Quina paradoxa! Malgrat la greu crisi
econòmica, una minoria benestant a la qual res sembla afectar, ha acumulat més
riquesa i ens trobem unes classes treballadores i mitjanes cada cop més
empobrides, perquè no tenen feina o tenen por de perdre-la i, a més, han patit
una devaluació de les rendes de treball (salaris) que han caigut a nivells de
fa 10 anys i una retallada dels serveis públics essencials: sanitat, educació,
pensions i serveis socials que no han fet més que accentuar la fractura social.
L'extraordinari augment de les desigualtats
en gairebé tots els països del mon s'està convertint en un problema social,
econòmic i polític de primer ordre.
Aquesta és una qüestió, l'explosió de les
desigualtats, que, en d’altres països amb una renda elevada per càpita com la
nostra, els partits polítics, els intel·lectuals i la societat civil analitzen
i debaten públicament. Un 21,9 % de la
població de Catalunya es troba avui en els llindars de la pobresa o la
pobresa en termes reals. Però incomprensiblement
a Catalunya aquests debats necessaris no formen part de l'agenda pública.
La persistent crisi econòmica està creant
un nombre dramàticament creixent de famílies en situació de vulnerabilitat i
risc d'exclusió social que requereixen de mesures diverses. La resposta
incomprensible dels governs conservadors i liberals, d'Espanya, Catalunya i
Europa és més austeritat i retallades de la despesa social.
L'Ajuntament de Granollers no comparteix
aquestes receptes i, a més de mantenir en els seus pressupostos les partides de
despesa social i d'inversions, ha tornat a aprovar un Pla de xoc contra la crisi i els
risc d'exclusió social (serà el tercer)i s'hi destinarà un
milió i mig d'euros. Es podrà contractar 130 persones durant 6 mesos en plans
d'ocupació; s'ha previst també un pla específic perquè les empreses rebin
subvencions per contractar joves i persones de més de 45 anys durant 9 mesos, i
igualment hi ha un pla d'emprenedoria per a explotacions agràries.
Una societat que s'anomena culta com la
nostra no pot permetre que en ple segle XXI els infants siguin els més
vulnerables. Per això, aquest nou pla de xoc que preveu un augment dels ajuts
de beques de menjador, d'escoles bressol i de beques d'esports.
Els socialistes diem que res és inevitable.
Seguim treballant pel dret a la dignitat que té a veure amb una
distribució equilibrada dels recursos, per fer una societat amb més igualtat,
per fer-la més justa i eficient, que passa també per tenir oportunitats i posar
en l’agenda política i social de Catalunya el debat de les desigualtats.
article publicat al Granollers Informa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada