Per a quan gravar els pisos buits ?

El Govern de la Generalitat de Catalunya, i la majoria parlamentària que el sustenta, CiU i ERC, segueixen donant voltes a la normativa que hauria penalitzar les entitats financeres que tenen pisos buits.

El 22 d’abril de 2013, el conseller Santi Vila anuncià que el Govern crearia un impost per gravar pisos buits de la banca i promotors. Ens deia que el Govern ho incorporaria a la llei d’acompanyament dels pressupostos de 2013; com tots sabem no hi va haver pressupostos, però ha passat el debat i l’aprovació de la llei de 2014, i aquesta normativa tampoc hi era.

Lents, massa lents. Són moments excepcionals, i com a tals s’han de trobar solucions efectives. Cal actuar de forma contundent per evitar que totes les conseqüències de la crisi les acabin assumint les famílies.

Les entitats financeres, que són una part responsable d’aquesta crisi, han rebut ajudes milionàries de recursos públics per sanejar-se, però el resultat ha estat milers de famílies desnonades, milers de famílies sobreendeutades -per cert, vergonyós que el PP hagi impedit en el Congrés dels Diputats la tramitació d’una Llei aprovada pel Parlament de Catalunya que apuntava solucions a aquest problema.

Molts Ajuntaments han pres la davantera al Govern, i en aplicació de la Llei de l’habitatge de 2007, han començat a obrir expedients per sancionar les entitats financeres propietàries de pisos buits.

Per a nosaltres els socialistes, en línia amb el que proposen entitats socials i sindicats, l’objectiu ha de ser generar un fons social d’habitatges públics i de lloguer social a partir dels habitatges desocupats amb un lloguer que no superi el 30% dels ingressos familiars.

A més, s’ha de recuperar el lloguer forçós que ja estava previst a  la llei de l’habitatge de Catalunya de l’any 2007 i derogat per l’actual govern de CiU.

S’ha de prioritzar l’ús social dels habitatges davant de l’ús econòmic i intervenir si fa falta en els preus màxims dels preus de lloguer, com ja fan altres països europeus, per exemple Alemanya.

Creiem que una llei en aquest sentit, que gravi els pisos buits de les entitats financeres i sectors associats, és una necessitat, atès que amb la crisi a Catalunya, l’escletxa social i les desigualtats socials també han augmentat.

Aquesta llei hauria de donar resposta també a la demanda alarmant de famílies que han estat i són desnonades o que tenen dificultats insalvables per poder accedir a un habitatge, si tenim en compte a més que només un 1% dels habitatges de Catalunya es destinen al parc públic d’habitatge social front al 18% de mitjana a Europa.

En definitiva, el Govern i la majoria parlamentària que li dóna suport hauria d’aprovar més aviat que tard aquest impost i portar la llei al Parlament pel seu debat i aprovació.