dimarts, de novembre 12, 2013

Apunts per una economia verda i més sostenible.


Aquest darrer cap de setmana el PSOE ha celebrat la seva conferència política, per tal d’actualitzar les seves propostes programàtiques, les i els socialistes catalans del PSC hem considerat que calia ésser actius en el debat, en l’impuls de noves idees i actituds i que no podíem restar expectants. S’han fet aportacions valuoses al debat en diverses qüestions que afecten al moll de l’os de les polítiques públiques, també preocupats per la sostenibilitat i les polítiques energètiques en tant que estratègiques i estructurants, perquè mentre creixen les desigualtats socials, es degrada el medi de forma irreversible i no es regenera el sistema productiu, els governs actuals de Catalunya i Espanya no afronten aquesta realitat d’Espanya.
El Govern d’Espanya no es planteja altra fórmula que repetir la que ens ha conduït cap al fracàs: el mateix model productiu i la defensa a ultrança del model vell d’Estat re-centralitzat mentre creixen les tensions socials i territorials. A Catalunya, mentrestant creix l’atur, la pobresa i les dependències d’un grapat de monopolis mentre es degraden els serveis públics que haurien de corregir les desigualtats socials.
A les darreres dècades s’ha alterat més que mai l’equilibri planetari. És la crisi ecològica que sobrepassa fronteres administratives, socials, generacionals, ètiques i polítiques. Els mercats no haurien de continuar cecs davant aquesta realitat perquè malgrat que no podem traduir el medi ambient, la vida o la salut en termes econòmics, ara ja se sap que la degradació del planeta fins i tot es pot expressar en costos.
Els socialistes no podem acceptar per més temps socialitzar els riscos i privatitzar els beneficis. La crisi ecològica, la financera, la climàtica, l’energètica són oportunitats per una nova política industrial, avui l’ecologia és una aliada i no competidora de l’economia i de l’èxit d’aquesta nova aliança dependrà la prosperitat, el progrés i la justícia social.
Pels qui provenim de tradició socialista suposa un imperatiu ètic fer compatible la preservació dels fràgils ecosistemes i dur la prosperitat a l’últim indret. Tenim capacitat tecnològica, recursos financers, i capacitat humana. Cal ambició i voluntat.
Parlar d’economia verda pel PSC ens porta centrar-nos en de tres elements essencial: el canvi climàtic i el seu impacte global, el procés de transició energètica per la transició ecològica i la fiscalitat ecològica.
Respecte al canvi climàtic i canvi global. Hem de dir que l'actual model productiu provoca un canvi global que va més enllà del canvi climàtic: desertització, perdua de diversitat, alteració dels ecosistemes. Els costos de tot plegat són pèrdues irreparables i posen en perill el planeta que habitem. Per això s'ha de readaptar l'esfera econòmica a la biosfera i als ecosistemes perquè és millor destinar recursos a reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle que a l'adaptabilitat al canvi climàtic.
Temes claus són l'agricultura, el cicle de l'aigua, els boscos i una ordenació del territori amb protecció d'infraestructures ambientals que són la base de la nostra economiaCal incorporar el concepte de la sostenibilitat als paràmetres que defineixen les estratègies econòmiques, socials i culturals. La lluita contra el canvi climàtic ofereix possibilitats econòmiques i de creació de llocs de treball i cal que es posin les bases per un nou creixement basat en la intel·ligència, la innovació, el coneixement, l’eficiència, la sostenibilitat i la solidaritat.
Un segon bloc important quan parlem d'economia verda és la transició energètica, motor del canvi de model productiu. Cal un compromís dels Governs que han de liderar i de tota la societat per abordar una reforma del mercat energètic que afavoreixi la transició de les velles energies cap a les netes i renovables que proporcioni seguretat jurídica i escenaris de com seguir incorporant innovació tecnològica.
Hem de valorar  l’aposta per a la fiscalitat ecològica i social, a més d’una font d’ingressos addicional, no té efectes negatius sobre el consum –com els impostos sobre el treball o directes - i estimula la innovació, l’eficiència i competitivitat de l’economia. Proposem desplaçar impostos sobre béns, cap a impostos sobre danys, consum d’energia i ús de recursos finits, i  un cost estable de preus de CO2 per atreure inversions.
Transformar la nostra economia vol dir apostar pels sectors innovadors amb valor afegit, però també apostar pels sectors madurs que no caducs. Efectivament, la indústria sobre tot la catalana és determinant i té un enorme potencial inversor, exportador i la creació de llocs de treball. Reforçar la base industrial ha de ser una de les nostres prioritats per tal que aquesta continuï, amb les degudes transformacions, essent motor de la nostra economia. 
El teixit empresarial ha esdevingut més fràgil i la nostra base industrial s’ha reduït. Els Governs de CiU i del PP no han endegat projectes tractors més enllà de presentacions d’inversions en el sector turísticimmobiliarirecreatiu i encara aquestes estan per veure. Defensem la cultura del treball des d’una reconversió ecològica de la societat industrial, en que l’ecologia esdevé el motor de la dinamització empresarial i de la innovació tecnològica.
Aigua, energia, residus, Catalunya Bio-regió, agroalimentació  i generació de coneixement.
Són tots ells sectors de futur que tenen en comú la possibilitat de jugar un paper rellevant ja ara i en el futur. La fugida de talent és un dels principals drames del nostre país en aquesta crisi que no ens podem permetre.
La generació i explotació de coneixement és un dels pocs camins possibles en totes les branques del teixit productiu i en particular de la nova indústria que propugnem que requereix un canvi radical en l’estalvi i eficiència pel que fa a aigua , residus i energia i una aposta decidida en l’agroalimentació i la biotecnologia i la biomedicina. Tot això amb uns veritables Plans de centres d’excel·lència i de formació professional concertats amb els agents econòmics i socials i crear ponts entre l’acadèmia, l’empresa, l’administració i la societat.
Pel que fa a l’abastiment i el sanejament d’aigua i la gestió de recursos hídrics, el PSC considera no es poden regir per les normes del mercat.

 

Cap comentari:

Publica un comentari