Granollers, Pla de xoc 2015. Contra l’exclusió social

L’Ajuntament tornarà a aprovar abans de final d’any un nou Pla de xoc contra la crisi i el risc d’exclusió social, en què hi destinarà un milió d’euros. Serà el quart pla de xoc consecutiu. Gràcies al tancament econòmic en positiu, l’Ajuntament pot seguir ampliant aquests programes destinats bàsicament a persones sense feina i amb moltes dificultats.

Seguim treballant com sempre hem fet per una ciutat equilibrada i de qualitat. I, sobretot, per una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Seguim immersos en una etapa plena de dificultats, econòmiques i socials, i, avui, conceptes com ideals, justícia social i cohesió són plens de sentit per als socialistes de Granollers.

Els tres plans de xoc fets fins avui han permès, entre d’altres actuacions, contractar 299 persones aturades de llarga durada i que no tenien cap prestació i incrementar en 1.106 els nens i nenes que han rebut beques per a alimentació i material escolar en un moment en què el govern de la Generalitat i el govern de l’Estat han reduït les beques i els programes socials a la mínima expressió i en el pitjor moment de la crisi.

El proper Pla de xoc haurà de seguir actuant bàsicament a generar ocupació, contractant nous plans d’ocupació, i introduir partides noves que ajudin a pal·liar problemes nous com el de la pobresa energètica i altres subministraments essencials per tenir una vida digna, i que el govern de Catalunya i el govern del Partit Popular a Madrid s’entesten a no voler veure.

Solidaritat la que faci falta, de fet les úniques partides pressupostàries que no han disminuït en els darrers anys a Granollers són les educatives i les socials.

Alhora també són claus els projectes per  generar nova ocupació i activitat econòmica, estar al costat dels emprenedors i les empreses per reactivar l’economia. La modificació que s’ha fet en el pla general n’és un exemple: fa possible captar nova activitat en el camp industrial, del comerç, de la cultura i de les tecnologies de la comunicació i la innovació.

No renunciem a res, tampoc a un nou salt de modernitat.

article publicat al Granollers Informa.

Granollers plena de vida i de futur

El 16 de setembre es va fer el Ple de l’estat de la ciutat. Es va palesar que, malgrat els grups de l’oposició vulguin estendre l’opinió que la ciutat és trista i grisa, Granollers és plena de vida i de futur. Ho certifiquen els centenars d’iniciatives socials, esportives, culturals i econòmiques que s’impulsen.

Seguim vivint i en tenim per temps una crisi econòmica que s’ha emportat per davant les il·lusions vitals de molta gent, que ha generat desigualtats socials com mai a les darreres dècades i, malgrat tot, quan parles amb les persones de la nostra ciutat, majoritàriament es palpa l’optimisme per afrontar el futur.

El govern de l’alcalde Mayoral, i així ho va deixar clar en les seves intervencions, disposa dels instruments polítics i morals per seguir fent una ciutat millor amb una amplíssima coalició amb els granollerins i granollerines.

Una ciutat millor que passa per seguir fixant com a prioritaris els esforços per minimitzar els efectes de la crisi econòmica, sense disminuir els recursos per ser solidaris amb els veïns i veïnes amb més dificultats –fins i tot arribant allà on no vol arribar la Generalitat ni l’Estat–, i desplegant actuacions per fer atractiva la ciutat per ubicar-hi noves iniciatives econòmiques. La creació de llocs de treball és la prioritat màxima.

Can Muntanyola. Centre de Serveis a les Empreses o Roca Umbert Fàbrica de les Arts han ajudat al naixement de més 100 empreses, innovadores, persones que no es volen quedar quietes en temps de crisi.

Hem modificat el planejament urbanístic amb l’objectiu que petites, mitjanes i grans empreses segueixin a la ciutat. L’aposta per la fibra òptica a tot Granollers, també a les zones industrials, va en la línia de ser capdavanters.

Sense renunciar a cap format de comerç, fem una aposta clara pel comerç de proximitat generador de llocs de treball i, el que és més important, xarxa de ciutat. Un 26 % de l’economia de Granollers depèn d’aquest sector.

I una obstinació especial en el camp de l’educació i la cultura. Perquè l’escola és ciutat i la ciutat és, també, escola. Ampliant la quantitat i la qualitat dels projectes creatius en el camp cultural.

Volem que Granollers no abaixi les persianes, perquè és plena de vida i de futur.

Article publicat al Granollers Informa.

Nou curs escolar. I les beques?

Els ciutadans i les ciutadanes ens preocupem cada dia més per les polítiques de l’estat del benestar. La necessitat de millorar les polítiques socials guanyen pes relatiu entre les preocupacions de les persones, just quan a Espanya i a Catalunya es generalitzen les polítiques de contenció de la despesa pública. Les majories parlamentàries a l’Estat i a Catalunya tenen una agenda molt definida de retallades socials i desmantellament de drets i de serveis públics bàsics que, sumat a la profunditat de la crisi econòmica, està provocant l’augment dramàtic de la pobresa al nostre país.

Tots els indicadors reflecteixen que l’any 2013, un de cada tres ciutadans a Espanya i també a Catalunya (el 27,3 %) està en risc de pobresa o exclusió social. Les xifres de privació material severa també han augmentat fins a quasi un 10 %. Deia l’historiador i escriptor Toni Judt, afirmació que comparteixo, que “les prestacions per benestar no poden ser una almoina humiliant, sinó una prestació de dret reconeguda per llei, i que s’han d’incorporar als càlculs de productivitat”. El més greu, però, d’aquestes dades és que el risc de pobresa afecta sobretot els infants. El darrer informe del Síndic de Greuges ens alertava que gairebé uns 50.000 menors de 16 anys a Catalunya pateixen privacions materials que afecten l’alimentació.

Els efectes de la pobresa infantil són altament perjudicials i es relacionen amb problemes de salut a l’edat adulta. L’impacte de la malnutrició compromet, no només el futur d’aquells infants, sinó el de tots, en disminuir la capacitat econòmica i productiva del país.

La falta d’ingressos a les llars per la profunditat de la crisi ja està provocant que moltes famílies hagin acabat retallant en necessitats bàsiques com el menjar.

Hem vist amb perplexitat com les beques menjador tampoc quedaven garantides en el pressupost de Catalunya d’aquest any 2014, aprovat al Parlament per CiU i ERC.

L’Ajuntament de Granollers ha hagut de fer front amb els seus recursos a aquestes retallades.

Considerem, però, que és el govern de la Generalitat qui ha d’adoptar, de manera immediata, un Pla de suport a l’alimentació infantil que contingui els recursos suficients per garantir que les famílies amb menors al seu càrrec que es trobin en situació de necessitat, tinguin cobertes les necessitats bàsiques d’alimentació, en col·laboració amb les entitats del tercer sector.

El govern de la Generalitat ha de garantir també les beques menjador com a dret subjectiu, per al curs escolar 2014-2015, per tal que aquells infants de les famílies que no puguin fer front al pagament del menjador escolar el tinguin garantit cobrint el 100 % del seu cost.

Article publicat al Granollers Informa.

Compromís, proximitat i passió

L’alcalde Josep Mayoral diu tot sovint “que la feina feta, feta està i és patrimoni dels granollerins i granollerines”.

Seguim immersos en una etapa plena de dificultats, moltes persones amb problemes i, avui, conceptes com diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió són plens de sentit per als i per a les socialistes de Granollers.

Compromís amb el país i, sobretot, amb la gent, la nostra gent, la de Granollers. Ni un euro de reducció en polítiques socials, dit d’una altra manera, les de la solidaritat amb les persones. I això, malgrat les retallades dels governs espanyol i català i els partits que els donen suport PP, CiU i ERC.

El darrer mes aprovàvem un nou Pla de xoc contra la crisi i el risc d’exclusió social (serà el tercer) en què s’hi destinen un milió i mig d’euros adreçats, bàsicament, a les persones sense feina.

Però també aprovàvem més diners, quasi 2 milions d’euros, per a inversions que incrementen fins a 8 milions els destinats a millorar carrers, places, escoles, centres esportius i culturals i millora ambiental, que també generen ocupació.

Mai renunciem a res, seguim treballant “com sempre” per una ciutat equilibrada i de qualitat. Granollers continuarà essent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

L’alcalde Mayoral afirma amb contundència, “la política també és un espai d’emocions.” I, en aquesta època, massa sovint el cor se’t queda petit al veure i patir les dificultats, no és una entelèquia els veïns i les veïnes tenen cares i noms.

Mirem el futur, ens en sortim segur, projectes com la consolidació de Roca Umbert com a fàbrica d’idees, la propera aprovació del Pla Director del Circuit, de l’espai de la plaça Barangé, la modernització dels polígons industrials, el treball de Can Muntanyola per assegurar noves activitats econòmiques... Objectiu clar: més empreses, més activitat econòmica, més ocupació.

Seguir invertint, (la solidesa financera de l’Ajuntament ho permet) en les places, els carrers, els espais verds, les voreres, les infraestructures per seguir fent de Granollers un espai de qualitat del que ens en sentim orgullosos, perquè el nostre és un compromís sòlid.

Article publicat al Granollers Informa.

Lluita contra la desigualtat.

Quina paradoxa! Malgrat la greu crisi econòmica, una minoria benestant a la qual res sembla afectar, ha acumulat més riquesa i ens trobem unes classes treballadores i mitjanes cada cop més empobrides, perquè no tenen feina o tenen por de perdre-la i, a més, han patit una devaluació de les rendes de treball (salaris) que han caigut a nivells de fa 10 anys i una retallada dels serveis públics essencials: sanitat, educació, pensions i serveis socials que no han fet més que accentuar la fractura social.

L'extraordinari augment de les desigualtats en gairebé tots els països del mon s'està convertint en un problema social, econòmic i polític de primer ordre.

Aquesta és una qüestió, l'explosió de les desigualtats, que, en d’altres països amb una renda elevada per càpita com la nostra, els partits polítics, els intel·lectuals i la societat civil analitzen i debaten públicament. Un 21,9 % de la població de Catalunya es troba avui en els llindars de la pobresa o la pobresa en termes reals. Però incomprensiblement a Catalunya aquests debats necessaris no formen part de l'agenda pública.

La persistent crisi econòmica està creant un nombre dramàticament creixent de famílies en situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social que requereixen de mesures diverses. La resposta incomprensible dels governs conservadors i liberals, d'Espanya, Catalunya i Europa és més austeritat i retallades de la despesa social.  

L'Ajuntament de Granollers no comparteix aquestes receptes i, a més de mantenir en els seus pressupostos les partides de despesa social i d'inversions, ha tornat a aprovar un Pla de xoc contra la crisi i els risc d'exclusió social (serà el tercer)i s'hi destinarà un milió i mig d'euros. Es podrà contractar 130 persones durant 6 mesos en plans d'ocupació; s'ha previst també un pla específic perquè les empreses rebin subvencions per contractar joves i persones de més de 45 anys durant 9 mesos, i igualment hi ha un pla d'emprenedoria per a explotacions agràries.

Una societat que s'anomena culta com la nostra no pot permetre que en ple segle XXI els infants siguin els més vulnerables. Per això, aquest nou pla de xoc que preveu un augment dels ajuts de beques de menjador, d'escoles bressol i de beques d'esports.

Els socialistes diem que res és inevitable. Seguim treballant pel dret a la dignitat  que té a veure amb una distribució equilibrada dels recursos, per fer una societat amb més igualtat, per fer-la més justa i eficient, que passa també per tenir oportunitats i posar en l’agenda política i social de Catalunya el debat de les desigualtats.

article publicat al Granollers Informa.

El dret a la dignitat.

Avui, que tant parlem del dret a decidir –tot i que no es tracta de contraposar res-, alguns també opinem que cal tornar a posar en el primer pla del debat polític el dret a la dignitat de les persones; precisament, per exercir els drets de ciutadania des d’una convicció de republicanisme de fons.

La dignitat té a veure en una distribució equilibrada dels recursos. La crisi ha aflorat molts problemes estructurals de les economies, però també debats històrics sobre models de com afrontar l’organització de la nostra societat.

Treballar per fer una societat amb més igualtats, és treballar per fer-la més justa i eficient. Es la fita de sempre, que per a molts passa, per disminuir les diferencies entre les persones, el dilema entre les polítiques conservadores i els objectius dels moviments socialdemòcrates i d’esquerres, els defensors de l’individualisme com a sortida davant dels que afirmem que calen instruments públics sòlids i poderosos.

Alguns opinaran, de fet ens ho trobem entre articulistes a molts mitjans de comunicació –també als públics- que aquest és un debat antic i superat. Des de la meva perspectiva, res més lluny de la realitat, el miratge dels creixements especulatius dels darrers anys ens ha portat a una crua realitat a nivell mundial, però també a Espanya i a Catalunya. Un augment imparable de les desigualtats econòmiques i socials, ho afirmen les dades, els anàlisis i la realitat diària. L’escletxa entre les persones riques i pobres creix.

Una minoria benestant a la que res sembla afectar, de fet tot al contrari, han acumulat més riquesa tot i la crisi econòmica, i unes classes treballadores i mitjanes cada cop més empobrides com a conseqüència de l’atur, de la por a perdre la feina i d’una devaluació de les rendes de treball (salaris) que han caigut a nivells de fa 10 anys i dels serveis públics essencials sanitat, educació, pensions i serveis socials que no fan més que accentuar la fractura social.

Un 21,9% de la població de Catalunya, es troba avui situada en els llindars de la pobresa o la pobresa en termes reals. En aquest sentit cada any que passa estem més lluny d’Europa, de fet fins l’any 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors a la de la resta de l’Estat i als del conjunt d’Europa, és a partir  de 2011 segons l’índex de Gini que s’observa un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol i del conjunt d’Europa.

Les conseqüències a futur des del punt de vista social, institucional i econòmic són preocupants si no posem tots els focus d’atenció, de preocupació i de debat sobre els models de creixement econòmic, de redistribució i de manteniment dels serveis públics. El desencant polític i social, el creixement dels populismes i de la xenofòbia i de moviments nacionalistes excloents són una part dels problemes que tenim avui al davant però que no resolen la qüestió de fons és a dir les desigualtats.

La seguretat i l’estabilitat de les societats també te a veure amb la inclusió i la cohesió social.

I avui estem assistint amb l’excusa de la crisi i de l’austeritat a una desconstrucció per part dels governs de dretes a Europa, a Espanya i a Catalunya, -al nostre país amb la complicitat inexplicable d’ERC-, dels serveis públics i de les polítiques socials, i a una transferència de recursos econòmics al sector privat –l’exemple més clar el trobem en l’àmbit sanitari a Catalunya-.

A un canvi de model de relacions laborals i de pensions que a Espanya PP i CiU han donat rang de naturalesa.

Tot és evitable, els objectius de la socialdemocràcia continuen situats en el treball digne, en la intervenció des de la política en l’economia per modificar les injustícies i els desequilibris de l’economia de mercat, per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés. L’accés al treball, a l'habitatge, a l'educació, a la sanitat, la seguretat, els serveis socials, l’aigua o l’energia són indestriables del pensament de moltíssima gent compromesa social i políticament.

En posar en valor els serveis públics, la reforma i el manteniment de l’Estat del Benestar com a eina eficaç pel dret a la dignitat i les oportunitats a què tenim dret totes les persones, rau també el nostre compromís polític.

Article publicat a El 9 Nou.

El metro arribarà a la Zona Franca de BCN i la T-1 de l'aeroport.

MOCIÓ QUE EL PSC HA POSAT A VOTACIÓ I QUE HE DEFENSAT AL PLE DEL PARLAMENT DE CATALUNYA PSC SOBRE L-9 DEL METRO, CONNEXIÓ TRAMBESÒS I TRAMBAIX, AEROPORT DEL PRAT I ESTRATEGIA INDUSTRIAL FERROVIARIA. 

1.      Tancar negociacions amb les empreses concessionà­ries que permetin finalitzar les obres l’any 2014 i tenir en ple rendiment el tram de la L9 del metro entre Zona Universitària i la T-1 de l’aeroport del Prat i el ramal de la zona Franca de Barcelona, a inici de l’any 2016.

2.      Estudiar i fixar un pla de finançament per a finalitzar el tram de la L-9 entre les estacions de Maragall i la Zona Universitària, com també fixar un calendari, que permeti la seva entrada en funcionament abans de 2020, tot reclamant a l’Estat una aportació que compensi la reducció del 60% de la seva aportació al transport públic metropolità en el 2013.

3.      Atesa la importància de la L-9 del metro com a infraestructura que reequilibra el sistema de transport públic i que tindrà una gran repercussió en l’ordenació de la mobilitat, encarregar durant l’any 2014 a través de l’ATM els estudis informatius de la connexió entre les línies del Trambaix i el Trambesòs, en consens amb l’Ajuntament de Barcelona.

4.      Continuar els treballs que han de portar a l’inici de les obres de l’estació intermodal del Prat de Llobregat. 

5.      Treballar conjuntament amb el Govern de l’Estat  per acordar la solució per a iniciar les obres de connexió ferroviària de la T-1 de l’aeroport del Prat amb l’estació de Sants i l’estació de la Sagrera, perquè pugui estar operativa l’any 2017.

6.      Instar al Govern de l’Estat a desenvolupar un nou model aeroportuari de gestió descentralitzada i individualitzada, garantint a l’aeroport del Prat la participació determinant del Govern de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i els agents econòmics i socials, amb l’objectiu d’aconseguir un model competitiu, modern i eficient i traspassant a la Generalitat de Catalunya la gestió i/o titularitat dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell.

7.      Incloure en l’àmbit prioritari de mobilitat de l’estratègia industrial de Catalunya un tractament específic del sector ferroviari per tal que pugui mantenir la seva importància tant des del punt de vista de desenvolupament tecnològic com de creació d’ocupació. En aquest sentit, el Govern presentarà abans d’acabar l’any i d’acord amb l’Estratègia Industrial per a Catalunya alineada amb les prioritats definides per la UE, el pla que ha d’incloure el clúster del ferrocarril. 

8.      Exigir a l’Estat major celeritat a les obres de l’Estació de la Sagrera i de modernització de l’Estació de Sants amb el compromís de finalitzar-les durant el 2015.

Sobre la reforma de la llei de règim local

Hi ha lleis estructurants que és necessari i convenient que neixin o es modifiquin si existeix un ampli consens. Una d’aquestes és la Llei de Règim Local que regula què es pot fer des dels ajuntaments.

El PP i el president Rajoy no ho han entès així i han tirat pel dret, fent una modificació a la baixa de les competències dels ajuntaments i establint una ingerència als electes locals –que ho són democràticament– a través de mecanismes i cossos que mai hauran de donar comptes en termes democràtics als granollerins.

Cal recordar que els actes de govern han d’estar subjectes als principis de legalitat, però que això no pot impedir donar resposta a les demandes ciutadanes.

Trenta-cinc anys d’ajuntaments democràtics ens han portat un nou model urbanístic, nous serveis bàsics, nous equipaments culturals, esportius i educatius, una política social més justa. Trenta-cinc anys per assumir també la nova realitat demogràfica i de gestió de la diversitat.

I tot sense un finançament adequat de la resta d’administracions: Estat i Generalitat. I ara, en plena crisi econòmica, demolidora per a moltíssimes famílies i empreses. Avui que necessitem uns Ajuntaments més forts, amb polítiques properes per donar resposta, el Govern de l’Estat retalla competències i allunya el control ciutadà de les decisions.

En el fons, l’argument de la crisi serveix als partits de dretes per justificar retallades de serveis i polítiques públiques i privatitzar serveis essencials.

L’Ajuntament de Granollers s’ha sumat a molts altres ajuntaments i, conjuntament, hem presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional perquè no renunciem a gestionar políticament els problemes socials que pateixen molts dels nostres veïns, perquè no renunciem a seguir desenvolupant un model de ciutat d’èxit que és un projecte col·lectiu.

Hem demostrat que eficàcia, eficiència i rigor no està renyit amb la proximitat i l’emoció del sentiment de veure com la nostra ciutat canvia dia a dia.

Esperem que el govern de Convergència i Unió a la Generalitat defensi els municipis i no segueixi la línia del govern de Madrid en la nova llei que estan preparant.

 

article publicat al Granollers Informa.

Una mirada compromesa

Governar Granollers va molt més enllà de tenir i desenvolupar un model de ciutat, acordat amb els granollerins i granollerines en els successius processos electorals, i revisat i contrastat amb els veïns i veïnes en les diferents actuacions que es concreten.

És també adoptar un fort compromís amb allò que s’ofereix i que es representa, i una sensibilitat pels problemes dels ciutadans i ciutadanes, per tal de buscar sortides col·lectives.

L’alcalde Josep Mayoral va fer balanç del Programa d'Actuació Municipal i en repassar les prioritats d'aquest any va definir aquestes característiques: model de ciutat acordat, fort compromís personal i col·lectiu, justícia i cohesió social, i mirada positiva en el futur immediat.

Preocupació, però, per l'afectació de la crisi a la ciutat que es pot resumir en xifres punyents: 5.902 aturats, la meitat dels quals sense cobrar subsidi; destrucció de llocs de treball des de l'any 2007; de 32.000 a poc més de 24.000 avui; atenció creixent dels serveis socials municipals, més de 10.000 persones hi van recórrer. Per a l'Ajuntament la crisi es tradueix en menys diners aportats per l'Estat i la Generalitat, menys rendiments dels impostos i més despesa social.

Va definir cinc objectius que passen per sortir de la crisi junts; per seguir endreçant la ciutat; per seguir sent una ciutat creativa, una ciutat educadora, i una ciutat atractiva. Cinc objectius a partir dels quals s'han definit un total de cinquanta accions prioritàries que s'han dut a terme o estan en procés d'execució.  

A tall d’exemple els plans de xoc per augmentar els recursos dels serveis socials i els plans d’ocupació, per a les persones i famílies més vulnerables. Consolidar aliances territorials per al desenvolupament econòmic. Impulsar la modificació del POUM per acompanyar el desenvolupament de l’activitat productiva. Redacció i aprovació del Pla director urbanístic del Circuit. Redacció del Pla Especial de la Plaça de Barangé. Pla de projecció exterior.

Defensar els serveis educatius i culturals de la ciutat segueixen sent senyes d’identitat de Granollers. Suport als projectes educatius dels centres. Impuls a la formació professional. Impuls a l’art públic al carrer. Programes de suport a la creació jove en arts escèniques. Fer créixer Roca Umbert. Renovar les instal·lacions esportives.

En definitiva, governar amb els ciutadans i les ciutadanes. Granollers és un projecte col·lectiu.

article publicat al Granollers Informa.

Per a quan gravar els pisos buits ?

El Govern de la Generalitat de Catalunya, i la majoria parlamentària que el sustenta, CiU i ERC, segueixen donant voltes a la normativa que hauria penalitzar les entitats financeres que tenen pisos buits.

El 22 d’abril de 2013, el conseller Santi Vila anuncià que el Govern crearia un impost per gravar pisos buits de la banca i promotors. Ens deia que el Govern ho incorporaria a la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2013; com tots sabem no hi va haver pressupostos, però ha passat el debat i l’aprovació de la llei de 2014, i aquesta normativa tampoc hi era.

Lents, massa lents. Són moments excepcionals, i com a tals s’han de trobar solucions efectives. Cal actuar de forma contundent per evitar que totes les conseqüències de la crisi les acabin assumint les famílies.

Les entitats financeres, que són una part responsable d’aquesta crisi, han rebut ajudes milionàries de recursos públics per sanejar-se, però el resultat ha estat milers de famílies desnonades, milers de famílies sobreendeutades -per cert, vergonyós que el PP hagi impedit en el Congrés dels Diputats la tramitació d’una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya que apuntava solucions a aquest problema.

Molts Ajuntaments han pres la davantera al Govern, i en aplicació de la Llei de l’habitatge de 2007, han començat a obrir expedients per sancionar les entitats financeres propietàries de pisos buits.

Per a nosaltres els socialistes, en línia amb el que proposen entitats socials i sindicats, l’objectiu ha de ser generar un fons social d’habitatges públics i de lloguer social a partir dels habitatges desocupats amb un lloguer que no superi el 30% dels ingressos familiars.

A més, s’ha de recuperar el lloguer forçós que ja estava previst a  la llei de l’habitatge de Catalunya de l’any 2007 i derogat per l’actual govern de CiU.

S’ha de prioritzar l’ús social dels habitatges davant de l’ús econòmic i intervenir si fa falta en els preus màxims dels preus de lloguer, com ja fan altres països europeus, per exemple Alemanya.

Creiem que una llei en aquest sentit, que gravi els pisos buits de les entitats financeres i sectors associats, és una necessitat, atès que amb la crisi a Catalunya, l’escletxa social i les desigualtats socials també han augmentat.

Aquesta llei hauria de donar resposta també a la demanda alarmant de famílies que han estat i són desnonades o que tenen dificultats insalvables per poder accedir a un habitatge, si tenim en compte a més que només un 1% dels habitatges de Catalunya es destinen al parc públic d’habitatge social front al 18% de mitjana a Europa.

En definitiva, el Govern i la majoria parlamentària que li dóna suport hauria d’aprovar més aviat que tard aquest impost i portar la llei al Parlament pel seu debat i aprovació.

 

Pressupost que suma

El pressupost d’aquest any només ha tingut el vot contrari de CiU. Aquest és un pressupost lleugerament inferior al de l’any 2013, hi ha menors ingressos. La crisi econòmica segueix colpejant les finances locals, també incompliments de convenis per part del govern de la Generalitat i de l’Estat.

Però les necessitats de molts granollerins i granollerines, que també pateixen les conseqüències dramàtiques de la crisi en forma de manca de feina i de subsidis d’atur, fan que sigui especialment prioritari escollir les prioritats de les polítiques de l’Ajuntament.

Hem fet una gestió acurada de les finances locals, l’any 2014 pagarem als bancs 1,4 milions d’euros menys perquè hem reduït l’endeutament en aquests darrers 3 anys en quasi 12 milions.

Això ens permet destinar més recursos en serveis socials, beques, atenció a la gent gran, transport adaptat, emergències socials.

Increment de les despeses de manteniment i de la inversió en renovació de l’espai públic, passeig de la Muntanya, jardins del carrer València, actuacions del Pla de Paisatge, plataforma única al carrer Pep Ventura o de la travessia Pizarro, entre d'altres. Projecte de remodelació del carrer Corró o d'una nova rotonda al carrer Girona amb Francesc Ribas o de la plaça de Sant Miquel i el seu entorn. 

Polítiques actives en matèria econòmica per generar noves oportunitats amb l'objectiu fixat en l'ocupació, plataformes com la C-17, la B-30, el Pla Director del Circuit de Montmeló vinculat al motor, o el compromís de modificacions del POUM en són exemple.

Hem recollit propostes del PP, d’ICV-EUiA, d’AG i fins i tot de CiU malgrat el seu vot negatiu, perquè l’objectiu del govern de l’alcalde Mayoral és sumar per mirar el futur i seguir fent de Granollers una ciutat compromesa, amable i atractiva.

 

La privatització de les depuradores, un nou embolic.

El conseller Mas Colell ens ha sorprès en la explicació del pressupost de la Generalitat de Catalunya pel proper exercici, - recolzats per CiU i per ERC-,  amb una previsió d’ingressos atípics no-recurrents de 2.318 milions d’euros, equivalents a més del 10% dels ingressos no financers de la Generalitat, o el que és el mateix un 1 per cent del PIB. Aquests fons han de provenir de noves concessions i vendes d’actius.

Mas Colell preveu que d’aquests uns 1.400 milions provinguin de la privatització de les 487 EDAR en servei l’any 2014, malgrat que en seu parlamentaria s’ha negat repetidament a contestar com ho pensa fer.

Estem a la porta d’un nou embolic  en la gestió en alta del cicle de l’aigua, que va començar amb l’abastament i la privatització de la gestió durant 50 anys de ATLL per l’empresa Acciona, i que ara vol continuar amb la depuració de l’aigua i que pot acabar sent un garbuix legal encara més gran atès l’entramat de titularitats, gestions i interessos municipals en base a que la Llei de Bases de Règim local atribueix aquesta competència als ens locals. De fet els qui acabant tenint problemes legals pel sanejament són els alcaldes i les alcaldesses i no els consellers del Govern.

Un moviment com el que vol provocar el conseller Mas Colell i el fins avui soci de govern ERC, acabarà repercutint en el que paga el ciutadà pel cost de l’aigua com ja va succeir amb la privatització d’ATLL que ha significat una pujada mitjana de més d’un 40 per cent.

De fet les despeses d’explotació del conjunt dels sistemes de sanejament de Catalunya va ser l’any 2010 de 196M€ amb 389 depuradores en servei, la previsió per l’any 2014 és de 176M€ amb 487 depuradores en servei. Menys recursos per més depuradores fa pensar que aquest infra-finançament dels costos de sanejament es vulgui mantenir per donar recorregut a un increment del cànon de l’aigua que seria necessari per retribuir la concessió o altre forma de privatització de les depuradores.

Finalment aquesta disminució dels recursos destinats al sanejament acabarà passant factura a la qualitat de les masses d’aigua del nostre país.

Reduir el pes del sector públic en l’abastament i el sanejament de l’aigua, és una prova més de la demolició gradual de l’estat del benestar que en masses alegries estant fent els grups parlamentaris que donen suport al Govern.