dissabte, d’abril 26, 2014

El dret a la dignitat.


Avui, que tant parlem del dret a decidir –tot i que no es tracta de contraposar res-, alguns també opinem que cal tornar a posar en el primer pla del debat polític el dret a la dignitat de les persones; precisament, per exercir els drets de ciutadania des d’una convicció de republicanisme de fons.

La dignitat té a veure en una distribució equilibrada dels recursos. La crisi ha aflorat molts problemes estructurals de les economies, però també debats històrics sobre models de com afrontar l’organització de la nostra societat.

Treballar per fer una societat amb més igualtats, és treballar per fer-la més justa i eficient. Es la fita de sempre, que per a molts passa, per disminuir les diferencies entre les persones, el dilema entre les polítiques conservadores i els objectius dels moviments socialdemòcrates i d’esquerres, els defensors de l’individualisme com a sortida davant dels que afirmem que calen instruments públics sòlids i poderosos.

Alguns opinaran, de fet ens ho trobem entre articulistes a molts mitjans de comunicació –també als públics- que aquest és un debat antic i superat. Des de la meva perspectiva, res més lluny de la realitat, el miratge dels creixements especulatius dels darrers anys ens ha portat a una crua realitat a nivell mundial, però també a Espanya i a Catalunya. Un augment imparable de les desigualtats econòmiques i socials, ho afirmen les dades, els anàlisis i la realitat diària. L’escletxa entre les persones riques i pobres creix.

Una minoria benestant a la que res sembla afectar, de fet tot al contrari, han acumulat més riquesa tot i la crisi econòmica, i unes classes treballadores i mitjanes cada cop més empobrides com a conseqüència de l’atur, de la por a perdre la feina i d’una devaluació de les rendes de treball (salaris) que han caigut a nivells de fa 10 anys i dels serveis públics essencials sanitat, educació, pensions i serveis socials que no fan més que accentuar la fractura social.

Un 21,9% de la població de Catalunya, es troba avui situada en els llindars de la pobresa o la pobresa en termes reals. En aquest sentit cada any que passa estem més lluny d’Europa, de fet fins l’any 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors a la de la resta de l’Estat i als del conjunt d’Europa, és a partir  de 2011 segons l’índex de Gini que s’observa un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol i del conjunt d’Europa.

Les conseqüències a futur des del punt de vista social, institucional i econòmic són preocupants si no posem tots els focus d’atenció, de preocupació i de debat sobre els models de creixement econòmic, de redistribució i de manteniment dels serveis públics. El desencant polític i social, el creixement dels populismes i de la xenofòbia i de moviments nacionalistes excloents són una part dels problemes que tenim avui al davant però que no resolen la qüestió de fons és a dir les desigualtats.

La seguretat i l’estabilitat de les societats també te a veure amb la inclusió i la cohesió social.

I avui estem assistint amb l’excusa de la crisi i de l’austeritat a una desconstrucció per part dels governs de dretes a Europa, a Espanya i a Catalunya, -al nostre país amb la complicitat inexplicable d’ERC-, dels serveis públics i de les polítiques socials, i a una transferència de recursos econòmics al sector privat –l’exemple més clar el trobem en l’àmbit sanitari a Catalunya-.

A un canvi de model de relacions laborals i de pensions que a Espanya PP i CiU han donat rang de naturalesa.

Tot és evitable, els objectius de la socialdemocràcia continuen situats en el treball digne, en la intervenció des de la política en l’economia per modificar les injustícies i els desequilibris de l’economia de mercat, per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés. L’accés al treball, a l'habitatge, a l'educació, a la sanitat, la seguretat, els serveis socials, l’aigua o l’energia són indestriables del pensament de moltíssima gent compromesa social i políticament.
En posar en valor els serveis públics, la reforma i el manteniment de l’Estat del Benestar com a eina eficaç pel dret a la dignitat i les oportunitats a què tenim dret totes les persones, rau també el nostre compromís polític.

Article publicat a El 9 Nou.

divendres, d’abril 25, 2014

El metro arribarà a la Zona Franca de BCN i la T-1 de l'aeroport.

MOCIÓ QUE EL PSC HA POSAT A VOTACIÓ I QUE HE DEFENSAT AL PLE DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PSC SOBRE L-9 DEL METRO, CONNEXIÓ TRAMBESÒS I TRAMBAIX, AEROPORT DEL PRAT I ESTRATEGIA INDUSTRIAL FERROVIARIA. 
1.      Tancar negociacions amb les empreses concessionà­ries que permetin finalitzar les obres l’any 2014 i tenir en ple rendiment el tram de la L9 del metro entre Zona Universitària i la T-1 de l’aeroport del Prat i el ramal de la zona Franca de Barcelona, a inici de l’any 2016.
2.      Estudiar i fixar un pla de finançament per a finalitzar el tram de la L-9 entre les estacions de Maragall i la Zona Universitària, com també fixar un calendari, que permeti la seva entrada en funcionament abans de 2020, tot reclamant a l’Estat una aportació que compensi la reducció del 60% de la seva aportació al transport públic metropolità en el 2013.
3.      Atesa la importància de la L-9 del metro com a infraestructura que reequilibra el sistema de transport públic i que tindrà una gran repercussió en l’ordenació de la mobilitat, encarregar durant l’any 2014 a través de l’ATM els estudis informatius de la connexió entre les línies del Trambaix i el Trambesòs, en consens amb l’Ajuntament de Barcelona.
4.      Continuar els treballs que han de portar a l’inici de les obres de l’estació intermodal del Prat de Llobregat. 
5.      Treballar conjuntament amb el Govern de l’Estat  per acordar la solució per a iniciar les obres de connexió ferroviària de la T-1 de l’aeroport del Prat amb l’estació de Sants i l’estació de la Sagrera, perquè pugui estar operativa l’any 2017.
6.      Instar al Govern de l’Estat a desenvolupar un nou model aeroportuari de gestió descentralitzada i individualitzada, garantint a l’aeroport del Prat la participació determinant del Govern de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i els agents econòmics i socials, amb l’objectiu d’aconseguir un model competitiu, modern i eficient i traspassant a la Generalitat de Catalunya la gestió i/o titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.
7.      Incloure en l’àmbit prioritari de mobilitat de l’estratègia industrial de Catalunya un tractament específic del sector ferroviari per tal que pugui mantenir la seva importància tant des del punt de vista de desenvolupament tecnològic com de creació d’ocupació. En aquest sentit, el Govern presentarà abans d’acabar l’any i d’acord amb l’Estratègia Industrial per a Catalunya alineada amb les prioritats definides per la UE, el pla que ha d’incloure el clúster del ferrocarril. 
8.      Exigir a l’Estat major celeritat a les obres de l’Estació de la Sagrera i de modernització de l’Estació de Sants amb el compromís de finalitzar-les durant el 2015.

dijous, d’abril 10, 2014

Sobre la reforma de la llei de règim local


Hi ha lleis estructurants que és necessari i convenient que neixin o es modifiquin si existeix un ampli consens. Una d’aquestes és la Llei de Règim Local que regula què es pot fer des dels ajuntaments.

El PP i el president Rajoy no ho han entès així i han tirat pel dret, fent una modificació a la baixa de les competències dels ajuntaments i establint una ingerència als electes locals –que ho són democràticament– a través de mecanismes i cossos que mai hauran de donar comptes en termes democràtics als granollerins.

Cal recordar que els actes de govern han d’estar subjectes als principis de legalitat, però que això no pot impedir donar resposta a les demandes ciutadanes.

Trenta-cinc anys d’ajuntaments democràtics ens han portat un nou model urbanístic, nous serveis bàsics, nous equipaments culturals, esportius i educatius, una política social més justa. Trenta-cinc anys per assumir també la nova realitat demogràfica i de gestió de la diversitat.

I tot sense un finançament adequat de la resta d’administracions: Estat i Generalitat. I ara, en plena crisi econòmica, demolidora per a moltíssimes famílies i empreses. Avui que necessitem uns Ajuntaments més forts, amb polítiques properes per donar resposta, el Govern de l’Estat retalla competències i allunya el control ciutadà de les decisions.

En el fons, l’argument de la crisi serveix als partits de dretes per justificar retallades de serveis i polítiques públiques i privatitzar serveis essencials.

L’Ajuntament de Granollers s’ha sumat a molts altres ajuntaments i, conjuntament, hem presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional perquè no renunciem a gestionar políticament els problemes socials que pateixen molts dels nostres veïns, perquè no renunciem a seguir desenvolupant un model de ciutat d’èxit que és un projecte col·lectiu.

Hem demostrat que eficàcia, eficiència i rigor no està renyit amb la proximitat i l’emoció del sentiment de veure com la nostra ciutat canvia dia a dia.

Esperem que el govern de Convergència i Unió a la Generalitat defensi els municipis i no segueixi la línia del govern de Madrid en la nova llei que estan preparant.
 
article publicat al Granollers Informa.