Estic astorat.
En nom de la crisi
econòmica i la necessitat d’ésser més austers, els governs de CiU i el PP retallen
serveis socials i tenen l’excusa per anar introduint la privatització i el
copagament en el nostre sistema sanitari.
El RD Llei 16/2012, de reforma del sistema sanitari que
impulsa el Govern de l’Estat del president Rajoy, imposa un canvi de model en
la sanitat pública. Desmantella el sistema públic de salut 26 anys després de
l’aprovació de la Llei General de Sanitat que va impulsar Ernest Lluch, un
sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i
ciutadanes.
La proposta que fa el PP introdueix canvis tan profunds en el
model que podem parlar que s’ha iniciat
el camí d’una contrareforma del sistema públic de salut que ens fa retrocedir a
etapes preconstitucionals. Es pretén canviar l’actual sistema
d’universalitat de les cobertures sanitàries que garanteixen la protecció de la
salut per igual de tots els ciutadans i ciutadanes, per un altre, on existeixin
models d’assegurances sanitàries diferenciades en funció del nivell de renda.
És a dir, les persones amb més recursos econòmics es podran acollir a sistemes
privats –que amb el temps veurem subvencionats per via fiscal– i un sistema
públic cada vegada més descapitalitzat, amb menys qualitat dels serveis
d’atenció.
El PP ha volgut emmascarar aquesta contrareforma, amagant-se
al darrera de la immigració no comunitària que no està regularitzada. Però el problema d’un sistema dual, com el que pretén
introduir el PP, afectarà milers de ciutadans. Quedaran fora de cobertura
les persones no cotitzants o aturades, joves majors de 26 anys que no hagin
accedit al seu primer treball, discapacitats que no treballin, persones que no
hagin cotitzat mai (persones grans pensionistes i, sobretot, mestresses de casa que no hagin cotitzat mai i es
puguin trobar en una nova situació legal com un cas de divorci).
I Catalunya no n’és una excepció. A més, amb el govern de CiU del president Mas, Catalunya és al capdavant de les retallades pressupostàries en matèria
de salut de tot l’Estat. Un 14 %
menys de pressupost en dos anys ha posat al límit la qualitat i la seguretat
dels usuaris: retards en els diagnòstics, increment de les llistes
d’espera, tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, pèrdua de llocs de
treball i més precarització, reducció dels salaris dels professionals...
Els progressistes hem de defensar un model de reconegut
èxit, solidari, de qualitat i eficaç: un sistema sanitari de caràcter universal
com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.Article publicat al Granollers informa