A una setmana de la nevada.

El darrer dilluns 8, Catalunya va viure una de les nevades més intenses de les darreres dècades, se’n van veure afectats òbviament, els transports i les principals vies circulatòries i ferroviàries. Les comarques gironines i punts de l’alt maresme van patir talls de llum, al quedar-se sense subministrament elèctric, , hi van haver 139 línees de mitjana tensió i un nombre indeterminat de línees de baixa tensió afectades, per la caiguda indiscriminada d’arbres sobre torres d’alta, mitja i baixa tensió i amb tota probabilitat també per una inversió no suficient de les companyies elèctriques per reforçar les xarxes de distribució per fer arribar amb garanties el subministrament als seus clients.

Talls de llum, que se’n allargat fins el cap de setmana.

Passada una setmana, és hora de veure com ha actuat el Govern de Catalunya. Una conclusió en podem extreure, el serveis públics funcionaven perfectament al cap de 24 hores. La reacció va ser ràpida i eficaç malgrat l’excepcionalitat de la nevada.

Ara bé, és cert que es va tardar massa a restablir el subministrament elèctric a molts pobles. Cal recordar a les companyies elèctriques, en especial a Endesa –que és la principal distribuïdora- que les inversions i el manteniment de la xarxa són responsabilitat seva i cal exigir-los uns compromisos d’inversió-. Arribat aquest punt m’han sorprès les crítiques dels partits de l’oposició, que justament van facilitar a partir de l’any 1998 la privatització de tot el sector, i fins i tot el PP va impedir que Fecsa-Endesa fos participada majoritàriament per una empresa catalana (Algú se’n recorda del senyor Pizarro i la seva abrandada intervenció al Parlament, quan hi va haver l’apagada de Barcelona, per cert molt aplaudida per mitjans conservadors) .

Com ha actuat el Govern de Catalunya? En una situació com la viscuda, és evident que tot és millorable la informació, la coordinació i la capacitat de resposta. Ara a mi em sembla que el Govern es va posar mans a la feina immediatament per reconduir la situació d’emergència.

A diferència d’altres polítics, com Artur Mas –conseller en cap en el govern de Jordi Pujol- que l’any 2001, que en una altre gran nevada, anava de discoteques en lloc d’afrontar les seves responsabilitats, el President de la Generalitat José Montilla va estar des de primera hora de la tarda del dilluns supervisant totes les actuacions que s’havien de prendre, la prioritat era treure les persones que en aquells moments es trobaven atrapades en trens o en vehicles a les vies de comunicació, restablir el subministrament elèctric i tornar a la normalitat a les vies de comunicació.

Jo crec que són molt significatives les dades següents, que ens indicant l’esforç que s’ha fet aquesta setmana:

• Es van habilitar 241 grups electrògens (i se n’estan instal•lant 89 més).

• Més de 1.200 tècnics i 2 helicòpters estan treballant en la reposició del servei.

• S’han creat 4 unitats de reconeixement de la Generalitat per inspeccionar sobre el terreny l’estat de la xarxa i la reposició del servei.

• S’han mobilitzat més de 13.000 efectius (entre Mossos d’Esquadra, bombers, agents forestals, operaris d’obres públiques, personal del Servei d’Emergències Mèdiques, i tècnics de Protecció Civil)

• 20 helicòpters entre Mossos d’Esquadra i Bombers de la Generalitat.

• 6.812 serveis entre Mossos i Bombers

• 84 màquines llevaneus van ajudar a netejar les carreteres (cal sumar els llevaneus dependents de les diputacions provincials i de les concessionàries d’autopistes).

• La Unitat Militar d’Emergències de l’Exèrcit (UME) es va traslladar a Catalunya dos dies a 96 especialistes, amb 5 llevaneus i 36 vehicles.

Ara el que cal es assegurar el consum ordinari d’electricitat durant la Setmana Santa i estiu i així poder mantenir la competitivitat i el lideratge de l’economia de Catalunya.

També recuperar els boscos, la nevada ha afectat aproximadament 120.000 hectàrees. Cal prioritzar les infraestructures de protecció dels boscos, els tallafocs, els camins rurals, el perímetres de protecció prioritària, que garanteixen que tot i la nevada no incideixi en incrementar el perill d’incendis forestal.

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears.

MTC a Habog, Holanda

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim.

No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar.

Quan és va decidir en el seu dia que una part del mix energètic, provingués de l’energia nuclear, hi va haver un oblit, o més ben dit una decisió que no es va adoptar: quina seria la solució d’emmagatzematge dels residus nuclears, perquè aquesta energia comporta la generació de residus.

Els residus nuclears que s’ha generat des de la implantació de la primera central nuclear a l’any 1968, fins que finalitzi la vida útil de la darrera (per cert, vull recordar que va ser un govern socialista qui va decretar una moratòria en la construcció de centrals a Espanya) s’han de gestionar de la millor manera possible.

Des del meu punt de vista, amb independència de quin sigui el futur de l’energia nuclear a Espanya, és necessari comptar amb les capacitats adequades per gestionar el combustible gastat i els residus procedents de les centrals nuclears en funcionament i els que tenim en dipòsit a França i el Regne Unit.

Hi ha dues possibles solucions a la gestió d’aquests residus: una de individualitzada, que cada central els gestioni a les seves pròpies piscines, o en magatzems temporals individualitzats en la mesura que aquestes piscines és vagin saturant. Perquè suposo, que més enllà de que és sigui partidari o no de l’energia nuclear, tothom prioritza la seguretat per davant d’altres qüestions, en tant que les centrals estiguin operatives.

L’altre solució disposar d’un magatzem temporal centralitzat, que segueixo pensant, és la resposta més adequada a la gestió dels residus radioactius a Catalunya i a Espanya, des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

Tant és així, que el Ple del Congres dels Diputats el passat 23 de febrer va aprovar, amb el vot de tots els grups, sobre la base de dues mocions de ERC i IC-Verds, i amb l’activa intervenció del coordinador dels diputats socialistes a Madrid Francesc Vallès, una proposta en la que el Congrés torna a instar al Govern de l’Estat a ubicar un magatzem centralitzat, sobre la base d’aconseguir el més gran consens social, territorial i institucional, especialment amb les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.

Aquí radica la qüestió, ja ho varem manifestar el març del 2008, a la comissió d’economia del Parlament, quan entre d’altres consideracions, varem dir, que sobretot s’havia de prioritzar una qüestió per a nosaltres important, consens polític, territorial i social, com a condició imprescindible per a la seva ubicació.

El President Montilla, ha manifestat en seu parlamentària que en una decisió com la d’ubicar el MTC, ha d’haver-hi unió i no divisió, i per tant un requisit bàsic per una instal•lació d’aquestes característiques és que hi hagi consens.

En aquest cas, pel que fa a la seva ubicació a Catalunya, avui no existeix.

Constatat que avui, no hi ha consens, el Parlament de Catalunya ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, i ha aprovat donar suport al Govern i instar-lo a sol•licitar al Govern de l’Estat, que és qui té la competència, que es desestimi de manera definitiva la seva ubicació a Catalunya.

Governant.

Aquesta setmana el Ple del Parlament de Catalunya, ha estat intens, i ha mostrat la voluntat del Govern de Catalunya d’acabar el pla de mandat.

S’ha aprovat la Llei de consultes populars per via de referèndum, aquesta llei desenvolupa l’Estatut en el marc de la seva normal aplicació, i regula adequadament el dret a participar en la presa de decisions per part de la ciutadania sobre qüestions polítiques en l’àmbit de les competències i de les funcions de la Generalitat i de l’administració municipal. CiU ha votat en contra perquè no s’han recollit els seus plantejaments, criteris que estan fora de la constitució al proposar consultes saltant-se la Constitució. CiU s’està convertint en un partit cada cop més radical.

També s’ha acordat seguir amb la tramitació de la nova Llei de la Sindicatura de Comptes. Després de 25 anys de l’aprovació de la llei que regula la Sindicatura, és feia necessari, actualitzar les funcions de la Sindicatura per adaptar-la a les noves dimensions de l’Administració i del sector Públic. Amb aquest projecte de llei, es vol no solament modernitzar la Sindicatura, sinó dotar-la d’eines més precises, per garantir i reforçar el seu treball de garantia del bon funcionament i la bona gestió dels sector públic a Catalunya. Des del meu punt de vista aquesta és una Llei per fer més transparent l’actuació del sector públic i dels partits polítics.

Al no donar suport a les esmenes a la totalitat presentades per CiU i el Partido Popular, s’ha iniciat el tràmit de la llei de vegueries, que és una garantia d’equilibri territorial, de simplificació administrativa per facilitar els tràmits als ciutadans i una organització territorial més racional i donant una igualtat d’accés als serveis públics a tot el territori, cal posar en valor la valentia i el rigor del Govern del president Montilla d’afrontar la nova divisió territorial que preveu l’Estatut, després de portar trenta anys esperant aquesta llei.

També és seguirà tramitant el projecte de Llei de regulació de l’impost sobre successions i donacions. Amb aquesta nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills. Als socialistes ens sembla de justícia demanar a les fortunes més importants una contribució superior que a les fortunes mitjanes i petites, doncs això tant senzill, no ho entenen CiU i el Partido Popular, lo seu sempre és baixar els impostos, “si és en els que més tenen molt millor”.

Finalment s’ha acordat, al constatar que avui per avui, no hi ha el consens suficient a nivell territorial, social ni polític, de rebutjar el Magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a territori de Catalunya. Tot hi considerar els socialistes que el MTC és la millor de les solucions possibles, perquè un cop estudiades les alternatives ofereix la màxima seguretat, física i tecnològicament parlant. El MTC garanteix la seguretat i miniminitza el risc. Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim. No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar. La seva gestió feta des de un MTC, ofereix importants avantatges des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

El Govern de Catalunya, ha constatat que avui no hi ha consens, i tot ser una decisió que correspondrà adoptar al Govern de l’Estat, ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, el Parlament ha donat suport al Govern de Catalunya en aquesta posició.

La salut una prioritat.

S’inaugura l’ampliació del servei d’urgències de l’hospital general de Granollers.

La consellera de Salut, Marina Geli, acompanyada per l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral han inaugurat l’ampliació del Servei d’Urgències de l’Hospital General de Granollers. El projecte d’ampliació ha comptat amb un pressupost d’1,5 milions d’euros, que han estat finançats pel Servei Català de la Salut.

L’ampliació de les urgències ha comportat la construcció de 22 nous boxes assistencials, sis destinats a l’àrea pediàtrica, amb un espai d’atenció i sala d’espera independent de les urgències d’adults, i amb una nova sala d’observació d’urgències amb 16 nous boxes més amplis i confortables. En total, el Servei d’Urgències de l’Hospital augmenta la seva capacitat a 53 boxes d’atenció urgent, més els set boxes que es troben al dispositiu d’Urgències Centre, situat a l’Avinguda del Parc.

La posada en marxa de l’ampliació del servei d’urgències s’afegeix al funcionament del servei de consultes externes obert recentment que ha significat un salt qualitatiu en l’atenció als ciutadans i ciutadanes.

És una demostració més del compromís del Govern de la Generalitat, per tenir un sistema de salut per atendre a les demandes d’una població creixent i diversa. Hem de tenir present que a principis de l’any 2004 la població a Catalunya era de 6.926.000 persones i a l’any 2009 ja arribàvem a 7.600.000 persones. El Govern és va trobar una manca de previsió i planificació clamorosa.

Segur que queden coses per fer i per millorar, però en aquests 7 anys, s’ha fet un esforç ingent per millorar l’equilibri territorial, per facilitar l’accés i apropar els serveis als ciutadans, per modernitzar els serveis existents, per incrementar la capacitat de resolució de problemes de salut i la qualitat assistencial i de servei.

En aquests 7 anys la despesa pública sanitària ha crescut un 75,2 per cent, tant com dir 9.547 milions d’euros l’any 2010 un 4,5 per cent del PIB, i la inversió en nous i millors equipaments un 190 per cent, aquest any 346 milions d’euros., això ha permès tenir una xarxa assistencial pública que ofereix serveis a tots els territoris del país.

En aquest període s’han fet 94 nous centres d’atenció primària, 49 nous consultoris local i 990 actuacions d’ampliació i millora, s’han construït també 9 nous hospitals d’aguts –entre ells el de Mollet del Vallès, que aquest estiu entrarà en funcionament, o el del Baix Llobregat que va inaugurar el President Montilla dissabte passat-, 2 hospitals nous de proximitat i 279 actuacions d’ampliació i millora –com l’ampliació del servei d’urgències i el nou edifici de consultes externes de l’hospital de Granollers-.Això son fets, el treball per la millora del servei públic de salut, i facilitar el seu accés a les ciutadanes i els ciutadans. Oferir seguretats en temps de crisi.

Nou Hospital de Mollet del Vallès

No son paraules, són fets.

El Govern del President Montilla treballa per donar el màxim suport a les persones afectades per la crisi, per això ha impulsat l’Acord dels 30 compromisos per front a la crisi i reactivar l’economia.

En el marc d’aquets compromisos, la consellera de Treball Mar Serna impulsa una iniciativa que té per finalitat millorar la situació dels autònoms i mitigar l’impacta de la crisi.

Més de 5.000 persones, es beneficiaran de la Renda per a la Formació de Treballadores i Treballadors Autònoms.

La renda està adreçada als treballadors afiliats al règim especial de treballadors/es autònoms que, havent realitzat una activitat professional o empresarial a Catalunya, hagin cessat la seva activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2009 i no disposin de recursos econòmics ni rebin cap altre prestació, subsidi o ajut públic amb la mateixa finalitat. 

Tindran una renda durant sis mesos de 425 euros, vinculada a una formació obligatòria de 180 hores. El Govern destina en aquesta mesura 13 milions d’euros.

Aquesta setmana, també s’ha signat entre els Governs de la Generalitat i el de l’Estat, el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat, aquest traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400 m2 d'oficines.

Aquest acord responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció als ciutadans.

Catalunya és la primera comunitat en assumir aquestes competències, això implica que la Generalitat assumirà les següents tasques: vigilància i exigència del compliment dels convenis col•lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions laborals (col•locació, formació ocupacional, agències de col•locació..); arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts); i assistència tècnica: informació, col•laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.

En el seu dia el Govern va crear l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball que serà la que reunirà tota la inspecció laboral a Catalunya, i garantirà així més eficiència en la lluita contra els accidents laborals. Aquesta Agència disposarà d’uns 400 inspectors i subinspectors de treball, incorporant part dels que ara depenen del Ministerio de Trabajo. Amb aquest traspàs serem més eficaços en la lluita contra els accidents laborals.

El President lidera la sortida de la crisi.

Jo crec que avui tots coincidim en una cosa, que la crisi econòmica que encara avui travessa el país ha estat d’una dimensió i d’una complexitat sense precedents. Estic convençut que el desig de fons existent en el país és que ens posem d’acord per lluitar contra la crisi. Lluitar contra la crisi ha estat la primera prioritat dels socialistes. Prioritat que coincideix, sens dubte, amb l’objectiu també dels agents econòmics i socials de Catalunya.

Durant el debat que s’ha produït al Parlament, el president de la Generalitat, en totes les seves intervencions ens ha presentat un diagnòstic realista de la situació econòmica que està vivint Catalunya i Espanya. Cal remarcar que el Govern de la Generalitat va ser un dels primers a afrontar la situació de crisi parlant clar a la societat catalana, sense amagar que venien uns temps difícils. Ho demostren els onze plans que des de l’abril del 2008 el Govern de Catalunya ha desplegat, que s’han concentrat en quatre grans eixos: contribuir al sosteniment de l’activitat econòmica, donar suport a l’activitat empresarial i facilitar-ne el finançament, ajudar els sectors socials més desfavorits i adoptar una política d’austeritat pressupostària.

Fets tangibles, amb propostes, actuacions i incentius fiscals que han permès dinamitzar l’economia del país ajudant a mantenir l’activitat en sectors clau de la nostra economia. Aquesta dedicació a pal•liar els efectes econòmics i socials de la crisi han de persistir.

Avui més que mai hem de fer els esforços necessaris per sortir de la crisi i a més hem de recuperar la nostra competitivitat. No només mesures pal•liatives a curt termini, sinó també propostes de reformes estructurals que ens permetin millorar la productivitat i donar passos clars cap a una economia més sostenible.

Mesures que cal abordar-les a Catalunya, però també en el conjunt de l’Estat. Avui com en altres ocasions, Catalunya, per la seva rellevància econòmica, té una gran responsabilitat per fer aportacions i propostes de canvis i de reformes, amb plantejaments i accions compartides. Creiem que hem de fer valer, al conjunt de l’Estat espanyol el model català de relacions econòmiques i socials.

En el Ple monogràfic d’ahir es van aprovar tot un seguit de mesures i reformes que creiem que són necessàries i que cal abordar-les des d’una perspectiva estatal, el Govern de Catalunya a de seguir liderant aquest debat a través dels mecanismes de relació institucional.

Propostes que tenen a veure amb la millora del finançament empresarial i l’accés al crèdit, amb la simplificació administrativa i a millorar la transparència dels mercats, amb la necessitat d’arribar a un consens per al manteniment i millora de l’actual estat del benestar. També amb mesures de control, transparència, i gestió responsable del sector financer. També amb la reforma del sistema i el mercat energètic per fer-lo més eficient i sostenible, també continuar mantenint els compromisos d’inversió pública en infraestructures de mobilitat i per ferrocarril en compliment del que preveu la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. I impulsar la inclusió del corredor mediterrani en la xarxa transeuropea del transport.

El Govern ha de seguir orientant les seves polítiques amb mesures a curt termini per pal•liar els efectes de la crisi, però ha de continuar desenvolupant mesures estructurals que ens han de situar en una millor posició de sortida de la crisi, amb una economia i unes empreses més fortes i preparades per afrontar els reptes de l’economia oberta o global en una aposta per la internacionalització de la nostra economia.

S’ha de continuar treballant per millorar el finançament empresarial mitjançant els instruments que la Generalitat ha creat amb aquesta finalitat. Impulsar noves polítiques industrials sectorials en sectors emergents, també en sectors madurs. Impulsar la creació del Consell de Política Industrial de Catalunya. També l’impuls a la reforma educativa i molt en particular el reforç a la formació professional i als cicles formatius i la renovació dels programes d’acceleració formativa al llarg de la vida.

També hem fet una altra cosa. Hem constatat l’esforç realitzat aquests darrers set anys pel Govern de Catalunya pel que fa a la reducció de la morositat de les administracions públiques. En aquest cas de la Generalitat. S’han anat reduint els terminis de pagament a les empreses que contracten amb la Generalitat. I, per tant, li hem dit el Govern segueixi treballant per reduir el termini de pagament amb l’objectiu d’arribar als seixanta dies.

Mesures, en definitiva, per combatre la crisi econòmica i garantir la cohesió social; per millorar l’entorn legal, per injectar liquiditat al sistema econòmic, en especial a les petites i mitjanes empreses; per afavorir el desenvolupament empresarial; per millorar l’ocupabilitat, i per impulsar un model econòmic més sostenible.

En definitiva, avui més que mai és imprescindible prendre decisions complexes. I és en aquest sentit, que cal valorar positivament la proposta del President de la Generalitat, José Montilla, de convocar una cimera entre el consell d’institucions de l’acord estratègic i els representants dels grups parlamentaris, amb l’objectiu d’actualitzar les mesures que conté l’acord, i, si s’escau, ampliar-les i establir prioritats, tenint en compte el context econòmic actual. No es tracta d’ajudar el Govern. No, no, del que es tracta és d’ajudar el país.

Un cop més, el president de la Generalitat i el Govern ha fet a tots els grups parlamentaris una proposta de mà estesa, de continuar amb la política de pactes. És una invitació, per tant, a sumar-se a l’acord estratègic que, per cert, és on dissenya el canvi de model productiu. I és a on, també, es dissenyen polítiques que acaben afectant el 30 per cent del pressupost de la Generalitat.

Treballant per l’acord.

Com no podia ser d’altre manera, les reflexions i les propostes sobre la situació econòmica són els que preocupen al conjunt de les persones. La crisi econòmica ha afectat, i segueix afectant, de manera dura les empreses i la gent del nostre país.

Aquesta darrera setmana ha monopolitzat els debats al Congres del Diputats, en el que s’ha palesat altre vegada que més enllà del soroll i de la crítica en el que està instal•lat el PP, el seu líder Mariano Rajoy, no té una proposta seriosa per remuntar la situació de crisi que afecta la nostra economia.

El President Zapatero ha ofert una oferta concreta de pacte a totes les forces polítiques, sobre la base de quatre temes concrets: mesures per millorar la competitivitat de l’economia espanyola i fomentar la creació de llocs de treball; política industrial per impulsar la renovació del model productiu; compliment del pla de consolidació fiscal per assegurar la reducció del dèficit públic i un sobre el sistema financer per assegurar-ne l’estabilitat, l’accés al crèdit de les empreses i la morositat.

CiU, per boca de Duran i Lleida, ha mostrat la seva predisposició ha arribar a un acord a Madrid, hi alguns ens preguntem i a Catalunya què passa?, malgrat el Govern de la Generalitat ha estat des del primer dia al davant de les polítiques per fer front a les causes més dures de la crisi, en forma de plans per acompanyar a les persones que ho passen pitjor i per crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball, CiU i el seu candidat Artur Mas no han estat a l’alçada de les circumstàncies de la conjuntura econòmica actual i que a Catalunya ens afecta d’una manera especial, si atenem que una part important de la nostra activitat és la industrial que no volem que és destrueixi.

Som conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional, tant en termes econòmics com socials. Això ho han entès govern, empresaris i sindicats, i s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya.

Dimecres hi haurà un debat al Parlament sobre la situació de l’economia a Catalunya, veure’m la predisposició de CiU a fer pinya o si pel contrari pensen més en les eleccions de la tardor.

El President Montilla ha recordat que “aquí ja fa molts mesos que estem treballant, dialogant amb els sindicats, les patronals, i els conjunt de sectors de la nostra societat” i que “estem disposats a pactar, dialogar i a concertar amb l’oposició, però no al preu d’acceptar mesures que posin en risc el benestar i la cohesió, o que suposin una retallada de drets socials”.

Tindrem oportunitat de comprovar si CiU i el PP venen amb responsabilitat a aquest debat, quan Catalunya se l’està jugant, o per el contrari vindran amb les receptes de sempre.

Un nou impuls a les energies renovables.

El Govern de Catalunya ha presentat les zones de desenvolupament prioritari per instal•lar parcs eòlics.
La delimitació de zones de desenvolupament prioritari (ZDP) s’emmarca en el desplegament del Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal•lacions fotovoltaiques a Catalunya.

La voluntat del Govern és impulsar l’energia eòlica ordenant i racionalitzant la instal•lació de parcs eòlics en el territori, optimitzant l’aprofitament dels recursos i també agilitant la tramitació.

L’establiment d’un nou model eòlic permetrà complir l’objectiu de 3.500 MW d’energia eòlica instal•lats l’any 2015, establert al Pla de l’Energia de Catalunya, i afavorirà un salt qualitatiu perquè Catalunya recuperi una posició de referència en el sector.

Exceptuant els parcs eòlics autoritzats o en tràmit abans de l’entrada en vigor del Decret citat, les ZDP seran les úniques àrees on es podran ubicar parcs eòlics, és a dir, instal•lacions de més de 5 aerogeneradors o més de 10 MW.

La proposta de delimitació de les ZDP s’ha fet tenint en compte els següents requisits: recurs eòlic suficient, capacitat d’evacuació a la xarxa elèctrica, viabilitat ambiental, urbanística i paisatgística i la protecció del patrimoni cultural.

L’adjudicació per a la instal•lació de parcs eòlics de cada ZDP es decidirà mitjançant concurs públic, i es tindran en compte tant els factors tècnics com els beneficis territorials associats a cada oferta.

Els municipis tindran veu i vot en la comissió de valoració de les propostes rebudes mitjançant la presència de representants dels consells comarcals.

Els tràmits administratius per obtenir l’autorització es faran amb un interlocutor únic (la Direcció General d’Energia i Mines) i es reduirà la seva durada fins a uns 18 mesos.

Fora de les ZDP es podran fer petites instal•lacions eòliques, miniparcs, de com a màxim 10 MW o 5 aerogeneradors .

Catalunya, tot i que va pionera en la instal•lació d’energia eòlica a Espanya, és avui només la setena comunitat en potència instal•lada, amb 652 MW en servei (n’hi ha 268,3 més en construcció, 973,3 autoritzats i 534,7 en tràmit). La lentitud en la tramitació i la falta de consens amb el territori han retardat la instal•lació de parcs i impedit que es desenvolupés un clúster econòmic i industrial vinculat a les energies renovables.

Aquest nou model no suposarà la massificació d’aerogeneradors en el territori, dons els parcs eòlics s’instal•laran allà on es donen els condicionants tècnics perquè funcionin, aquestes localitzacions estan distribuïdes al llarg del territori i cada una té una potència màxima, de manera que no hi haurà una proliferació, sinó una instal•lació ordenada i racional d’aerogeneradors.

Continuem transformant Granollers.

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha presentat les principals accions del govern municipal per el proper any i mig, és el que recull el programa d’actuació municipal 2010-2011. És un document que defineix les estratègies de govern que, compartides amb els ciutadans i ciutadanes, continuaran transformant Granollers.

A l’inici d’aquest mandat, el govern municipal es va comprometre a presentar cada any el programa d’actuacions que en aquesta ocasió, fa especial èmfasi en les polítiques socials, d’atenció a les persones i de reactivació econòmica.

Per fer front a la difícil situació econòmica en que estem vivint, l’Ajuntament de Granollers ha pres el compromís, juntament amb el Consell econòmic i social, de promoure accions que es concreten en l’acord local contra la crisi i pel foment de l’activitat econòmica. Un compromís formalitzat fa mig any i del que ja s’està executant el 94 per cent de les accions. Actuacions que passen per l’increment de la despesa social, l’aposta per la formació i l’orientació laboral i el suport a les empreses i als emprenedors. Unes mesures que tenen la finalitat d’impulsar l’economia local i destinar més recursos municipals en ajudes directes, beques escolars, teleassistències i programes destinats a les persones que busquen feina.

L’Ajuntament pretén dinamitzar l’activitat econòmica i afavorir l’ocupació mitjançant una important inversió en obra pública. El pressupost municipal d’enguany destina més de 27 milions d’euros a inversions. Unes comptes a prop de 100 milions d’euros, en els quals la despesa social torna a augmentar un 7 per cent amb la intenció de donar suport a les persones més necessitades.

La inversió més important del pressupost de 2010 correspon a la construcció de 193 habitatges de promoció pública al barri del Lledoner, als quals es destinaran més de 12,6 milions d’euros. Gairebé 2 milions s’invertiran en equipaments culturals com la sala de concerts i la continuació de les obres del Centre Audiovisual a Roca Umbert, i a l’ampliació del Museu de Ciències Naturals La Tela.

A més Granollers invertirà 6,5 milions d’euros en ocupació i sostenibilitat local, mitjançant el nou Fons Estatal del Govern presidit per José Luis Rodriguez Zapatero, que es destina a promocionar l’activitat econòmica i la innovació. De la mateixa manera que durant el 2009 el Fons Estatal d’inversió local han permès realitzar 34 actuacions, que han ocupat 417 persones,de les quals 107 estaven en atur.

En conjunt del centenar de propostes recollides al Programa d’Actuació Municipal estan encaminades a fer una ciutat amb més espais per al vianant, nous equipaments, noves oportunitats i més qualitat de vida per a la ciutadania. Una Ciutat que treballa activament contra la crisi econòmica i els seus efectes. Tenim nous reptes per assolir i estem convençuts que treballant junts els farem possible.

Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

El projecte de llei que declara el parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, va tenir ahir el recolzament dels grups parlamentaris que donem suport al Govern de Catalunya, per tal de que pugui seguir la seva discussió en la comissió de medi ambient.

La proposta de nou parc natural inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a l'entorn de les Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les Medes; una zona perifèrica a la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d'espais agraris. El projecte preveu un parc natural de 8.192,19 hectàrees, de les quals 2.037 són marines.

La iniciativa significa un pas més per preservar i fer créixer el patrimoni natural i la biodiversitat i és també una oportunitat ambiental i també econòmica i dinamitzadora per al territori.

L’aprovació d'aquesta llei pot ser una oportunitat de futur que posi en valor el medi natural, el patrimoni cultural. Però, també conjuntament amb aquest objectiu, ha de servir per revitalitzar l'agricultura del seu entorn i impulsar l'activitat turística lligada a aquests nous valors que ens ofereix el parc.

Com va dir el diputat del PSC Esteve Pujol, que serà el nostre ponent en aquesta llei, “El text que aprovi definitivament aquest Parlament ha de saber conjugar tots aquests objectius, ha de ser la suma de tots els elements, cap d'ells en detriment de cap altre; els pagesos han preservat durant molts anys el territori, no els ha de quedar cap ombra de dubte de l'equitat del tracte a tots ells, independentment de la ubicació dels seus terrenys i que tindran garantida la seva activitat. El parc ha de servir, d'una vegada per totes, per desencallar un tema històric a les comarques gironines, com és la Platja de Pals i Radio Liberty. Cap de les institucions, cap de les organitzacions, cap de les entitats implicades ha de veure amb recel el parc, ni en la seva definició ni en la seva gestió. Aquesta és la feina que tenim tots i totes a fer a partir del tràmit d'avui, aquesta és la feina realment positiva per al nostre país i per a aquest parc de les comarques gironines, de la Costa Brava.”

CiU i el PP, van presentar esmenes a la totalitat, els arguments en que basen la seva oposició és en que la proposta de parc i el procés s'ha fet d'esquenes al territori i sense diàleg, en el fons els interessa poc una gestió respectuosa d’aquesta part del territori del Baix Empordà, ara el que prima, entra d'altres, són interessos partidistes davant d’un procés electoral proper.

Un govern reformista i seriós.

El Govern de la Generalitat, ha aprovat el projecte de Llei de reforma de l’impost de successions i donacions, donant compliment als acords de mandat del govern d’entesa.

Amb aquesta reforma dràstica, que ara serà debatuda en el Parlament per la seva aprovació definitiva, Catalunya s’equiparà als països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.

Gràcies a la nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills.

D’aquesta manera, el Govern corregeix les situacions d’injustícia que es donaven en l’actualitat –quotes excessivament elevades per als patrimonis petits i mitjans– i, a la vegada, manté la funció social d’aquest impost: redistribuir la riquesa i contribuir a la igualtat d’oportunitats.

Aquesta és una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix així a la redistribució de la riquesa.

Amb la voluntat d’alliberar de l’impost els patrimonis petits i mitjans, el Govern eleva de forma radical els mínims exempts, que passen de 18.000 a 500.000 euros (més un màxim de 150.000 addicionals) per a les herències entre cònjuges i de 18.000 a 275.000 euros (més un màxim de 125.000 addicionals) per a les herències de pares a fills. Es manté la bonificació del 95% per a l’habitatge habitual del difunt, amb un límit de 500.000 euros.

El projecte de llei aprovat també preveu noves reduccions dissenyades per fomentar l’emprenedoria entre els joves i el manteniment de l’activitat empresarial, les donacions als descendents (fills o néts) per a la constitució o adquisició de la primera empresa gaudiran a partir d’ara d’una bonificació del 95%. La companyia haurà de tenir la seva seu fiscal i social a Catalunya i l’emprenedor no podrà ser major de 35 anys. També amb la voluntat de contribuir a mantenir l’activitat empresarial, el Govern ampliarà a les persones sense parentiu però amb vincles laborals o professionals amb l’empresa, la reducció del 95% de què actualment gaudeixen les transmissions d’empreses (via donació o herència).

S’amplia del 95% al 97% la reducció per a les societats laborals, aquelles en què més del 50% del capital està en mans dels treballadors.

Amb aquest projecte que ha presentat el govern del President Montilla i que estava en el Pla de Govern i en les propostes electorals del PSC, és dona un pas substancial en la reforma d’aquest impost. Davant d’això, esperem que CiU i el senyor Mas expliquin alguna proposta, ja que fins ara només els hem sentit criticar, la supressió com ells i el Partido Popular han defensat, tant sols pretén beneficiar els grans patrimonis.

La principal preocupació del President és la lluita contra la crisi, i a CiU tant li fa desplegar l’Estatut.

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha expressat que en opinió dels partits polítics que representa, no toca abordar ara com s’organitza territorialment l’administració a Catalunya.

Tot el dia els tenim criticant al Govern de la Generalitat, i posant-se la defensa de l’Estatut a la boca, però el que veiem és que es una defensa de “boquilla”. L’avantprojecte de la Llei de Vegueries, que el Govern ha aprovat i ha enviat al Parlament per el seu debat i aprovació, no respon a un caprici. Justament és desplegar l’Estatut que disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries.

Aquest projecte de Llei, el que cerca és un millor i més eficaç funcionament de les entitats supramunicipals i de la seva relació amb els pobles i ciutats de Catalunya i organitzar els nivells de funcionament dels propis serveis de la Generalitat per apropar-los als diferents territoris. Tot això sense incrementar-ne les despeses econòmiques ni el personal al servei de les Administracions.

El Govern del President Montilla afronta, després de 30 anys, la nova divisió territorial de Catalunya desplegant les normatives estatutàries.

CiU i el PP, sempre coincidents en els seus arguments, diuen que aquesta Llei no és prioritària, que tenim una crisi econòmica a la que hi hem de dedicar tota l’atenció. Precisament, el que fa el Govern.

Avui l’acord signat entre la Generalitat i el món local per als Plans d’Ocupació inclosos en el Pla Montilla contra la crisi, demostrant amb claredat que el Govern té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i els seus efectes. Representa el primer pas per donar llum verda als Plans d'Ocupació Local, si destinaran 100 milions d’euros.

Aquests plans es fan en col•laboració amb ajuntaments i consells comarcals i es generaran uns 25.000 contractes nous. Se’n podran beneficiar les persones aturades sense prestació, treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya que hagin exhaurit (o estiguin a un mes de fer-ho) la prestació i/o subsidi de l’atur i no hagin participat en el programa de plans d’ocupació del 2009 i treballadors desocupats que percebin l’ajut del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (PRODI); de l’Ajut Temporal Extraordinari (ATE) de la Generalitat per a Treballadors Autònoms, i de la Renda Mínima d’Inserció. Aquests contractes tindran una durada de 6 mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral del treballador, que haurà de dedicar el 30% restant del temps a formar-se.

Aquest acord significa abordar una de les mesures de més impacte del Pla Montilla perquè afecta a moltes persones i a tots els municipis.

El President Montilla, ha manifestat: “La lluita contra la crisi és la meva principal preocupació com a president i la del Govern”.

La política dels fets o l'èpica de la inestabilitat.

És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el Partido Popular.

Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.

Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.

L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.

Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.

(publicat al diari digital Aravallès).

Les coses de cada dia

Hi ha dirigents polítics i les seves organitzacions, que tenen un sentit patrimonial dels governs, és a dir, considerant que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li passa a l’Artur mas, amb les seves declaracions, on afirma que vol reconstruir Catalunya, oblidant que en el govern s’hi entra i se’n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Però anem a pams, reconstruir Catalunya?. Per primera vegada la gestió dels trens de rodalies la fa ja el Govern de Catalunya, després que és signes el traspàs entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat, complint fil per randa allò que marca l’article 169 de l’Estatut d’Autonomia.

CiU no va saber o no va voler assumir mai aquesta competència, ells es mouen com peix a l’aigua en la queixa constant. Ja sabem que gestionar un servei com aquest, amb problemes de qualitat i manca d’inversions estructurals històrics, és complicat, i que els problemes no s’arranjaran d’avui per demà. Vaja que no serà senzill arribar els nivells de qualitat que volem.

Però el compromís del President Montilla, és treballar per un país cada dia millor. Son els fets, i un President seriós ha d’afrontar també els reptes del dia a dia, els dels serveis com els trens de rodalies que diàriament fan servir milers d’usuaris.

El traspàs de la gestió de rodalies, s’ha produït també gràcies a l’acord que és va produir entre els Governs de l’Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s’havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries, 4.000 milions d’euros fins el 2015.

Aquestes millores per Granollers volen dir: desdoblament de la línia de Barcelona a Vic (650M € d’inversió), iniciar l’estudi informatiu del tren orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, obres de millora de l’estació de Granollers centre (1,4M €) i de l’estació al barri de Bellavista (0,2M€), augment de les places d’aparcament a l’estació de Granollers centre en 348 , i construcció d’un nou aparcament fins a 80 places a l’estació de Granollers – Canovelles. I la proposta d’augmentar els serveis actual de freqüències cada hora.

Aquests son els fets de cada dia, millorar la vida de la gent, es que no és dubti construir la Catalunya de demà.

Sobre energia.

Aquests darrers dies s’està parlant molt d’energia nuclear, sobretot dels residus que es generen, i com els tractem. Però no vull reflexionar sobre això, temps tindrem de fer-ho, segur, durant els propers dies.

Avui una mica més del 50 per cent de la producció bruta d’electricitat de Catalunya, prové de la generada a les centrals nuclears.

El Pla de l’energia de Catalunya, (tot i que, el que fa referència a l’energia nuclear és competència del Govern de l’Estat), indica un horitzó sobre la vida útil de les centrals, remarcant que el que cal fer és baixar de manera substancial la seva aportació en el mix energètic del país, i així poder-nos plantejar prescindir-ne en el futur.

És necessari fer una aposta seriosa per les energies renovables, sobretot d’aquelles que tecnològicament estant més madures.

Els objectius del Pla de l’energia ens diuen que per anar bé, a Catalunya l’any 2015, hauríem de tenir una potència instal•lada de 3.500MW d’energia eòlica.

De l’any 2003 (darrer any de govern de CiU) fins avui hem fet camí, 86MW l’any 2003 i a principis d’aquest any 654MW distribuïts en 24 parcs eòlics en funcionament. Si fem una ullada als parcs que estant ja en construcció, més els que ja tenen autorització administrativa, els que estant en tràmit, tindrem un total de més de 1800MW. Afegint els 834 MW que el Govern de Catalunya, haurà de treure a concurs les properes setmanes a través de l’ordre que ha de desenvolupar les zones de desenvolupament prioritari, que hauran de complir tots els requisits: que hi hagi vent, que no estiguin dins d’espais protegits i que tinguin a prop xarxes per evacuar l’energia que es genera. La suma de tots ells ens indica que és factible arribar a l’objectiu fitxat.

Ara bé la ubicació dels parcs eòlics tampoc està exempta de polèmiques, perquè malauradament, i a diferència d’altres països, a Catalunya per la seva horografia les zones de vent susceptibles d’aprofitament energètic estant a on estan, al Nord i al Sud del país.

La reflexió que ens hem de fer, i que alguns s’han de fer, és si només volem fer discursos ambientalment correctes, o volem avançar veritablement cap un model energètic a on el pes de les renovables tingui un gruix fonamental, que ens permeti superar altres models energètics.

Com anomenar-ho?

Aquesta setmana hi ha hagut reunions de la comissió parlamentaria de la Sindicatura de Comptes. S’han debatut diversos informes, en un d’ells, el que feia referència a la gestió de l’any 2006 del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació CTTI, ha fer saltar la llebre.

La Sindicatura per tal de poder entendre que passava en el balanç, ha tingut que analitzar els comptes de l’any 2002 i 2003, i, oh sorpresa!, el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya AOC, que va encarregar el darrer govern de CiU, en que era conseller en cap l’Artur Mas, i que en el seu dia van presentar a “bombo i platerets”, com el més modern del món, resulta que la seva adjudicació és va fer de forma digital, és a dir a “DIT”, incomplint els principis de legalitat, transparència, concurrència i publicitat.

No estem parlant de una cosa petiteta, el contracte pujava a 79 milions d’euros, que és va adjudicar a una sola empresa, que a l’hora va subcontractar el 71% del projecte a d’altres empreses informàtiques, un altre cop sense cap concurs, i per acabar-ho d’arrodonir, es van gastar 22 milions d’euros més, en l’adquisició de llicencies que la majoria no s’ha pogut fer servir.

Aquest projecte es coordinava des de Presidència, segur que l’Artur Mas deu saber qui era el responsable. Ara ja no podem demanar responsabilitats polítiques, perquè CiU està a l’oposició, només constatar com gestionaven els recursos públics, sense transparència i sense control.

Això si, han passat 7 anys i segueixen pensant que el Govern de Catalunya, només el poden exercir ells, sinó a que venen les declaracions del darrer diumenge, del candidat –per 3a vegada- Artur Mas, dient que vol reconstruir Catalunya.

Però qui s’han pensat que son? en el Govern del país s’entra i se’n surt per voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Per cert a la mateixa sessió varem votar en contra de dues propostes, una presentada pel PP i l’altre per ERC i IC, en la que és demanava que la Sindicatura fiscalitzes dues empreses participades per dos Ajuntaments – que en aquests moments tenen auditories externes en marxa, encarregades pels propis ens -. La raó d’aquest vot contrari, rau en que no creiem que des del grups parlamentaris s’hagi de polititzar aquesta Institució, dirimint les lògiques diferencies que és puguin tenir en els Ajuntaments. No és tracta de tapar-se les vergonyes com alguns interessadament han volgut fer entendre, justament del que és tracta és de respectar l’autonomia de la Sindicatura de Comptes a l’hora d’establir les seves pautes de treball, tal com diu la llei de la seva creació. Altre cosa és no tenir vergonya d’intentar utilitzar la Sindicatura en benefici d’interessos electoralistes.

Si algú considera que hi havia altres pràctiques, ja sap on anar, que no és precisament a la Sindicatura.

Tenim un projecte clar.

Aquests darrers dos dies, el grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, ha fet una de les seves trobades de treball per analitzar la situació del país i encarar el treball de l’actual període de sessions parlamentaries. A ningú se li escapa que entrem en la recta final de l’actual legislatura, que ens portarà a la tardor a unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Queda molta feina per fer, s’hauran d’aprovar lleis importants, haurem de seguir desplegant l’Estatut, i encarar el repte més important que tenim al davant, com és el sortir de la crisi i seguir acompanyant amb polítiques actives a les persones que s’han quedat sense feina.

Aquestes jornades ens han servit, per dir-nos que ha diferencia de la dreta CiU i PP que ja fa dies que han començat la campanya electoral, i fins i tot, malgrat sembli curiós constatar que els arguments de l’Artur Mas i l’Alícia Sánchez Camacho son els mateixos en la crítica al govern. Com deia reafirmar la voluntat de treballar, governant fins el darrer dia, per solucionar els problemes que té el país.

Sense anar més lluny, ahir el govern aprovava mesures per millorar la cobertura d'accés a la Renda Mínima d'Inserció i també el projecte de llei del cinema de Catalunya.

Avui a la cloenda d’aquestes jornades de treball el President de la Generalitat José Montilla, ens deia en la seva intervenció, “el nostre projecte és clar: Autogovern, Estatut, progrés econòmic, lluitar contra la crisi econòmica i benestar social. I a la gent progressista, moderada, responsable i amb ganes d’una Catalunya millor, és a la que hem d’explicar cada dia que aquest és el futur que volem per a Catalunya, i no un altre”.

UNA CORTINA DE FUM.

EL PP SEMPRE HA ESTAT PER L’ENFRONTAMENT.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va agrair a les 201 institucions catalanes, que han manifestat el seu suport a l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya” i a l’Estatut.

Vet aquí que davant d’un fet absolutament normal, el PP ha alçat escandalosament la veu, afirmant que el President i que els socialistes estem pressionant al Tribunal Constitucional. Fins i tot no han tingut cap mena de rubor en afirmar que el President Montilla, vorejava “la insubmissió constitucional”, ells que ni tant sols la van votar a favor.

Despropòsits de declaracions, que l’únic que pretenen son desviar l’atenció, fer emergir una cortina de fum, quan tots sabem que aquesta situació té exclusivament un responsable el Partit Popular i el seu líder Mariano Rajoy, que va ser qui va autoritzar la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional. Recurs que afecta a 140 articles, més del 60 per cent del text estatutari.

El PP, que va pair molt malament la seva derrota electoral l’any 2004, l’únic que ha buscat durant tots aquests anys d’enfrontaments i de crispació entre Espanya i Catalunya, és aconseguir rèdits electorals, tot i que fins ara no se’n ha sortit.

L’Estatut de Catalunya, és una llei vigent aprovada pels Parlaments i referendada per la ciutadania. I gràcies a les disposicions estatutàries, i a l’actuació seriosa, rigorosa i ferma del Govern i del President, avui tenim vigent ja un nou model de finançament més just i equitatiu, s’estan aplicant les inversions en matèria d’infraestructures que defineix la disposició addicional 3ª, s’han fet efectius competències tant importants, com els traspassos de rodalies o de permisos de treball a persones estrangeres, i el proper mes de març la inspecció de treball; a part d’un gruix important de Lleis aprovades pel Parlament que tenen el seu origen en l’Estatut, com la primera Llei d’educació de Catalunya.

Aquest Estatut, com s’està demostrant, és bo per Catalunya i útil pels ciutadans i ciutadanes, per això l’hem de seguir defensant.

I el PP que és deixi de cortines de fum, i retiri el recurs que encara hi és a temps.

Ah, i CiU que el defensi amb més entusiasme.

COMPROMISOS PER FER FRONT A LA CRISI.

La crisi econòmica ha afectat i segueix afectant, de manera dura les empreses i a la gent del nostre país. En qualsevol situació de recessió econòmica, el més preocupant és l’atur. Espanya va tancar l’any 2009 amb 3.923.603 persones aturades, de les que 561.761 són de Catalunya.

Una de les preocupacions dels governs d’esquerres tant a Espanya com a Catalunya, ha estat i és, garantir al màxim les prestacions i subsidis a les persones que no tenen feina, aquesta serà una de les causes més importants del dèficit, que tindran els comptes públics l’any que acabem de tancar i l’actual. De fet és bo saber, que actualment la taxa de cobertura a les persones aturades arriba al 78,7%, quan a l’any 2003 darrer del govern de José Maria Aznar (PP) aquest percentatge era tant sols del 49,2%, malgrat estàvem en plena expansió econòmica i per tant els ingressos a la hisenda pública, no passaven per les dificultats actuals.

Se que pot semblar simple, de fet els que afirma’n que avui en dia ja no hi ha diferències, així ho pensaran, però vet aquí una de les qüestions que ens separen a les dretes i les esquerres, els primers sempre estant disposats a retallar en polítiques socials, mentre que els segons pensem que les polítiques públiques han d’estar adreçades a les persones, i en temps de dificultats econòmiques en aquelles que ho passen pitjor, encara que això signifiqui augmentar el dèficit dels comptes públics.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha estat a l’alçada de les circumstancies, estant sempre al costat de la gent, a vegades amb pocs instruments per solucionar problemes que angoixen a les persones sense feina.

Ara bé no n’hi ha prou amb fer polítiques socials, el primer objectiu és crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Sent conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional tant en termes econòmics com socials.

És des d’aquest punt de vista que l’acord impulsat pel Govern de Catalunya i el President José Montilla, i que s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, entre govern, empresaris i sindicats, té una gran importància per sortir el més aviat possible de la crisi i per sortir-ne reforçats. És en base a un ampli consens de concertació social, que podrem afrontar millor tots els reptes per tirar endavant l’economia catalana.

L’agenda mediàtica catalana, està farcida de grans debats, però dels principals problemes, el primer és l’economia, per això aquest acord permetrà al Govern de la Generalitat destinar 7.116 milions d’euros en mesures concretes per combatre la crisi.

RODALIES UNA GRAN NOTICIA.

Ahir és va signar el traspàs de la titularitat del servei de les rodalies ferroviàries a la Generalitat de Catalunya, a partir del 1 de Gener de 2010. És un moment històric, és la demostració palpable que l’Estatut s’aplica i es va desenvolupant, malgrat que en alguns els hi agradaria que tot el procés descarriles, tant és així que algunes veus, CiU per suposat però també sectors propers, el primer que han volgut destacar, és que el traspàs s’ha quedat curt.

Tot el contrari aquest és un traspàs íntegre de les competències en matèria de Rodalies i que repercutirà en el dia a dia dels usuaris del servei de Rodalies.

A partir d’ara, el Govern decidirà horaris i freqüències per millorar la qualitat del servei de Rodalies. El Govern s’ha subrogat en el Contracte - Programa entre Renfe i l’Estat que finalitza el 31 de desembre del 2010. A la finalització del mateix, la Generalitat decidirà si Renfe continua prestant el servei o si li encarrega a una altra empresa. En aquest cas, els trens, el personal i els mitjans mòbils de l’empresa passaran a titularitat de la Generalitat. El contracte programa es prorrogaria un any per poder fer tot el traspàs a una altra empresa de forma correcta i sense afectar el servei. A més l’Estat es compromet a assumir tot el dèficit de Renfe, que pel 2010 es xifra en117’2 M€.

El traspàs de Rodalies demostra que l’Estatut és un instrument vàlid i eficaç. Tanmateix, és bo recordar que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, però que CiU en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. Encara més, l'abril del 2003 va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar.

Ha estat el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat conscient que cal millorar el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans.

L’acord entre el Govern de la Generalitat i l’Estat ha estat possible també, gràcies a les inversions concretades en el Pla de Rodalies de Barcelona, dotat en 4.000 M€ fins l’any 2015.

Les nostres prioritats

                                          Tuneladora obres L9

Comentaris publicats al butlletí de l'Ajuntament de Granollers.

Hem seguit interessats els debats que al voltant de l’encaix de Catalunya i Espanya s’han anat succeint aquestes darreres setmanes. Nosaltres creiem en l'Estatut, per això el defensem. El nostre model per aprofundir en l'autogovern de Catalunya és la via estatutària, la via constitucional.

L’actual Estatut d’Autonomia ens dóna els nivells competencials i d’autogovern, i també de recursos econòmics, més importants de l’historia moderna de Catalunya. Defensar l’Estatut és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions.

Defensem també un projecte d’una Espanya on hi càpiga tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural.

Ara bé, tant important com el debat de la situació institucional és el debat de les realitats, que ens toca gestionar. Malgrat que alguns indicadors econòmics apunten que comença a haver-hi signes de recuperació, estem encara en una situació concreta de crisi econòmica, de dificultats importants per a empreses i treballadors. En un mercat de treball a Catalunya, amb més de 600.000 treballadors que no troben feina.

Ara, el més urgent és sortir de la crisi, i sortir-ne reforçats. Però aquesta crisi ens ha de fer veure que estem en un període de transformació profunda, i que moltes coses ja no seran igual que abans.

Els governs, en la línia del que ha fet la Generalitat i el nostre Ajuntament, conjuntament amb empresaris i sindicats, han de tornar a posar Catalunya en el camí del creixement econòmic i social. Buscar nous fonaments per a la nostra economia que substitueixin activitats com la construcció, que havien assolit una importància sobre el conjunt de l’estructura més enllà del que era raonable. Hem d’establir també noves maneres de produir, més competitives i més eficients, preparades per a la configuració actual del mercat internacional. I, malgrat que la cimera de Copenhaguen sobre canvi climàtic no ha sortit com a alguns ens hagués agradat, sens dubte el repte és que aquest nou model econòmic sigui sostenible econòmicament i mediambientalment.

CATALUNYA I ESPANYA

Article publicat a la revista del Vallès.

Aquestes darreres setmanes, sectors polítics, socials i mediàtics, s’han mobilitzat al voltant de consultes sobre la independència de Catalunya. Des del respecte, als ciutadans i ciutadanes que van decidir prendre-hi part, crec que hem d’afirmar que aquestes consultes (sense valor legal) han estat organitzades per independentistes, i que han mobilitzat, lògicament, ciutadans independentistes i sobiranistes i també d’altres que han volgut manifestar el seu malestar pel retard de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Des del reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, jo també vull manifestar que no en sóc d’independentista. Jo defenso un projecte d’una Espanya on hi cap tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural. El que des del PSC volem que esdevingui una Espanya federal, de fet el nou model de finançament aprovat la darrera setmana pel Congrés dels Diputats ja va en aquesta línia.

L’actual Estatut d’Autonomia ens dóna els nivells competencials i d’autogovern, i també de recursos econòmics, més importants de l’historia moderna de Catalunya. Defensar l’Estatut és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions; és en la línia de desenvolupar l’Estatut que Catalunya avançarà. Aquesta és una llei vigent, que val la pena recordar va ser aprovada pel Parlament de Catalunya. Seguint tots els procediments constitucionals, va ser debatuda i aprovada per les Corts Generals i el que per a mi més important, referendada pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

També hem de demanar respecte, a aquelles formacions polítiques, com el PP, que han fet del seu enfrontament en contra de l’Estatut de Catalunya, un argument per anar en contra del govern d’Espanya presidit per Rodriguez Zapatero.

No es pot substituir la voluntat democràtica dels catalans i de les catalanes, expressada en les eleccions i en el referèndum estatutari. Per això seguirem treballant per defensar l'Estatut d'Autonomia, la seva plena constitucionalitat i el seu desenvolupament més ambiciós, liderats pel president de la Generalitat.

UN PAÍS FORT I UNA SOCIETAT DE BENESTAR

Article  publicat  al diari El 9 Nou.

Tot i la situació excepcional de crisi econòmica, el pressupost de la Generalitat de Catalunya, garanteix la cohesió social i l’estimulació de l’economia. El nostre objectiu és clar, volem un país fort i una societat de benestar. Aquests pressupostos demostren que hi ha una aposta decidida del govern del president José Montilla per desenvolupar unes polítiques progressistes al servei de les persones, malgrat que la crisi econòmica obligui a ser més austers en la gestió dels fons públics, dels 40.000 milions d’€ previstos al 2010, la despesa social representa gairebé un 55% del total, 1.2 punts més que l’exercici anterior.

Les prioritats del pressupost per l’any vinent passen per reforçar la cohesió social, protegint els sectors més vulnerables de la societat, perquè ningú és quedi enrere, un exemple n’és els fons destinats a fomentar l’ocupació que creixen un 23,7%; donar seguretat en les polítiques públiques, per això els departaments que gestionaran mes diners son els de salut, educació i acció social.

I reactivar l’economia, a partir de donar suport a les empreses a traves del Institut Català de Finances, de augmentar els recursos per la investigació i el desenvolupament i sobretot mantenint els nivells la inversió pública amb 6.177 milions d’€ destinats en bona part a les infraestructures, que representa el 6% del PIB de Catalunya, i a la que cal afegir-li els recursos que en compliment de la disposició addicional 3ª de l’Estatut l’Estat ha d’invertir en infraestructures aquí, en concret 4.447 milions d’€ i que constant en els pressupostos de l’Estat.

Vull aturar-me un moment, en un debat que els diputats de CiU, que son veïns al Vallès Oriental Puig, Turull i Cuminal han introduït pel que fa a les inversions destinades en aquest àmbit territorial, tot dient que el Govern menysté la comarca, afirmació desafortunada i que pretén confondré descaradament als ciutadans. Només posaré les dades i que totes les persones en facin la lectura i l’anàlisi. Anys des del 1997 a 2003, (Governs de CiU, President Jordi Pujol, conseller en cap Artur Mas) inversions al Vallès Oriental 330,7 milions d’€. Anys 2004 a 2010 (Governs de PSC, ERC i IC, Presidents Pasqual Maragall i José Montilla) inversions 613,5 milions d’€, destinades essencialment a l’educació, la salut, l’habitatge i la millora de carreteres. És a dir el doble de diners destinats al Vallès Oriental.

Uns pressupostos que inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals procedents del nou model de finançament, uns 2.613 milions d’€, que seran mes de 4000 d’aquí dos anys. Nou model molt més equitatiu, just i transparent, que s’ha aconseguit per no haver cedit ni un pam en el desplegament de l’Estatut, i per la tenacitat, la responsabilitat i la fermesa del Govern de Catalunya i el seu President Montilla. Model que ha estat votat en contra pel PP i CiU, quina casualitat.

És en la línia de l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia, que Catalunya avançarà. Una llei que val la pena recordar va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i desprès de la seva negociació aprovat per les Corts Generals i referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

Defensar l’Estatut, és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions, i perquè és la millor manera d’ampliar l’autogovern de Catalunya, amb competències i recursos. Els socialistes, en fem una defensa clara, la defensa de l’Estatut és la nostra via, estem convençuts, i a més a mes perquè és la via majoritària de les catalanes i els catalans, expressada a les urnes.