dimecres, de desembre 19, 2012

No a la fractura hidràulica o fracking.


Per a l’explotació de determinats gasos no convencionals que es troben dipositats en formacions geològiques de baixa permeabilitat, en els darrers temps s’ha vingut desenvolupant un sistema que permet l’aprofitament d’aquests jaciments i que s’ha denominat fractura hidràulica o fracking en anglès. Procediment que consisteix en la injecció d’aigua, sorres i productes químics a altes pressions per fracturar les roques en les quals es puguin trobar gas o petroli.

El sistema de fractura hidràulica es basa en provocar una ruptura dels nivells rocosos a fi d’aconseguir l’esmentada permeabilitat. Consisteix en realitzar perforacions horitzontals en diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures aconseguir la fracturació en profunditat, per, a continuació, introduir un fluid a alta pressió que es composa com s’ha dit d’aigua, sorra i additius químics. Aquest fluid arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a retorn.

Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés, tractant-se d’una quantitat molt variable en funció de les condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un 15% i un 80%).

Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies cancerígenes o mutàgenes. Tot això genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunds amb la possibilitat de propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més aquestes explotacions han de contemplar des del punt de vista ambiental altres impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani.

El Parlament Europeu ha realitzat un estudi sobre l’impacte d’aquesta tècnica evidenciant la manca de normativa que reguli aquesta activitat. Avui a la Unió Europea s’està qüestionant la conveniència d’aquestes tècniques. Països com França, Regne Unit o Alemanya ja es qüestionen la legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb l’objectiu d’allargar la vida dels recursos gasístics, posen en perill el subministrament d’un altre recurs indispensable com l’aigua potable.

A França el Parlament ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica i fins i tot ha revocat autoritzacions. Alemanya i Regne Unit estan considerant la prohibició i fins i tot als Estats Units s’estan imposant moratòries amb l’objecte d’estudiar millor els seus efectes.

Aquesta problemàtica també afecta a Catalunya. Som coneixedors de la petició de permisos d’exploració en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs. Aquests permisos poden  afectar les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès.

Tenim davant nostre una nova amenaça per a la salut, el clima i el medi ambient,  el Govern de la Generalitat de Catalunya hauria de suspendre de manera immediata les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant en el territori de Catalunya per a l’ús de la tècnica d’explotació minera de fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de determinats gasos no convencionals, en virtut d’autoritzacions concedides fins a la data, i no concedir-ne cap de nova a tot el territori de Catalunya.

I Constituir un grup d’experts amb l’encàrrec d’elaborar un informe en què s’avaluïn tots els riscos ambientals lligats a les tècniques de fracturació hidràulica o d’altres similars destinades a l’explotació de gasos no convencionals, avaluant també la seva viabilitat econòmica i els seus costos respecte l’ús de tecnologies renovables. Informe que haurà de ser conegut i debatut al Parlament de Catalunya.

Se segueix insistint en els combustibles fòssils, quan el que cal ja en ple segle XXI, es dissenyar a Catalunya una estratègica energètica potent basada en mes eficiència i renovables.

 

dilluns, de desembre 03, 2012

Renovar el compromís


Vivim en una època de capitalisme globalitzat, vinculat molt més a l’especulació que a l’activitat productiva. Una manca de regulació mundial del seu funcionament ens ha portat, en gran mesura, a aquesta situació de greu crisi econòmica que pateixen milers de persones i empreses.

Una manca de resposta ràpida de les esquerres i dels socialistes en particular a aquesta situació en especial quan estàvem en els governs, ha provocat cansament en part dels ciutadans que ens confiaven el seu vot, orfe de respostes polítiques pròpies davant de la globalització que ha generat una crisi de confiança.

La lluita contra la crisi és també recuperar els valors de la igualtat, de la política com a eina de progrés i per la dignitat de les persones, de que les coses s’han de fer diferent.

La renovació del projecte socialista passa, en primer lloc, per tornar a defensar el que som com a progressistes, assumir de manera plena la defensa de l’estat del benestar com a gran mecanisme d’anivellament, de justícia social i d’igualtat d’oportunitats, tot fent compatible la necessària iniciativa privada amb les garanties i la protecció social perquè el progrés no només està associat a l’increment de riquesa i béns materials, sinó també a la millora de la qualitat i l’accés als serveis públics.

En defensa de la justícia social, cal revisar plantejaments econòmics i fiscals per ajudar a promoure un progrés econòmic sostenible, una economia diversificada i la creació de llocs de treball, la qualitat ambiental i el desenvolupament de polítiques de benestar que assegurin la cohesió, i redueixin les desigualtats socials i culturals.

Des de la radicalitat democràtica cal esmerçar-se a fer polítiques transparents i més participatives implicant els sectors més dinàmics, innovadors i, alhora, compromesos amb la societat.

En aquests moments d’incerteses, cal deixar clar que Catalunya és una nació. Cal defensar la llengua i cultura catalanes com a nucli fonamental del país. Avui estem a l’oposició però la nostra voluntat és governar Catalunya per transformar-la en una societat molt més justa i igualitària. Tenim també la voluntat i la vocació de participar en un projecte federal per a Europa i per a Espanya. L’alternativa federalista és l’única capaç d’articular de manera justa per a tothom la nació de nacions que és Espanya. El poble de Catalunya ha de poder formar part d’Espanya sense renunciar a la seva identitat.
 
article publicat al Granollers informa.