divendres, de març 31, 2006

Visca l'Estatut




Article publicat a El 9 Nou.

Ahir, 30 de març, el Congrés dels Diputats va aprovar el nou Estatut de Catalunya, que ara passarà el tràmit del Senat i després haurà de ser aprovat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un referèndum.
Els socialistes ens havíem compromès a elaborar un nou Estatut. Aquest era un compromís que venia de lluny. Joaquim Nadal, l’any 1995, quan era el candidat a la presidència de la Generalitat, ja va formular la proposta i Pasqual Maragall ho va proposar l’any 1999. CiU i el president Jordi Pujol van preferir pactar l’estabilitat parlamentària amb el PP i no va ser possible avançar en aquesta línia.
Els socialistes pensem que calia donar resposta als nous problemes i les noves sensibilitats ciutadanes, augmentant l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions, el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les competències de la Generalitat i un millor finançament que fos més just.
Això ha estat possible perquè després de l’aprovació al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 de la proposta de reforma, la negociació del gruix de les forces polítiques catalanes que van donar suport a la reforma, amb el grup socialista al Congrés de Diputats, ha arribat a bon port. Els presidents Zapatero i Maragall, el PSC, CiU, IC ho han fet possible, malgrat la forta oposició del PP i dels sectors que li donen suport.
El nou Estatut reconeix la realitat nacional de Catalunya. En el preàmbul ens defineix com a nació, reconeix els seus drets històrics, dels quals deriven el dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu. Pel que fa als drets lingüístics, estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, però també el deure de conèixer tant el castellà com el català.
El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania. Incorpora noves competències i millora les que ja tenim en aquells àmbits que més preocupen els ciutadans, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers; podrem decidir sobre els trens de rodalia, les beques de l’ensenyament obligatori, sobre la gestió i el reconeixement de les pensions no contributives, la Generalitat participarà en la decisió de l’Estat sobre inversions en grans infraestructures, millorarà la justícia apropant-la als ciutadans, el Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya. Aquest Estatut es compromet amb la gent de Catalunya, recollint tot un seguit de drets civils i drets socials.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aportarà els recursos necessaris perquè el Govern de Catalunya pugui treballar d’una manera més decidida per una societat més pròspera i cohesionada. Els recursos econòmics són necessaris per tenir una millor educació, una millor sanitat, més infraestructures, per fer unes polítiques socials potents, per apostar per la formació i les noves tecnologies, per als estímuls que necessita l’economia catalana, que vol seguir sent motor d’Espanya. Els trets més destacats del nou sistema són la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, que gestionarà, recaptarà i liquidarà els tributs propis i els estatals cedits totalment a la Generalitat, la creació d’un consorci entre aquesta Agència i la de l’Estat que de facto es pot acabar convertint en l’administració tributària de Catalunya, l’increment de la cistella d’impostos amb el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos especials, fet que permet una millora dels recursos i de la autonomia financera de Catalunya, equiparació dels recursos per habitant en matèria d’educació, sanitat i serveis socials dels quals han de disposar totes les comunitats autònomes, fort augment de les inversions de l’Estat en matèria d’infraestructures, amb el compromís que durant set anys s’equiparin a la participació relativa del PIB català al PIB espanyol.
Sens dubte, el nou Estatut permetrà construir una Catalunya de benestar, basada en la cohesió social, sostenible, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra llengua dins i fora de Catalunya.
Aquest nou Estatut no hauria estat possible sense el pacte del Tinell, que va donar pas a un Govern nou a Catalunya, presidit pel president Pasqual Maragall, i tampoc hauria estat possible si a Espanya el president no fos José Luis Rodriguez Zapatero, un president valent, de valors nous, que compleix els seus compromisos, que ha entès la convivència plurinacional com una fortalesa de l’Espanya que ha d’encarar el segle XXI deixant enrere les uniformitats i els fanatismes.

Cap comentari:

Publica un comentari