Per a l’explotació de determinats gasos no convencionals que
es troben dipositats en formacions geològiques de baixa permeabilitat, en els
darrers temps s’ha vingut desenvolupant un sistema que permet l’aprofitament
d’aquests jaciments i que s’ha denominat fractura hidràulica o fracking en anglès. Procediment que
consisteix en la injecció d’aigua, sorres i productes químics a altes pressions
per fracturar les roques en les quals es puguin trobar gas o petroli.
El sistema de fractura hidràulica es basa en provocar una
ruptura dels nivells rocosos a fi d’aconseguir l’esmentada permeabilitat.
Consisteix en realitzar perforacions horitzontals en diversos subnivells de
cada formació geològica i mitjançant voladures aconseguir la fracturació en
profunditat, per, a continuació, introduir un fluid a alta pressió que es
composa com s’ha dit d’aigua, sorra i additius químics. Aquest fluid arrossega
el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a retorn.
Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés,
tractant-se d’una quantitat molt variable en funció de les condicions
d’explotació en què es trobi la roca (entre un 15% i un 80%).
Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres
substàncies cancerígenes o mutàgenes. Tot això genera una alta contaminació en
els nivells freàtics més profunds amb la possibilitat de propagar-se amb el
temps fins a nivells més superficials. A més aquestes explotacions han de
contemplar des del punt de vista ambiental altres impactes com són els
possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani.
El Parlament Europeu ha realitzat un estudi sobre l’impacte
d’aquesta tècnica evidenciant la manca de normativa que reguli aquesta
activitat. Avui a la Unió Europea s’està qüestionant la conveniència d’aquestes
tècniques. Països com França, Regne Unit o Alemanya ja es qüestionen la
legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb l’objectiu d’allargar la vida
dels recursos gasístics, posen en perill el subministrament d’un altre recurs
indispensable com l’aigua potable.
A França el Parlament ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs
mitjançant la fractura hidràulica i fins i tot ha revocat autoritzacions.
Alemanya i Regne Unit estan considerant la prohibició i fins i tot als Estats
Units s’estan imposant moratòries amb l’objecte d’estudiar millor els seus
efectes.
Aquesta problemàtica també afecta a Catalunya. Som
coneixedors de la petició de permisos d’exploració en diverses àrees on
existeixen rastres d’hidrocarburs. Aquests permisos poden afectar les comarques d'Osona, el Bages, el
Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès.
Tenim davant nostre una nova amenaça per a la salut, el clima
i el medi ambient, el Govern de la Generalitat de Catalunya hauria de suspendre de
manera immediata les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant en el
territori de Catalunya per a l’ús de la tècnica d’explotació minera de
fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de determinats gasos no
convencionals, en virtut d’autoritzacions concedides fins a la data, i no
concedir-ne cap de nova a tot el territori de Catalunya.
I Constituir un grup d’experts amb l’encàrrec d’elaborar un
informe en què s’avaluïn tots els riscos ambientals lligats a les tècniques de
fracturació hidràulica o d’altres similars destinades a l’explotació de gasos
no convencionals, avaluant també la seva viabilitat econòmica i els seus costos
respecte l’ús de tecnologies renovables. Informe que haurà de ser conegut i
debatut al Parlament de Catalunya.
Se segueix insistint en els combustibles fòssils, quan el que
cal ja en ple segle XXI, es dissenyar a Catalunya una estratègica energètica potent
basada en mes eficiència i renovables.