divendres, de desembre 30, 2005

L’educació, prioritat del Govern de Maragall



El president de la Generalitat de Catalunya ja va dir que una de les prioritats del seu govern seria l’educació. I després de dos anys del pacte del Tinell es demostra que Pasqual Maragall compleix.

Només cal veure les inversions en centres educatius que s’estan fent i que estan cobrint el gran déficit que va deixar Convergencia i Unió. Pas a pas, els nostres pobles i ciutats estan veient com les inversions en equipaments educatius es van incrementant per, tal i com diu el nostre President, garantir uns serveis educatius de qualitat amb unes infraestructures adequades.

Recentment el Govern ha aprovat la construcció de 19 escoles arreu de Catalunya, quatre d’elles al Vallès Oriental: el CEIP Mogent de Montornès del Vallès, el CEIP Rosa Oriol i Anguera, de Lliçà d’Amunt, el CEIP Parets del Vallès i el CEIP de Sant Fost de Campsentelles, la qual cosa representa una inversió per a la nostra comarca de prop d’11 milions d’euros.

L’aprovació de la construcció de quatre escoles de primària al Vallès Oriental eleva, per tant, a 20 les actuacions aprovades per a centres educatius a la nostra comarca en els dos anys de govern catalanista i d’esquerres, amb un import destinat al Vallès Oriental de més de 55 milions d’euros, on s’inclouen noves construccions, ampliacions i reformes.

A més dels citats, la construcció dels CEIP l’Alzinar-ZER Baix Montseny de Campins, el CEIP Guerau de Liost de les Franqueses del Vallès, el CEIP de Granollers i CEIP Ferrer i Guàrdia a Granollers, el CEIP Miquel Martí i Pol de Lliçà d’Amunt, el CEIP de Sant Pere de Vilamajor, el CEIP Les Mimoses de Santa Maria de Martorelles, el CEIP Matagalls de Santa Maria de Palautordera, el CEIP Els Tres Pins de Vallromanes i l’IES Lliçà de Vall, l’ampliació i reforma del CEIP El Turó de Bigues i Riells, el CEIP Montbui de Caldes de Montbui, el CEIP Salvador Sanromà de Llinars del Vallès i el CEIP Lluís Piquer de Parets del Vallès, i l’ampliació del CEIP Les Aigües de Cardedeu i el CEIP Els Pinetons de La Garriga, són exemples de la important inversió en educació que s’està portant a terme.

L’objectiu d’un govern progressista és invertir en escola pública, que, com sempre hem dit els socialistes, és garantia d’igualtat i justicia social. Cal, per tant, destacar l’esforç que està fent el Govern de Catalunya per assegurar una escola pública de qualitat. Perquè, tot i la complicada situació en què CiU va deixar les finances de la Generalitat, (d'aquesta qüestió en parlaré properament), el Govern de Maragall ha tingut clar que l’educació és una prioritat, i així ho demostren aquestes inversions. Catalunya, per tant, guanya en educació.
Igualtat d’oportunitats per a tothom, més formació, més educació, és sinònim de ciutadans i ciutadanes més preparats per afrontar amb millors garanties i confiança el seu futur.

dimarts, de desembre 20, 2005

No rotund a l’ampliació de la pedrera de Bigues i Riells


Ahir vaig acompanyar els regidors i regidores del nostre grup municipal a l’Ajuntament de Bigues i Riells, i el 1er. Secretari de la Federació del PSC al Vallès Oriental, a una visita als Cingles del Bertí, i en concret a l’indret a on es vol ampliar una pedrera que existeix al poble de Riells i que no sabem ben bé perquè el govern municipal de CiU i el PP la vol autoritzar, aprofitant que ara s’està en procés d’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal.

El PSC no està d’acord amb aquesta ampliació, però desprès de visitar la zona, estic mes convençut que, precisament, el POUM el que ha de fer és preservar els interessos generals i no els d’una explotació privada. Cal preservar aquest espai dins la zona d’influència dels Cingles del Bertí, a tocar del PEIN que els protegeix.

L’àmbit que actualment ocupa la cantera de Riells considero que ha de ser objecte de recuperació on s’ha de garantir, una vegada restaurat, la seva relació i connectivitat amb la resta de sòl del sector que ha de configurar-se com un veritable corredor biològic i ecològic. En aquests sòls només s’han de desenvolupar usos que no siguin incompatibles amb aquests valors naturals.

L’Ajuntament i l’empresa propietària dels terrenys de la pedrera i la seva ampliació han signat un conveni en el qual es fixen diverses contraprestacions de tipus econòmic i urbanístic. No hi ha cap contraprestació que pugui justificar malmetre el medi natural, però, a més, les que es pacten en el conveni les considerem mers efectes maquilladors d’una proposta indefensable.

A més, l’ampliació d’aquesta pedrera depassa, des del meu punt de vista, la realitat local, perquè es tracta d’una activitat extractiva, que no només afecta al municipi de Bigues i Riells, sinó que afecta al conjunt d’espais lliures de la Regió Metropolitana, a la connectivitat dels corredors biològics, a la biodiversitat de la zona (per cert, la parella d’àligues que nida a les cingleres, aquest any no s’ha pogut acreditar que hagi tingut cries), i al paisatge del Vallès Oriental.

dilluns, de desembre 19, 2005

La feina ben feta té futur

(Article publicat a El 9 Nou el 19/12/05)

Aquests dies es compleixen dos anys dels acords del Tinell, que van suposar el relleu a la Generalitat i va permetre que un projecte catalanista i d’esquerres assumís, per fi, el govern de Catalunya. Durant aquests dos anys hi ha hagut una mica de tot, però principalment hi ha hagut una feina ben feta, amb constància, amb tenacitat, i sense por d’afrontar canvis que han significat el trencament amb inèrcies de 23 anys. Aquestes inèrcies són les que han generat, en bona part, el soroll que hem hagut de suportar i que sovint ha silenciat l’acció de govern. Ara, però, la feina feta comença a sonar amb força, com un motor a ple rendiment.

Les actuacions dutes a terme aquests dos anys són ben abundants: s’ha aprovat el Pla de Sanitat, amb una inversió de 3.000 milions d´euros fins al 2012, s’han fet nous hospitals, escoles i CAPs, s’han contractat professors... Les prioritats d’aquest govern són clarament diferents: a nosaltres ens importen les persones. Totes les persones. La inversió en polítiques socials (centrades en les conselleries de Salut i Educació, i presents en la resta de conselleries) és la clau de volta d’aquest Govern, fins al punt que la meitat dels diners de la Generalitat es destinen a aquestes àrees l’any 2006.

Davant tots aquests avenços no s’hi val a fer discursos neoliberals promulgant les bondats de la llibertat de mercat, com fa Artur Mas: no és el moment, perquè els ciutadans ja no estan disposats a perdre els avenços que s’han fet en l’àmbit de les polítiques socials. Mas, defensa el “dret a escollir”, que diuen els convergents. És a dir, que davant reformes socials per a tothom, proposa potenciar col·legis privats, mútues que només poden pagar uns quants i serveis a la gent gran a preus gens assequibles. Un senyal inequívoc que segueix sense tenir la més mínima idea del que necessiten les persones que habiten i conviuen a Catalunya. Ho té difícil, si així vol ser president de la Generalitat a aquestes alçades.

Pasqual Maragall, president de la Generalitat, ha demostrat que la seva màxima “Mestres, Metges, Mossos” no només és una política realista i factible, sinó que a més era ja molt i molt necessària per a Catalunya. El canvi començava a córrer pressa, i per això els acords del Tinell entre PSC, ERC i ICV, que el van fer possible, són un pacte crucial per al present i per al futur immediat.

Gràcies al Tinell, Catalunya ha estat per primera governada per les esquerres en una coalició real, i per primera vegada en democràcia es va donar l’alternança en el poder, després de 23 llarguíssims anys. Per fer efectiva aquesta alternança ha estat necessari un canvi de mentalitat que en molts casos ha comportat trepitjar uns quants ulls de poll: alguns sectors, certament, ja estaven bé com estaven… Aquest també era un problema per a Catalunya, que l’actual govern està solucionant sense estridències però amb decisió. És cert que queda molta feina pendent: no es pot fer en 24 mesos tot el que no s’ha fet en 23 anys! Però el cas és que ens hem posat a caminar en aquesta direcció, i de moment anem a bon pas.

diumenge, de desembre 18, 2005

GRANOLLERS HI GUANYARÀ

El Ple de l’Ajuntament de Granollers ha aprovat provisionalment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I ho ha fet per UNANIMITAT.
Com a tinent d’alcalde de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament que ha tingut la responsabilitat de coordinar i impulsar els treballs del POUM aquests darrers mesos, crec que amb aquesta aprovació per part de tots els grups municipals qui sortirà guanyant és Granollers, o el que és el mateix, la gent de Granollers.

A l’aprovació inicial del Pla es van presentar més de 500 al·legacions. Totes i cadascuna d’elles han estat estudiades, 116 han estat estimades en la seva totalitat (22%), 276 parcialment (50%) i 160 desestimades (28%). Totes han estat estudiades acuradament, per trobar el seu encaix en el model de ciutat respectuós amb les persones que vivim a Granollers o que hi viuran, i també respectuós amb el seu entorn.

Voldria destacar la generositat de tots els grups municipals per tal que l’aprovació es produís sense vots contraris, malgrat haver-hi propostes diferents sobre com havia de ser el Granollers del demà.

En qualsevol cas, ha quedat palesat que el model esbossat ara fa onze mesos pel govern municipal era el correcte. S’ha treballat per millorar-lo, però les línies mestres no s’han modificat.
El nou Pla General servirà per enfocar correctament la solució de diversos problemes que té la ciutat. El cobriment de les vies del tren, el trasllat del camp de futbol del carrer Girona, el desmantellament de la subestació de Fecsa-Endesa del carrer Roger de Flor, l’obertura de nous carrers transversals de llevant a ponent, nou eix al marge dret del riu de Nord a Sud, la preservació de Palou com a espai lliure i agrícola tot preservant les petites activitats de serveis que actualment hi radiquen, i més sòl per a equipaments públics i espais verds.

Quins criteris s'han fet servir per a la revisió del Pla? La revisió es juga primordialment en el sòl urbà. El model que es proposa és clarament un model de contenció en la nova ocupació de sòl, per fer ciutat construïda. S'ha actuat en les transformacions de la classificació del sòl, amb l’objectiu d'aplicar una nova política d’habitatge. S’ha fet una aposta clara per la producció de sòl per fer-hi habitatge de protecció pública. A partir d’ara, un de cada quatre habitatges que es facin a Granollers, serà d’aquestes característiques.

Finalment, CiU, que s'havia instal·lat en el no per al no, s’ha adonat que no es podia quedar aïllada en el model de ciutat que proposava, que no tenia ni cap ni peus, i ha entès que compacitat no volia dir ni massificació ni congestió, ni més índex d’edificabilitat com pretenia.

En definitiva, amb l’aplicació del planejament urbanístic, que el ple de l’ajuntament d’ahir dissabte va aprovar provisionalment, estem avançant de manera decidida en la consolidació de la ciutat que hem anat construint des de generacions. Una ciutat amb misticitat d’usos, residencial, comercial, industrial, de serveis, i d’espais lliures. Amb una ocupació racional del sòl, amb més compacitat, però sense congestionar-la. Una ciutat a mida de les persones que hi vivim o que hi viurem, amb els serveis adequats per ajudar a tenir una vida digna i de qualitat.

dilluns, de desembre 05, 2005

Un Pla urbanístic per modelar el Granollers del futur




L’aprovació provisional del Pla d’ordenació urbanística municipal obre les portes al disseny d’un model de ciutat vell i nou a la vegada.

Vell, perquè permet seguir creixent harmònicament, és a dir, sense sotragades; que impedeixi, en la mesura que pugui, el trencament de la cohesió social; amb uns estàndards de benestar d'un Granollers a mida de les persones, que al llarg de tots aquests darrers anys hem anat fent i forjant entre tots. Granollers és aquesta ciutat on la majoria creu que és un bon lloc per viure-hi, i a on la majoria de ciutadans i ciutadanes té la creença que encara pot millorar més, i a on, però, també hi detecta problemes i mancances, com la necessària millora de la circulació i un habitatge més assequible.

Un model nou que, entroncant amb la ciutat acollidora –vila oberta– afronti, entre d’altres polítiques, qüestions urbanístiques de gran calat que de ben segur la transformaran.
El Govern de la ciutat té entre les seves prioritats recosir, per integrar-los millor en la vida col·lectiva i diària de les persones de Granollers, diversos espais urbans, de petits i grans, entre els quals voldria destacar la cobertura de les vies del tren de la línia anomenada de França.

Granollers va fer un salt qualitatiu quan va canviar la línia ferroviària del carrer de Girona a l’actual situació. Aquest canvi va permetre el creixement a llevant dels carrers i barris de la ciutat. Però la vila ens ha crescut, i el que era un pas endavant, avui és una barrera, en aquesta ciutat que volem.

Cal fer, per tant, un gran pas endavant, que permeti la integració del traçat del ferrocarril a l’entorn urbà pel qual travessa. La decisió dels ciutadans a Granollers, Catalunya i Espanya, ha permès tenir uns governs de signe polític semblant, i és voluntat dels tres governs, el municipal, el de la Generalitat i el d’Espanya, avançar en aquesta línia de treball, és a dir, a través de la modificació del planejament, i tenir els mecanismes urbanístics, jurídics i financers per fer possible el soterrament de les vies, entre la carretera de la Roca i la de Cardedeu. I en el futur no llunyà, activar la modificació de l’actual estació del tren a la plaça de Serrat i Bonastre.

El soterrament de les vies, amb el qual estic convençut que tots hi estem d’acord, significarà un salt qualitatiu per recosir una part important de la ciutat. Permetrà una nova centralitat, millorar la vialitat transversal i aconseguirà, a part de sostre per habitatge, nous espais d’aparcament i de lleure.

dijous, de desembre 01, 2005

Sembla que CiU no hagi governat mai a Catalunya



Dimecres, diversos responsables polítics i diputats de CiU es reuniran amb alcaldes i regidors del seu partit a les comarques gironines, per tal d’anunciar mobilitzacions en contra de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França. Ara se’ns han tornat pancarteros.

El Pla de l’energia constata, pel que fa a les infraestructures de transport d’energia elèctrica, la necessitat de fer reforçaments de la xarxa, per garantir l’abastament i qualitat del subministrament als usuaris, per la gestió d’un model de generació desconcentrat, amb un increment del pes de les renovables, per millorar la situació en determinades zones del territori, i per incrementar la capacitat d’interconnexió amb la resta d’Europa.

De la interconnexió, el Pla diu que és una opció possible per assolir els objectius anteriors, tot respectant els condicionaments tècnics, econòmics i ambientals necessaris, i també que permetrà reforçar la seguretat i estabilitat del sistema elèctric català i espanyol.

No és pas cert que el Govern de la Generalitat no tingui opcions i opinions sobre el traçat. El Govern ha manifestat que ja té definit el traçat de Bescanó fins a Sta. Llogaia.

Són, però, el Govern d’Espanya i el francès, els que, en ús de les seves competències, han d’arribar a un acord per definir el punt de connexió; situació que es preveu que es produirà en un breu termini. Aquest punt serà el que condicionarà el traçat, tant de la banda francesa des de Baixàs com de la banda catalana des de Sta. Llogaia d’Alguema.

Entenem que no té sentit avançar en definir el traçat sense conèixer prèviament el punt de connexió. En qualsevol cas, estem segurs que el Govern de la Generalitat ha estudiat diverses alternatives en funció de quin sigui el punt de connexió fronterer, que han de pactar els governs centrals d’ambdós països, en funció de llurs competències.

El conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya creu que la millor solució seria l’alternativa de traçat Sta. Llogaia – La Jonquera que, per altra banda, descartaria la conversió a doble circuit de la línia de 400 Kv actual de Vic – Baixàs per Coll d’Ares, i , en qualsevol cas, una alternativa que podria ser acceptable per a totes les parts seria el traçat de Sta. Llogaia – Baixàs per Maçanet de Cabrenys.

Considero que un cop adoptada la decisió sobre la línia, el Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè, tal i com preveu el Pla, es respectin els condicionaments tècnics, econòmics i ambientals necessaris, amb la implementació de les degudes mesures de protecció i adequació al llarg de tota la traça i en especial als espais naturals.

CiU fa molta xerrameca, però vol amagar que no va ser capaç de prendre cap decisió a la seva darrera etapa de govern. Cal recordar-los que l’alcalde que presideix l’associació de municipis en contra de la línia d’alta tensió és el del municipi de Vilafant, del seu partit. Seria interessant conèixer, tal com li vaig demanar en un Ple del Parlament de Catalunya al diputat Oriol Pujol, quin és el traçat que ells consideren més adient. Altra cosa ens fa pensar que al darrera de les seves opinions tan sols hi ha populisme per deteriorar el Govern, la qual cosa els desmereix haver estat partit de govern durant 23 anys.

Seguim considerant que Catalunya i Espanya no poden ser illes energètiques. Un govern responsable, entre els seus objectius, té el d'assegurar la garantia i la qualitat de subministraments. I la xarxa elèctrica actual, en opinió de molts experts, té problemes de saturació davant de contingències extraordinàries.

La interconnexio elèctrica també permetrà assegurar i donar fiabilitat al subministrament elèctric a les comarques gironines, atès que més de tres quartes parts de l’energia elèctrica que consumeixen es produeix fora del territori. (Potència elèctrica consumida en punta a Girona el 27 de Gener de 2005: 840 MVA; potència elèctrica generada en punta a Girona: 135 MVA – Sau, Susqueda i Cogeneracions- el 27 de Gener de 2005, segons font Fecsa Endesa).

En aquesta qüestió, i per demostrar allò del que tot sovint presumeixen, sentit de país, haurien de posar-se al costat del Govern. Al final pensarem que tampoc volen la interconnexió i, per tant, posar en qüestió la garantia de subministrament elèctric a les comarques gironines.

Energia eòlica


L’energia eòlica és una de les grans apostes del Govern de Catalunya i del Govern d’Espanya per reduir la contaminació, generar també ocupació i reduir la dependència energètica. Una política decidida de suport a l’energia eòlica produirà, a més, efectes beneficiosos en les polítiques ambientals i en la garantia de subministrament energètic, i també un impuls al desenvolupament industrial, amb grans possibilitats per a l’exportació de tecnologia.
Dels diferents sistemes de generació d’electricitat, l'energia eòlica és dels que tenen un menor impacte ambiental. Aquesta energia suposa un impacte 21 vegades inferior al d’una central tèrmica convencional de fuel i 4 vegades inferior al d’una central de gas natural.

El recentment aprovat Pla de l’energia de Catalunya defineix com una de les línies clau de les polítiques ambiental i energètica de l’actual Govern de la Generalitat, el compliment dels compromisos del protocol de Kyoto i el desenvolupament de les energies renovables, entre les quals juga un paper destacat l’energia eòlica.
El Govern s’ha fixat assolir unes fites de desenvolupament d’aquesta energia, les quals es refereixen a la instal.lació de parcs eòlics en terra, que són sobre els que té competència. Tot i que els parcs eòlics marins no formen part dels objectius quantitatius a assolir, el seu desenvolupament és coherent amb la política del Govern. La posició favorable a l’energia eòlica està, però, condicionat a què l’impacte ambiental, que també n’hi ha, no sigui excessiu i, en qualsevol cas, se’n prenguin les actuacions per minimitzar-lo.

En els voltants del Delta de l’Ebre hi ha un projecte de construcció d’un conjunt de parcs eòlics, que tot just està en les seves primeres fases de tramitació. (La seva autorització l’haurà de fer, si s’escau, el Govern d’Espanya).

Avui (30-11-2005), en la Comissió de Política Territorial i Medi Ambient del Parlament de Catalunya, el PP ha presentat una proposició no de Llei, que ha tirat endavant amb els vots de CiU i ERC, i els vots contraris de PSC i ICverdsEA, en la qual es demanava al Govern de l’Estat la no autorització d’un parc eòlic marítim davant la costa del Delta, en base als informes de Seo Birdlife i del Parc Natural, que en desaconsellen aquesta ubicació a causa del seu impacte sobre l’avifauna i els caladors pesquers.

El PSC no hi ha donat suport perquè entén que en l’inici de la tramitació, en la que no s’han clos les avaluacions de l’impacte ambiental, social i econòmic d’aquest projecte, no podem abonar sense tenir tots els informes damunt la taula el que podria semblar un nou episodi de la cultura del No, o del tacticisme polític d'algunes formacions polítiques.

No ens sembla correcte que en aquest moment la Comissió de Política Territorial i Medi Ambient del Parlament de Catalunya, amb els vots del PP, CiU i ERC, hagi fet aquest pronunciament contrari, quan més endavant, amb tots els informes científics que calguin, se’n podran quantificar tots els impactes, els positius i els negatius.

Medalles de la Ciutat


El Ple de l’Ajuntament de Granollers del 29 de novembre de 2005 va distingir amb la medalla de la ciutat a Oriol Montaña, Miquel Boix, Josep Verde Aldea, Marta Estrada i l’Agrupació Sardanista Granollers, per la seva trajectòria i en reconeixement als seus mèrits al servei de la ciutat.

Com va dir la regidora d’Educació, Pietat Sanjuan, Granollers té un indret molt especial “un lloc de trobada en què no s’ha de demanar permís per entrar, on tothom s’aixopluga” com li agrada dir al nostre alcalde. És la Porxada. I aquest valor simbòlic que té la Porxada permet explicar el tarannà dels homes i les dones de la nostra ciutat. Granollers es la gent, la seva gent.

Granollers, ciutat acollidora, plural, solidària, i participativa, és també una ciutat agraïda. Agraïda a les persones i les entitats que han contribuït de manera especial a fer-la com és: oberta, viva i compromesa, i per això el ple de l’Ajuntament els va voler reconèixer amb l’atorgament de la medalla de la ciutat, que els hi serà lliurada en un acte ciutadà el proper 15 de desembre.

dissabte, de novembre 26, 2005

DE QUÈ VAN?


La cúpula del PP està en una deriva, absolutament boja. No els preocupa res del que interessa a les persones. Només volen desestabilitzar José Luis Rodríguez Zapatero. Tot si val. Agressió política permanent. Si menteixen, que ho fan cada dia, tant és.

La darrera manipulació, l’ha fet, com ja ens té acostumats, un dels representants més significatius de l’aznarisme, el Sr. ACEBES, el que ens va amagar tota l’informació en els tràgics esdeveniments del 11M. El Sr. Acebes aplica la màxima de “menteix que alguna cosa queda”.

Però aquesta vegada l’ha fet molt grossa. Ha vinculat el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya amb ETA. Un text aprovat pel 90 per cent dels diputats i les diputades catalanes. I va aquest senyor, i diu que està tutelat per la banda terrorista ETA. I es queda tant ample. “Quina barra”. Com pot un responsable polític agitar el debat d’aquesta manera?

Hauria de DIMITIR, i deixar tranquil el país. Segur que a la fundació FAES, del seu jefe Aznar , li farien un raconet. Si Rajoy i Piqué no el desmenteixen radicalment se situaran a la mateixa altura moral que aquest senyor.

Avui, José Montilla, el primer Secretari del PSC, (a la foto), ha demanat públicament al Sr. Rajoy que es disculpi pel comportament del Sr. Acebes. Ara estic segur que no ho farà.

divendres, de novembre 25, 2005

El pressupost de Catalunya al servei de les persones

Article publicat a El 9 Nou (25 de novembre de 2005)

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar el primer tràmit que ha de portar a l’aprovació dels pressupostos de l’any 2006. Són uns comptes ambiciosos al servei de les necessitats que avui té el país i que tenim les persones que hi vivim. Tenen una clara orientació cap a les polítiques socials, i també aposten clarament per la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, les infraestructures i l’equilibri territorial. I, a més, són uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor que ja es va iniciar en l’exercici actual.

El pressupost que el Govern de Pasqual Maragall ha presentat per la seva aprovació és un pressupost de quasibé 30.000 milions d’euros, un 12% més que aquest any, i que fa un gran esforç d’inversió real, un 10% més que el 2005. I tot això sense incrementar la pressió fiscal, aplicant, això sí, un gran rigor pressupostari i un control de la despesa, a la qual cosa s’afegeix el bon comportament de l’economia catalana i l’obtenció de més recursos del Govern d’Espanya, sobretot pel que fa al finançament del dèficit sanitari.

És un pressupost que té una clara orientació en millorar el benestar de les persones que vivim a Catalunya, és a dir, d’alt contingut social, ja que la majoria dels diners es destinen a salut, educació i benestar.

A salut s’hi destinaran 7.944 M€, per tal de millorar les llistes d’espera, per construir 60 nous centres d’atenció primària, 7 al Vallès Oriental, per aixecar 5 nous hospitals, entre ells el de Mollet del Vallès, i per contractar més professionals de la medicina.

A educació 4.998M€, que serviran, a part de mantenir tots els centres públics com els privats concertats, per contractar 6.035 nous professors per al curs 2006-2007, per construir 94 centres nous, com el CEIP el Lledoner de Granollers o el CEIP el Turó de Bigues i Riells, per acordar amb els ajuntaments 8.000 noves places en llars d’infants públiques o per finançar 938 aules d’acollida, per exemple.

En les polítiques de benestar i solidaritat 1.221M€ per a l’atenció a les famílies, a l’infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec), per a l’atenció a les persones amb discapacitats, per a l’atenció a la gent gran amb dependència, per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent), i per a la construcció de casals per a la gent gran, com el de Llinars del Vallès i el de Canovelles, o un nou centre de discapacitats a Mollet del Vallès.

També, 393 M€ per a política d’habitatge i altres actuacions urbanes, inversions directes per a la creació de sòl per a habitatges, inici de la construcció de 9.700 habitatges de protecció oficial, rehabilitació de 74.000 habitatges, 40M€ per al pla de barris, que aquest any hem vist que incloïa un de Canovelles.

Polítiques de seguretat i protecció civil (800M€), que permetran, entre d’altres qüestions, l’increment de 1.727 mossos d’esquadra, o 693M€ a justícia, que inclouran, entre d’altres actuacions, la construcció de l’edifici judicial de Granollers.

Però aquest també és un pressupost que fa una aposta clara per la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, 1217M€, per millorar la recerca, el desenvolupament i la innovació, per invertir en infraestructures de transport i mobilitat, de telecomunicacions, per posar en marxa el pla de l’energia de Catalunya, per finançar l’activitat empresarial, fomentar les exportacions i la projecció internacional i per al suport a la creació d’ocupació.

Un dels eixos del govern d’esquerres i catalanista és fer de Catalunya un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible. Així, es destinen 2.862M€ a invertir en infraestructures ferroviàries, en la construcció de noves carreteres, en suport al transport públic de viatgers. I a això s’afegeix 604M€ per a la millora de la disponibilitat i abastament d’aigua, així com el seu sanejament.

I un suport decidit als ajuntaments, que notaran com s’incrementa en un 37% el programa de suport financer de la Generalitat als ens locals, i com s’incrementa un 20’6% el programa de suport a obres i serveis dels mateixos. I a això hem de sumar l’increment del 15% de participació dels ajuntaments en els ingressos de l’Estat, per concloure que aquests governs estan per la proximitat.

Uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor per habitant. Això suposa una xifra de 691 euros per habitant, gairebé el doble dels 365 euros invertits l’any 2003. La qual cosa palesa que, més enllà del soroll en què els partits de l’oposició ens volen instal·lar, CiU i el PP per raons diverses, aquest és un govern que governa, que aplica polítiques socials en benefici de les persones de Catalunya.

dijous, de novembre 24, 2005

LES ESMENES DE RETORN DE CiU I EL PP ALS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT NO HAN ESTAT APROVADES

El Parlament de Catalunya, amb els vots a favor del PSC, ERC i ICverdsEUA, acaba d'aprovar el primer tràmit que ha de portar a l’aprovació dels pressupostos de l’any 2006. Són uns comptes ambiciosos al servei de les necessitats que avui té el país i sobretot de les persones.

Els pressupostos són clarament progressistes. L’orientació és cap a les polítiques socials, i també per a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, les infraestructures i l’equilibri territorial. I, a més, són uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor que ja es va iniciar en l’exercici actual. Per habitant, això suposa una xifra de 691 euros per habitant, gairebé el doble dels 365 euros invertits l’any 2003, darrer any de govern de CiU.

El pressupost, que puja a 30.000 milions d’euros, és un 12% més que aquest any, i tot això sense incrementar la pressió fiscal.

És un pressupost que té una clara orientació en millorar el benestar de les persones que vivim a Catalunya, és a dir, d’alt contingut social. Els diners es destinen a salut, educació, benestar.

A salut s'hi destinaran 7.944 M€, per tal de millorar les llistes d’espera, per construir, per exemple, 60 nous centres d’atenció primària, per aixecar 5 nous hospitals.

A educació 4.998M€, que serviran, entre d’altres coses, per contractar 6.035 nous professors per al curs 2006-2007, per construir 94 centres nous, per acordar amb els ajuntaments 8.000 noves places en llars d’infants públiques, per finançar 938 aules d’acollida.

En les polítiques de benestar i solidaritat 1.221M€, per a l’atenció a les famílies, a la infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec), per a l’atenció a les persones amb discapacitats, per a l’atenció a la gent gran amb dependència, per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent.

393 M€ per a la política d’habitatges i altres actuacions urbanes, inversions directes per a la creació de sòl per habitatges, inici de la construcció de 9.700 habitatges de protecció oficial, rehabilitació de 74.000 habitatges, 40M€ per al pla de barris.

Un dels eixos del Govern d’esquerres i catalanista és fer de Catalunya un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible. 2.862M€ per invertir en infraestructures ferroviàries, en la construcció de noves carreteres, en suport al transport públic de viatgers. 604M€ per a la millora de la disponibilitat i abastament d’aigua, així com el seu sanejament.

CiU i el PP s’han dedicat a fer XERRAMECA, però no han presentat cap proposta alternativa en els pressupostos, perquè són conscients que són uns bons pressupostos, sobretot CiU, que va governar Catalunya en els darrers 23 anys i no va ser capaç de presentar uns pressupostos socials i inversors com els que ha presentat el Govern de Pasqual Maragall.

dijous, d’octubre 20, 2005

Un nou impuls al servei de Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (24 d'octubre de 2005)

Després del Debat de Política General, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han pogut sentir dels diferents representants polítics quina és la visió de cadascú sobre la situació política del país.
Aquest debat, no ho negaré, ha estat “una mica” enterbolit pel “debat previ” sobre la necessitat o no de remodelar l’actual Govern. Dir el contrari és negar l’evidència. Ara, tampoc em vull estar de dir una cosa que és ben certa: el Govern que té ara Catalunya és un bon govern, i qualsevol canvi que pugui haver en un futur, el President l’haurà de fer pensant només en donar un nou impuls a l’acció de govern en benefici dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

I això representa una gran diferència respecte a qui està demanant eleccions anticipades, perquè cal recordar que CiU té prou experiència en remodelar governs només en benefici del partit i en alguna ocasió, amb l’únic objectiu de donar cobertura mediàtica a l’actual líder convergent Artur Mas, en detriment del Sr. Antoni Duran i Lleida. I és més, a la darrera legislatura de govern de CiU amb el President Pujol al capdavant, en quatre anys hi van haver-hi 6 canvis de govern.

Per tant, cal tenir memòria i cal reconèixer la feina que estan portant a terme tots i cadascú dels consellers i conselleres del Govern encapçalat per Pasqual Maragall.

No faré una enumeració de les accions de Govern perquè seria massa llarga. Ni tampoc negaré el fet que potser altres temes importants que han ocupat pàgines dels diaris i minuts a les ones, com l’Estatut, el 3 per cent o l’accident del Carmel, hagin pogut deixar en un segon o tercer plànol la tasca del Govern, i aquesta no hagi arribat prou a la ciutadania. Hi ha qui diu que ha fallat la comunicació.

Però m’atreveixo a dir que, tot i que la comunicació és molt important, el més important és allò que percep la ciutadania, independentment del que pugui sentir dir als polítics en els mitjans de comunicació.

El dia a dia és el que importa de veritat i aquesta és la veritable “prova del cotó”. I estic convençut que aquesta prova l’estem superant perquè el que és evident no es pot amagar amb falsos debats. S’han aprovat lleis importants, la d’horaris comercials, la de contractes d’integració, la de millora de barris, la modificació de la llei d’urbanisme, la llei del paisatge. S’ha aprovat un nou règim d’incompatibilitats d’alts càrrecs de l’administració, més rigorós, més exigent, que si l’haguéssim tingut en els anys anteriors, en els governs de CiU, algun disgust ens hauríem estalviat.

Que hi hagi més escoles, més professors, més formació professional, més ajut als estudis universitaris, més hospitals, més centres d’atenció primària, més metges, s’han escurçat les llistes d’espera, ajudes als barris més desfavorits, més ajudes de caire social, més jutjats, més seguretat o més cultura, més ajudes a les famílies amb infants menors, augments dels complements de pensions per a persones vídues amb rendes baixes, per posar alguns exemples, la gent ho percep.

Al PSC el que veritablement l’importa és copsar que la gent viu millor, que el país avança i que els ciutadans i ciutadanes del nostre país així ho senten.

Però, en canvi, l’oposició intenta donar una imatge distorsionada de la realitat i, a sobre, en el debat de Política General, no donen cap alternativa a l’actual govern. Senzillament perquè no la tenen. Peticions de dimissions o d’eleccions anticipades. Cap proposta constructiva. No els agrada el Pacte del Tinell. Enyoren el pacte del Majestic, el que tenien el PP i CiU la passada legislatura, que va impedir entre d’altres coses, la reforma de l’Estatut.

Doncs el que ha quedat clar és la solidesa, la cohesió i l’estabilitat de la majoria parlamentària que sustenta el Govern de Catalunya, perquè els objectius que es van marcar en el Pacte del Tinell es continuïn aplicant, perquè és el que volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Perquè, a més, cal abordar la negociació del nou Estatut a les Corts espanyoles, els pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 i l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2006, de for contingut social.

Compartim la intenció del president Pasqual Maragall de donar un nou impuls a l’acció de govern, impuls que comptarà amb el suport del seu partit, perquè el que ha de quedar clar és que el Govern de Catalunya governa.

dilluns, d’octubre 03, 2005

Sí a l´Estatut. Ha guanyat Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (3 d'octubre de 2005)

Trenta de setembre de 2005. Un dia que passarà a la història. El Parlament de Catalunya aprova el nou Estatut amb els vots de totes les diputades i de tots els diputats, excepte els del Partit Popular. Han estat uns mesos intensos, però tots els esforços, totes les hores invertides, han valgut la pena. Catalunya ja té nou Estatut, el tercer i més ambiciós de la seva història.

Crec, sincerament, i no podia ser d'altra manera, que hem cobert les espectatives que havien dipositat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que esperaven unitat, voluntat, entesa, ambició i responsabilitat, dels seus respresentants polítics, perquè, tot i reconèixer que durant tot aquest procés, en què he parlat amb moltes persones, he percebut un cert allunyament d´una part de la ciutadania envers aquest debat, que han viscut des de la distància, i des d'una certa confusió, tothom ha entès que ens hi jugàvem molt, el nostre futur com a país, que condicionarà el nostre futur com a persones, la nostra qualitat de vida, les coses que veritablement ens importen en el nostre dia a dia.

Estic convençut que una gran majoria de catalans i catalanes no dubta de l´important esforç que hem fet el Partit dels Socialistes de Catalunya i el nostre president Pasqual Maragall, juntament amb el nostre portaveu al Parlament, Miquel Iceta, perquè això hagi estat possible. I junt amb nosaltres la resta de partits polítics, perqué aquest nou Estatut, no és l´Estatut d´un partit, és l´Estatut de tots.

Els socialistes hem tingut clar des del principi que no podíem desaprofitar l´oportunitat d´aprovar un Estatut ambiciós i a la vegada realista. Per això la nostra fermesa envers aquelles posicions polítiques que s´entestaven en intentar incloure un sistema de finançament clarament inconstitucional i l´apel•lació a drets històrics per blindar i ampliar competències, i que podien fer perillar aquest procés de forma inconcebible.

Finalment, l´acord ha estat possible i el model de finançament aprovat és al nostre entrendre plenament constitucional. Aquest model estableix l´aportació a l´Estat en base a la participació automàtica en els tributs, i no pas en el cupo del concert que pretenia CiU; estableix la col•laboració entre les dues administracions tributàries, respecta les competències de l´Estat en la fixació dels tipus impositius i altres elements dels tributs cedits, i estableix clarament els criteris de solidaritat per tal que les diferents comunitats autònomes assoleixin un nivell de serveis similar però sempre que tinguin un esforç fiscal també similar.

Per tant, no es tracta del sistema de concert, sinó d´un model de concepció federal que pot ser generalitzable al conjunt de totes les comunitats autònomes. CiU ha hagut d´acceptar les posicions del Govern de la Generalitat. Perquè els socialistes hem tingut clar des del principi que volíem un Estatut ambiciós però realista, que es poguès aprovar al Congrés dels Diputats. Perquè els ciutadans i ciutadanes haurien vist com una irresponsabilitat el presentar un Estatut impossible.

Estic convençut que ningú dubta de la bona predisposició demostrada pel president del Govern espanyol i alhora secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, en tot el procés i segur també, en el que començarà ara al Congrés de Diputats.

Mai Espanya ha tingut un president del Govern tan obert, dialogant, sensible a les nostres reivindicacions, que defensi amb serenitat i convicció l´Espanya plural, que vegi com una riquessa i no una amenaça aquesta pluralitat. No podíem desaprofitar aquest potencial polític i humà. No podíem desaprofitar aquest valuós moment històric. Ara ho hem aconseguit. Units com un sol bloc, la majoria de forces polítiques de Catalunya presentem aquest Estatut, amb orgull, amb serenitat, amb rigor. I ens hem de felicitar tot plegats per haver-ho aconseguit.

Hem fet història. L´Estatut del segle XXI ens ha de portar més benestar, més igualtat, més llibertat i més justícia social.

dilluns, de juny 20, 2005

El dret de conservar el nostre paisatge

Article publicat a El 9 Nou (20 de juny de 2005)

El paisatge és un patrimoni ambiental, cultural i històric que influeix significativament en la qualitat de vida dels ciutadans. És també un recurs econòmic molt important per a diferents sectors, especialment per al turístic, l´agrari i el ramader. Sembla clar, doncs, que hauríem de tenir-ne cura. Però fins ara, l´absència de polítiques de protecció ambicioses ha convertit el nostre entorn en una víctima fàcil per a la urbanització desmesurada, l´impacte de determinades infrastructures i l´abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes, que plegats han contribuït a la seva degradació.

A Catalunya gaudim d´una gran varietat de paisatges, marítims, campestres i també urbans, que ara, gràcies al Conveni Europeu de Paisatge han esdevingut un dret per als seus habitants. Tenim, per fi, dret a tenir el nostre paisatge, i com que tot dret comporta implícitament un deure, en aquest cas tenim també el deure de preservar-lo. I ara, amb la nova Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, aprovada per ampla majoria al Parlament, disposem d´eines que ens permetran fer front als riscos que es presentin, així com garantir la qualitat del nostre paisatge.

Catalunya ha hagut d´esperar l´arribada d´un Govern catalanista i d´esquerres per establir un marc legal per als seus paisatges. La despreocupació dels anteriors governs de CiU envers aquest tema havia estat notable. Així, l´aprovació d´aquesta llei posa fi a un procés que va començar a l´any 2000, quan Catalunya es va adherir a la Carta europea del paisatge, i que va continuar al 2004 amb la creació de l´Observatori del Paisatge de Catalunya.

La Carta europea del paisatge va ser aprovada pel Consell Europeu el 20 d´octubre del 2000 a Florència, mentre que la nostra adhesió es va produir el 14 de desembre del mateix any. Ara, amb l´aprovació de la llei, Catalunya ha esdevingut pionera en Espanya en disposar d´un marc legal per als seu entorn.

L´objectiu d´aquesta nova llei passa pel “reconeixement, la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge, a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials culturals, socials i econòmics”. Amb el nou text ens hem dotat d´uns instruments de gestió, els catàlegs i les Directrius del paisatge, que impulsaran la integració de les polítiques de conservació del paisatge en el planejament i les polítiques d´ordenació territorial i urbanística, així com en qualsevol altra política sectorial que pugui incidir en la seva transformació.

L´Observatori del Paisatge de Catalunya serà l´encarregat d´elaborar els catàlegs, unes eines que permetran elaborar una diagnosi del paisatge, tenint en compte la tipologia, els valors i el seu estat de conservació, entre altres variables. Amb tot això, l´Observatori establirà els objectius de qualitat que s´haurien de complir i les propostes per assolir-los.

Les Directrius del paisatge s´encarregaran d´incorporar normativament els objectius de qualitat paisatgística en els Plans territorials parcials, i en els Plans directors territorials.

El pressupost d´aquest any per aquest àrea és de 5,4 milions d´euros: 2,3 en concepte de subvencions per a la realització de catàlegs i projectes de paisatge, 1,5 milions d´euros per a actuacions en sòl no urbanitzable en el sistema costaner, i 1,6 milions d´euros en inversions en camins de ronda i d´altres accions de preservació.

dilluns, de maig 30, 2005

Volem que Girona es quedi a les fosques?

Per aconseguir satisfer les necessitats energètiques de Catalunya, per preveure possibles situacions de risc, el Govern ha de fer els esforços que calgui. Article de Jordi Terrades, responsable de Medi Ambient del PSC, publicat a "El Punt"

Les centrals elèctriques de Girona només són capaces de generar el 23,6% de l´energia que necessita la regió per fer funcionar empreses, negocis, hospitals, escoles, i, a les llars, calefaccions, aires acondicionats i electrodomèstics més bàsics. Aquestes centrals van produir, el 2003, només 1.003,5 gigawatts/hora (GWh) quan la demanda va ser de 4.253,6 GWh. Això vol dir que més de tres quartes parts de l´energia elèctrica que consumeix Girona es produeix fora del territori i hi arriba, esclar, a través de línies de transport.Aquestes comarques, doncs, depenen en gran mesura de l´energia que es genera a fora i que els arriba, fonamentalment, a través de la línia de 220 quilovolts (Kv) de doble circuit Vic-Juià. En menor mesura, l´electricitat també arriba per via de les línies de 110 Kv Sant Celoni-Tordera i de 132 Kv, que arriba fins a Salt i s´alimenta de les subestacions de La Roca i Santa Coloma de Gramenet. També porta electricitat a Girona l´eix de 110 Kv Osona-Sau-Susqueda-Girona.En situacions de punta de demanda i amb totes les instal·lacions a plena disponibilitat, el circuit Vic-Juià transporta pràcticament la meitat de la potència que necessita Girona, una dada que confirma l´extrema dependència que tenen aquestes comarques d´aquesta línia. Si fallés el sistema d´interconnexió amb França, que alimenta la línia Vic-Juià, el risc que la xarxa es col·lapsi és molt alt. I si aquesta fallada afectés el doble circuit Vic-Juià i es produís simultàniament amb una disfunció d´algun grup de generació nuclear, els talls de subministre serien inevitables, amb tots el perjudicis que comportarien per a l´activitat econòmica, el turisme, els serveis bàsics i també per als usuaris. Per aconseguir satisfer les necessitats energètiques actuals i futures de Catalunya, i Girona especialment, per preveure possibles situacions de risc, el Govern ha de fer els esforços que calgui. En aquest sentit, resulta imprescindible que el Pla de l´Energia contempli escenaris reals d´actuació que, no per això, han de deixar de ser ambiciosos sobretot pel que fa a l´eficiència, estalvi i impuls de les energies renovables. L´objectiu del Pla, que preveu el desenvolupament d´infraestructures, el foment de l´estalvi i l´eficiència energètica, el suport a la innovació i l´obtenció de més competències per a la Generalitat, és que al 2015 les energies renovables generin el 10% de l´energia primària (el 2003, aquest percentatge es va quedar en el 2,9%). Ara bé, mentre el pes de les energies netes no creixi s´ha de garantir el subministrament, de manera que és indispensable la planificació i construcció de noves infraestructures. La línia de 400 kv és necessària per garantir un subministrament correcte que garanteixi la consolidació del desenvolupament industrial, turístic i socioeconòmic de les comarques de Girona. A més, Catalunya necessita dotar-se d´un subministrament alternatiu i la interconnexió amb França el garanteix. Al mateix temps, la nova línia és la millor opció per alimentar l´AVE. Catalunya i Espanya no poden ser illes energètiques i necessiten la línia de 400kv, que, en qualsevol cas, s´ha de construir adoptant escrupolosament totes les mesures que facin falta per garantir la preservació del paisatge i el medi ambient, tot i que això representi un increment del cost de la instal·lació. Catalunya es pot desenvolupar sosteniblement sense la necessitat d´haver de dir a tot que no. I els socialistes no volem que Girona es quedi a les fosques.