dilluns, de juliol 31, 2006

ARA ÉS L’HORA DELS CATALANS


Article publicat a la revista del Vallès 28/07/2006

Amb aquest missatge es presentava José Montilla com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, a les eleccions que es celebraran el proper 1 de Novembre, dia de tots sants.

El perquè d’aquesta afirmació? Probablement és una obvietat, però no està de més seguir recordant que el nou Estatut de Catalunya reconeix com mai la realitat nacional del nostre país, ens atorga més competències per resoldre els problemes reals de Catalunya, que són els de les persones que hi vivim, i li dóna més recursos econòmics al Govern de la Generalitat per tal de poder exercir-les.

Ha estat possible gràcies al treball de moltes persones, però sens dubte, perquè a Catalunya hi havia un govern progressista encapçalat per un socialista, Pasqual Maragall, i al Govern d’Espanya, un altre socialista, José Luis Rodriguez Zapatero.

En política, sens dubte, es poden donar casualitats, però la realitat és que Catalunya ha avançat en autogovern quan el PSC ha estat al centre de la gestió política catalana, en la transició política amb el retorn del President Tarradellas i la redacció de l’Estatut de Sau, i ara amb el nou Estatut, possible entre d’altres raons, en no existir la majoria tàcita CiU i PP al Parlament, una dreta probablement contradictòria entre ella en allò simbòlic, però que va pactar no reformar l’Estatut per la voluntat única de mantenir-se en el poder.

La construcció nacional ha estat un dels principals pilars sobre els que hem fonamentat l’actuació política de les institucions a Catalunya al llarg d’aquestes darreres tres dècades. Avui, amb el nou Estatut, ara ja en vigor, la realitat nacional està reconeguda i garantida com mai. Aquesta ha estat també l’aposta del PSC, en tant que partit catalanista i d’esquerres.

Partint d’aquest reconeixement, que es fonamenta també en la visió que el PSC i el PSOE, i el president Zapatero, tenen de l’Espanya plural, ara sens dubte cal aprofundir com mai en la construcció social en el més ampli sentit de la paraula. El centre de les polítiques per al PSC no són només les institucions d’autogovern o els símbols, són les persones, totes les persones que viuen a Catalunya.

A partir de l’1 de novembre, serà l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans. El PSC, i el que estic convençut serà el proper President, és a dir, en Montilla, garantirà des dels poders públics la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.

El govern de la Generalitat, que tindrà més competències i diners, s’haurà d’ocupar dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva.

Montilla i el PSC són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari. Ha arribat el moment de seguir construint, com hem fet aquests darrers tres anys amb Maragall, una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l’habitatge accessible, de l’Espanya plural, de la cultura, del benestar.

El PSC és un partit plural, de llarga tradició catalanista i d’esquerres, que ha posat sempre en la seva activitat prioritària les persones. No concebim Catalunya sense pensar en la millora de la vida dels catalans i catalanes, siguin d’origen o de sentiment. Catalans en som tots, senzillament perquè hem triat viure aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari