dimarts, de juny 20, 2006

Catalunya ja té nou Estatut

Ja tenim Estatut. Catalunya ha dit SÍ de forma contundent i inequívoca. Tres de cada quatre persones que van anar a votar van dir que Sí volen el nou Estatut. El dia 18 passarà a la història com el dia en què els catalans i catalanes, lliurement, van optar per mirar endavant amb optimisme. Un altre cop, la sensatesa dels catalans i catalanes s'ha imposat als extrems.

Catalunya comença una nova etapa i no està de més recordar que això ha estat possible gràcies a què a la Generalitat hi ha un govern d'esquerres, amb el PSC com a tronc central, i a Espanya governa el PSOE. I que si hi ha algun partit que ha lluitat de valent i ha estat generós per tenir Estatut, ha estat el PSC. A altres, com CiU, que ara es volen apuntar l'èxit, se'ls ha de recordar que van estar vuit anys al Govern de la Generalitat gràcies al PP a canvi de no encetar aquest tema. I que en el procés estatutari van tensar la corda tot el que van poder, per després destensar-la i emportar-se la famosa foto. Hi ha qui ha jugat un paper amb un interès del tot partidista, amb la mirada posada sempre en les autonòmiques, i hi ha qui ha posat per davant els interessos del país, encara que això representès un desgast polític per al Govern de la Generalitat. I jo espero que les persones d'aquest país sabran valorar el paper de cadascú.

Com el paper que també està fent el Partit Popular, intentant manipular la realitat, apuntant-se com a pròpia l'abstenció que hi va haver. Cal recordar que en democràcia decideix qui exerceix el seu dret a vot i que és del tot injustificable i impropi d'un partit amb vocació de govern intentar deslegitimar un resultat tan inqüestionable i, fins i tot, portar al Constitucional un text acordat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya i refrendat després per una amplíssima majoria de ciutadans i ciutadanes. A més, és clarament indigne intentar apropiar-se d'aquesta abstenció, ja que la gent que no va anar a votar, senzillament no va expressar la seva opinió i, en tot cas, implícitament acceptaven l'entrada en vigor del nou Estatut. La gent que no el volia sí que ho va dir a les urnes, encara que amb un índex prou baix. Com a demòcrata em preocupa que el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, demanès a Zapatero la mateixa nit del dia 18 la paralització de l'Estatut. En democràcia, no val tot, en tot cas, el que val és el vot i sembla increíble que a hores d'ara encara hi hagi algun partit al que se li hagi de recordar.

dissabte, de juny 10, 2006

Raons pel SÍ


SÍ A FAVOR DE LA GENT.

Catalunya necessita més competències i un millor finançament per fer front als reptes de futur, reptes que afectaran de manera substancial la qualitat de vida de les persones que vivim en aquest país. El nou Estatut que es sotmetrà a aprovació de tots els ciutadans i ciutadanes el proper diumenge dia 18 de juny és una eina poderosa per al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal de poder desenvolupar polítiques socials a favor de les persones.
L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà arrelar el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè ens donarà més eines com a país per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats. Ara és l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans i en més recursos per a les polítiques socials, també per als més desafavorits. El 18 de juny, quan anem a votar, també haurem de pensar sobretot en el que més convé als catalans i a les catalanes; haurem de posar en primer lloc les persones.
El nou Estatut estableix, a diferència del vigent, un capítol de drets i deures, és a dir, hi ha un compromís clar amb la gent de Catalunya en proclamar la voluntat dels poders públics de garantir la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.
El Nou Estatut s’ocupa de les persones i es compromet amb determinats col·lectius. L’Estatut reconeix, tal com reclamen els membres del col·lectiu de persones amb discapacitats (350.000 catalans i catalanes), la necessitat de treballar per donar suport a les seves mancances i aspiracions, aposta decididament per la seva integració econòmica i social (per exemple: amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències sobre el servei de rodalia de Renfe i podrà actuar per eliminar les barreres arquitectòniques en les estacions). Pel que fa a la gent gran, el nou Estatut vol evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social. El nou Estatut vol que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació, promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. L’Estatut de 2006 estableix també el compromís de protegir els infants de situacions de maltractament, abandonament i pobresa, assumint la competència exclusiva en protecció de menors. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que conjuntament amb la salut, l’educació i les pensions, ha de garantir el benestar dels catalans i catalanes.
El nou Estatut suposa un aprofundiment en la qualitat democràtica, establint criteris de paritat entre homes i dones.
El nou Estatut, al meu entendre, s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, incorpora noves competències i millora les que ja tenim, per fer possible treballar més i millor pel benestar i el progrés del país.
El sí ens fa avançar, el no ens deixa en un carreró sense sortida. El no serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar-lo al Tribunal Constitucional.
En favor de les persones que vivim a Catalunya, ara sí que toca, ara toca un sí.
(article publicat el 9 de Juny al 9Nou)
UN SÍ CONVENÇUT.

El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya. L’any 2006 la realitat catalana, les necessitats de la nostra societat, han canviat. L’actual marc estatutari que ha permès el desenvolupament del país fins avui se’ns ha quedat curt. Catalunya necessita més competències i millor finançament per encarar als reptes de futur, dels que dependrà la millora del benestar de les persones que hi vivim.
L’Estatut, per ell mateix, no resoldrà les necessitats socials i en infraestructures que tenim, però és el marc, l’instrument jurídic potent que li cal a la Generalitat de Catalunya per donar respostes en forma de polítiques als problemes que més preocupen a les persones, com ara la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la gestió del territori, la protecció del medi ambient, els drets lingüístics, la construcció d’infraestructures, la protecció i la cohesió social, la justícia, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers.
L’Estatut de 2006 es compromet amb els valors del segle XXI, que permetrà construir una Catalunya de benestar, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya i també internacionalment.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per construir una societat més pròspera i cohesionada i incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. A més, el model garanteix els necessaris mecanismes de solidaritat entre els diversos territoris d’Espanya, equiparant els recursos per habitant de què han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria de serveis bàsics, educació, sanitat i serveis socials, fet que és molt important per a Catalunya, on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Amb aquest nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària.
Ara és hora de fer un pas decisiu. El SÍ ens fa avançar, el NO ens deixa com estàvem, ens deixa sense projecte de futur, mentre altres comunitats, que ens copiaran el model, avançaran. El NO, com ja podem veure i escoltar, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè la dreta no vol que hi hagi cap canvi.
(article publicat a la Revista del Vallès el 9 de Juny)

dilluns, de juny 05, 2006

SÍ al nou Estatut.


L’important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el nou Estatut, que significa un avenç profund en l’autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1932 i l’actual de 1979.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l’Estat. Es basa en tres grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures que necessita avui el país; en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que realitzen un esforç fiscal major, i en tercer lloc, la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu.
La proposta del nou Estatut és una proposta positiva. No està pensada per anar contra ningú. Per això ens dol que el PP hagi volgut deformar les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. Fins i tot, han intentat enfrontar la majoria de ciutadans, ho saben bé, amb arguments que són falsos, dels pobles i els ciutadans d’Espanya.
Com diu el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, "el nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut".
És, per tant, un Estatut dels drets i deures dels ciutadans. La reforma de l’Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones.
El nou Estatut inclou competències noves que afecten directament la vida quotidiana de tots nosaltres, per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball, les polítiques d’habitatge es decidiran des de Catalunya.
No és lícit afirmar que l’Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d’escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.
Jo votaré, amb convenciment, que SÍ.

Article publicat al butlletí municipal del mes de juny.

diumenge, de juny 04, 2006

A favor del SÍ.

(José Luis Rodríguez Zapatero a LLeida)

Ha començat la campanya del Referèndum de l’Estatut, amb quatre dies de campanya, i ja podem veure que els arguments del NO no es sustenten amb convicció. Els d'ERC, per als qui totes les enquestes pronostiquen que la major part del seu electorat estaria pel SÍ, han de sobreexcitar-se, la qual cosa els porta a dir alguna que altra frase fora de qualsevol lògica raonable. Si en els propers catorze dies de campanya segueixen en aquesta línia, acabaran en un camí de radicalitat, difícil d’entendre per la majoria de catalans i catalanes.
Als del PP se’ls hi veu cada cop més el llautó. L’Estatut és l’argument per anar contra tot. El NO, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar al Tribunal Constitucional. El que sí m’ha preocupat avui han estat les declaracions del Rajoy, al voltant del procés de pau. Si això no canvia, definitivament, el PP no vol la Pau al País Basc. Però seguirem endavant, perquè la paraula, les majories i la voluntat de la societat, son la llei de la democràcia, malgrat el PP no ho entengui.