dijous, de desembre 22, 2011

RESOLUCIÓ DEL XIIè CONGRÉS, SOSTENIBILITAT.

La fotografia mostra el prototip de l’aerogenerador SWT-6.0 instal·lat a terra a Høvsøre
© Siemens
 
 
EL PSC AMB NOUS VALORS:

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT A les darreres dècades s’ha produït un deteriorament del Planeta en detriment de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits - supera els que el propi Planeta disposa o pot generar . Ha estat una cursa per un desenvolupament basat només en el mercantilisme i l’obtenció de beneficis ràpids, sense control i oblidant els valors i drets humans principals a tenir una vida sana i en condicions dignes per a les generacions actuals i futures. Això i cap altra cosa ha provocat la crisi actual que no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar.

Mentrestant, les polítiques neoliberals continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC es declara ecològicament ambiciós i responsable.

Canvi climàtic i energia.

El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir. Les polítiques de sostenibilitat no són un fre sinó un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació.La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió en si mateixa sinó de la nostra pròpia salut i, encara més, de l’ordre global del segle XXI i és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica i llocs de treball. El PSC ho assumeix com un eix bàsic de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials i de noves polítiques de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi i motivar la seva transformació sostenible.

L’energia

Els socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.

Manifestem que tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Volem garantir la seguretat de subministrament que és possible abandonant de forma progressiva la dependència del petroli i de l’energia nuclear i avançant decididament i massiva en les energies renovables a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur. Plantegem la substitució dels reactors nuclears un cop acompleixin els 40 anys de vida útil – el darrer l’any 2027 - pel que varen ser dissenyats vetllant per l’estricta aplicació de les mesures de seguretat que resultin de les proves d’estrès en curs.

La competitivitat de la nostra economia exigeix disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb capacitat per adaptar-se a la demanda canviant. Exigirem que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel·ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda .

Mobilitat.

La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici.

Els socialistes apostem per un model de mobilitat sostenible i segura, basat en la promoció del transport públic, en especial del foment de l’oferta de serveis ferroviaris, promovent una nova cultura social de reducció progressiva de l’ús del transport privat, per tal de preservar el medi ambient, mitjançant la reducció estratègica de les emissions de CO2, i de la construcció continuada d’un sistema eficaç i eficient de comunicació dels municipis i territoris del país.

A les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.

Territori

Cal fer una defensa del nostre territori com a un bé no renovable, essencial i limitat que conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al valor del preu del sòl. Un territori que ben gestionat des de la sostenibilitat ambiental, l’eficiència econòmica i l’equitat social ha d’esdevenir un actiu econòmic en sí mateix, que ens diferenciï com a país dintre del món global. En aquest sentit, cal fer una defensa ferma del planejament territorial i urbanístic com a instrument essencial per a l’actuació dels poders públics al territori que ha de compatibilitzar la millora dels espais existents a l’ocupació de nous i la promoció d’un model territorial equilibrat. També es fa imprescindible prioritzar la transformació del territori a l’ocupació del nou sòl millorant qualitativament els seus usos i funcions. Cal promoure un model territorial policèntric que involucri a diferents nivells a totes les parts del territori que han de ser autosuficients en la resolució de les seves necessitats econòmiques i

problemàtiques ambientals.La planificació territorial ha de garantir un sistema territorial més sostenible per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic i redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social .

El medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat al nostre país i cal gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament.

La gestió responsable de l’aigua i dels residus.

L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient. Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que de vegades resulta difícil disposar.

Cal una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura; que compti amb consens social, territorial, polític i institucional necessari. Cal potenciar l’ús eficient de l’aigua desplegant les actuacions planificades, recuperació d’aqüífers, dessalinització, reutilització d’aigües depurades i pluvials, interconnexions de les xarxes en alta i millora de les xarxes de distribució optimitzant els recursos de què disposem.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents. Suposen també una oportunitat en la recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.

Cal doncs, insistir en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva en origen, reciclatge, recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de reciclats i altres formes de valorització.

Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre. Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic.

Actuar pensant en el present i en el futur.

El PSC adopta les polítiques mediambientals i contra el canvi climàtic com una necessitat vital i una oportunitat econòmica conscients d’una nova realitat que alhora és un repte de present i de futur i que passa per un principi que no ens es aliè: la solidaritat entre la generació actual i amb les que vindran.

Per això incorporarem en totes la nostra política: - el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, - els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos. - Un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables. Perquè en bona mesura la sostenibilitat ha d’impregnar la política industrial del segle XXI. - La investigació en nous productes sense impacte en la salut i per la conservació del nostre país i del Planeta. Perquè la innovació tecnològica basada en recursos renovables ens ha de servir per redefinir la modernització, la prosperitat i solidaritat global. - La recerca de noves formes de consum i transport. - La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i la substitució de les activitats insostenibles.

divendres, de desembre 09, 2011

Un PSC també amb nous valors.


Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col·lectius: la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat, que s'han expressat en el que s'ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials amb igualtat d'oportunitats per a tothom.

Amb aquestes garanties, en les darreres dècades ens vàrem adonar que no n'hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d'un deteriorament de l'aire, el sòl, l'aigua i la diversitat biològica; s'han transformat i destruït ecosistemes i l'ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els recursos de què el mateix planeta disposa o els que pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim-hi que el consum desordenat i excessiu de sòl i d'aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d'aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l'organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que els han menystingut en el passat, i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC, que ha defensat aquests principis, els ha d'assumir ara de forma més decidida. Som molts els que confiem en un PSC ambientalment ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, els valors de la responsabilitat, l'equilibri en les relacions amb la natura, l'estalvi, la mesura i l'eficiència en l'ús dels recursos, un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles, especialment energies renovables, la recerca de noves formes de consum, producció i transport, la reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles, i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

En aquest context, l'energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això creiem que cal situar la política energètica al màxim nivell estratègic. Hem de defensar un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d'innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat, i com a dinamitzador de la competitivitat d'una nova indústria de l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d'altres sectors de l'economia. I en aquest punt hem d'abordar el debat sobre l'energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l'energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activitat nuclear comporta i que en aquest cas és molt important, com s'ha demostrat, i no els podem minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social pel seu tancament abans de l'any 2027, implantant mentrestant les millores de seguretat, renovant les llicències d'operació per períodes no superiors als cinc anys, i resoldre la gestió dels residus nuclears d'alta activitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer en magatzems i no a les piscines de les centrals actuals, que, com s'ha demostrat en l'accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.

La planificació territorial i urbanística que ha de garantir un sistema territorial més sostenible, la mobilitat per incorporar nous models de transport per disminuir de forma efectiva les emissions de gasos d'efecte hivernacle, promoure edificis eficients i utilitzar nous materials en l'edificació que permetin la seva conversió en embornals de contaminació, l'impuls de les mesures per garantir la qualitat de l'aire en especial en zones urbanes d'alt trànsit, aturar la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l'aigua i dels residus, són sens dubte temes que també com a país hem d'afrontar. Avui hem d'afirmar que les polítiques de sostenibilitat no són un fre per al país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d'ocupació.

El PSC té molts reptes al davant, el proper congrés servirà per triar nous equips, per posar al dia les nostres polítiques, per reafirmar la defensa d'un model social just, la nostra visió i la nostra voluntat de treballar per una Espanya federal, però tan importants són aquests temes com adonar-nos de les noves realitats, del reptes de present i de futur que passen per un principi que no ens és aliè, la solidaritat amb les generacions actuals i amb les que ens seguiran.

Article publicat  El Punt Avui 9-12-2011

 


diumenge, de desembre 04, 2011

Qualitat i proximitat

No és cap novetat, les administracions com les famílies i les empreses, passem moments de dificultats econòmiques per la situació de crisi econòmica que d’una o altra manera ens acaba afectant a tots. És hora d’austeritat: si; ens hem d’estar d’algunes coses: també. Tanmateix, és hora de les prioritats i no tots tenim les mateixes.

Pel que fa a la nostra ciutat, el manteniment de l’estat del benestar i l’acompanyament a les persones més febles estan al centre de les nostres polítiques, bé sigui per aplicació de les competències directes de l’Ajuntament, bé sigui perquè ens oposarem a que les retallades del govern de la Generalitat discriminin negativament als veïns i veïnes de Granollers.

La nostra ciutat, des del nostre punt de vista, està ben dotada d’equipaments públics gràcies a l’acció inversora dels darrers anys. Ara, el que cal, en aquests moments, és preservar la qualitat de l’espai públic que és part de l’essència i l’ànima de la nostra ciutat. Granollers comença en allò que compartim, en el que ens és comú. L’espai públic és l’escenari on exercim els drets de ciutadania.

Continuar transformant la ciutat és un objectiu, però també és l’hora de prioritzar els projectes que comportin una millora de l’espai públic.

Aquesta aposta per un espai públic de qualitat ha de començar a implicar també una aposta per la tecnologia per a millorar la qualitat de vida dels granollerins i granollerines. Alhora hem de ser més eficients, no només en termes econòmics, es tracta del temps dels ciutadans, del medi ambient, de la salut. D’un nou concepte de l’urbanisme i de la ciutat educadora que hem anat conreant en els darrers anys.

publicat al Granollers informa mes de desembre.

dilluns, de novembre 07, 2011

No tot s‘hi val

El principal partit de l’oposició a la nostra ciutat, CiU, comença l’actual mandat igual com va acabar l’anterior, no amb discrepàncies sobre les polítiques de l’alcalde i el seu govern, polítiques recolzades democràticament per una àmplia majoria de granollerines i granollerins ara fa pocs mesos a les eleccions municipals, sinó amb atacs a persones que van més enllà de l’erosió política.

Vam acabar amb bronca sobre la funció del cap de la Policia Local i comencem amb el mateix to, amb la petició de destitució i estenent l’ombra de dubte. Ens preocupa que amb aquestes accions es pugui qüestionar l’acció de les polítiques de seguretat ciutadana.

Ho diem clar les prioritats i la gestió dels responsables polítics, com en totes les àrees de govern també en aquesta, han d’estar subjectes al control, però fora bo deixar al marge de les picabaralles permanents al cos de la Policia Local i els seus comandaments.

I parlant de seguretat, el PSC a Granollers defensa una concepció de la seguretat com a factor de llibertat i de progrés. Entenem la seguretat com a garantia de la protecció individual així com de les llibertats col•lectives.

Promovem una seguretat per a tothom perquè les polítiques de seguretat són part indestriable de l’estat de benestar. A Granollers tothom s’ha de sentir segur.

L’espai públic de la nostra ciutat és i ha de continuar sent un factor generador de benestar social. El disseny de l’espai públic condiciona les dinàmiques de convivència i de seguretat. Per això, entenem que hem d’aplicar polítiques efectives, no només contra els actes delictius, sinó amb qualsevol pràctica que vulneri el dret a gaudir del seu entorn amb seguretat.

Per això, entre d’altres actuacions, volem continuar millorant la coordinació entre cossos i altres forces de seguretat, la proximitat amb la ciutadania i una política de transparència en tots els seus nivells. Duplicar els efectius actuals de policia de proximitat. Adquirir mitjans tècnics per millorar la capacitat policial d'influir en la disciplina viària amb l'ús de noves tecnologies que garanteixin poder circular amb fluïdesa i seguretat.

Creiem en una política de seguretat basada en dos pilars: autoritat i responsabilitat de la ciutadania.

article publicat en el Granollers informa

dijous, d’octubre 20, 2011

Corredor del Mediterrani, oportunitat de futur.

Ens hem de felicitar per la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol. S’obren noves perspectives de creixement i competitivitat de la nostra economia, que sens dubte han d’ajudar a crear riquesa i ocupació al nostre país.

Aquesta decisió és positiva, es just reconèixer el paper de tots els sectors socials, econòmics i polítics que han ajudat a que la Unió Europea l’adoptes, i destacar el paper i la bona feina ben feta dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya, corregint errors del passat, cal recordar en aquest sentit que la dreta va prioritzar en tot moment el corredor Central.

Els Governs de José Maria Aznar van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, l’any 2003 quan calia proposar el Corredor Mediterrani com a eix prioritari europeu, per tal que fos inclòs en el mapa d’infraestructures europees de 2005, no ho va fer.

Govern que et tot moment comptava amb el suport parlamentari de CiU.

La importància d’aquesta decisió comporta el fet que una part dels recursos per tirar endavant les infraestructures les paga Europa, tanmateix fins a l’any 2010 el govern socialista ha executat inversions en el corredor per 8.400 milions d’euros.

Ara el que toca, és no perdre el tren, i que el corredor sigui una realitat el més aviat possible, necessitem dons el treball conjunt de totes les administracions per prioritzar les inversions i potenciar els sectors econòmics i industrials que han de crear noves oportunitats i el que és important en aquests moments de incerteses i de crisi, la creació de nous llocs de treball.







divendres, d’octubre 14, 2011

La salut, un dret de tothom

Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.

Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.

Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.

Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.

Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.

Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.

Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.

El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.

Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.

Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.

En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.

Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.

article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.






dissabte, d’octubre 08, 2011

Energia i sostenibilitat ambiental

El programa electoral del PSC per les properes eleccions generals ha estat aprovat aquest migdia pels membres del Consell Nacional. El manifest destaca que els socialistes “ens comprometem a lluitar per una Catalunya cohesionada socialment i ambiciosa nacionalment en el marc d’una Espanya federal”.

Hi ha un paquet important de mesures en matèria d'energia i sostenibilitat ambiental, aquestes són algunes de les propostes:

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom.

Amb aquestes garanties, a les darreres dècades ens vàrem adonar que no n’hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica. S’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els que el propi planeta disposa o pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera, sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties que requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat continuen ara avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que cal avançar, com hem fet des de l’any 2004, en una política ambientalment ambiciosa i alhora responsable, que incorpori el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica; els valors de la responsabilitat; l’equilibri en les relacions amb la natura; l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos; un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles; la recerca de noves formes de consum, producció i transport; una reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

Per tot això, proposem:

• Encoratjar l’augment de les energies renovables promovent la creació d’un teixit industrial competitiu al voltant de l’anomenada economia verda, amb un important potencial d’exportació, internacionalització i creació d’ocupació. Impulsar una política industrial encaminada al desenvolupament de totes les tecnologies vinculades a les energies renovables. Una política encaminada a fomentar nous productes i que aposti per un nou model de negoci en el sector energètic que aprofiti les oportunitats dels nous mercats. Ens comprometem a crear un fons públic del clima i l’energia per finançar aquest canvi de model.

• Establir un objectiu d’un 33% d’energies renovables per al 2020.

• Establir un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps que doni seguretat a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic.

• Reformar l’actual llei d’energia per adequar els models energètics als nous reptes i objectius del segle XXI (reduir la dependència energètica, equilibris de balances comercials -els cost de importació d’energia, la aposta per les tecnologies a partir de fons renovables).

• Establir indicadors de preus transparents i previsibles per tal que el sector privat afronti les inversions d’un canvi de model energètic.

• Mantenir dels objectius de reducció de les emissions de CO2 per no perdre la cursa de les noves tecnologies.

• Completar una xarxa de transport que connecti el sud del mediterrani i el nord d’Europa. Ampliar la capacitat REE d’integrar més renovables. Crear innovació en la gestió de xarxes. Abordar el desenvolupament de eòlica marina i altres tecnologies a partir de programes que faciliti la obtenció de llicències.

• Substituir progressivament l’energia nuclear, amb el compromís que les centrals nuclears ubicades a Catalunya deixin d’operar no més enllà de l’any 2027, el que implica el tancament esglaonat dels reactors un cop compleixin els 40 anys de vida útil pel que varen ser dissenyats.

• Aplicar estrictament els resultat de les proves d’estrès a les centrals nuclears en la implementació de les mesures de seguretat, de forma que la renovació de les llicències d’operació per part del Govern, tenint en compte l’edat del parc nuclear espanyol, sigui per a cinc anys.

• Establir un impost a la energia nuclear de 0,0037 euros Kwh.

• Resoldre definitivament l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat.

• Racionalització i eficiència energètica: fer que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda, eficiència energètica, gestió i acumulació (vehicles elèctrics, generació elèctrica en els propis edificis, etc.).

• Revisar i establir sistemes de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, incentivant les externalitats positives, socials i ambientals.

• Gestió de l’aigua: treballarem per una gestió sostenible que es fonamenti en el principi que l’aigua és un bé limitat i en la gestió de l’aigua amb polítiques de control de la demanda i no d’augment de l’oferta.

Continuar amb les polítiques d’impuls d’un consum responsable i estalviador, la reutilització i la dessalinització i farem una gestió integrada dels recursos de les pròpies conques, sense recórrer a transvasaments entre conques hidrogràfiques, seguint així els principis del que s’ha vingut en anomenar la Nova Cultura de l’Aigua i complint estrictament la directiva europea 2.000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües i la llei 11/2005 de 22 de juny, per la qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional. En aquesta línia, remarquem la nostra oposició a qualsevol nou transvasament de la conca de l’Ebre. També apostem per reduir la pressió sobre els aqüífers subterranis, tot evitant la sobreexplotació dels seus recursos. També reforçarem els controls dels abocaments contaminants, alhora que continuarem millorant els processos de depuració de les aigües residuals tant d’origen industrial com urbà.

el programa sencer el podeu consultar a www.socialistes.cat

divendres, de setembre 30, 2011

Nous temps, principis renovats

Temps de turbulències, temps d’incerteses, temps de complexitats. Fills de la crisi econòmica financera, que amenaça l’economia productiva i l’estat del benestar.

Algú pot pensar que si la globalització ens ha portat fins aquí, el que tocaria ara és tancar-nos, res més lluny de la realitat. Globalització i proximitat són ja avui dues cares de la moneda, que caldrà utilitzar amb mà destra. Ara és el moment de debats, de construir solucions i alternatives.

El neoliberalisme i els grans lobbies corporatius, que estant en l’origen de tot aquest enrenou, frenen qualsevol intent de regular les finances globals, atacant l’estat del benestar en defensa d’una suposada llibertat personal. Amb l’avidesa de guanys especulatius enormes posen en perill fins i tot el capitalisme productiu: les empreses, el teixit productiu que crea ocupació.

És el moment de fixar línies que molts i moltes no volem traspassar, la defensa de les polítiques públiques en educació i salut que garanteixin igualtat d’oportunitats. Una nova fiscalitat que ajudi a l’economia productiva i el desemmascarament constant del neoliberalisme rampant que intenta precaritzar la vida de tots nosaltres.

Nous temps també a l’Ajuntament: menors recursos econòmics, temps de prioritats clares, no renunciem a res però tenim molt clar què és allò que cal abordar, el govern de la ciutat de Granollers té en l’educació i la salut els eixos prioritaris de la seva acció. Aquest no serà un mandat de grans inversions. És el mandat de la qualitat del espai públic i dels equipaments al servei de tots nosaltres.

La transformació de la ciutat és un apreciat bé col•lectiu que sense cap mena de dubte ajuda a la cohesió social. Ara toca mantenir i mimar-ho per no malmetre aquest esforç conjunt que plegats hem fet els darrers anys i que és patrimoni de tots els veïns i veïnes.

Però, és temps també de posar els esforços i els recursos en el coneixement i en la planificació per dotar-nos d’eines per sortir millor i enfortits de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Article butlletí Granollers informa mes d’octubre

diumenge, de setembre 04, 2011

Al servei de la cohesió



Granollers és l’èxit de moltes generacions. Una ciutat que cerca l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combina els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Les polítiques són cada dia més transversals i lligades a aspectes que van més enllà de l’àmbit de Granollers. El desenvolupament territorial sostenible serà la clau de volta del tractament que fem de l’espai públic i dels recursos de la ciutat. Parlar de territori és parlar d’urbanisme, de mobilitat, d’habitatge, d'usos residencials, d’activitats econòmiques i per a les infraestructures; és parlar de convivència i de cohesió social. També és treballar i decidir conjuntament polítiques amb les ciutats del nostre entorn, des de la concertació amb tots els governs i cercant la complicitat amb la ciutadania. La nostra proposta d’ordenació de l’entorn passa per una òptica de treball en xarxa.

Pels socialistes les actuacions en matèria d’urbanisme han d’evolucionar cap a actuacions que responguin a la realitat actual, i que continuïn garantint una ciutat amable, accessible, que no segregui els espais i no excessivament especialitzada. Seguirem defensant un model de ciutat mediterrània, amb usos mixtes, sostenible i avançada.

Volem que Granollers sigui una ciutat per a la trobada i la interrelació de les persones que afavoreixi el civisme, la convivència i el respecte.

Quins són els nostres objectius pels propers quatre anys:

• Seguir impulsant el desenvolupament de la ciutat de manera equilibrada i respectuosa amb el nostre medi

• Desenvolupar un urbanisme en què els trets fonamentals estiguin definits per la qualitat de l’espai públic i l’accessibilitat

• Diversificar l’oferta d’habitatge assequible en funció de les necessitats de la demanda

• Promoure una ciutat que treballa contra el canvi climàtic, fomentant l’estalvi energètic, d’aigua, la reducció de residus i millora de la mobilitat

• Mantenir una ciutat amb serveis de qualitat

• Una atenció especial al manteniment dels espais públics

• Seguir impulsant el paper de l’àrea de Granollers a l’àmbit metropolità.

Article publicat en el butlletí municipal del mes de setembre


divendres, de juliol 29, 2011

Els 1ers pressupostos del President Mas de la mà del PP.


Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.
El NO als pressupostos de la Generalitat.

Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.

També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.

Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.

Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.

Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.

Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.

Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.

Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.

Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.

Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.

CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.

Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.

dijous, de juliol 07, 2011

Sobre les "corrides de toros"


Ahir al Parlament de Catalunya, vam tornar a parlar de les corrides de toros a Catalunya, se que és una mica llarg, però aquí teniu les intervencions que vaig fer en nom del grup socialista.

Intervenció en resposta a la proposició presentada pel PP.

Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, ara fa un any aquest Parlament va votar una iniciativa legislativa popular, de modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals que tenia com a objecte abolir les curses de braus a Catalunya, en atenció que la competència sobre aquesta decisió està residenciada en aquesta cambra.

Abans d’arribar a aquesta decisió, les diputades i diputats que van votar abolir les corrides de toros a partir de l’1 de gener del 2012 a Catalunya, aquesta qüestió va ser debatuda a consciència en comissió, amb múltiples compareixences a favor i en contra de l’abolició.

Les senyores diputades i senyors diputats saben que quan es va produir aquest debat, el Grup Parlamentari Socialista va donar llibertat de vot als seus diputats. En el Grup Socialista hi convivien, hi conviuen diputats antitaurins, diputats protaurins i un bon gruix de diputats que no sent protaurins, en aquell moment no tenien clar que fos necessari prohibir tot allò que no t’agrada. Aquesta va ser la posició que vam mantenir ara fa un any.

Dit això, i en aquest ocasió, en aquesta proposició de llei que es debat en aquests moments, i la que es debatrà amb posterioritat, el sentit de vot de tot el grup parlamentari serà el mateix.

Ha canviat la situació? Jo sóc dels que estic convençut que les percepcions segurament no han canviat, que les persones que consideren les corrides de toros quelcom més que un espectacle, que les segueixen considerant també una part del patrimoni cultural i tradicional de Catalunya, estic convençut que no han canviat la seva opinió.

Com tampoc s’ha modificat el que jo entenc una posició majoritària de rebuig dels ciutadans i ciutadanes del nostre país envers aquest espectacle, sobretot si atenem al començament del que serà la darrera temporada taurina a la Monumental de Barcelona, última i única plaça de braus en actiu a Catalunya.

Fins i tot aquests dies s’ha escrit que sembla una temporada més aviat “clandestina”. No desperta moltes passions, perquè hi ha poc públic, pocs aficionats que vagin a les corrides de toros.

No tornarem a reproduir els debats, el debat que es va produir en aquesta cambra, que probablement ha estat dels debats més apassionants, més passionals i existencialistes que hem tingut al Parlament de Catalunya en els darrers temps. Considerem, el Grup Socialista, que avui no estem en el mateix punt del debat d’ara fa un any.

Amb el màxim respecte que ens mereixen les opinions de totes les diputades i de tots els diputats, com no podia ser d’altra manera, però sobretot de els ciutadans i dels ciutadans del nostre país, el Grup Parlamentari Socialista no contribuirà a reobrir permanentment aquest debat com pretenen ara primer el Grup Parlamentari Popular i després el Subgrup Parlamentari de Ciutadans.

Reobrir aquest debat en funció de l’oportunisme del moment, oportunismes que des del nostre punt de vista són oportunismes polítics electorals.

Tenim la impressió, tenim la sensació que en nom de mots tan extraordinaris com «la llibertat» i alguns altres que s’han expressat en el transcurs d’aquest debat, al final tot aquest debat..., fa un any ja va passar, i ara, per un moment, també ha passat des del meu punt de vista, se’ns estan acabant colant debats identitaris, i en aquesta qüestió el que li sobra, precisament, són debats nacionals, en termes de Catalunya o en termes d’Espanya.

Perquè, senyores diputades i senyors diputats, almenys aquesta és la meva posició: el subjecte d’aquest debat no és altre que el toro.

El PSC, el Grup Socialista, considera que aquest és un tema que va quedar sancionat el juliol de l’any 2010, ara fa un any, amb l’aprovació per part del Parlament de l’abolició de les corrides de toros a partir del gener del proper any. Per tant, els estic manifestant que no donarem suport a revisar la Llei de protecció dels animals que ens presenta Ciutadans en el punt següent, en parlarem després, ni tampoc en la forma que ho planteja el Grup Parlamentari del Partido Popular, una fórmula molt més sibil•lina, molt més fina en termes de moratòria, per tal de no fer front, segons ens explica, a indemnitzacions milionàries.

Estic d’acord en una cosa amb el senyor Luna: que seria una greu irresponsabilitat, des d’un punt de vista polític i ètic, pagar indemnitzacions multimilionàries per a l’acabament d’aquesta activitat.

M’ha emocionat, sentir com ho posa amb relació a la contenció que s’ha hagut de fer en la despesa de polítiques socials en aquest país, bastant contradictòria amb algunes de les posicions que vostès han mantingut a l’hora, justament, de suprimir impostos en el país que podien ajudar a mitigar algunes de les polítiques de contenció que el Govern actual està fent en polítiques socials.

De fet, el recurs que vostès han presentat davant del Tribunal Constitucional no feia referència a totes aquestes qüestions que avui el senyor Luna ens ha explicat des del faristol.

El Grup Socialista, que també ha demanat els seus informes jurídics per tal d’abordar aquesta primera proposició de llei, considera que no existeix cap base legal que estableixi aquests suposats noranta-nou anys per al còmput de la indemnització, de la possible indemnització, derivada de l’anul•lació d’una llicència d’activitat en caràcter indefinit a Catalunya. No sabem trobar-ho, ni en el dret civil català, ni en el codi civil del conjunt de l’Estat espanyol, ni en l’antic reglament de serveis de les corporacions locals.

A vegades algunes persones, i no em refereixo al grup proposant, que, en qualsevol cas fa de caixa de ressonància d’aquestes persones, confonen la realitat en somnis o en expectatives que no s’acaben complint.

Vostès saben perfectament que la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes fixen que els arguments a l’hora de demanar indemnitzacions, a l’hora de reclamar indemnitzacions, han de ser sòlids i que no han de basar-se només en meres expectatives, que no es poden valorar supòsits que no estiguin degudament acreditades o que siguin dubtoses i no tinguin base suficient. Arguments se n’han donat, sentències del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia les que vulguin.

Mirin, en aquesta qüestió, un cop tancat el debat de curses de braus sí o curses de braus no, farem costat al Govern, nosaltres volíem escoltar el diputat, evidentment, a tots els diputats que han intervingut en aquesta sessió, però, sobretot, el diputat que representa el grup majoritari d’aquesta cambra, el Grup del Govern, en definitiva, escoltar les seves argumentacions.

I, per tant, els torno a dir, farem costat al Govern, és el Govern qui té la responsabilitat de conduir el tema de la negociació de les possibles indemnitzacions en la línia que marca la llei que vam aprovar ara fa un any en el Parlament.

Ara, sí que li diem al Govern, després d’escoltar els seus arguments, també al president del país, el senyor Artur Mas, que en temps de retallades a l’estat del benestar, de les tisorades que s’estan practicant, el Grup Socialista, i jo crec que el conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no entendria segons quines xifres indemnitzatòries es puguin acabar acordant.

El Govern, senyores diputades i senyors diputats, ha de ser, en aquest cas, part activa de la solució.

Aquesta, per tant, és la posició del Grup Socialista, donarem suport a les esmenes de rebuig i, per tant, com ja els he manifestat, no donarem suport a aquesta, ni a la moratòria, ni a la posterior de modificació de la Llei de prohibició de les corrides de toros en el nostre país.

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades.



Intervenció en resposta a la proposta presentada per Ciutadans.

Gràcies, presidenta. Des de l’escó estant, per reiterar alguns arguments que ja hem donat en la proposició de llei anterior que havia presentat el Grup del Partit Popular.

Miri, el Grup Parlamentari Socialista el que no farà un cop aquest tema es va debatre a bastament ara fa un any és contribuir a mantenir permanentment obert aquest tema.

El debat de les curses de braus, de sí o de si no, ja es va produir a bastament en aquest Parlament a finals l’anterior legislatura, entenem que tots els col•lectius, tots els partits polítics es van expressar lliurement en aquell moment.

També sóc conscient que en aquest Parlament, a vegades, som molt aficionats a donar voltes sobre els mateixos afers. Nosaltres pensem que aquest és un tema que ja es va discutir, que no cal seguir-li donant voltes eternament.

L’opinió pública, que no oblidem conformen tots els ciutadans i totes les ciutadanes del nostre país, ens indica que, més enllà de les posicions animalistes, la majoria de ciutadans, ho diuen les enquestes, aquest espectacle, aquest espectacle que es produeix la mort d’un animal, la mort del toro és un espectacle que no agrada, per això crec que si no hagués estat d’aquesta manera, no sé si aquí s’hagués presentat una iniciativa legislativa popular amb més de cent mil signatures per tal que aquesta cambra debatés aquest tema a l’anterior legislatura, més enllà de les legítimes posicions animalistes.

Per tant, jo crec que, i el meu grup així ho entén, que el que cal és mirar endavant, que no podem discutir sempre sobre les mateixes qüestions.

A vegades, i tinc la impressió que ara estem en aquest moment, per estrictes raons d’oportunisme polític i electoral. Vull recordar-los que aquestes dues propostes que hem discutit, la que ha sortit derrotada abans i la que previsiblement sortirà derrotada en aquests moments, es presenta abans de les eleccions municipals que hem celebrat fa poques setmanes, i a pocs mesos d’unes eleccions generals en el conjunt de l'Estat espanyol.

Jo, de vegades tinc els dubtes de si aquestes qüestions es presenten pensant en tots els arguments que s’han donat aquí, o picant l’ullet a altres estratègies que van més enllà de Catalunya.

Bé, el nostre sistema, i senyor diputat, senyor Rivera, jo crec que ens n’hem d’alegrar, almenys el Grup Parlamentari Socialista així ho constata i així ho afirma, és un sistema garantista i, per tant, si amb l’aplicació d’aquesta llei hi ha algú que se sent perjudicat en els seus interessos econòmics, i no s’arriba a un acord amb l'Administració, amb el Govern, hem escoltat atentament la intervenció del diputat senyor Rull, que suposo que fixava la posició del Govern, entenc que també s’han fet anàlisis, estudis econòmics, jurídics, que els han portat en aquesta conclusió, si no s’arriba a un acord entre les parts, el nostre sistema, que és un sistema garantista, tothom pot acudir als tribunals de justícia per tal que acabin configurant i fixant aquesta posició.

Senyor Rivera, el Parlament va prohibir, amb un debat, torno a repetir, passional, amb molta intensitat, que va durar pràcticament mig any, amb treballs intensos en comissió, on hi va participar moltíssima gent, defensant una posició, defensant-ne una altra, aquest Parlament va prohibir a Catalunya les corrides de toros, i per nosaltres, en aquests moments, aquest és un debat tancat.

Per tant, reiterem la nostra posició, votarem a favor de les esmenes que s’han presentat de devolució, i, per tant, no donarem suport a la seva Proposta de Llei.

Gràcies, senyora presidenta.





Granollers, renovem el compromís.


Volem expressar una profunda gratitud als granollerins i granollerines. Els vam demanar que ens tornessin a fer confiança i ho han fet. Exercirem la majoria amb humilitat, amb modèstia i com sempre hem fet, amb diàleg.

Per nosaltres, Granollers és més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb el seu patrimoni, reflecteix el nostre caràcter. Granollers és l’èxit de moltes generacions. És avui, l’èxit del treball de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats de pell que no són iguals.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes, hem parlat amb moltíssimes persones de la ciutat. Sabem les seves inquietuds, els seus problemes, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació, persones que han perdut la feina, que tenen dificultats per pagar la hipoteca o que han perdut el seu habitatge. Ni l’Ajuntament ni l’alcalde són responsables d'aquests problemes, però també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi és la nostra prioritat, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Som conscients també de la complexitat del temps present, però també de les oportunitats que s’obren. Seguirem treballant per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives. Seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, cuidant els petits detalls que també fan ciutat. Volem continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquí és un bon lloc per invertir, per crear empresa, per generar riquesa. Que hi ha gent preparada i amb empenta. Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Mots com: diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emoció, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern.

publicat al butlletí Granollers informa.

dilluns, de juny 13, 2011

Constitució de l'Ajuntament de Granollers, mandat 2011/2015


Discurs com a portaveu del Grup Socialista a la investidura de Josep Mayoral com a alcalde de Granollers.

Les meves primeres paraules, en el ple de l’inici d’aquest nou mandat municipal de 4 anys, ha d’esser necessàriament, per agrair en primer lloc a totes les granollerines i granollerins, que després d’escoltar les diferents propostes, de mesurar els programes, de valorar els candidats i candidates, d’aturar-se per imaginar el futur, ens han atorgat la confiança per seguir governant Granollers.
També agrair la confiança que s’ha fet a altres opcions polítiques, perquè la democràcia, la construïm dia a dia, amb la participació de tothom.
Els socialistes, vam demanar a les ciutadanes i ciutadans, que ens tornessin a fer confiança.
Ho han fet, i democràticament ens han atorgat una majoria clara i suficient.
Deia un portaveu, que les majories absolutes no donen la raó, és cert, la tenen i la donen les ciutadanes i els ciutadans.
En nom del meu grup, vull expressar-los una profunda gratitud. Exercirem aquesta majoria amb humilitat, amb modèstia, amb prudència i com sempre hem fet amb diàleg.
Deixi’m dir-los que per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com a totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.
Granollers representa la memòria col•lectiva de tota una societat. És l’èxit de moltes generacions. És avui, també l’èxit del treball, de l’esforç de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats en la seva pell que no són iguals.
Des del grup socialista, en els propers anys, seguirem treballant per una ciutat que cerqui l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combini els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.
Granollers és una ciutat en què s’hi viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar-ne al marge.
És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups, i amb un urbanisme que actua decisivament en la millora de tots els barris de la ciutat.
Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes que han estat intenses, hem parlat amb moltes, moltíssimes persones de la ciutat.
Sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, sabem que hi ha molts ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, persones que han perdut la feina, persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca, sino han perdut el seu habitatge.
Problemes que l’Ajuntament ni l’Alcalde en són responsables, però que no li càpiga cap dubte a ningú, també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi econòmica, és la nostra prioritat principal, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.
Sabem també de les noves il•lusions de la gent de la nostra Ciutat.
Som conscients també de les complexitats dels temps presents, però també de les oportunitats que s’obren.
Per això aquest grup seguirà treballant, per tenir a la nostra ciutat, més oportunitats educatives, culturals i esportives.
Per això seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.
Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.
Ens dedicarem a explicar que aquesta Ciutat, aquest territori, es un bon lloc per invertir, per crear empreses, per generar riquesa.
Que hi ha gent preparada i amb empenta.
Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.
Granollers ha canviat a millor, ho deia fa uns moments, tots i totes els que estem en aquest hemicicle, sectors socials i econòmics, entitats culturals veïnals, esportives, tothom ha fet la seva contribució, és just reconeixeu-ho, com ho es també, el paper que al llarg d’aquests anys ha tingut el Partit Socialista en aquesta millora.
Paper de síntesi, paper d’impuls, exercint el govern. Ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els nous objectius de ciutat.
Mots com diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern fruit de les 1055 propostes electorals que vam oferir com a compromís a les granollerines i granollerins.
Tenim la responsabilitat de govern i l’exercirem, però també volem consensuar amb vostès representants de la ciutadania, el programa de govern.
També amb els ciutadans, és la nostra manera de fer les coses.
Un govern que fa de la transparència la seva manera d’actuar.
Perquè la ciutat la fem tots i és de tothom.
És l’hora de consolidar aquest model de ciutat basat en els valors de la governança democràtica, que impulsa la creativitat, la convivència, el compromís cívic, la competitivitat, el coneixement i la cohesió social, territorial i sostenible.
L’horitzó més immediat ens diu que haurem de continuar fent de l’austeritat la nostra bandera. L’Ajuntament de Granollers s’ha gestionat, i amb nosaltres es continuarà gestionant, des de la responsabilitat, amb prudència, sense estirar més el braç que la màniga, cercant l’equilibri entre els ingressos i les despeses, mantenint-nos en unes taxes d’endeutament raonables, mantenint la nostra credibilitat.
Malgrat tot, el grup socialista, no ha perdut ambició ni ha perdut empenta.
Vostès saben, que soc persona més de prosa, que de vers, probablement és la primera vegada que acabaré en aquesta sala un discurs, amb uns versos que emmarquen perfectament aquests dies intensos i un futur perquè no ple d’emocions i oportunitat positives.

Bufa el vent, suau de primavera

que se’n duu les paraules i les guarda,

per sempre,

amb les imatges d’allò que diem.

El sol reneix cada dia,

amb força fins arribar la nit.

Senyores regidores, senyors regidors, senyores i senyors sapiguem que Granollers segueix sent el nostre compromís.

11 de juny de 2011.

divendres, de maig 20, 2011

El problema és una pancarta, o les retallades de CiU?

 Hi ha una pancarta que cínicament diu “Policlínica la primera retallada de Mayoral”. S’ha de tenir poca memòria, memòria selectiva, o no voler-ne tenir, per dir-ho sense posar cap adjectiu qualificatiu.

L’Ajuntament de Granollers no va decidir el tancament de Policlínica, primer perquè no en té la facultat. En segon lloc, quan a finals dels anys 90 i principis del 2000, la Policlínica, que recordem tenia voluntat de centre privat, era un centre privat, estava passant per moltes dificultats econòmiques; per ésser exactes estava en fallida. La posició de l’Ajuntament, a petició dels treballadors i treballadores, era salvar els llocs de treball. Veient i escoltant les opinions al llarg d’aquest darrer període, la posició d’alguns era salvar el negoci a costa dels recursos públics.

Comparteixo la decisió de la consellera Geli, que va decidir no renovar el concert. Amb aquella decisió encertada es va salvar, per un costat, els recursos del concert que es van distribuir entre els tres hospitals de la comarca (8M d’euors), per un altre, les altes hospitalàries concertades amb Policlínica per part del Servei Català de la Salut que equivalia a uns 25 llits (la resta de llits no estaven a disposició del sistema públic) es van cobrir amb molt d’esforç per l’Hospital de Granollers i la resta dels centres hospitalaris del Vallès Oriental, així com les urgències, amb el nou edifici a la plaça Barangé. l el que es més important es van salvar tots els llocs de treball que es van distribuir entre Granollers, Mollet del Vallès i Sant Celoni.

Una altra dada que en aquest debat cal posar sobre la taula: l’any 2003 (govern de CiU) els recursos que el Departament de Salut destinava a l’Hospital de Granollers pel seu funcionament era de 41.555.757 milions d’euros, l’any 2010 (govern de les esquerres) 102.491.246 milions d’euros.

Es nota la diferencia de prioritats. Què ha passat en quatre mesos amb l’actual govern? Primera retallada de 2 milions d’euros que ja comença a afectar a determinats serveis de l’hospital. Què passarà després de les eleccions municipals?

El que és clar, és que nosaltres defensarem el sistema públic de salut, perquè la salut és l’aspecte de la vida de les persones més preuat. La política de salut, és un instrument de primer ordre per a la justícia social i el benestar de la ciutadania. No volem un estat assistencial, nosaltres apostem per un estat que garanteixi els drets socials i econòmics, a través d’uns serveis públics de qualitat accessibles a tothom, independentment del nivell de renda.

Per tant, el problema és una pancarta, que a més faltava a la veritat, o les retallades del govern de CiU en salut?

I deixeu-me dir, el Juanma Segovia prou que ha aguantat estoicament –cosa que l’honora- al llarg de tota la legislatura els atacs sistemàtics de CiU.



dimecres, de maig 18, 2011

Un darrer esforç.

Ahir vam celebrar un acte electoral a la plaça de la Porxada. Com va dir l’alcalde Mayoral, el PSC, com sempre ha fet en les eleccions municipals, ha fet acte de presència a la plaça de la nostra ciutat, a la plaça de les alegries, a la plaça en què també hem sentit dolor o que ha marcat algun moment de les nostres vides passejant amb els fills o amb la persona estimada.

Sempre hem donat la cara, explicant la feina feta i el què volem fer. La Porxada sempre és el lloc escollit, com també ho són les places i els carrers, i aquests dies fent el porta a porta, ja hem trucat més de 10.300 timbres. Hem parlat amb les persones de la ciutat, sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, també de les seves il·lusions, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, per això, sortir-ne és la nostra prioritat principal, ens hi deixarem la pell.

També hem notat el caliu, l’escalf de la gent. Però com diu el poeta “res no està fet”, encara que ens ho diguin sovint i que es percebi un ambient positiu cap la candidatura d’en Josep Mayoral.

Hem de treballar aquests 5 dies per aconseguir una gran mobilització a favor d’en Josep Majoral, dels granollerins i granollerines que estan encara indecisos, dels que, com us deia, estan enfadats, i, sobretot, de les persones dels que ja donen per feta la victòria electoral.

Tot, per estalviar-nos sorpreses. Escolteu el candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu que “està disposat a sumar amb qui sigui”. I a més, jo crec, al preu que sigui.

PODEM GUANYAR. VOLEM GUANYAR AMB UNA MAJORIA SÒLIDA, SUFICIENT.

I per què?, aquesta és la pregunta ? Perquè Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.
Perquè volem seguir treballant, per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Perquè seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Perquè hem de seguir dedicant tots els esforços, tota l’energia a la sortida de la crisi econòmica, crisi que no hem creat nosaltres, i tothom sap qui en són els responsables.

Nosaltres ajudarem a sortir-ne, però no de qualsevol manera, que no ens esperi el govern per retallar en salut, ni en educació ni en serveis socials.

La majoria que demanem, la sabrem administrar amb modèstia, amb prudència, amb diàleg, amb els veïns i veïnes com hem fet sempre fins avui.

El nostre projecte de Granollers, va més enllà del PSC, la gent ho sap i per això ens vota.







dilluns, de maig 16, 2011

Volem i podem guanyar!


Entrem a la darrera setmana de la campanya electoral, diumenge que ve, tots i totes, cadascú de nosaltres, decidirem qui ha de governar la nostra ciutat els propers quatre anys.

Els vots no són de cap partit polític, no són de l’alcalde, no són del President, són dels ciutadans i de les ciutadanes que lliurement confirmen o no governs.

Després de 10 dies de campanya electoral, de parlar amb molts granollerins i granollerines, de tocar moltes portes, d’acompanyar a l’alcalde Josep Majoral, tinc la sensació que si, en les eleccions del proper diumenge, els ciutadans i les ciutadanes escollissin directament l’alcalde, en Mayo tindria moltes probabilitats de seguir sent l’alcalde de la nostra ciutat. Es nota l’escalf de les persones de Granollers.

Ara bé, tots i totes sabem que el que triem són els regidors i regidores de l’Ajuntament, que, al mateix temps, en funció de les majories o de les aliances, designen l’alcalde de la ciutat.

Ja ho he escrit en aquestes reflexions de campanya electoral, crec sincerament que a Granollers li ha anat bé, sobretot aquests darrers 4 anys, un govern de majoria sòlida, de majoria absoluta, que ha permès afrontar amb decisió els greus moments econòmics pels quals està passant el país i també la nostra ciutat des de fa més de dos anys.

Els granollerins i granollerines que vulguin que Josep Mayoral sigui l’alcalde de Granollers, que el votin directament, que no es confiïn dels possibles intermediaris d’altres partits polítics. De fet, ens podríem trobar amb una victòria amplia però insuficient del PSC que no li permetés formar govern.

Aquest cap de setmana, Josep Majoral i la seva candidatura han estat a diversos barris de la ciutat, a Can Bassa, a Pla de Baix, a Congost, a Can Gili..., on ha explicat els seus 25 compromisos que sintetitzen les 1055 propostes del programa electoral del PSC. La gent ens dèia: ho teniu guanyat. La meva resposta: atenció res està fet, les urnes el diumenge 22 a les 9 del matí estan buides per a tothom.

Hem de treballar aquesta setmana per aconseguir una gran mobilització en favor d’en Josep Majoral per estalviar-nos sorpreses. El candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu “estic disposat a sumar amb qui sigui”.

El projecte de ciutat, que hem impulsat des del govern d’en Mayoral, va molt més enllà del que és el PSC. Hem volgut, conscientment i ho seguirem fent si renovem la confiança, treballar en un model de Granollers en què s'hi pugui reconèixer molta gent.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.