Benvinguda la pluja, que ha permès la recuperació dels embassaments i per tant sortir de la situació d’emergència per l’abastament d’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona.
Aquesta nova situació ha portat al Govern de la Generalitat, en aplicació del decret de sequera, ha aixecar bona part de les restriccions que hi havia sobre el consum d’aigua i a prescindir d’algunes de les mesures d’urgència adoptades, com la portada d’aigua en vaixells des de Tarragona.
També, al no existir la situació d’emergència, el Decret llei sota el que s’aixoplugava la interconnexió de xarxes CAT/ATLL, pot ser derogat pel Govern d’Espanya.
Tota una lliçó, per aquells que al llarg d’aquestes darreres setmanes, han posat en dubte que en un estat democràtic, com és el nostre, l’ús de les infraestructures i fins tot la construcció de les mateixes, està sotmès a les lleis.
La recuperació dels embassaments de les conques internes de Catalunya –amb l’única excepció de La Muga, que encara no ho ha fet suficientment-, ha ajudat a treure tensió al debat sobre les mesures per superat la sequera, que en realitat s’estava convertint en un debat de fons, sobre les mesures de calat, les estructurals que han de definir la política hidrològica que Catalunya necessita per als propers anys per tal de garantir el subministrament d’aigua.
Recursos d’aigua, que partint de la base que segueix sent un recurs escàs l’haurem de gestionar amb racionalitat, garantint les necessitats de tots els sectors i els usos, el domèstic, l’ industrial, els productors agraris i, sens dubte, els ambientals.
No podem obviar, agradi o no, la realitat del país. Les tendències del model de creixement no es canvien d’un dia per l’altre.
La sequera d’aquests darrers mesos, ha posat també al descobert la manca de previsió dels governs de CiU, que durant 23 anys, no van abordar, més enllà de la retòrica, noves infraestructures que aportessin nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
També ha posat sobre la taula, que a les conques internes de Catalunya, ni han algunes que transvasen aigua en quantitats molt significatives, com és el cas de la conca del Ter.
Aquesta nova situació ha portat al Govern de la Generalitat, en aplicació del decret de sequera, ha aixecar bona part de les restriccions que hi havia sobre el consum d’aigua i a prescindir d’algunes de les mesures d’urgència adoptades, com la portada d’aigua en vaixells des de Tarragona.
També, al no existir la situació d’emergència, el Decret llei sota el que s’aixoplugava la interconnexió de xarxes CAT/ATLL, pot ser derogat pel Govern d’Espanya.
Tota una lliçó, per aquells que al llarg d’aquestes darreres setmanes, han posat en dubte que en un estat democràtic, com és el nostre, l’ús de les infraestructures i fins tot la construcció de les mateixes, està sotmès a les lleis.
La recuperació dels embassaments de les conques internes de Catalunya –amb l’única excepció de La Muga, que encara no ho ha fet suficientment-, ha ajudat a treure tensió al debat sobre les mesures per superat la sequera, que en realitat s’estava convertint en un debat de fons, sobre les mesures de calat, les estructurals que han de definir la política hidrològica que Catalunya necessita per als propers anys per tal de garantir el subministrament d’aigua.
Recursos d’aigua, que partint de la base que segueix sent un recurs escàs l’haurem de gestionar amb racionalitat, garantint les necessitats de tots els sectors i els usos, el domèstic, l’ industrial, els productors agraris i, sens dubte, els ambientals.
No podem obviar, agradi o no, la realitat del país. Les tendències del model de creixement no es canvien d’un dia per l’altre.
La sequera d’aquests darrers mesos, ha posat també al descobert la manca de previsió dels governs de CiU, que durant 23 anys, no van abordar, més enllà de la retòrica, noves infraestructures que aportessin nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
També ha posat sobre la taula, que a les conques internes de Catalunya, ni han algunes que transvasen aigua en quantitats molt significatives, com és el cas de la conca del Ter.
El Parlament de Catalunya, va aprovar la constitució de la taula de l’aigua, és en aquest marc que caldrà analitzar les polítiques d’aigua que el país necessita, per mirar de cercar un ampli consens sobre les infraestructures que aportin nous recursos hídrics, sobre les infraestructures de transport, i també sobre la gestió.
Ara bé, aquesta taula no ha de suplir la responsabilitat del Govern en la definició de les polítiques i en la seva execució, i la del Parlament en l’aprovació de les lleis que aixopluguin les mateixes.