Avui és reunirà per segona vegada la taula nacional per la sequera, les pluges d’aquests darrers dies, ha ocasionat que algunes veus que han tornar a qüestionar la necessitat de la interconnexió de xarxes d’aigua en alta.
Alguns apunts sobre la conveniència de fer-la, com a mesura de prudència i prevenció en un país que massa temps ha estat sense les infraestructures necessàries i sense les xarxes de seguretat, que una societat moderna ha de tenir.
En data d’ahir 26 de maig, l’estat dels embassaments de Conques Internes era el 39%, exactament, 17 punts menys que l’any anterior quan estaven a 56% i es va aprovar el decret de sequera en previsió d’un mal any hidrològic com ha passat efectivament. També es troben uns 200 Hm3 per sota de la mitjana dels darrers 5 i 10 anys.
La previsió de l’ACA, del dia 19 de maig, comptant amb el conjunt de mides d’emergència ( vaixells, regenerades, increment de pous i CONEXIÓ CAT - ATLL ) retardava l’entrada en situació d’emergència fins a l’abril del 2009, moment en que s’espera tenir en marxa una primera línia de producció de la dessaladora de Barcelona.
Ara bé, cal tenir present la disponibilitat que puguin donar aquestes obres d’emergència i altres demandes externes.
És important de dir que, respecte a les aigües subterrànies, es compta pel que fa a l’àmbit ATLL d’una utilització habitual d’uns 2,7 Hm3 al mes. Les obres d’emergència de recuperació de pous, hi afegeixen uns 0,9 m3/s més. Disposaríem de 5 Hm3 al mes però s’està produint una sobreexplotació de l’aqüífer. L’exemple més clar de sobreexplotació, el tenim a la conca del Besos on l’aigua extreta de l’aqüífer a les instal·lacions de TMB a Baró de Viver, ha baixat en un any de 22 a 5 L/s.
Els embassaments que alimenten la conca del Ter – Llobregat, van disminuir en 160 Hm3 d’aigua entre el 29 de juliol del 2007 i el 30 de març del 2008., 8 mesos. Per tant, si no hi haguessin les mesures d’emergència, i si l’any fos meteorològicament igual de dolent, a principis de febrer arribaríem amb els embassaments amb 90 Hm3, el límit de la seva potabilització.
També hi ha altres factors a tenir presents, per exemple la determinació del volum del reg d’emergència per al Baix Ter, que pot variar, entre el marcat pel decret en 19 Hm3 i la petició dels regants de 46 Hm3, xifra que té el seu efecte sobre les previsions realitzades, 1 Hm3 correspon a un dia de demanda dels 5 milions d’habitants.
La interconnexió CAT – ATLL és un instrument necessari, per alimentar Tarragona amb aigua de la futura dessaladora de Cunit i formar part per tant, junt amb la interconnexió en curs, ATLL – dessaladora Tordera, d’un conjunt d’infraestructures que poden permetre millorar l’equilibri global dels recursos hidràulics a tot el litoral de Catalunya.
La interconnexió és també una infraestructura de garantia de subministrament, que ara disposa d’acord entre els governs i té un finançament decidit, i que a més té marcades per Decret Llei unes condicions d’ús, que com se sap, només permetran l’aportació d’aigua cap a la Regió metropolitana, en cas d’emergència per manca de recurs.
Alguns apunts sobre la conveniència de fer-la, com a mesura de prudència i prevenció en un país que massa temps ha estat sense les infraestructures necessàries i sense les xarxes de seguretat, que una societat moderna ha de tenir.
En data d’ahir 26 de maig, l’estat dels embassaments de Conques Internes era el 39%, exactament, 17 punts menys que l’any anterior quan estaven a 56% i es va aprovar el decret de sequera en previsió d’un mal any hidrològic com ha passat efectivament. També es troben uns 200 Hm3 per sota de la mitjana dels darrers 5 i 10 anys.
La previsió de l’ACA, del dia 19 de maig, comptant amb el conjunt de mides d’emergència ( vaixells, regenerades, increment de pous i CONEXIÓ CAT - ATLL ) retardava l’entrada en situació d’emergència fins a l’abril del 2009, moment en que s’espera tenir en marxa una primera línia de producció de la dessaladora de Barcelona.
Ara bé, cal tenir present la disponibilitat que puguin donar aquestes obres d’emergència i altres demandes externes.
És important de dir que, respecte a les aigües subterrànies, es compta pel que fa a l’àmbit ATLL d’una utilització habitual d’uns 2,7 Hm3 al mes. Les obres d’emergència de recuperació de pous, hi afegeixen uns 0,9 m3/s més. Disposaríem de 5 Hm3 al mes però s’està produint una sobreexplotació de l’aqüífer. L’exemple més clar de sobreexplotació, el tenim a la conca del Besos on l’aigua extreta de l’aqüífer a les instal·lacions de TMB a Baró de Viver, ha baixat en un any de 22 a 5 L/s.
Els embassaments que alimenten la conca del Ter – Llobregat, van disminuir en 160 Hm3 d’aigua entre el 29 de juliol del 2007 i el 30 de març del 2008., 8 mesos. Per tant, si no hi haguessin les mesures d’emergència, i si l’any fos meteorològicament igual de dolent, a principis de febrer arribaríem amb els embassaments amb 90 Hm3, el límit de la seva potabilització.
També hi ha altres factors a tenir presents, per exemple la determinació del volum del reg d’emergència per al Baix Ter, que pot variar, entre el marcat pel decret en 19 Hm3 i la petició dels regants de 46 Hm3, xifra que té el seu efecte sobre les previsions realitzades, 1 Hm3 correspon a un dia de demanda dels 5 milions d’habitants.
La interconnexió CAT – ATLL és un instrument necessari, per alimentar Tarragona amb aigua de la futura dessaladora de Cunit i formar part per tant, junt amb la interconnexió en curs, ATLL – dessaladora Tordera, d’un conjunt d’infraestructures que poden permetre millorar l’equilibri global dels recursos hidràulics a tot el litoral de Catalunya.
La interconnexió és també una infraestructura de garantia de subministrament, que ara disposa d’acord entre els governs i té un finançament decidit, i que a més té marcades per Decret Llei unes condicions d’ús, que com se sap, només permetran l’aportació d’aigua cap a la Regió metropolitana, en cas d’emergència per manca de recurs.