divendres, de maig 12, 2006


Article publicat al diari el 9Nou 12 de maig de 2006.



Sí al nou Estatut, sense embuts, si volem avançar. En les properes setmanes, fins al dia del referèndum, l´important no és valorar la feina feta pel govern de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, que ja avanço que, des del meu punt de vista, és positiva. Dos anys marcats per un intens treball traduït en un important nombre d´actuacions, lleis i decisions. Un treball que confirma que aquests han estat dos anys de construcció d´una Catalunya millor.L´important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el text del nou Estatut, que significa un avenç profund en l´autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d´autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l´Estatut de 1932 i l´actual de 1979.
El nou Estatut inclou 180 competències noves, que afecten directament la vida de cada dia de tots nosaltres. Per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball o les polítiques d´habitatge es decidiran des de Catalunya.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que es basa en dos grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures per fer del país un territori punter i, en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents, que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que fan un esforç fiscal més important.
No és lícit afirmar que l´Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d´escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.El nou Estatut, per si mateix, no resol els problemes socials i d´altres tipus, que avui són presents a la societat catalana, però és una eina poderosa en mans del Govern de la Generalitat per fer polítiques al servei dels ciutadans, que és, en paraules del president Maragall, la qüestió més important.
Si amb l´actual marc estatutari i els actuals recursos econòmics aquest govern d´esquerres ha estat capaç de fer el que ha fet en polítiques socials i d´infraestructures, que no serà capaç de fer amb més competències i més recursos.
Això, conjuntament amb un nou model d´articulació institucional a Espanya, no de matriu centralista sinó de reconeixement plural dels seus pobles i territoris, és el que preocupa les dretes de Catalunya i d´Espanyam, que encapçalades pel PP, han intentat i intentaran frenar totes les reformes que impulsem els socialistes.
La campanya del no ha trobat ressò en les posicions més conservadores i més ràncies de la dreta espanyola. Només cal escoltar la COPE de Jiménez Losantos, o l´aznarista més entusiasta com Angel Acebes afirmant que aquest Estatut havia estat tutelat per ETA. El PP intenta deslegitimar el nou Estatut, com va intentar deslegitimar la victòria socialista del 2004. Sempre la mateixa estratègia. Quan no governen, intenten evitar que s´apliquin les lleis que no els agraden.
Davant de tota la campanya de mentides que hem hagut de suportar a les darreres setmanes per part del PP, en el seu intent de desgastar el govern Zapatero, enfrontant Catalunya amb la resta de pobles d´Espanya, no acabo d´entendre en clau de país, i del seus interessos, la posició d´ERC, que amb el seu vot negatiu a l´Estatut acabarà sumant els seus vots amb els del PP.
ERC ha demostrat una manca de maduresa política impròpia d´un partit que es reclama de govern. El que ens hi juguem és tant important que es fa difícil entendre que s´hagi pres una decisió pensant en els interessos del partit, sense oferir cap alternativa viable.Els socialistes treballarem, conjuntament amb els altres partits que donen suport al nou Estatut, per assegurar-ne la seva aprovació i una gran victòria del SÍ en el Referèndum, conscients que una victòria del NO frenaria el nostre autogovern i que sols tindria un guanyador clar: la dreta centralista i reaccionària del PP.

Cap comentari:

Publica un comentari