dissabte, de març 13, 2010

Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears.

MTC a Habog, Holanda


Tant de bo, no tinguéssim residus nuclears, però els tenim.

No els podem fer desaparèixer, ni els podem ignorar.

Quan és va decidir en el seu dia que una part del mix energètic, provingués de l’energia nuclear, hi va haver un oblit, o més ben dit una decisió que no es va adoptar: quina seria la solució d’emmagatzematge dels residus nuclears, perquè aquesta energia comporta la generació de residus.

Els residus nuclears que s’ha generat des de la implantació de la primera central nuclear a l’any 1968, fins que finalitzi la vida útil de la darrera (per cert, vull recordar que va ser un govern socialista qui va decretar una moratòria en la construcció de centrals a Espanya) s’han de gestionar de la millor manera possible.

Des del meu punt de vista, amb independència de quin sigui el futur de l’energia nuclear a Espanya, és necessari comptar amb les capacitats adequades per gestionar el combustible gastat i els residus procedents de les centrals nuclears en funcionament i els que tenim en dipòsit a França i el Regne Unit.

Hi ha dues possibles solucions a la gestió d’aquests residus: una de individualitzada, que cada central els gestioni a les seves pròpies piscines, o en magatzems temporals individualitzats en la mesura que aquestes piscines és vagin saturant. Perquè suposo, que més enllà de que és sigui partidari o no de l’energia nuclear, tothom prioritza la seguretat per davant d’altres qüestions, en tant que les centrals estiguin operatives.

L’altre solució disposar d’un magatzem temporal centralitzat, que segueixo pensant, és la resposta més adequada a la gestió dels residus radioactius a Catalunya i a Espanya, des del punt de vista tècnic, estratègic, econòmic i de seguretat.

Tant és així, que el Ple del Congres dels Diputats el passat 23 de febrer va aprovar, amb el vot de tots els grups, sobre la base de dues mocions de ERC i IC-Verds, i amb l’activa intervenció del coordinador dels diputats socialistes a Madrid Francesc Vallès, una proposta en la que el Congrés torna a instar al Govern de l’Estat a ubicar un magatzem centralitzat, sobre la base d’aconseguir el més gran consens social, territorial i institucional, especialment amb les Comunitats Autònomes i els Ajuntaments.

Aquí radica la qüestió, ja ho varem manifestar el març del 2008, a la comissió d’economia del Parlament, quan entre d’altres consideracions, varem dir, que sobretot s’havia de prioritzar una qüestió per a nosaltres important, consens polític, territorial i social, com a condició imprescindible per a la seva ubicació.

El President Montilla, ha manifestat en seu parlamentària que en una decisió com la d’ubicar el MTC, ha d’haver-hi unió i no divisió, i per tant un requisit bàsic per una instal•lació d’aquestes característiques és que hi hagi consens.

En aquest cas, pel que fa a la seva ubicació a Catalunya, avui no existeix.

Constatat que avui, no hi ha consens, el Parlament de Catalunya ha manifestat que rebutja la ubicació del MTC a Catalunya, i ha aprovat donar suport al Govern i instar-lo a sol•licitar al Govern de l’Estat, que és qui té la competència, que es desestimi de manera definitiva la seva ubicació a Catalunya.


Cap comentari:

Publica un comentari