El dret a la dignitat.

Avui, que tant parlem del dret a decidir –tot i que no es tracta de contraposar res-, alguns també opinem que cal tornar a posar en el primer pla del debat polític el dret a la dignitat de les persones; precisament, per exercir els drets de ciutadania des d’una convicció de republicanisme de fons.

La dignitat té a veure en una distribució equilibrada dels recursos. La crisi ha aflorat molts problemes estructurals de les economies, però també debats històrics sobre models de com afrontar l’organització de la nostra societat.

Treballar per fer una societat amb més igualtats, és treballar per fer-la més justa i eficient. Es la fita de sempre, que per a molts passa, per disminuir les diferencies entre les persones, el dilema entre les polítiques conservadores i els objectius dels moviments socialdemòcrates i d’esquerres, els defensors de l’individualisme com a sortida davant dels que afirmem que calen instruments públics sòlids i poderosos.

Alguns opinaran, de fet ens ho trobem entre articulistes a molts mitjans de comunicació –també als públics- que aquest és un debat antic i superat. Des de la meva perspectiva, res més lluny de la realitat, el miratge dels creixements especulatius dels darrers anys ens ha portat a una crua realitat a nivell mundial, però també a Espanya i a Catalunya. Un augment imparable de les desigualtats econòmiques i socials, ho afirmen les dades, els anàlisis i la realitat diària. L’escletxa entre les persones riques i pobres creix.

Una minoria benestant a la que res sembla afectar, de fet tot al contrari, han acumulat més riquesa tot i la crisi econòmica, i unes classes treballadores i mitjanes cada cop més empobrides com a conseqüència de l’atur, de la por a perdre la feina i d’una devaluació de les rendes de treball (salaris) que han caigut a nivells de fa 10 anys i dels serveis públics essencials sanitat, educació, pensions i serveis socials que no fan més que accentuar la fractura social.

Un 21,9% de la població de Catalunya, es troba avui situada en els llindars de la pobresa o la pobresa en termes reals. En aquest sentit cada any que passa estem més lluny d’Europa, de fet fins l’any 2009 els nostres nivells de desigualtat eren inferiors a la de la resta de l’Estat i als del conjunt d’Europa, és a partir  de 2011 segons l’índex de Gini que s’observa un creixement de la desigualtat en la distribució de la renda a un ritme més gran a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol i del conjunt d’Europa.

Les conseqüències a futur des del punt de vista social, institucional i econòmic són preocupants si no posem tots els focus d’atenció, de preocupació i de debat sobre els models de creixement econòmic, de redistribució i de manteniment dels serveis públics. El desencant polític i social, el creixement dels populismes i de la xenofòbia i de moviments nacionalistes excloents són una part dels problemes que tenim avui al davant però que no resolen la qüestió de fons és a dir les desigualtats.

La seguretat i l’estabilitat de les societats també te a veure amb la inclusió i la cohesió social.

I avui estem assistint amb l’excusa de la crisi i de l’austeritat a una desconstrucció per part dels governs de dretes a Europa, a Espanya i a Catalunya, -al nostre país amb la complicitat inexplicable d’ERC-, dels serveis públics i de les polítiques socials, i a una transferència de recursos econòmics al sector privat –l’exemple més clar el trobem en l’àmbit sanitari a Catalunya-.

A un canvi de model de relacions laborals i de pensions que a Espanya PP i CiU han donat rang de naturalesa.

Tot és evitable, els objectius de la socialdemocràcia continuen situats en el treball digne, en la intervenció des de la política en l’economia per modificar les injustícies i els desequilibris de l’economia de mercat, per posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés. L’accés al treball, a l'habitatge, a l'educació, a la sanitat, la seguretat, els serveis socials, l’aigua o l’energia són indestriables del pensament de moltíssima gent compromesa social i políticament.

En posar en valor els serveis públics, la reforma i el manteniment de l’Estat del Benestar com a eina eficaç pel dret a la dignitat i les oportunitats a què tenim dret totes les persones, rau també el nostre compromís polític.

Article publicat a El 9 Nou.