dimarts, de juny 03, 2008

MÉS SOBRE AIGUA

Benvinguda la pluja, que ha permès la recuperació dels embassaments i per tant sortir de la situació d’emergència per l’abastament d’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona.
Aquesta nova situació ha portat al Govern de la Generalitat, en aplicació del decret de sequera, ha aixecar bona part de les restriccions que hi havia sobre el consum d’aigua i a prescindir d’algunes de les mesures d’urgència adoptades, com la portada d’aigua en vaixells des de Tarragona.
També, al no existir la situació d’emergència, el Decret llei sota el que s’aixoplugava la interconnexió de xarxes CAT/ATLL, pot ser derogat pel Govern d’Espanya.
Tota una lliçó, per aquells que al llarg d’aquestes darreres setmanes, han posat en dubte que en un estat democràtic, com és el nostre, l’ús de les infraestructures i fins tot la construcció de les mateixes, està sotmès a les lleis.
La recuperació dels embassaments de les conques internes de Catalunya –amb l’única excepció de La Muga, que encara no ho ha fet suficientment-, ha ajudat a treure tensió al debat sobre les mesures per superat la sequera, que en realitat s’estava convertint en un debat de fons, sobre les mesures de calat, les estructurals que han de definir la política hidrològica que Catalunya necessita per als propers anys per tal de garantir el subministrament d’aigua.
Recursos d’aigua, que partint de la base que segueix sent un recurs escàs l’haurem de gestionar amb racionalitat, garantint les necessitats de tots els sectors i els usos, el domèstic, l’ industrial, els productors agraris i, sens dubte, els ambientals.
No podem obviar, agradi o no, la realitat del país. Les tendències del model de creixement no es canvien d’un dia per l’altre.
La sequera d’aquests darrers mesos, ha posat també al descobert la manca de previsió dels governs de CiU, que durant 23 anys, no van abordar, més enllà de la retòrica, noves infraestructures que aportessin nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
També ha posat sobre la taula, que a les conques internes de Catalunya, ni han algunes que transvasen aigua en quantitats molt significatives, com és el cas de la conca del Ter.
El Parlament de Catalunya, va aprovar la constitució de la taula de l’aigua, és en aquest marc que caldrà analitzar les polítiques d’aigua que el país necessita, per mirar de cercar un ampli consens sobre les infraestructures que aportin nous recursos hídrics, sobre les infraestructures de transport, i també sobre la gestió.
Ara bé, aquesta taula no ha de suplir la responsabilitat del Govern en la definició de les polítiques i en la seva execució, i la del Parlament en l’aprovació de les lleis que aixopluguin les mateixes.

dilluns, de juny 02, 2008

31 de Maig de 1938.

31 de Maig de 1938.

El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, i durant un fatídic minut, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van atacar la ciutat de Granollers. Els avions descarregaren un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Les bombes caigueren al centre de la població.
Els morts causats pel bombardeig van ser centenars. En quedaren registrats 224.
Ara ha fet 70 anys, Granollers ha recordat com mai, aquells esdeveniments que van quedar marcats per sempre en el record de les persones que els van patir, però també en la memòria de la ciutat. Durant molts anys, no és va poder parlar en veu alta, eren altres temps. Avui tenim el deure de treballar, per no oblidar, perquè un fets com aquells no és tornin a repetir, per canviar bombes per diàleg, aquí i arreu.
No oblidar a les víctimes civils del tràgic bombardeig, és també un deure moral.
Avui tenim noves dades, que han ajudat a saber el perquè del bombardeig, és por consultar la web www.bombardeigdegranollers.info o www.granollers.cat (Granollers vila oberta a la pau) .












dimarts, de maig 27, 2008

APUNTS SOBRE LA INTERCONNEXIÓ CAT ATLL.

Avui és reunirà per segona vegada la taula nacional per la sequera, les pluges d’aquests darrers dies, ha ocasionat que algunes veus que han tornar a qüestionar la necessitat de la interconnexió de xarxes d’aigua en alta.
Alguns apunts sobre la conveniència de fer-la, com a mesura de prudència i prevenció en un país que massa temps ha estat sense les infraestructures necessàries i sense les xarxes de seguretat, que una societat moderna ha de tenir.
En data d’ahir 26 de maig, l’estat dels embassaments de Conques Internes era el 39%, exactament, 17 punts menys que l’any anterior quan estaven a 56% i es va aprovar el decret de sequera en previsió d’un mal any hidrològic com ha passat efectivament. També es troben uns 200 Hm3 per sota de la mitjana dels darrers 5 i 10 anys.
La previsió de l’ACA, del dia 19 de maig, comptant amb el conjunt de mides d’emergència ( vaixells, regenerades, increment de pous i CONEXIÓ CAT - ATLL ) retardava l’entrada en situació d’emergència fins a l’abril del 2009, moment en que s’espera tenir en marxa una primera línia de producció de la dessaladora de Barcelona.
Ara bé, cal tenir present la disponibilitat que puguin donar aquestes obres d’emergència i altres demandes externes.
És important de dir que, respecte a les aigües subterrànies, es compta pel que fa a l’àmbit ATLL d’una utilització habitual d’uns 2,7 Hm3 al mes. Les obres d’emergència de recuperació de pous, hi afegeixen uns 0,9 m3/s més. Disposaríem de 5 Hm3 al mes però s’està produint una sobreexplotació de l’aqüífer. L’exemple més clar de sobreexplotació, el tenim a la conca del Besos on l’aigua extreta de l’aqüífer a les instal·lacions de TMB a Baró de Viver, ha baixat en un any de 22 a 5 L/s.
Els embassaments que alimenten la conca del Ter – Llobregat, van disminuir en 160 Hm3 d’aigua entre el 29 de juliol del 2007 i el 30 de març del 2008., 8 mesos. Per tant, si no hi haguessin les mesures d’emergència, i si l’any fos meteorològicament igual de dolent, a principis de febrer arribaríem amb els embassaments amb 90 Hm3, el límit de la seva potabilització.
També hi ha altres factors a tenir presents, per exemple la determinació del volum del reg d’emergència per al Baix Ter, que pot variar, entre el marcat pel decret en 19 Hm3 i la petició dels regants de 46 Hm3, xifra que té el seu efecte sobre les previsions realitzades, 1 Hm3 correspon a un dia de demanda dels 5 milions d’habitants.
La interconnexió CAT – ATLL és un instrument necessari, per alimentar Tarragona amb aigua de la futura dessaladora de Cunit i formar part per tant, junt amb la interconnexió en curs, ATLL – dessaladora Tordera, d’un conjunt d’infraestructures que poden permetre millorar l’equilibri global dels recursos hidràulics a tot el litoral de Catalunya.
La interconnexió és també una infraestructura de garantia de subministrament, que ara disposa d’acord entre els governs i té un finançament decidit, i que a més té marcades per Decret Llei unes condicions d’ús, que com se sap, només permetran l’aportació d’aigua cap a la Regió metropolitana, en cas d’emergència per manca de recurs.



diumenge, de maig 25, 2008

Can Jonch



Granollers, vila oberta a la pau.
Ahir a Granollers, varem inaugurar Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.
Ara fa setanta anys, el 31 de maig de 1938, a les nou i cinc minuts del matí, Granollers va patir un tràgic bombardeig. En un sol minut moriren centenars de persones, 224 víctimes registrades i 165 ferits greus.
Les ciutats que han patit un bombardeig tenen l’obligació moral de fer memòria i treballar per la pau. Després de molts anys de silenci, Granollers ha treballat per la recuperació de la memòria i per la dignificació de les víctimes.
L’objectiu d’avui és anar un pas més endavant de la commemoració i del record dels fets que han marcat la memòria de la ciutat: construir la pau amb el compromís de treballar per a un futur millor, pel foment de la pau i la convivència. Aquesta tasca comença en primer lloc, a la nostra ciutat.
És per això, que l’Ajuntament, al darrer mandat municipal, va acordar la creació del Centre de Cultura per la Pau a Can Jonch.
Perquè servirà el centre? Per Fomentar la cultura de pau en tots els aspectes de la vida ciutadana: Millorant la convivència ciutadana a l’incidir en la cultura de pau com a mètode de gestió de conflictes i fomentar la participació activa de les persones en la recerca de les solucions més satisfactòries. Facilitant la tasca d’educació per la pau a les escoles i a les famílies. Posant un espai a disposició de la ciutadania i les entitats, que permeti resoldre els conflictes entre les persones.
Però avui, en el món, segueixen havent-hi masses conflictes, moltes vulneracions dels drets de les persones, des de Granollers, també volem treballar per contribuir a la superació de conflictes, donant suport i adherint-se a campanyes que afavoreixin la pau, el desarmament, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació. Reclamant l’ús de les vies pacífiques en la resolució dels conflictes. Participant activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Establint coordinació amb les entitats que afavoreixen la cultura de pau. Col·laborant en el foment de projectes de sensibilització i de cooperació vinculats a la defensa dels drets humans i la superació de les injustícies.
El Centre de Cultura per la Pau, serà un centre actiu que, partint del plantejament que sense igualtat d’oportunitats ni justícia social no pot haver pau ni convivència, esdevindrà un model de relació i treball conjunt en favor de la pau quotidiana i la convivència. Una tasca que es desenvoluparà conjuntament amb les entitats de cooperació i solidaritat de la ciutat

dimecres, de maig 21, 2008

INTERCONNEXIÓ

L’aigua és important per la vida humana i per l’economia, és necessari tenir aigua de qualitat per l’ús domèstic, és un factor essencial a gairebé tots els processos industrials, i és necessari en el sector agrari per produir aliments. Tanmateix, l’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
La sequera actual, que és la més greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, ens ha fet veure un cop més, que l’aigua és un recurs escàs, sotmès a una pressió creixent. Que pot arribar a generar nous conflictes.
Per garantir el progrés econòmic i social, Catalunya necessita uns determinats nivells de subministrament d’aigua, cal aplicar polítiques, com ja està fent el Govern de la Generalitat. És necessari apostar per una política de l’aigua innovadora, atrevida i que sigui capaç de garantir el futur del subministrament d’aigua que Catalunya necessita amb mesures com la recuperació d’aqüífers, la dessalinització, la recuperació i reutilització d’aigües depurades, les interconnexions en alta de les xarxes i també la millora de les xarxes de distribució en general.
A banda de que plogui amb més o menys intensitat, que sigui dit de passada, no soluciona l’actual situació de sequera, també Interconnexió de xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament.


dimecres, de maig 14, 2008

sentit comú

"sentit comú"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha manifestat que "té poc sentit" aixecar les mesures de control que el decret de sequera fitxa, per les restriccions per regar jardins i omplir piscines, quan, en cas que no plogui prou, s'haurien de tornar a aplicar, malgrat un cert recupera-me’n dels embassaments del Llobregat i del Ter, gràcies a les pluges d’aquest cap de setmana. "La intenció és no aixecar determinades mesures que d'aquí a tres setmanes es poden tornar a posar en marxa. És aplicar el sentit comú", ha indicat el president.
Per això, la propera setmana el govern estudia modificar el decret de sequera.
Crec que cal defensar que es mantinguin les mesures d’estalvi i d’altres tipus per tal d’evitar les restriccions que encara es podrien produir, cal mantenir les cauteles i l’esforç d’estalvi. També és necessari com a garantia de subministrament, portar a terme totes les actuacions que s’havien programat per part del Govern de la Generalitat.

divendres, de maig 09, 2008

CiU és capaç de crear tots els problemes del món



Quan a Catalunya, hi ha un problema, CiU es capaç de crear-ne dos.

Avui al Parlament, hem tornar a parlar d’aigua. Ha tornat ha quedar clar, que el Govern de Catalunya, i al PSC que li donem suport, el primer de tot, és assegurar que totes les ciutadanes i els ciutadans, tindran garantit el subministrament d’aigua, malgrat aquesta sequera que patim.

CiU la setmana passada no va votar a favor del Decret Llei que permet fer les obres de connexió de les xarxes d’alta del CAT amb les de ATLL i garantir, així, l’arribada d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona on, com sabem, hi viuen 5,5 milions de persones.
CIU tornat a criticar al Govern de la Generalitat, sembla que ells preferirien, en comptes de solucionar el problema com ha fet el Govern, que s’arribessin a produir talls en l’abastament d’aigua i així poder generar problemes al Govern de la Generalitat. No volen donar-se compte, que els problemes els generaríem a Catalunya.
Després de l’aprovació del Decret Llei, el Govern de Catalunya i el d’Espanya, han signat el conveni que el desenvolupa. Aquest conveni confirma el que nosaltres hem dit repetidament:
Resum del conveni signat ahir dilluns 5 de maig entre el Govern català i el Govern espanyol:
- Regula l’execució de la infraestructura de conducció per garantir l’abastiment domiciliari d’aigua, apta pel consum humà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Estableix el pressupost de l’obra en 180.000.000 euros. Aquesta inversió tindrà la consideració d’inversió estatal en infraestructures als efectes de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
- La connexió d’aigua es realitzarà amb una canonada de titularitat pública.
- Sempre que sigui possible, passarà per l’autopista AP-7.
- El Govern de l’Estat adjudicarà les obres de la infraestructura i la Generalitat dirigirà les obres i les expropiacions.
- La connexió d’aigua podria ser reversible a partir que comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, maig de 2009. Podria ser una solució en el cas que es produeixen situacions de dèficit d’aigua al Camp de Tarragona o a l’Ebre.
- L’Administració General de l’Estat cedirà la infraestructura a la Generalitat una vegada que la dessalinitzadora del Prat comenci a funcionar (maig de 2009).
El conveni, estableix la constitució d’una Comissió de Seguiment: que establirà els criteris per seleccionar el contractista de les obres, vetllarà pel compliment dels terminis d’execució, controlarà el procés de les obres, acordarà els mecanismes tècnics per desconnectar la conducció de forma definitiva, analitzarà i proposarà els mecanismes tècnics per utilitzar l’obra en sentit invers, establirà mecanismes de coordinació, impuls i control de les actuacions del conveni i garantirà l’intercanvi d’informació entre les dues administracions.
En aquest sentit, voldria recordar que:
L’obra de conducció és temporal i d’emergència.
La conducció vol donar resposta a la situació de sequera de Catalunya, la pitjor dels últims 60 anys.
El Reial Decret del Govern espanyol que va aprovar l’obra de conducció limita l’aportació d’aigua de la conducció (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres anuals).

El Govern de Catalunya i el PSC resolem problemes, CiU quan Catalunya té un problema és capaç de crear-ne dos.

diumenge, de maig 04, 2008

Trobades al Delta de l’Ebre.



Aquest cap de setmana, conjuntament amb el 1er. secretari de la federació del PSC de les Terres de l’Ebre, en Toni Sabaté i del senador Joan Sabaté, hem tingut diverses trobades amb els socialistes de Sant Jaume d’Enveja i de Deltebre, per explicar-los el per què de la construcció de la canonada CAT-ATLL, i que la solució que el Govern de Catalunya ha adoptat, com una més, per garantir l’abastament d’emergència a més de 5 milions d’habitants de Catalunya, res té a veure amb el transvasament del PHN, que en el seu dia van impulsar el PP i CiU.
Tothom va compartir que la sequera actual és la mes greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, i que el Govern de la Generalitat té l’obligació de garantir l’aigua per a tothom.
L’augment de la població a Catalunya, el canvi en els estils de vida, la necessitat d’aigua potable, la producció d’aliments, la generació d’energia per la producció industrial, són alguns dels sectors que evidencien la necessitat d’aigua. En aquest sentit, l’aigua porta implícit un clar valor ambiental, social i econòmic, i és des d’aquestes perspectives, que hem d’entendre que el model de país avançat que volem, està i estarà cada vegada més relacionat amb la manera d’utilitzar l’aigua: fent-ne una gestió intel·ligent, actuant i gestionant sobre la demanda.
L’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
Amb l’intercanvi d’informació i les preguntes que és van formular, va quedar clar, que estem davant d’una situació d’emergència, i que la utilització de la interconnexió de les xarxes CAT/ATLL serà temporal, sempre que entrem en situació d’emergència i que tindrà data de caducitat, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Delta del Llobregat.
Durant el període, que probablement s’utilitzi la canonada es podrien necessitar al voltant d’uns 40 hm3, per abastir la regió metropolitana de Barcelona, tot i que el Real Decret aprovat la darrera setmana en el Congrés dels Diputats, permet una utilització màxima de 50 hm3, i que no es detraurà més cabal del riu Ebre que les concessions actualment autoritzades, RES a veure amb el transvasament permanent que volien fer el PP i CiU, 190 hm3 anuals cap a les conques internes de Catalunya i més de 800 cap al llevant espanyol.
Varem ratificar que la política del PSC, per aportar nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya, no passa pels grans transvasaments que volien fer altres, passen per la construcció de tres noves dessalinitzadores, més actuacions decidides de recuperació d’aqüífers, reutilització i estalvi d’aigua.
Els socialistes, no entrarem en un enfrontament entre territoris que altres voldrien atiar. Som un partit nacional, per nosaltres els territoris i les persones tenen el mateix valor i la màxima importància, visquin a on visquin.
La gran pregunta, va ser, perquè un partit que és diu nacionalista, i que a governat tants anys a Catalunya, CiU, es va abstenir a la votació de la darrera setmana. Serà que no els hi preocupa l’abastament d’aigua de 5,5 milions de persones? O és que només els hi preocupa desestabilitzar el Govern de la Generalitat?.
Tot no si val, tot no és el mateix.

diumenge, d’abril 20, 2008

Actuacions contra la sequera



La sequera és un problema habitual a Catalunya, però ara estem en una situació d’especial gravetat. L’any 2007 va ploure molt poc, i per tant el 2008 és el segon any seguit de sequera. No ho sabem, però les previsions no indiquen pas, que plourà el suficient per recuperar les reserves dels embassaments, que en l’actualitat son els que abasteixen en gran mesura els territoris del nostre país.
Els embassaments del sistema Ter/Llobregat, estan a una capacitat del 21’80%.
Les ciutadanes i els ciutadans, tenen el dret a que se’ls hi garanteixi, l’abastament d’aigua. L’obligació del govern, és garantir aquest dret. Això és el que està fent el govern de Catalunya, des de que l’abril de 2007, va publicar el decret de sequera. S’han posat en marxa, un conjunt d’actuacions d’emergència, entre les que destaquen la millora de l’abastament a la costa del Baix Empordà, la nova captació al riu Cardener, la recuperació de 185 pous, l’aportació d’aigua amb vaixells, la reutilització d’aigua de la depuradora del Llobregat, i tot un seguit d’actuacions per estalviar i fer un consum responsable de l’aigua. Tor això significarà una inversió de 339M€.
El Govern de Catalunya, ha pres totes les mesures possibles d’emergència i tanmateix, si no plou suficientment, al Octubre d’aquest any caldrà una aportació extraordinària per evitar talls de subministrament. És per això, que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya han plantejat, (avui ja en forma de decret llei), la captació temporal de recursos excedents de la conca de l’Ebre, a traves de l’interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament en cas d’emergència.
Aquesta solució no te res a veure, amb el PHN que impulsava el PP amb el suport entusiasta de CiU. No és detraurà més cabal del riu Ebre, s’aprofitaran excedents de concessions actuals a regants del riu. La mesura és excepcional i conjuntural, i té data de caducitat, el Juny de 2009, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat.
Jo entenc, que hi hagi sectors que és malfiïn, en qualsevol cas no podem deixar sense aigua a més de 5,5 milions de catalanes i catalans. La confiança en la temporalitat de la mesura, la dona justament la política iniciada pel Govern de Catalunya, (desprès de 23 anys de no fer gaire res pels Governs presidits per CiU), és a dir la construcció de tres noves dessalinitzadores i l’ampliació de l’existent a la Tordera, que permetrà a l’any 2012 disposar de 190 Hm3 de nous recursos hídrics que sumats a altres actuacions d’estalvi, eficiència, recuperació i reutilització aportaran un total de 300 Hm3 .

divendres, de març 07, 2008

UN VOT OPTIMISTA

article publicat a la Revista del Vallès.

Diumenge, 9 de març, tenim una cita amb les urnes. Decidirem qui serà el President d’Espanya. És evident, perquè comparteixo les seves propostes, que per a mi, l’elecció ha de ser José Luis Rodríguez Zapatero.
L'aposta del Govern de Rodríguez Zapatero per un model de creixement més productiu ha donat resultats magnífics en els darrers 4 anys. El nostre compromís és l'estabilitat pressupostària i fer una política fiscal que impliqui tributs més senzills i més justos. Un exemple és la reducció a tothom per igual de 400€ en l’IRPF, a diferència de la proposta fiscal del PP, que rebaixa als més rics 60 vegades més, és a dir, aquelles persones que declarin 1 milió d’euros, s’estalviarien 25.000€. Volem que les empreses siguin més competitives i, pel que fa a l'ocupació, ens proposem crear 2.000.000 de nous llocs de treball, incrementant el salari mínim fins a 800€ i garantint que l'arribada d'immigrants es correspongui amb les necessitats del mercat laboral.
Una de les preocupacions de molta gent és l'accés a l'habitatge. Impulsarem la promoció de 50.000 nous habitatges protegits a Catalunya.
Treballarem per uns drets socials de més qualitat. L’educació és un dels grans reptes de present i de futur. Treballarem per adaptar-la als canvis produïts per l'increment d'alumnes i de diversitat a les aules, perquè és tingui més accés a beques i per augmentar les places d'escola infantil. Hem de tenir un sistema sanitari al servei dels ciutadans. Tenim com a repte fer-lo més accessible i de més qualitat. Volem un sistema de pensions i seguretat social que desenvolupi els serveis d'atenció a la dependència, i apujarem les pensions mínimes 200€.
Estem compromesos amb les infraestructures de Catalunya. L’acord per invertir 34.500 milions d'euros i els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008, són un bon punt de partida per començar a resoldre els problemes.

Les propostes del PSC són propostes en positiu que es centren en les persones, en la construcció d'una Catalunya optimista. Res està fet. Diumenge no hi haurà segona volta. Qui vulgui una Espanya que encari el seu futur des d’una mirada progressista, la seva elecció és Rodriguez Zapatero.





dimarts, de febrer 26, 2008

NO ÉS EL MATEIX



En les properes eleccions generals del 9 de Març, es decideix sobre dos models de país, entre la continuïtat del model de progrés i la política de benestar impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero o el retorn de la dreta més conservadora d’Europa que encapçala Mariano Rajoy, més Aznar, Acebes, Zaplana i Pizarro.
I no és el mateix Zapatero que Rajoy, ni les polítiques que l’un o l’altre representen, des de l’òptica econòmica, social, de seguretat, i de model territorial.
Vull fer un balanç positiu, i el que han representat aquests 4 anys de govern socialista des del punt de vista econòmic. Espanya ha estat el país d’Europa a on s’ha gestionat millor l’economia. Tots els indicadors venen a confirmar que la política econòmica del govern, presidida per la solvència i el rigor del vicepresident Pedro Solbes, ha estat molt encertada.
En 4 anys de sòlida gestió econòmica s’ha pogut gestionar eficaçment, produint un superàvit de més de 13.600 milions d’euros, i un Fons de reserva de la Seguretat Social, que permetrà afrontar eventuals èpoques futures de desacceleració econòmica internacional.
En una nova situació, marcada per una desacceleració de l’economia mundial provocada per la crisi creditícia als EUA, és evident que Espanya, com la resta d’Europa, rebrà les conseqüències d’aquest canvi de cicle, però nosaltres podem dir que Espanya està ben preparada per minimitzar els efectes negatius.
Alguns exemples aclaridors: a Catalunya s’han creat 500.000 llocs de treball, l’atur ha baixat fins el 7’95% i el PP el va deixar en un 11’06%, el segon trimestre del 2007 el PIB espanyol va créixer un 3,9% (amb Aznar a la Moncloa, el primer semestre del 2004 ho havia fet un 2,9%). Amb Zapatero, el salari mitjà dels espanyols ha augmentat fins als 29.300 euros (Aznar el va deixar en 26.600), i el salari mínim ha arribat fins a 600€. S’han pujat com mai les pensions mínimes. El Govern del PSOE ha fet possible un superàvit pressupostari de 13.662 milions d’euros, mentre que Aznar va llegar-nos un dèficit de 1.644 milions.
És evident que els socialistes, davant d’una situació econòmica que té una certa dosi d’incertesa en el futur immediat, proposem polítiques que res se semblen al famós “decretazo de José Maria Aznar” que, entre d’altres coses, permetia l’acomiadament lliure; les nostres passen per arribar a acords entres tots els agents socials i econòmics, més politiques de protecció social, reforçament dels recursos destinats a prestacions d’atur, reducció de 400€ en l’IRPF, i tot això gràcies a què disposem d’una situació econòmica de fons bona.
El PP ha decidit entrar en la confrontació directa en temes com la seguretat i la immigració. Respecte a les qüestions de seguretat, cal recordar al sr. Rajoy, que per cert va ser ministre d’Interior, que va ser el govern del PP qui va reduir els efectius policials dels nostres carrers, fins a 7.000 policies, i ha estat el govern socialista qui ha tornat a posar aquests efectius al carrer i ha doblat la xifra, per garantir més seguretat per a tots nosaltres.
Pel que fa a la immigració, el PP agita els fantasmes de la por i la confrontació; ells, que durant els vuit anys que van governar van propiciar fins a 5 regulacions, enfront 1 única del govern socialista, que era del tot necessària per tal de legalitzar una situació heretada del govern Aznar. Nosaltres estem d’acord amb un equilibri de fluxos, que les persones que vinguin a treballar ho facin amb un contracte de treball. Tant és així, que aquest govern ha retornat en 4 anys als seus països d’origen més de 100.000 persones, més que en 8 anys de govern del PP.
No és el mateix Zapatero que Rajoy. No és el mateix un partit que ha fet de la crispació política i els seus atacs a Catalunya el centre de la seva política per recuperar el poder, que un partit i un President que encaren amb optimisme el futur de Catalunya i Espanya i que posa en el centre de les seves polítiques la millora de l’economia, per tenir més progrés social i més drets per a totes les persones.
Ara, més que mai, a Catalunya li convé una victòria clara de José Luis Rodríguez Zapatero per assegurar la continuïtat d’un govern, que garantirà el desplegament estatutari i que ha de fer possible que el nostre país assoleixi les cotes encara més altes de benestar, autogovern i progrés.


article publicat al 9nou.