esquena a nosaltres mateixos.

En un món global, calen sens dubte accions a escala planetària. Tanmateix, això no pot ser la coartada perquè als nostres nivells de decisió i acció no prenem mesures individuals i públiques.

Individualment, començar a canviar el nostre model de consum ajudarà a modificar tendències. Ara bé, són els governs els que han d’impulsar i fixar polítiques i objectius, establint mecanismes que obliguin a reduir de manera clara amb índexs mesurables les emissions de CO2 i altres gasos contaminants. Són els governs els que s’han de creure els seus propis plans energètics implantant els grans potencials d’energies renovables que tenim.

Avui, a Catalunya tenim un govern d’esquerres, que en el seu marc d’actuació posa en primer plànol les polítiques sensates de sostenibilitat, des de l’impuls d’un model territorial no consumidor de sol, de més compacitat i garant d’espais lliures, un aprofitament dels recursos hídrics més eficient, l’impuls d’una mobilitat que prima el transport públic, i sobretot d’un pla de l’energia 2006-2015 del qual no es pot demorar el seu desplegament si volem arribar amb els deures fets i complint els terminis i objectius fixats pel la UE.

dimarts, de febrer 06, 2007

Un govern sòlid

Article publicat a El 9 nou el 05/02/07.

El principal partit de l´oposició, CiU, s´ha instal•lat en el soroll i la Gesticulació. En canvi, el Govern de Catalunya, el govern del President Montilla, cada dia que passa genera més confiança.
És un govern que parteix del no res; és un govern que aprofita bé la bona feina feta per l´anterior govern de progrés. Tenim un govern que va per feina. Això es palesa en l´ important volum d´iniciatives legislatives traslladades al Parlament, projectes de llei tan importants i que van en la línia de posar en el mateix pla les qüestions socials i nacionals, que per nosaltres formen part del mateix objectiu, projectes de lleis, com la Llei de Serveis Socials, que ha de garantir la universalització del dret als serveis socials, la llei del dret a l´habitatge, que tracta de forma íntegra tots els aspectes que afecten a l´accés a l´habitatge, una necessitat de gran magnitud per moltes persones, la llei de reforma de l´Institut Català de la Salut, la Llei de Contractes de Conreu, amb l´objectiu de preservar l´actual sòl agrícola, la llei del Consell de la Cultura i les Arts, resultat d´un llarg debat i consens amb el sector cultural, la llei de l´Institut de Seguretat de Catalunya que té com a finalitat construir un sistema coordinat i unitari de seguretat pública, la llei de l´obra pública, la llei de creació del Memorial Democràtic, la llei de creació de l´institut Català Internacional per la pau, la llei de creació de l´Agencia Catalana de turisme, la llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, i el projecte de llei pel qual es crea l´Agència Tributària de Catalunya, per cert, aquest darrer projecte de llei serveix per desmuntar l´argument de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.
La Comissió Mixta d´Afers Econòmics i Fiscals Estat –Generalitat es constituirà el proper dia 6 de febrer, i durant les properes setmanes es constituiran també les altres dues comissions que preveu l´Estatut, la comissió bilateral Estat –Generalitat i la comissió d´infraestructures.
Algunes formacions politiques, les que estan a l´oposició, es sentirien còmodes si el govern no treballés amb rigor i seriositat.
Amb les actituds de cadascú, els ciutadans poden observar amb nitidesa qui treballa per al país i qui pretén enterbolir.El govern del President Montilla i la majoria que li dóna suport, com ja hem pogut notar només en dos mesos, són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari.
Seguirem treballant per fer una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d´oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l´habitatge accessible, de la cultura, del benestar de les persones.Avui, que la situació econòmica del país és clarament satisfactòria, amb un creixement del PIB més elevat que la mitjana europea, amb una taxa d´atur 2 punts per sota també de la mitjana europea, ens cal un govern sòlid, que gestioni eficientment els recursos públics que ens permeti assentar els creixements sobre basses sòlides.Es miri com es miri, tenim un govern i un President a Catalunya que treballa, que no fa renuncies i que té l´ambició d´assolir i posar en primer lloc dels seus objectius les politiques socials.


Obscenitat política

Article de Jordi Terrades, publicat a El 9 Nou"

El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista".
30 de desembre de 2006: ETA trenca de manera brutal, amb una bomba a l´aeroport de Barajas, l´esperança que milions de ciutadans havíem posat en el procés iniciat per acabar amb la violència al País Basc i a Espanya.L´únic responsable del trencament del procés ha estat l´organització terrorista ETA. És per això que aquests dies assistim perplexos a l´estratègia del PP. S´equivoca d´enemic: no és el Govern d´Espanya ni el seu President Rodríguez Zapatero, sinó ETA.La millor manera d´eradicar la violència és la unitat dels demòcrates, però, afirmat això, la majoria de ciutadans sabem que per posar fi a la violència només hi ha un camí, i és el diàleg, però, perquè aquest es produeixi, els violents i els que els hi donen suport, és a dir, Batasuna, han de saber de forma clara i rotunda que amb violència aquest no es pot produir.Tot Govern responsable ha de buscar tots els camins possibles per aconseguir la pau, dins del marc constitucional i democràtic i amb el màxim consens de totes les forces polítiques. Això havia passat sempre fins ara. El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista.El PP no ha acceptat encara la seva derrota electoral del 14 de març de 2004. L´obscenitat política d´aquesta formació política ha anat pujant de to en tot aquest procés de treva que va anunciar ETA, fins a l´espectacle lamentable d´aquests darrers dies. Cal fer memòria. El pacte antiterrorista va ser proposat pel mateix Zapatero quan era líder de l´oposició, la qual cosa demostra que els socialistes sempre havíem donat suport a la política antiterrorista per sobre dels interessos partidistes. S´equivoca el PP anteposant els seus interessos partidistes al tenir només la visió de les properes eleccions generals, quan l´important és Espanya, el País Basc, la vida dels ciutadans i la Pau. Així ho hem entès la resta de partits polítics. El PP es torna a equivocar, perquè la divisió dels demòcrates només beneficia a la banda terrorista.
Els demòcrates hem de dir-li alt i fort a ETA que ha de rectificar, que ha de renunciar a la violència i renunciar a la lluita armada. A Batasuna se li ha d´exigir que condemni la violència, que l´únic camí en democràcia per dirimir les diferències és l´àmbit de la política i les institucions elegides pels ciutadans.El President José Luis Rodriguez Zapatero ha estat el primer president que, després del fracàs del procés de treva, i ja en portem diversos -el darrer el va protagonitzar Aznar- ha comparegut en el Congrés dels Diputats per donar explicacions de la fi d´alto el foc d´ETA, i ha reconegut el seu error d´excessiu optimisme demanant disculpes als ciutadans. Les mateixes que per dignitat política hauria de demanar el PP i Rajoy per les insídies llançades contra el Govern d´Espanya i Rodríguez Zapatero durant tot aquest procés només pels seus interessos partidistes.Amb violència no hi pot haver diàleg. Ara bé, com molt bé va afirmar Zapatero, “cal explorar totes les possibilitats de vies de diàleg per a propiciar la fi de la violència sota la premissa que no hi ha preu polític i que les propostes polítiques han de ser defensades només per procediments democràtics”. Mentrestant, s´ha de lluitar contra el terrorisme amb tots els instruments que dóna l´Estat de Dret, i seguir cercant l´unitat de tots els partits politics, fins i tot el PP.