La privatització de les depuradores, un nou embolic.

El conseller Mas Colell ens ha sorprès en la explicació del pressupost de la Generalitat de Catalunya pel proper exercici, - recolzats per CiU i per ERC-,  amb una previsió d’ingressos atípics no-recurrents de 2.318 milions d’euros, equivalents a més del 10% dels ingressos no financers de la Generalitat, o el que és el mateix un 1 per cent del PIB. Aquests fons han de provenir de noves concessions i vendes d’actius.

Mas Colell preveu que d’aquests uns 1.400 milions provinguin de la privatització de les 487 EDAR en servei l’any 2014, malgrat que en seu parlamentaria s’ha negat repetidament a contestar com ho pensa fer.

Estem a la porta d’un nou embolic  en la gestió en alta del cicle de l’aigua, que va començar amb l’abastament i la privatització de la gestió durant 50 anys de ATLL per l’empresa Acciona, i que ara vol continuar amb la depuració de l’aigua i que pot acabar sent un garbuix legal encara més gran atès l’entramat de titularitats, gestions i interessos municipals en base a que la Llei de Bases de Règim local atribueix aquesta competència als ens locals. De fet els qui acabant tenint problemes legals pel sanejament són els alcaldes i les alcaldesses i no els consellers del Govern.

Un moviment com el que vol provocar el conseller Mas Colell i el fins avui soci de govern ERC, acabarà repercutint en el que paga el ciutadà pel cost de l’aigua com ja va succeir amb la privatització d’ATLL que ha significat una pujada mitjana de més d’un 40 per cent.

De fet les despeses d’explotació del conjunt dels sistemes de sanejament de Catalunya va ser l’any 2010 de 196M€ amb 389 depuradores en servei, la previsió per l’any 2014 és de 176M€ amb 487 depuradores en servei. Menys recursos per més depuradores fa pensar que aquest infra-finançament dels costos de sanejament es vulgui mantenir per donar recorregut a un increment del cànon de l’aigua que seria necessari per retribuir la concessió o altre forma de privatització de les depuradores.

Finalment aquesta disminució dels recursos destinats al sanejament acabarà passant factura a la qualitat de les masses d’aigua del nostre país.

Reduir el pes del sector públic en l’abastament i el sanejament de l’aigua, és una prova més de la demolició gradual de l’estat del benestar que en masses alegries estant fent els grups parlamentaris que donen suport al Govern.