divendres, d’abril 26, 2013

Mesures per gravar pisos buits.


El Grup Parlamentari del PSC, després de la interpel·lació que li hem fet al conseller del Govern de Catalunya sr Santi Vila, hem entrat aquesta proposta de MOCIÓ, perquè sigui debatuda el proper Ple del Parlament del dia 8 i 9 de Maig:
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
1.      Reclamar al Govern de l’Estat  l’establiment de mesures legislatives destinades a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i famílies vinculat a l’habitatge habitual, amb la inclusió expressa de la possibilitat de la dació en pagament del deute hipotecari, simplificant els procediments concursals i incidint en la regulació del mercat hipotecari per a garantir a les persones afectades tant el manteniment de condicions d’inclusió social com l’accés a noves oportunitats de recuperació econòmica.
2.      Constituir una comissió de sobreendeutament que atengui a les persones desnonades a Catalunya i que tingui caràcter transversal en la seva representació: organitzacions de consumidors i usuaris, plataforma d’afectats per la hipoteca, entitats financeres, i interdepartamental pel què fa al Govern, i que comenci a treballar en la millora de la situació de les persones i les famílies, formulant també propostes de modificacions legislatives en l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya.
3.      Aprovar la normativa que fomenti el lloguer, particularment dels habitatges buits titularitat de les entitats bancàries, creditícies i financeres i de les societats immobiliàries que en depenguin i de promotores immobiliàries, establint les mesures de gravamen fiscals adients, per a evitar la desocupació permanent dels habitatges.
4.         Impulsar les actuacions previstes a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, per a evitar la desocupació permanent dels habitatges, i aprovar la normativa corresponent per tal que un cop posades a disposició dels propietaris totes les mesures de foment establertes, declari l'incompliment de la funció social de la propietat i acordi el lloguer forçós de l'habitatge en els casos que així resulti.
5.      Incloure en el Projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat per l’any 2013 una nova convocatòria d’ajuts al lloguer i d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges.

dijous, d’abril 25, 2013

La gestió de l’aigua un servei públic.


La privatització de la gestió d’Aigües Ter Llobregat, empresa pública que feia el proveïment en alta de l’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona, més de 4.5 milions de persones i la majoria de les empreses del país, ha estat un nyap que passarà a l’historia dels despropòsits polítics, administratius i del dret. S’han comés errors i el que malament comença  sòl acabar pitjor, generant a més una inseguretat jurídica que no hauria de ser una de les senyes d’identitat de la Generalitat de Catalunya.

Errors polítics perquè per molt que la Generalitat tingui greus problemes de tresoreria, deixar en mans privades el proveïment i la distribució en alta de l’aigua que consumeix més de la meitat de la població de Catalunya és renunciar a una de les estructures estratègiques del país. Administratius perquè s’ha actuat amb precipitació, sense la transparència exigible ni fiscalització parlamentaria en ple procés electoral, intentant amagar o no facilitant la documentació, declarant que n’hi havia de confidencial i fent-ho signar al propi conseller Recoder –única vegada que surt la seva signatura en tot el voluminós expedient-. I pel que sembla, també errors jurídics, com es demostra en les resolucions del propi Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya i del Tribunal Superior de Justícia.

El servei d’abastament d’aigua en alta, no s’hauria hagut de privatitzar mai. Hi ha serveis públics essencials - i aquest n’és un - que no poden ser gestionats des de la lògica exclusiva del mercat que persegueix únicament el benefici econòmic. L’aigua és un bé escàs com molt bé sabem a Catalunya que cíclicament patim sequeres. És un bé imprescindible, el primer per a la Humanitat. I ja fa tres anys l’Assemblea General de l’ONU reconegué com un dret humà més el de l’aigua potable. En conseqüència, com a tal dret ha de ser satisfet per a l’administració pública que és l’única garant de drets.

El gran argument del conseller Mas Collell per a la privatització de la gestió – “ externalització “ en llenguatge del Govern – és la delicada situació de les finances públiques de la Generalitat i la necessitat de reduir dèficit, situacions reals però que no li va impedir eliminar l’Impost de Successions a les persones més benestants l’any 2011 que hagués significat pel cap baix els mateixos recursos que busca amb aquesta privatització.

No discutim tampoc la necessitat d’equilibrar el compte d’explotació d’ATLL ni de reduir l’endeutament de l’ACA. Els actuals responsables de l’administració coneixen la predisposició i les propostes del PSC en aquesta matèria amb la condició que no es tirés endavant la privatització d’ATLL. Cap d’elles ha estat tinguda en compte tot i que amb les nostres propostes l’aigua sortia més barata per als consumidors que la solució adoptada pel Govern.

A la compareixença dels consellers Mas Colell i Vila ens van fer una velada acusació en el sentit que semblava que defensàvem a un dels dos concursants. De moment, qui ha afavorit a un dels dos, amb justícia o sense i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Organisme Autònom de Recursos Contractuals i nosaltres creiem que sense, és el Govern que ara es troba en un carreró sense sortida.

Des del PSC i aprofitant l’actual situació jurídica, creiem que el Govern és a temps de fer marxa enrere. Ho diem sincerament, volem que el servei de proveïment d’aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona torni a la titularitat pública. Perquè cal defensar en primer lloc els interessos dels ciutadans que assisteixen a l’espectacle com a convidats de pedra sense sentir que mai el Govern parla d’ells i elles però que intueixen que seran els grans perjudicats. Pel seu bé, cal que el Govern rectifiqui i recuperi la gestió de l’aigua que no ha de ser de ningú en particular sinó de tothom.

dimarts, d’abril 09, 2013

Per a una escola de qualitat. No al tancament d’aules


La Llei d’educació de Catalunya regula de forma clara, els drets i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa: professors/es, alumnes, pares i mares, l’administració de la Generalitat, l’administració local i també els titulars dels centres privats. 

Avui toca parlar de la qualitat de l’educació i l’equitat, tant en el seu accés com en les oportunitats que s’ha de brindar per igual a tothom, com un dels fonaments del nostre estat del benestar.  L’escola catalana és l’essència del nostre sistema educatiu.
En dos anys de govern de CiU s’han dedicat, però, a desmuntar i desfer: d’una banda, tots els avenços aconseguits en etapes anteriors, han aplicat retallades i han desinvertit en educació:  menys beques i ajuts per a les famílies, menys professorat, supressió de la sisena hora a l’escola pública, fre a les infraestructures, fre a la introducció de noves tecnologies a l’aula, reduint les aportacions del Govern als ensenyaments en l’escola bressol, les escoles de música i d’adults. 

El passat 19 de febrer la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va anunciar el tancament de diverses escoles públiques a Catalunya i de més d’una seixantena de línies de P3 i ESO també a l’escola pública i que pot afectar a diversos centres educatius del Vallès Oriental i de Granollers.
 
Les coses no es poden imposar i ja està, cal planificar l’oferta educativa escolar dialogant amb la comunitat educativa i amb l’ajuntament. El mapa de l'oferta escolar s’hauria d’establir després d’una anàlisi demogràfica fonamentada en tres anys i no per a l’immediat curs següent. 

Mantenir les escoles i les places d'oferta pública i prioritzar el pagament de partides que afecten als més vulnerables, com són les beques menjador, seran objectius pels que treballarem des de l’ajuntament.
 
Publicat al Granollers informa.