Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.
El NO als pressupostos de la Generalitat.
Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.
També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.
Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.
Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.
Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.
Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.
Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.
Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.
Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.
Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.
CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.
Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada