dissabte, de desembre 21, 2013

El Nyap elèctric.

Aquesta setmana el mateix dia que es coneixia la subhasta trimestral en què es fixen els costos energètics que pot encarir el rebut de la llum el proper mes, entre un 11% i un 12%, en el que sembla un acord entre les grans companyies energètiques que operen al país i que ens situa entre els països de l’UE a on l’energia elèctrica és més cara, en el Congrés dels Diputats PP, CiU i el PNV aprovaven la reforma del sector elèctric que no aborda realment els problemes energètics a llarg termini des del punt de vista de la viabilitat econòmica, la garantia de subministrament  i la sostenibilitat ambiental. Més aviat sembla una llei per a satisfer els interessos immediats d’aquestes grans companyies i dels beneficis dels seus consells d’administració i dels seus accionistes.
Aquesta llei consolida a més la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables, la retroactivitat que s’ha instaurat  - i que atenció podria acabar arrossegant-se cap altres sectors -  suposarà una disminució de una part molt important del teixit productiu que s’havia creat al voltant de les energies renovables i la ruïna per a moltes inversions familiars que produïen energia solar fotovoltaica.
Una reforma que no creu que en el mix energètic les renovables són la nostra reserva i el futur d’un país altament dependent dels fòssils, que no aposta clarament per l’eficiència i la gestió de la demanda, que introdueix traves inadmissibles al desenvolupament de la generació distribuïda i a l’autoconsum, i que no aborda la reforma del mercat elèctric.
L’economia i el desenvolupament industrial i dels altres sectors econòmics del país, necessiten un cost energètic transparent, segur i competitiu, justament el que no tenim ara.
Analitzant el que ha passat, no només aquesta setmana, cal promoure una auditoria reguladora dels costos del sector elèctric des del moment , en que es va iniciar tot el procés de privatització allà als anys 1997 fins avui, que hauria de servir de base per una reforma en profunditat del model energètic que sigui més eficient, més competitiu, més sostenible, més distribuït, també més just, transparent.
Caldria derogar les normes actuals de regulació del sector, que no aporten transparència i que des del punt de vista de la retribució no fixen el preu real de la generació, la distribució i el seu trasllat al usuari, encarin inexplicablement el preu de la llum. No es creïble que siguem el tercer país de la zona euro amb un preu més car.
Tampoc es creïble que alguns s’entestin a culpabilitzar a les energies renovables, no serà que hi ha una sobreretribució per a algunes tecnologies d’electricitat què res tenen a veure amb aquelles i molt per damunt dels costos que tenen. M’estic referint a les nuclears i a les hidroelèctriques.
Amb la subhasta d’aquesta setmana podem concloure que tenim un sistema ineficient, viciat. L’aprovació de la llei de reforma no soluciona res al contrari, per cert CiU també hauria de clarificar perquè hi va donar suport.
El sector energètic es un sector estratègic en el sistema productiu del país, i en els sectors estratègics la improvisació a la llarga es un mal negoci. Els acords s’han de recolzar en amplis  diàlegs socials i polítics que permetin definir un nou model i un nou mecanisme de mercat.
 

Cap comentari:

Publica un comentari