dilluns, de desembre 19, 2005

La feina ben feta té futur

(Article publicat a El 9 Nou el 19/12/05)

Aquests dies es compleixen dos anys dels acords del Tinell, que van suposar el relleu a la Generalitat i va permetre que un projecte catalanista i d’esquerres assumís, per fi, el govern de Catalunya. Durant aquests dos anys hi ha hagut una mica de tot, però principalment hi ha hagut una feina ben feta, amb constància, amb tenacitat, i sense por d’afrontar canvis que han significat el trencament amb inèrcies de 23 anys. Aquestes inèrcies són les que han generat, en bona part, el soroll que hem hagut de suportar i que sovint ha silenciat l’acció de govern. Ara, però, la feina feta comença a sonar amb força, com un motor a ple rendiment.

Les actuacions dutes a terme aquests dos anys són ben abundants: s’ha aprovat el Pla de Sanitat, amb una inversió de 3.000 milions d´euros fins al 2012, s’han fet nous hospitals, escoles i CAPs, s’han contractat professors... Les prioritats d’aquest govern són clarament diferents: a nosaltres ens importen les persones. Totes les persones. La inversió en polítiques socials (centrades en les conselleries de Salut i Educació, i presents en la resta de conselleries) és la clau de volta d’aquest Govern, fins al punt que la meitat dels diners de la Generalitat es destinen a aquestes àrees l’any 2006.

Davant tots aquests avenços no s’hi val a fer discursos neoliberals promulgant les bondats de la llibertat de mercat, com fa Artur Mas: no és el moment, perquè els ciutadans ja no estan disposats a perdre els avenços que s’han fet en l’àmbit de les polítiques socials. Mas, defensa el “dret a escollir”, que diuen els convergents. És a dir, que davant reformes socials per a tothom, proposa potenciar col·legis privats, mútues que només poden pagar uns quants i serveis a la gent gran a preus gens assequibles. Un senyal inequívoc que segueix sense tenir la més mínima idea del que necessiten les persones que habiten i conviuen a Catalunya. Ho té difícil, si així vol ser president de la Generalitat a aquestes alçades.

Pasqual Maragall, president de la Generalitat, ha demostrat que la seva màxima “Mestres, Metges, Mossos” no només és una política realista i factible, sinó que a més era ja molt i molt necessària per a Catalunya. El canvi començava a córrer pressa, i per això els acords del Tinell entre PSC, ERC i ICV, que el van fer possible, són un pacte crucial per al present i per al futur immediat.

Gràcies al Tinell, Catalunya ha estat per primera governada per les esquerres en una coalició real, i per primera vegada en democràcia es va donar l’alternança en el poder, després de 23 llarguíssims anys. Per fer efectiva aquesta alternança ha estat necessari un canvi de mentalitat que en molts casos ha comportat trepitjar uns quants ulls de poll: alguns sectors, certament, ja estaven bé com estaven… Aquest també era un problema per a Catalunya, que l’actual govern està solucionant sense estridències però amb decisió. És cert que queda molta feina pendent: no es pot fer en 24 mesos tot el que no s’ha fet en 23 anys! Però el cas és que ens hem posat a caminar en aquesta direcció, i de moment anem a bon pas.

Cap comentari:

Publica un comentari