dilluns, de febrer 12, 2007

SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS HORA DE DECISIONS.

Article publicat al 9 Nou del dia 12 de Febrer de 2007

La nostra és una societat molt mediàtica. Això té els seus avantatges i els seus inconvenients. El debat sobre el canvi climàtic ha arribat amb una força indiscutible, i el tenim aquí per quedar-se.

De ben segur que en aquest debat no hi faltaran pinzellades catastrofistes. La inflació de debats i d’informació no és dolent en si mateix, si això ajuda a una presa de consciència. Les dades contrastades per la comunitat científica -el darrer informe del Grup Intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic de l’ONU és aclaparador- ens indiquen que s’estan produint canvis preocupants que afecten el planeta.

Cal plantejar-se d’una vegada que la natura i els recursos naturals no són infinits, que no són inesgotables. Els recursos energètics sobre els quals hem assentat els creixements econòmics, un estil de vida que cada cop tendeix a un consum no controlat, ja sabem avui que no són sostenibles. Entre d’altres raons, perquè les seves reserves disminueixen dia darrera dia.

Tres quartes parts dels recursos energètics que consumim són d’origen fòssil, creen contaminació, provoquen l’efecte hivernacle. Davant de la realitat exposada pels científics, i acceptada per la comunitat internacional, cal dissenyar i desplegar polítiques que ens portin a guanyar la batalla per fer front al deteriorament del planeta, perquè tenim un compromís amb les generacions que ens hauran de substituir. Hem d’entendre que el planeta no és nostre, i si és d’alguns, ho és més de les generacions futures.
Polítiques que hauran de passar, no tan sols en la modificació de la política energètica, que ha de passar per la inversió en solucions alternatives i renovables, sinó en la variació dels estils de vida. Les accions dels governs seran importants, en la mateixa mesura que serà necessària una acció del conjunt de la societat i de la suma dels compromisos individuals.

El debat ambiental, cada cop més, té un caràcter transversal, que recorre les societats, els seus grups socials, les seves organitzacions polítiques i els propis governs. Cal començar a definir polítiques que centrin els seus objectius en la gestió dels límits dels creixements, que no enfonsin l’economia i que ofereixin als ciutadans opcions que, tot i satisfent les seves necessitats, no degradin el medi ambient.

El desafiament que tenim al davant és innegable. Cal preservar el capital natural i recuperar el destruït. Les senyals d’alerta de què la salut del planeta no és la millor, són aquí. Els científics ens diuen que un canvi climàtic provocat per l’activitat humana pot ser un perill clar per la civilització i per al propi planeta. És hora d’actuar i no girar-nos l’esquena a nosaltres mateixos.

En un món global, calen sens dubte accions a escala planetària. Tanmateix, això no pot ser la coartada perquè als nostres nivells de decisió i acció no prenem mesures individuals i públiques.

Individualment, començar a canviar el nostre model de consum ajudarà a modificar tendències. Ara bé, són els governs els que han d’impulsar i fixar polítiques i objectius, establint mecanismes que obliguin a reduir de manera clara amb índexs mesurables les emissions de CO2 i altres gasos contaminants. Són els governs els que s’han de creure els seus propis plans energètics implantant els grans potencials d’energies renovables que tenim.

Avui, a Catalunya tenim un govern d’esquerres, que en el seu marc d’actuació posa en primer plànol les polítiques sensates de sostenibilitat, des de l’impuls d’un model territorial no consumidor de sol, de més compacitat i garant d’espais lliures, un aprofitament dels recursos hídrics més eficient, l’impuls d’una mobilitat que prima el transport públic, i sobretot d’un pla de l’energia 2006-2015 del qual no es pot demorar el seu desplegament si volem arribar amb els deures fets i complint els terminis i objectius fixats pel la UE.

Cap comentari:

Publica un comentari