Les rondes viàries i ferroviàries, una necessitat

Article publicat al 9Nou el divendres 23 de Novembre de 2007.

El debat al voltant de la Ronda del Vallès, que vindria a substituir el quart cinturó -no és el mateix traçat, ni tenen les mateixes funcions- i el tren orbital ferroviari, no el podem deslligar del debat i de la reflexió del model de mobilitat del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.No hi ha cap dubte que hi ha problemes i situacions de congestió a les vies principals, i en determinades hores en vies comarcals i locals, de la regió metropolitana, a causa de la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa cada matí a la xarxa viària, per adonar-nos-en. Alguns factors de l´organització social i econòmica del país incideixen en aquesta situació. Separació d´usos sobre el territori, increment de la població de Catalunya i de la població activa, a les famílies treballen o estudien més d´una persona, l´evolució a l´alça dels preus de l´habitatge que ha portat al desplaçament cap a zones no tan cares, la pròpia precarietat del mercat laboral que no contribueix a realitzar canvis de lloc de residència. Aquests factors fan que cada dia més d´un milió de vehicles surtin a les carreteres; aquests cotxes porten al voltant d´1,2 milions de persones del total d´1,7 que surten del seu municipi per anar a treballar o estudiar. El trànsit de mercaderies també manté creixements sostinguts, i el mitjà que més creix és del transport per carretera: de les 425 milions de tones amb origen o destinació a Catalunya, 337 ho fan per carretera.Tot plegat fa que es mantinguin i s´agreugin els problemes de congestió a la xarxa viària, i aquests incideixen molt negativament en la qualitat de vida dels catalans (més temps i més estrès a la carretera), en la competitivitat econòmica (més cost dels transports) i més impacte ambiental (més emissions de partícules en suspensió, i més emissions de gasos amb efecte hivernacle).Les causes de la congestió les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l´organització social i econòmica, canvis que no poden canviar de tendència bruscament. Cal gestionar la realitat, i el Govern de Catalunya ho està fent, canviant la tendència de creixement urbanístic, és a dir, passant d´un model de baixa densitat i de separació d´usos promogut en el passat, a un creixement en forma de ciutat compacta. Això ha de permetre reduir les necessitats de mobilitat en mitjà termini, no immediatament. No podem obviar la realitat. Basant-se en discursos ben intencionats no solucionarem els problemes. Avui la responsabilitat ens porta a adoptar decisions per satisfer les necessitats de mobilitat actuals i de futur en diverses direccions: millorant les infraestructures existents; planificant-ne de noves, per donar resposta a les necessitats de mobilitat en el mitjà i llarg termini, com la línia orbital ferroviària que uneixi Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès, entre d´altres ciutats, línia de tren de la qual el seu estudi informatiu sortirà a exposició pública el proper any 2008 i que pot ser una realitat en els propers 8-10 anys; desdoblant la línia de tren Barcelona-Vic, de la qual el Govern d´Espanya ja està fent els estudis corresponents per encarar l´obra constructiva; projectant i construint infraestructures viàries com és el cas de la B-500 que possibilitarà una millor comunicació entre el Barcelonès Nord i els Vallesos i la ronda del Vallès, que comunicarà transversalment el Baix Llobregat, els Vallesos i el Maresme.Les infraestructures viàries no es poden pensar només perquè les facin servir en exclusiva els vehicles privats per transportar persones o mercaderies; també el transport públic necessita carreteres de qualitat i sense congestió, igual que s´han de projectar amb la màxima qualitat i respecte de l´entorn.En el debat que a l´entorn de les infraestructures s´està produint, s´ha volgut contraposar la construcció de la ronda del Vallès i la línia de tren orbital. Al meu entendre, les dues són necessàries per millorar la mobilitat; les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de viatgers i mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre la qualitat de vida, la competitivitat econòmica del conjunt del país, i també sobre la seguretat i la salut de les persones.També he expressat la meva opinió favorable a un model de creixement territorial compacte. Per tant, des d´aquesta lògica, que segur que comparteix molta gent i també les autoritats planificadores –conselleria de Política Territorial i Obres Públiques- i que, a més, té les competències últimes per aprovar el planejament, enlloc està escrit que una nova infraestructura com les que estem definint hagi de comportar necessàriament la urbanització a curt, mitjà o llarg termini del territori; dependrà de la voluntat del planificador i en darrera instància del conjunt de la societat.Ara també tindrem una magnífica oportunitat en el debat i aprovació del pla territorial de la regió metropolitana per definir els espais que s´han de destinar a la construcció de les ciutats, i el que hem de destinar a espais lliures per la seva producció agrària o senzillament per a la seva protecció natural.

UNS PRESSUPOSTOS AL SERVEI DE LES PERSONES

Article publicat al 9Nou del dia 4 de maig de 2007

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’aquest any assoleixen la xifra de 32.218,6 milions d’euros, un 8,5% més que l’any passat. Són uns pressupostos que continuen garantint el rigor i la continua millora en la gestió. Les despeses corrents creixen per sota dels ingressos corrents, incrementant l’estalvi per aquestes operacions (18’7%). Això permetrà un menor recurs a l’endeutament per finançar la inversió. També redueixen el dèficit fins a situar-lo en 254,5 milions d’euros, complint escrupolosament el Pla de Sanejament aprovat pel Govern l’any 2004, que preveia reduir el dèficit de 1.264 milions d’euros, generat pels governs de CiU.
Són uns pressupostos que no augmenten els impostos i contemplen millores fiscals, que afecten especialment als joves, els autònoms i les pimes, es rebaixa mig punt el tipus de l’impost d’actes jurídics documentats per als joves menors de 32 anys que constitueixin una hipoteca, passant de l’1% al 0’5% i es redueix la tributació de l’AJD del 0’3% al 0’1% en les sol·licituds d’avals que realitzin les petites i mitjanes empreses i autònoms amb seu a Catalunya a societats de garantia recíproca.
El pressupost que es comença a debatre al Parlament de Catalunya, manté els alts nivells d’inversió, 5.099,7 milions d’euros, i consolida l’augment de la inversió que s’ha registrat des del 2005. Durant el període 2003-2006, la inversió ha crescut un 95,4%, hem passat de 360€ per habitant al 2003 als 630€ actualment.
Però els pressupostos del 2007 tenen una clara orientació cap a les polítiques socials i els serveis a les persones (educació, salut, seguretat, habitatge). Es fa especial incidència en la despesa social. Algunes dades que ho palesen són la millora de recursos en Salut: 8.592 milions€ (un 26,7 per cent del pressupost). Inversió en 90 nous centres d’atenció primària, set nous hospitals i cinc nou centres especialitzats en salut mental. Metges i personal sanitari: 1.095 persones més.
Protecció social i dependència: 1.361,3 milions; 18.700 noves places per a la gent gran. Ajuts econòmics que beneficiaran a 40.500 persones grans dependents.
Educació: 5.317,3 milions€ (16,5 per cent del pressupost). Incorporació de 4.254 nous professors i personal docent per donar resposta a la creixent demanda del sector. El finançament ordinari de les universitats públiques augmenta un 12 per cent.
En polítiques de seguretat: els recursos augmenten un 19,7 per cent. Incorporació de 1.910 mossos d’esquadra i personal de comissaries, i 158 bombers.
En polítiques d’habitatge i actuacions urbanes es destinaran 615,8 milions€ (un 56,5 per cent més que el darrer any) que permetrà l’inici de la construcció de 10.000 nous habitatges de protecció oficial.
Però aquests pressupostos també fan una aposta decidida per tenir un país de primera, amb una economia competitiva, que segueixi creixent i millorant. Es destinaran 1.805,9 milions€ per a les mesures que contempla l’Acord Estratègic per la competitivitat de l’economia catalana, i que són actuacions dirigides a millorar les condicions bàsiques de competitivitat, a facilitar la internacionalització de les empreses catalanes i a augmentar la qualitat de l’ocupació i la cohesió social. A la recerca i innovació (R+D+i) es destinaran 279,8 milions€ (43,7% més). I 1.300 milions per al suport financer a les petites i mitjanes empreses i a l’activitat empresarial.
Per al PSC, aquests són uns pressupostos al servei del país, perquè són uns pressupostos al servei de les persones i, com diu el President de Catalunya, José Montilla, l’important són els fets i no tant les paraules.

NOUS REPTES, IGUAL DE COMPROMESOS

Publicat al 9nou del 20/04/2007

Aquests darrers quatre anys, des del PSC hem treballat perquè a Montseny, a Fogars de Montclús, a Sant Celoni, a Granollers, a Mollet, a la Llagosta, a la Roca, a Cardedeu, a la Garriga, a Lliçà de Vall, a Sant Feliu de Codines... és a dir, a les viles i ciutats a on hem tingut grups municipals al govern o a l’oposició, fer avançar les polítiques municipals a favor de les persones, per fer els nostres pobles més equilibrats, més respectuosos amb el medi ambient. Hem treballat en la millora de tots i cadascun dels barris de les ciutats, hem fet de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom una de les fites de les nostres polítiques; la millora de la seguretat dels nostres conciutadans ha estat essencial per a nosaltres; hem treballat i treballem conjuntament amb el Govern de la Generalitat per ampliar l’oferta educativa amb més centres i nous projectes educatius. Al llarg d’aquests anys hem millorat l’oferta sanitària amb més CAP i les actuacions en marxa als tres hospitals de la comarca del Vallès Oriental. La promoció de l’habitatge públic digne i adequat a un preu assequible ha estat i és una de les fites que ja comença a ser una realitat.

Avui però, també apreciem que el context social a les nostres ciutats s’ha anat modificant. Una nova etapa associada als fenòmens de la globalització ha aparegut amb tota la seva força. Fa temps que se’n parla però és en els darrers anys que aquesta nova realitat s’està manifestant. L’augment sostingut de la immigració, la proliferació dels nous usos de l’espai públic, les transformacions en el mercat de treball, les dificultats d’accés a l’habitatge, les noves percepcions d’inseguretat, el perllongament de l’etapa juvenil i l’allargament de l’esperança de vida, la massiva incorporació de les dones al món laboral i a nous espais de responsabilitat pública, o les noves formes de família, són transformacions que prenen forma en els carrers i en la vida quotidiana de tots els ciutadans i ciutadanes.

Nous temps que indubtablement no estan exempts de problemes que sovint no tenen una solució ni fàcil ni immediata. Els socialistes, però, estem convençuts que els nous reptes que tenim plantejats avui només els podem encarar correctament si els pensem també com a noves oportunitats per afermar el model de cohesió, de convivència i de benestar que des del 1979 anem construint.

El PSC encara les properes eleccions municipals pensant en les persones, a fi d’atendre les seves dificultats quotidianes i concretes, i amb l’objectiu de millorar permanentment la qualitat de vida de la ciutadania. Perquè per a nosaltres la ciutat i el seu entorn ha de ser generador d’oportunitats per a tothom.

Avui més que mai, afirmem que treballarem per una societat cohesionada, que es fonamenta en un compromís recíproc de drets i de deures per a tothom. Des d’aquesta perspectiva, avui la convivència és un dels principals valors a defensar.

Els socialistes hem estat al capdavant del procés de transformació i millora de les nostres viles i ciutats. Volem seguir treballant per aprofitar les noves oportunitats que segur que tindrem, també amb més competències i recursos econòmics que l’Estatut de Catalunya reconeix als ajuntaments, i amb un govern, el de Catalunya, el del President José Montilla, que vol treballar colze a colze amb els ajuntaments. Tenim magnífiques oportunitats de millora i progrés.

Volem seguir cohesionant les nostres ciutats mitjançant l’atenció preferent als barris i a les famílies, garantint la seguretat, la convivència i el civisme en l’espai públic, desenvolupant noves polítiques de ciutadania en favor de la igualtat d’oportunitats, endreçant més i millor el territori en el marc d’un desenvolupament sostenible.

Volem un futur millor i malgrat s’han realitzat progressos importants en els darrers temps, ens segueixen preocupant les desigualtats, estem al costat de la gent, de la gent que estimen les seves ciutats, i conjuntament, volem continuar trobant els camins que ens portin cap a un nou futur de progrés.

El nostre és un compromís pel bon govern, que implica una aposta decidida per una democràcia de qualitat, i que també es fonamenta en criteris d’eficàcia i eficiència dels recursos públics.

Volem seguir governant des de la proximitat. Això requereix una actitud d’escolta activa, de sensibilitat propera, de diàleg intens. En aquest sentit, dialogar i concertar accions amb els ciutadans i les xarxes socials és avui imprescindible.

Per això ens presentem en aquesta nova convocatòria electoral amb programes renovats, amb idees noves per afrontar el reptes dels nous temps. Amb el compromís de treballar per uns pobles millors, més integradors i cohesionats, també més sostenibles. Un compromís cívic i ètic dels nostres candidats i candidates, perquè volem fer-nos de nou mereixedors de la confiança de les persones. Perquè volem treballar des dels ajuntaments amb il·lusió, transparència i honestedat.

Política energètica del Govern

Avui en el Ple del Parlament, en nom del nostre grup parlamentari he preguntat al president de la Generalitat sobre les mesures d’estalvi energètic i potenciació de les energies renovables que pensa adoptar el Govern de la Generalitat.

Senyor president de la Generalitat, aquests dies hem tingut ocasió d’assistir a debats interessant, tanmateix en l’agenda política tenim qüestions que com a mínim són igual d’importants pel futur del nostre país.
Per exemple, com contribuïm des de Catalunya perquè Espanya compleixi els objectius assignats en el Protocol de Kioto, com afrontem el debat el debat que ens ha arribat amb força, que no desapareixerà perquè tenim un problema, nosaltres també, al voltant del canvi climàtic.
Caldrà, senyor president, haurem de reflexionar i prendre decisions sobre el model territorial, haurem de reflexionar i prendre decisions sobre la política energètica que necessitem impulsar i que necessàriament haurem de coordinar amb l’Estat i la Unió Europea.
L’accés a l’energia, en quantitat i qualitat, a un cost raonable i respecte al medi
ambient també és un dret dels ciutadans. Catalunya és un país petit, depenent
energèticament, amb pocs marges per actuar de forma substancial sobre l’oferta.
La nostra estratègia com a país passa per actuar de forma proactiva sobre el màxim desenvolupament possible del seu potencial d’energies renovables que, a més a més, pot ser una font de dinamisme econòmic important, i des del vessant de la demanda apostant per l’estalvi i per l’eficiència energètica com una de les prioritats polítiques.
El meu grup creu que també des de Catalunya podem fer una contribució important a les polítiques que han de portar a canviar les tendències anunciades per la comunitat científica i que ens han de portar també a guanyar la batalla per fer front a deteriorament del planeta.
Haurem de desplegar les nostres polítiques coordinadament amb els objectius fixats per la Unió Europea.
És per això, senyor president, que li volem preguntar sobre quines són les primeres mesures que en política energètica impulsarà el seu Govern.

El president de la Generalitat José Montilla, ha respòs el següent:
Sí, gràcies, senyor president. senyor diputat, com vostè sap un dels compromisos del Govern de la Generalitat és fomentar un creixement econòmic sostenible i territorialment equilibrat, i la garantia de subministrament d’energia i el seu ús són factors claus per al desenvolupament econòmic i territorial de qualsevol país, i l’objectiu del Govern és garantir el subministrament energètic a tot el territori però sense deixar de ser exigents amb l’ús que fem d’aquesta energia, no?
I per aquest motiu el Govern de la Generalitat té el propòsit d’avançar
significativament en matèria d’estalvi i eficiència energètica, fomentant un ús més racional de l’energia entre les nostres empreses, llars i institucions, i impulsant l’augment del pes de les energies renovables en el còmput global de la potència instal·lada.
El programa que acaba d’aprovar el Govern conté mesures molt ambicioses, tant pel que fa a l’augment del pes de les energies renovables, com per allò que té relació amb l’estalvi i l’eficiència energètica. En aquest sentit, el Govern va donar el passat 20 de març un nou impuls al Pla per a l’estalvi i l’eficiència energètica. Aquest programa, aprovat en aquesta sessió de govern, comptarà amb més de cinquanta milions d’euros d’aportacions i pretén aconseguir un estalvi equivalent a 1,9 tones de petroli fins al 2010, milions de tones, i una important reducció de les emissions de CO2.
Pretenem millorar a curt termini l’eficiència energètica promovent les inversions
necessàries i avançant amb la conscienciació ciutadana per tal d’introduir certes pràctiques en l’ús de l’energia com costums habituals de la població, i el programa també suposarà la posada en marxa de diferents actuacions com ara programes de millora tecnològica, canvis d’equips per altres més eficients, línies de finançament d’inversió, campanyes de difusió i conscienciació o un pla renove d’electrodomèstics que proporciona subvencions per canvi d’aparells domèstics poc eficients.
En definitiva, tot un conjunt de mesures que en compliment del Pla d’energia han de millorar l’eficiència energètica apropant-nos als valors vigents en els països del nostre entorn, i tot això, senyor diputat, ha de servir tant per millorar la nostra competitivitat, com la nostra contribució a la sostenibilitat global.
Moltes gràcies.

La sanitat a Granollers i la Comarca: la solució al problema està plantejada

Article publicat a la Revista del Vallès (23/03/07)
Hi ha un desajust entre l’oferta i la demanda de serveis sanitaris a Granollers i a la Comarca. El creixement demogràfic els darrers anys ha estat dels més alts de Catalunya i els equipaments no han crescut igual.
El creixement previst per l’any 2.015 és de 450.000 hab. Avui la població del Vallès Oriental és de 377.975, a més, el progressiu envelliment de la població, el desenvolupament tecnològic i els avenços en el diagnòstic, fan augmentar la demanda notablement.
Les propostes anunciades ens fan albirar una solució al problema: el pla de viabilitat de l’Hospital de Granollers, els Governs Territorials de Salut i el nou sistema de pagament, posen les bases del compromís de l’Hospital amb el Departament de Salut. Un compromís basat en la confiança que genera l’Hospital.
Les mancances les tenim en l’atenció primària, la sociosanitària, l’atenció de salut mental i l’atenció especialitzada.
Ja sabem que s’ampliarà el CAP de Sant Miquel i el de Canovelles, el compromís d’un CAP nou al carrer Tetuán, un Centre per a la salut mental i 90 llits d’atenció sociosanitàra al Centre Geriàtric de l’Hospital. Les ampliacions dels hospitals de Mollet i Sant Celoni, són compromisos de Govern.
He deixat pel final l’atenció especialitzada perquè les consideracions equivocades del candidat de CiU a l’alcaldia de Granollers, podrien confondre el ciutadà i convertir un missatge altament positiu, en un niu de confusió.
Ara tenim mancances en el nombre de llits, en les consultes externes i en l’atenció ambulatòria, en el nombre de quiròfans, de serveis diagnòstics i en els serveis d’urgències. Tot plegat es pot resoldre amb el moviment valent que va suposar canviar la titularitat i la gestió de la Policlínica del Vallès.
L’any 2008 estarà acabat el nou edifici d’atenció ambulatòria a l’Hospital. De 32 consultoris passarem a 76, les places d’hospital de dia de 17 a 46 i els gabinets d’exploració, de 13 a 21. Després s’ampliaran els quiròfans de 6 a 12, el servei de diagnòstic per la imatge, el creixement del servei d’urgències i la remodelació d’una planta d’hospitalització on s’ubicaran 30 llits.
Es construirà un centre per a l’atenció de malalts mentals. Aquí es preveuen 100 llits. Aquest estarà al voltant de l’Hospital i alliberarà una planta d’hospitalització, que permet la construcció de 30 llits més. En total 84 llits més.
Per cert les reformes ja dutes a terme han reduït la llista d’espera quirúrgica a un terç en el període 2005-2006.
Amb el mateix horitzó (2010), es treballa en el pla funcional de l’edifici de Policlínica. Allí és previst ubicar un servei d’Urgències que substitueixi i amplií el que ara està a l’Av. del Parc, 4 quiròfans per cirurgia sense ingrés i de curta estada, 2 quiròfans de cirurgia menor, serveis diagnòstics i 50 llits que podrien ser ampliables a 80. D’això se’n diu hospital lleuger, un centre a peu de ciutat, amb professionals experts, d’alta capacitat resolutiva, de treball ràpid i adaptable en el temps a les necessitats. Per exemple, es podran atendre durant l’hivern, el pacients que entrant per Urgències, requereixi’n ingrés i la resta de l’any, els pacients en llista d’espera quirúrgica.
Aquest nou equipament s’entén com una continuïtat de l’Hospital.
Tindrem els equipaments sanitaris adequats per Granollers i el Vallès Oriental. Deixem-nos de romanços, sumem i treballem-hi tots.

SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC, ÉS HORA DE DECISIONS.

Article publicat al 9 Nou del dia 12 de Febrer de 2007

La nostra és una societat molt mediàtica. Això té els seus avantatges i els seus inconvenients. El debat sobre el canvi climàtic ha arribat amb una força indiscutible, i el tenim aquí per quedar-se.

De ben segur que en aquest debat no hi faltaran pinzellades catastrofistes. La inflació de debats i d’informació no és dolent en si mateix, si això ajuda a una presa de consciència. Les dades contrastades per la comunitat científica -el darrer informe del Grup Intergovernamental d’experts sobre el canvi climàtic de l’ONU és aclaparador- ens indiquen que s’estan produint canvis preocupants que afecten el planeta.

Cal plantejar-se d’una vegada que la natura i els recursos naturals no són infinits, que no són inesgotables. Els recursos energètics sobre els quals hem assentat els creixements econòmics, un estil de vida que cada cop tendeix a un consum no controlat, ja sabem avui que no són sostenibles. Entre d’altres raons, perquè les seves reserves disminueixen dia darrera dia.

Tres quartes parts dels recursos energètics que consumim són d’origen fòssil, creen contaminació, provoquen l’efecte hivernacle. Davant de la realitat exposada pels científics, i acceptada per la comunitat internacional, cal dissenyar i desplegar polítiques que ens portin a guanyar la batalla per fer front al deteriorament del planeta, perquè tenim un compromís amb les generacions que ens hauran de substituir. Hem d’entendre que el planeta no és nostre, i si és d’alguns, ho és més de les generacions futures.
Polítiques que hauran de passar, no tan sols en la modificació de la política energètica, que ha de passar per la inversió en solucions alternatives i renovables, sinó en la variació dels estils de vida. Les accions dels governs seran importants, en la mateixa mesura que serà necessària una acció del conjunt de la societat i de la suma dels compromisos individuals.

El debat ambiental, cada cop més, té un caràcter transversal, que recorre les societats, els seus grups socials, les seves organitzacions polítiques i els propis governs. Cal començar a definir polítiques que centrin els seus objectius en la gestió dels límits dels creixements, que no enfonsin l’economia i que ofereixin als ciutadans opcions que, tot i satisfent les seves necessitats, no degradin el medi ambient.

El desafiament que tenim al davant és innegable. Cal preservar el capital natural i recuperar el destruït. Les senyals d’alerta de què la salut del planeta no és la millor, són aquí. Els científics ens diuen que un canvi climàtic provocat per l’activitat humana pot ser un perill clar per la civilització i per al propi planeta. És hora d’actuar i no girar-nos l’esquena a nosaltres mateixos.

En un món global, calen sens dubte accions a escala planetària. Tanmateix, això no pot ser la coartada perquè als nostres nivells de decisió i acció no prenem mesures individuals i públiques.

Individualment, començar a canviar el nostre model de consum ajudarà a modificar tendències. Ara bé, són els governs els que han d’impulsar i fixar polítiques i objectius, establint mecanismes que obliguin a reduir de manera clara amb índexs mesurables les emissions de CO2 i altres gasos contaminants. Són els governs els que s’han de creure els seus propis plans energètics implantant els grans potencials d’energies renovables que tenim.

Avui, a Catalunya tenim un govern d’esquerres, que en el seu marc d’actuació posa en primer plànol les polítiques sensates de sostenibilitat, des de l’impuls d’un model territorial no consumidor de sol, de més compacitat i garant d’espais lliures, un aprofitament dels recursos hídrics més eficient, l’impuls d’una mobilitat que prima el transport públic, i sobretot d’un pla de l’energia 2006-2015 del qual no es pot demorar el seu desplegament si volem arribar amb els deures fets i complint els terminis i objectius fixats pel la UE.

Un govern sòlid

Article publicat a El 9 nou el 05/02/07.

El principal partit de l´oposició, CiU, s´ha instal•lat en el soroll i la Gesticulació. En canvi, el Govern de Catalunya, el govern del President Montilla, cada dia que passa genera més confiança.

És un govern que parteix del no res; és un govern que aprofita bé la bona feina feta per l´anterior govern de progrés. Tenim un govern que va per feina. Això es palesa en l´ important volum d´iniciatives legislatives traslladades al Parlament, projectes de llei tan importants i que van en la línia de posar en el mateix pla les qüestions socials i nacionals, que per nosaltres formen part del mateix objectiu, projectes de lleis, com la Llei de Serveis Socials, que ha de garantir la universalització del dret als serveis socials, la llei del dret a l´habitatge, que tracta de forma íntegra tots els aspectes que afecten a l´accés a l´habitatge, una necessitat de gran magnitud per moltes persones, la llei de reforma de l´Institut Català de la Salut, la Llei de Contractes de Conreu, amb l´objectiu de preservar l´actual sòl agrícola, la llei del Consell de la Cultura i les Arts, resultat d´un llarg debat i consens amb el sector cultural, la llei de l´Institut de Seguretat de Catalunya que té com a finalitat construir un sistema coordinat i unitari de seguretat pública, la llei de l´obra pública, la llei de creació del Memorial Democràtic, la llei de creació de l´institut Català Internacional per la pau, la llei de creació de l´Agencia Catalana de turisme, la llei del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, i el projecte de llei pel qual es crea l´Agència Tributària de Catalunya, per cert, aquest darrer projecte de llei serveix per desmuntar l´argument de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.

La Comissió Mixta d´Afers Econòmics i Fiscals Estat –Generalitat es constituirà el proper dia 6 de febrer, i durant les properes setmanes es constituiran també les altres dues comissions que preveu l´Estatut, la comissió bilateral Estat –Generalitat i la comissió d´infraestructures.

Algunes formacions politiques, les que estan a l´oposició, es sentirien còmodes si el govern no treballés amb rigor i seriositat.

Amb les actituds de cadascú, els ciutadans poden observar amb nitidesa qui treballa per al país i qui pretén enterbolir.El govern del President Montilla i la majoria que li dóna suport, com ja hem pogut notar només en dos mesos, són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari.

Seguirem treballant per fer una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d´oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l´habitatge accessible, de la cultura, del benestar de les persones.Avui, que la situació econòmica del país és clarament satisfactòria, amb un creixement del PIB més elevat que la mitjana europea, amb una taxa d´atur 2 punts per sota també de la mitjana europea, ens cal un govern sòlid, que gestioni eficientment els recursos públics que ens permeti assentar els creixements sobre basses sòlides.Es miri com es miri, tenim un govern i un President a Catalunya que treballa, que no fa renuncies i que té l´ambició d´assolir i posar en primer lloc dels seus objectius les politiques socials.

Obscenitat política

Article de Jordi Terrades, publicat a El 9 Nou"

El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista".
30 de desembre de 2006: ETA trenca de manera brutal, amb una bomba a l´aeroport de Barajas, l´esperança que milions de ciutadans havíem posat en el procés iniciat per acabar amb la violència al País Basc i a Espanya.L´únic responsable del trencament del procés ha estat l´organització terrorista ETA. És per això que aquests dies assistim perplexos a l´estratègia del PP. S´equivoca d´enemic: no és el Govern d´Espanya ni el seu President Rodríguez Zapatero, sinó ETA.La millor manera d´eradicar la violència és la unitat dels demòcrates, però, afirmat això, la majoria de ciutadans sabem que per posar fi a la violència només hi ha un camí, i és el diàleg, però, perquè aquest es produeixi, els violents i els que els hi donen suport, és a dir, Batasuna, han de saber de forma clara i rotunda que amb violència aquest no es pot produir.Tot Govern responsable ha de buscar tots els camins possibles per aconseguir la pau, dins del marc constitucional i democràtic i amb el màxim consens de totes les forces polítiques. Això havia passat sempre fins ara. El PP i el seu líder, Mariano Rajoy, ha estat l´únic en democràcia que ha emprat el terrorisme en la batalla política, i que no ha estat disposat a donar suport al Govern, que és a qui li correspon dirigir la política antiterrorista.El PP no ha acceptat encara la seva derrota electoral del 14 de març de 2004. L´obscenitat política d´aquesta formació política ha anat pujant de to en tot aquest procés de treva que va anunciar ETA, fins a l´espectacle lamentable d´aquests darrers dies. Cal fer memòria. El pacte antiterrorista va ser proposat pel mateix Zapatero quan era líder de l´oposició, la qual cosa demostra que els socialistes sempre havíem donat suport a la política antiterrorista per sobre dels interessos partidistes. S´equivoca el PP anteposant els seus interessos partidistes al tenir només la visió de les properes eleccions generals, quan l´important és Espanya, el País Basc, la vida dels ciutadans i la Pau. Així ho hem entès la resta de partits polítics. El PP es torna a equivocar, perquè la divisió dels demòcrates només beneficia a la banda terrorista.

Els demòcrates hem de dir-li alt i fort a ETA que ha de rectificar, que ha de renunciar a la violència i renunciar a la lluita armada. A Batasuna se li ha d´exigir que condemni la violència, que l´únic camí en democràcia per dirimir les diferències és l´àmbit de la política i les institucions elegides pels ciutadans.El President José Luis Rodriguez Zapatero ha estat el primer president que, després del fracàs del procés de treva, i ja en portem diversos -el darrer el va protagonitzar Aznar- ha comparegut en el Congrés dels Diputats per donar explicacions de la fi d´alto el foc d´ETA, i ha reconegut el seu error d´excessiu optimisme demanant disculpes als ciutadans. Les mateixes que per dignitat política hauria de demanar el PP i Rajoy per les insídies llançades contra el Govern d´Espanya i Rodríguez Zapatero durant tot aquest procés només pels seus interessos partidistes.Amb violència no hi pot haver diàleg. Ara bé, com molt bé va afirmar Zapatero, “cal explorar totes les possibilitats de vies de diàleg per a propiciar la fi de la violència sota la premissa que no hi ha preu polític i que les propostes polítiques han de ser defensades només per procediments democràtics”. Mentrestant, s´ha de lluitar contra el terrorisme amb tots els instruments que dóna l´Estat de Dret, i seguir cercant l´unitat de tots els partits politics, fins i tot el PP.

Granollers, una ciutat per Viure-hi

publicat al butlletí municipal del mes de Setembre

Recentment s’ha celebrat el Ple de l’Ajuntament, on es debat l’estat de la ciutat, i on es fa un repàs de les actuacions del govern municipal i les perspectives de futur.
D’aquest debat, s’ha palesat que l’activitat del govern municipal és l’adient per seguir fent de tots els indrets i racons de Granollers, una ciutat acollidora, humana, a mida de les persones que hi vivim. Això es constata en l’aplicació del Programa d’actuació municipal.
Per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i cotxes. Granollers, com a totes les ciutats, és la història, dit d’una altra manera, el producte més evident de la civilització, i amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.
Granollers representa la memòria col·lectiva de tota una societat. El govern municipal sap que si la ciutat està ben organitzada i planificada, ajuda a fer més forts els sentiments de pertinença, de seguretat, de benestar i integració social. Això és el que fem.
Aquest Granollers a mida de les persones, no és tan sols el seu paisatge urbà i arquitectònic, que per cert estem articulant amb dignitat i sensibilitat, perquè serveixi de referència simbòlica per a tots i totes els que hi vivim.
Granollers és una ciutat en què es viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar al marge. És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups.
Estem treballant, i el POUM n’és la constatació més clara, perquè la nostra ciutat, Granollers, sigui una ciutat compacta, amb una intensitat adequada, per garantir al mateix temps, la qualitat de vida i una accessibilitat còmoda a tots els serveis necessaris. Granollers és garantia de qualitat de vida; així ho veuen la majoria de persones. Les nostres politiques han estat, i estan, orientades a evitar una indesitjable segregació entre els diversos sectors que integren la població i entre les diverses activitats que integren la vida a la ciutat.

1.000 dies de govern progressista, una Catalunya més forta.

Article publicat el 8 de Setembre de 2006 al 9Nou

Els homes i les dones de Catalunya, fa tres anys vàrem fer confiança a un nou govern. Els partits catalanistes i d’esquerres ens vam posar d’acord, amb un govern d’ampli suport parlamentari presidit per Pasqual Maragall. El PSC n’ha estat el pilar bàsic.
En aquests tres anys de govern, a Catalunya li ha anat bé. Hem abordat amb èxit la reforma de l’Estatut. Avui es reconeix com mai la nostra realitat nacional, tenim més competències per resoldre els problemes reals de les persones i més recursos econòmics per tal de poder exercir-les.
Ha estat possible gràcies a l’impuls de governs encapçalats per socialistes, tant a Catalunya com a Espanya, i sobretot en no existir la majoria CiU i PP al Parlament, que no va dubtar a pactar no reformar-lo amb la voluntat única de mantenir-se en el poder.
Però les polítiques que millor defineixen l’acció del govern són el gir a les prioritats de govern, que estic convençut que seran ratificades el dia 1 de novembre, amb un ampli suport al candidat a president José Montilla, una persona compromesa amb el catalanisme polític des del inici de la seva activitat política, no com altres.
Amb el PSC en primera línia, hem començat a fer una Catalunya més avançada socialment, més ben gestionada, amb polítiques de govern pensades per a les persones. Si donem resposta als problemes reals, actuals i futurs de la gent, estem donant resposta al problemes del país.
En tres anys s’ha fet més feina que en les darreres dues legislatures de Jordi Pujol i Artur Mas, i el seu pacte amb el PP. Les polítiques socials representen avui el 50% de la despesa en el pressupost de 2006, els recursos han crescut un 56% en aquests tres anys, i aquesta prioritat ha quedat ben palesa.
La inversió en salut s’ha triplicat, i ja s’ha traduït en nous CAP, a la comarca del Vallès Oriental 12, i la remodelació d’un altre, 2 consultoris locals, la millora dels Hospitals de Granollers i Sant Celoni i l’inici de la construcció del nou Hospital de Mollet del Vallès, el compromís de la remodelació de Policlínica del Vallès i la construcció de un nou CAP a Sant Esteve de Palautordera, i la reducció de llistes d’espera. Un total de 138 milions d’euros per recuperar a la comarca el dèficit inversor de la darrera dècada.
El Pacte Nacional per l´Educació preveu la inversió de 1.200 milions d’euros. S’han creat més de 300 nous centres -25 al Vallès Oriental- amb una inversió de 55 milions d’euros, i els acords amb els ajuntaments permetran duplicar el nombre de places públiques d’escoles bressol: 1.456 a la nostra comarca.
Un dels objectius ha estat també la millora urbanística, social i econòmica dels barris, per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels que hi viuen. Amb la Llei de Barris els ciutadans van poder veure que aquest Govern no els deixava de banda. 600 milions d’euros han arribat a prop de 50 barris de tot Catalunya, 2 al Vallès Oriental.
Pel que fa a l’habitatge protegit, el balanç és positiu. Al juliol de 2006 s’havia iniciat la construcció de 34.483. El problema de l’accés a un habitatge digne i a un preu assequible és una prioritat, i el compromís del PSC serà que, com a mínim, un de cada tres habitatges nous tingui algun regim de protecció.
Els ajuntaments han vist com es duplicava les subvencions de la Generalitat en els seus programes d’inversió local.
Les properes setmanes segur que podrem seguir contrastant les politiques dels uns i dels altres. De moment, mentre el PSC explica l’acció de govern d’aquests tres anys i avança actuacions del seu programa electoral, CiU i els seus líders, Duran i Mas, només es dediquen a criticar José Montilla, amb les mateixes desqualificacions que feien servir contra Pasqual Maragall a la campanya de 2003.
José Montilla i el PSC són garantia de bon govern, i del desplegament ambiciós del nou Estatut en favor de les persones.
Ha arribat el moment de seguir construint, com hem fet en aquests tres anys, una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de l’habitatge accessible i del benestar.
Ho farem, com millor ho sabem fer, solucionant problemes, mirant per les persones.

ARA ÉS L’HORA DELS CATALANS

Article publicat a la revista del Vallès 28/07/2006

Amb aquest missatge es presentava José Montilla com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat, a les eleccions que es celebraran el proper 1 de Novembre, dia de tots sants.

El perquè d’aquesta afirmació? Probablement és una obvietat, però no està de més seguir recordant que el nou Estatut de Catalunya reconeix com mai la realitat nacional del nostre país, ens atorga més competències per resoldre els problemes reals de Catalunya, que són els de les persones que hi vivim, i li dóna més recursos econòmics al Govern de la Generalitat per tal de poder exercir-les.

Ha estat possible gràcies al treball de moltes persones, però sens dubte, perquè a Catalunya hi havia un govern progressista encapçalat per un socialista, Pasqual Maragall, i al Govern d’Espanya, un altre socialista, José Luis Rodriguez Zapatero.

En política, sens dubte, es poden donar casualitats, però la realitat és que Catalunya ha avançat en autogovern quan el PSC ha estat al centre de la gestió política catalana, en la transició política amb el retorn del President Tarradellas i la redacció de l’Estatut de Sau, i ara amb el nou Estatut, possible entre d’altres raons, en no existir la majoria tàcita CiU i PP al Parlament, una dreta probablement contradictòria entre ella en allò simbòlic, però que va pactar no reformar l’Estatut per la voluntat única de mantenir-se en el poder.

La construcció nacional ha estat un dels principals pilars sobre els que hem fonamentat l’actuació política de les institucions a Catalunya al llarg d’aquestes darreres tres dècades. Avui, amb el nou Estatut, ara ja en vigor, la realitat nacional està reconeguda i garantida com mai. Aquesta ha estat també l’aposta del PSC, en tant que partit catalanista i d’esquerres.

Partint d’aquest reconeixement, que es fonamenta també en la visió que el PSC i el PSOE, i el president Zapatero, tenen de l’Espanya plural, ara sens dubte cal aprofundir com mai en la construcció social en el més ampli sentit de la paraula. El centre de les polítiques per al PSC no són només les institucions d’autogovern o els símbols, són les persones, totes les persones que viuen a Catalunya.

A partir de l’1 de novembre, serà l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans. El PSC, i el que estic convençut serà el proper President, és a dir, en Montilla, garantirà des dels poders públics la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.

El govern de la Generalitat, que tindrà més competències i diners, s’haurà d’ocupar dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva.

Montilla i el PSC són garantia de bon govern, a més de garantia del bon desplegament del text estatutari. Ha arribat el moment de seguir construint, com hem fet aquests darrers tres anys amb Maragall, una Catalunya orgullosa del seu projecte, la Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infraestructures que necessitem, de la integració de la nova immigració, de l’habitatge accessible, de l’Espanya plural, de la cultura, del benestar.

El PSC és un partit plural, de llarga tradició catalanista i d’esquerres, que ha posat sempre en la seva activitat prioritària les persones. No concebim Catalunya sense pensar en la millora de la vida dels catalans i catalanes, siguin d’origen o de sentiment. Catalans en som tots, senzillament perquè hem triat viure aquí.

Catalunya ja té nou Estatut

Ja tenim Estatut. Catalunya ha dit SÍ de forma contundent i inequívoca. Tres de cada quatre persones que van anar a votar van dir que Sí volen el nou Estatut. El dia 18 passarà a la història com el dia en què els catalans i catalanes, lliurement, van optar per mirar endavant amb optimisme. Un altre cop, la sensatesa dels catalans i catalanes s'ha imposat als extrems.

Catalunya comença una nova etapa i no està de més recordar que això ha estat possible gràcies a què a la Generalitat hi ha un govern d'esquerres, amb el PSC com a tronc central, i a Espanya governa el PSOE. I que si hi ha algun partit que ha lluitat de valent i ha estat generós per tenir Estatut, ha estat el PSC. A altres, com CiU, que ara es volen apuntar l'èxit, se'ls ha de recordar que van estar vuit anys al Govern de la Generalitat gràcies al PP a canvi de no encetar aquest tema. I que en el procés estatutari van tensar la corda tot el que van poder, per després destensar-la i emportar-se la famosa foto. Hi ha qui ha jugat un paper amb un interès del tot partidista, amb la mirada posada sempre en les autonòmiques, i hi ha qui ha posat per davant els interessos del país, encara que això representès un desgast polític per al Govern de la Generalitat. I jo espero que les persones d'aquest país sabran valorar el paper de cadascú.

Com el paper que també està fent el Partit Popular, intentant manipular la realitat, apuntant-se com a pròpia l'abstenció que hi va haver. Cal recordar que en democràcia decideix qui exerceix el seu dret a vot i que és del tot injustificable i impropi d'un partit amb vocació de govern intentar deslegitimar un resultat tan inqüestionable i, fins i tot, portar al Constitucional un text acordat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya i refrendat després per una amplíssima majoria de ciutadans i ciutadanes. A més, és clarament indigne intentar apropiar-se d'aquesta abstenció, ja que la gent que no va anar a votar, senzillament no va expressar la seva opinió i, en tot cas, implícitament acceptaven l'entrada en vigor del nou Estatut. La gent que no el volia sí que ho va dir a les urnes, encara que amb un índex prou baix. Com a demòcrata em preocupa que el líder de l'oposició, Mariano Rajoy, demanès a Zapatero la mateixa nit del dia 18 la paralització de l'Estatut. En democràcia, no val tot, en tot cas, el que val és el vot i sembla increíble que a hores d'ara encara hi hagi algun partit al que se li hagi de recordar.

Raons pel SÍ

SÍ A FAVOR DE LA GENT.

Catalunya necessita més competències i un millor finançament per fer front als reptes de futur, reptes que afectaran de manera substancial la qualitat de vida de les persones que vivim en aquest país. El nou Estatut que es sotmetrà a aprovació de tots els ciutadans i ciutadanes el proper diumenge dia 18 de juny és una eina poderosa per al Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tal de poder desenvolupar polítiques socials a favor de les persones.
L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà arrelar el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè ens donarà més eines com a país per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats. Ara és l’hora de seguir avançant en més drets per als ciutadans i en més recursos per a les polítiques socials, també per als més desafavorits. El 18 de juny, quan anem a votar, també haurem de pensar sobretot en el que més convé als catalans i a les catalanes; haurem de posar en primer lloc les persones.
El nou Estatut estableix, a diferència del vigent, un capítol de drets i deures, és a dir, hi ha un compromís clar amb la gent de Catalunya en proclamar la voluntat dels poders públics de garantir la plena integració social i l’exercici en condicions d’igualtat de tots els drets de ciutadania en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, el món laboral, l’habitatge o el medi ambient.
El Nou Estatut s’ocupa de les persones i es compromet amb determinats col·lectius. L’Estatut reconeix, tal com reclamen els membres del col·lectiu de persones amb discapacitats (350.000 catalans i catalanes), la necessitat de treballar per donar suport a les seves mancances i aspiracions, aposta decididament per la seva integració econòmica i social (per exemple: amb el nou Estatut, Catalunya tindrà competències sobre el servei de rodalia de Renfe i podrà actuar per eliminar les barreres arquitectòniques en les estacions). Pel que fa a la gent gran, el nou Estatut vol evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social. El nou Estatut vol que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació, promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. L’Estatut de 2006 estableix també el compromís de protegir els infants de situacions de maltractament, abandonament i pobresa, assumint la competència exclusiva en protecció de menors. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que conjuntament amb la salut, l’educació i les pensions, ha de garantir el benestar dels catalans i catalanes.
El nou Estatut suposa un aprofundiment en la qualitat democràtica, establint criteris de paritat entre homes i dones.
El nou Estatut, al meu entendre, s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers, incorpora noves competències i millora les que ja tenim, per fer possible treballar més i millor pel benestar i el progrés del país.
El sí ens fa avançar, el no ens deixa en un carreró sense sortida. El no serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar-lo al Tribunal Constitucional.
En favor de les persones que vivim a Catalunya, ara sí que toca, ara toca un sí.

(article publicat el 9 de Juny al 9Nou)

UN SÍ CONVENÇUT.

El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya. L’any 2006 la realitat catalana, les necessitats de la nostra societat, han canviat. L’actual marc estatutari que ha permès el desenvolupament del país fins avui se’ns ha quedat curt. Catalunya necessita més competències i millor finançament per encarar als reptes de futur, dels que dependrà la millora del benestar de les persones que hi vivim.
L’Estatut, per ell mateix, no resoldrà les necessitats socials i en infraestructures que tenim, però és el marc, l’instrument jurídic potent que li cal a la Generalitat de Catalunya per donar respostes en forma de polítiques als problemes que més preocupen a les persones, com ara la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge, la gestió del territori, la protecció del medi ambient, els drets lingüístics, la construcció d’infraestructures, la protecció i la cohesió social, la justícia, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers.
L’Estatut de 2006 es compromet amb els valors del segle XXI, que permetrà construir una Catalunya de benestar, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya i també internacionalment.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per construir una societat més pròspera i cohesionada i incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infraestructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb una polítiques socials potents. A més, el model garanteix els necessaris mecanismes de solidaritat entre els diversos territoris d’Espanya, equiparant els recursos per habitant de què han de disposar totes les Comunitats Autònomes en matèria de serveis bàsics, educació, sanitat i serveis socials, fet que és molt important per a Catalunya, on la taxa d’immigració és molt superior a la mitjana. Amb aquest nou sistema de finançament, Catalunya no perdrà impuls econòmic per ser solidària.
Ara és hora de fer un pas decisiu. El SÍ ens fa avançar, el NO ens deixa com estàvem, ens deixa sense projecte de futur, mentre altres comunitats, que ens copiaran el model, avançaran. El NO, com ja podem veure i escoltar, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè la dreta no vol que hi hagi cap canvi.

(article publicat a la Revista del Vallès el 9 de Juny)

SÍ al nou Estatut.

L’important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el nou Estatut, que significa un avenç profund en l’autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d’autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l’Estatut de 1932 i l’actual de 1979.
El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que reconeix les necessitats no resoltes durant molt de temps, i que al mateix temps no suposa cap erosió al sistema de solidaritat que garanteix l’Estat. Es basa en tres grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures que necessita avui el país; en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que realitzen un esforç fiscal major, i en tercer lloc, la destinació, per part de l’Estat, del 18,8 % de la inversió total, la mateixa proporció que representa el PIB de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya, en un període de 7 anys, que és l’equivalent al període garantit per l’actual finançament europeu.
La proposta del nou Estatut és una proposta positiva. No està pensada per anar contra ningú. Per això ens dol que el PP hagi volgut deformar les intencions i els continguts de la nostra reforma estatutària. Fins i tot, han intentat enfrontar la majoria de ciutadans, ho saben bé, amb arguments que són falsos, dels pobles i els ciutadans d’Espanya.
Com diu el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, "el nou Estatut és una eina al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, que veuen els seus drets precisats i garantits. Si no fos així, de res hauria valgut".
És, per tant, un Estatut dels drets i deures dels ciutadans. La reforma de l’Estatut obliga els poders públics a realitzar polítiques al servei de les persones.
El nou Estatut inclou competències noves que afecten directament la vida quotidiana de tots nosaltres, per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball, les polítiques d’habitatge es decidiran des de Catalunya.
No és lícit afirmar que l’Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d’escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.
Jo votaré, amb convenciment, que SÍ.

Article publicat al butlletí municipal del mes de juny.

A favor del SÍ.

(José Luis Rodríguez Zapatero a LLeida)

Ha començat la campanya del Referèndum de l’Estatut, amb quatre dies de campanya, i ja podem veure que els arguments del NO no es sustenten amb convicció. Els d'ERC, per als qui totes les enquestes pronostiquen que la major part del seu electorat estaria pel SÍ, han de sobreexcitar-se, la qual cosa els porta a dir alguna que altra frase fora de qualsevol lògica raonable. Si en els propers catorze dies de campanya segueixen en aquesta línia, acabaran en un camí de radicalitat, difícil d’entendre per la majoria de catalans i catalanes.
Als del PP se’ls hi veu cada cop més el llautó. L’Estatut és l’argument per anar contra tot. El NO, serà utilitzat pel PP per anar contra Catalunya i el president Zapatero, perquè a la dreta no li agraden les reformes, ni les territorials ni les socials. El PP, fent un lleig a la decisió futura dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per boca del seu president Mariano Rajoy, ja ha anunciat que està preparant un recurs per portar al Tribunal Constitucional. El que sí m’ha preocupat avui han estat les declaracions del Rajoy, al voltant del procés de pau. Si això no canvia, definitivament, el PP no vol la Pau al País Basc. Però seguirem endavant, perquè la paraula, les majories i la voluntat de la societat, son la llei de la democràcia, malgrat el PP no ho entengui.

Mai més

Avui recordem que Granollers va ser bombardejada el 31 de maig de 1938 per l’aviació italiana, amb un resultat de més de 224 víctimes.
Representants de tots els grups municipals de l'Ajuntament –exceptuant el PP- i joves estudiants han participat en l’encesa d’espelmes i en l’ofrena floral en record a les víctimes que ha tingut lloc aquest matí a la mateixa hora en que es va produir el bombardeig.
En el primer acte d’aquesta jornada dedicat a recordar aquest fet tràgic de la Guerra Civil sobre Granollers, que va matar més de dues-centes persones, l'historiador Joan Garriga i l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, han tingut un record per als impulsors de la campanya Mai més. Un record, sobretot, per a aquelles persones ja desaparegudes que van activar aquesta commemoració coincidint amb el seu 50è aniversari. El missatge continua vigent aquest 31 de maig, un dia que ha de servir per reflexionar sobre el valor de la pau, com a clara aposta de futur. Aquest és l’objectiu amb l’organització de les diverses activitats programades aquest any, amb el bombardeig poètic d’aquest vespre sobre el centre de la ciutat, com a acte central.
Aquest matí, al cementiri municipal, l’alcalde de la ciutat ha recordat les víctimes del bombardeig del 31 de maig de 1938 i els seus familiars. Josep Mayoral també ha destacat la implicació social en la commemoració d’aquest any, sobretot del col·lectiu més jove. Mayoral ha parlat també de futur i de la necessitat de fer present el passat a favor de la pau i del diàleg. L’alcalde ha convidat, a més, tota la ciutadania a participar en les activitats programades amb motiu d’aquest 68è aniversari del bombardeig de la Guerra Civil sobre Granollers.

Ahir el Ple de l’Ajuntament de Granollers va aprovar una moció amb l’abstenció del PP, de deixar sense efecte la medalla de la ciutat que en el seu dia se li va atorgar al General Francisco Franco.

Fan riure

Desprès de dos anys sistemàtics, de desqualificacions i mentides al voltant del debat de l’Estatut de Catalunya, els del PP s’han enfadat perquè els hem posat davant de la realitat que ells mateixos han creat.
Catalunya som tots, es tingui la posició ideològica que es tingui. Ara bé, qui ha dit barbaritats en tot aquest procés ha estat el PP. Va ser Àngel Acebes el que va dir “ETA se convierte en el tutor de la reforma del Estatuto de Cataluña” (25-11-2005), o “Busca el desguace de España” (3-9-2005), o el campió Javier Arenas “La propuesta de Cataluña supondrá un coste de miles de millones de euros para Andalucía y Chaves lo sabe, ya que lo que el sistema catalán plantea es trincar toda la tela de golpe y después, a ver lo que suelto poco a poco”, (11-10-2005) “¿Sabes que ahora las comunidades más pobres son las que dan dinero a las ricas?” -falques radiofòniques del PP d’Andalussia (14-2-2006)- i José Maria Aznar “Cualquier persona sabe que millones de españoles, la mayoría de ellos, viven con la angustia de que puede, de que existe un riesgo, que España pueda dividirse” (3-11-2005). I podríem seguir.
Estem explicant el que és una obvietat, del que han estat aquests últims dos anys de campanya del PP contra l’Estatut, contra Zapatero i contra Catalunya. Els vots del NO, només els aprofitarà el PP.
I també estem explicant des de fa dies, perquè aquest és un Estatut magnífic, per fer més i millors polítiques a favor de les persones.

Sí

Article publicat al diari el 9Nou 12 de maig de 2006.

Sí al nou Estatut, sense embuts, si volem avançar. En les properes setmanes, fins al dia del referèndum, l´important no és valorar la feina feta pel govern de Catalunya, presidit per Pasqual Maragall, que ja avanço que, des del meu punt de vista, és positiva. Dos anys marcats per un intens treball traduït en un important nombre d´actuacions, lleis i decisions. Un treball que confirma que aquests han estat dos anys de construcció d´una Catalunya millor.L´important per a Catalunya, i per als ciutadans i les ciutadanes, és aprovar el text del nou Estatut, que significa un avenç profund en l´autogovern des de tots els punts de vista. Catalunya assoleix el nivell d´autogovern més gran de la seva història, superior al que establia l´Estatut de 1932 i l´actual de 1979.

El nou Estatut inclou 180 competències noves, que afecten directament la vida de cada dia de tots nosaltres. Per exemple, la Generalitat gestionarà el servei de rodalies de Renfe, tindrà competències en educació infantil, en política de beques per als nostres estudiants, tramitarà els permisos de treball a immigrants, tindrà les competències en inspecció de treball o les polítiques d´habitatge es decidiran des de Catalunya.

El nou Estatut defineix un bon model de finançament, que es basa en dos grans eixos, més autonomia tributària per a la Generalitat, per tal de garantir més recursos per al funcionament dels serveis bàsics i millorar la seva eficàcia i qualitat, així com de les infraestructures per fer del país un territori punter i, en segon terme, uns mecanismes de solidaritat potents, justos i més transparents, que no desincentivin les comunitats autònomes com Catalunya que fan un esforç fiscal més important.

No és lícit afirmar que l´Estatut no suposa una millora per a Catalunya. Haurem d´escollir entre fer un salt endavant o quedar-nos on som.El nou Estatut, per si mateix, no resol els problemes socials i d´altres tipus, que avui són presents a la societat catalana, però és una eina poderosa en mans del Govern de la Generalitat per fer polítiques al servei dels ciutadans, que és, en paraules del president Maragall, la qüestió més important.

Si amb l´actual marc estatutari i els actuals recursos econòmics aquest govern d´esquerres ha estat capaç de fer el que ha fet en polítiques socials i d´infraestructures, que no serà capaç de fer amb més competències i més recursos.

Això, conjuntament amb un nou model d´articulació institucional a Espanya, no de matriu centralista sinó de reconeixement plural dels seus pobles i territoris, és el que preocupa les dretes de Catalunya i d´Espanyam, que encapçalades pel PP, han intentat i intentaran frenar totes les reformes que impulsem els socialistes.

La campanya del no ha trobat ressò en les posicions més conservadores i més ràncies de la dreta espanyola. Només cal escoltar la COPE de Jiménez Losantos, o l´aznarista més entusiasta com Angel Acebes afirmant que aquest Estatut havia estat tutelat per ETA. El PP intenta deslegitimar el nou Estatut, com va intentar deslegitimar la victòria socialista del 2004. Sempre la mateixa estratègia. Quan no governen, intenten evitar que s´apliquin les lleis que no els agraden.

Davant de tota la campanya de mentides que hem hagut de suportar a les darreres setmanes per part del PP, en el seu intent de desgastar el govern Zapatero, enfrontant Catalunya amb la resta de pobles d´Espanya, no acabo d´entendre en clau de país, i del seus interessos, la posició d´ERC, que amb el seu vot negatiu a l´Estatut acabarà sumant els seus vots amb els del PP.

ERC ha demostrat una manca de maduresa política impròpia d´un partit que es reclama de govern. El que ens hi juguem és tant important que es fa difícil entendre que s´hagi pres una decisió pensant en els interessos del partit, sense oferir cap alternativa viable.Els socialistes treballarem, conjuntament amb els altres partits que donen suport al nou Estatut, per assegurar-ne la seva aprovació i una gran victòria del SÍ en el Referèndum, conscients que una victòria del NO frenaria el nostre autogovern i que sols tindria un guanyador clar: la dreta centralista i reaccionària del PP.

Ara, el Referèndum per al SÍ

Avui el Ple del Senat ha aprovat, per 128 vots a favor contra 125, el text del nou Estatut de Catalunya. El President del Govern d’Espanya, José Luis Rodriguez Zapatero, ha estat molt explícit i clar al afirmar “este Estatuto no se para, este Estatuto prepara Catalunya para un futuro mejor”.
El portaveu de l’Entesa Catalana, Isidre Molas, ha expressat en la seva intervenció que aquest Estatut "no és l’Estatut de cap partit polític, és el de tots".
Ara, qui haurà de decidir són els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en el Referèndum que es celebrarà el 18 de juny. Jo votaré que SÍ, perquè no m’agrada el centralisme i l’olor de naftalina del PP, però tampoc les idees independentistes d’altres (que crec que no ens porten enlloc). Votaré que SÍ perquè m’agrada la Catalunya sensata i no la dels marges.
Amb el pas que avui s’ha fet, Espanya nació de nacions, pren consistència. És la unitat a partir del principi d’igualtat de drets de tots els ciutadans i de la garantia d’autonomia de tots els territoris.
Estem per avançar, estem pel SÍ; no li donarem cap satisfacció a la dreta del PP.

Habitatge públic

Des del començament del mandat actual a l’Ajuntament, una de les prioritats del govern municipal de Granollers ha estat la producció de sòl, per tal de construir habitatge públic, que fos assequible i de qualitat. Avui dilluns, 8 de maig, s’ha iniciat el termini d’admissió de sol·licituds per accedir al sorteig que donarà dret a comprar un dels 147 habitatges de protecció pública que promou l’Ajuntament de Granollers a través de la societat municipal Granollers Promocions. La previsió municipal és que el sorteig públic dels pisos tingui lloc a la tardor. En total, són 147 habitatges, places d’aparcament i trasters amb promocions situades al pla de Baix, entre Tres Torres i Can Bassa (108 habitatges), al carrer de Maria Palau (12 habitatges), al barri del Congost, al carrer de la Font de l’Escot (8 habitatges) i a Can Comas (19 habitatges), al centre. Els 108 habitatges del sector del pla de Baix, que ja s’estan construint, es distribueixen en tres blocs situats a l’avinguda de Marie Curie i un al carrer de Ramon Dagà. 84 d’aquests habitatges seran de venda en règim general i 24 de preu concertat.
Per poder participar en la convocatòria i posterior adjudicació mitjançant sorteig de tots aquests pisos, els sol·licitants han de complir, entre d’altres, els requisits següents: que almenys un dels membres de la unitat familiar resideixi o hagi residit a Granollers de forma continuada un mínim de cinc anys consecutius durant els últims 20 anys, ser major d’edat, estar al dia del pagament de tributs i/o qualsevol altre deute municipal, no ser propietari o copropietari de cap habitatge, a excepció dels casos en què es gaudeixi d’un habitatge com a conseqüència d’una resolució judicial de separació o divorci.
Respecte als ingressos econòmics, els sol·licitants que vulguin accedir a un habitatge en règim general, han de tenir uns ingressos màxims inferiors a 5,5 vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) corresponent a Granollers. Pel que fa als habitatges de preu concertat, els ingressos propis han de ser inferiors a 6,5 vegades l’IPREM corresponent a Granollers. L’Ajuntament de Granollers, preveu la construcció l’any vinent de 220 habitatges de promoció municipal al nou sector del Lledoner.