Garantir el dret a l’habitatge

Amb l'esclat de la crisi i l’augment de l’atur s'ha produït progressivament l'entrada de milers de famílies en una situació límit que els impedeix cobrir les seves necessitats bàsiques, com el pagament del seu habitatge habitual. La conseqüència no és només la pèrdua de l'habitatge, amb tot el que això suposa, sinó també una condemna financera per tota la vida. Són moments excepcionals i cal trobar solucions immediates i efectives.

Cal reaccionar de forma contundent per evitar que totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre la part més vulnerable: les famílies. I en canvi, les entitats financeres (una de les parts responsable d'aquesta crisi) rebin ajudes milionàries de diner públic sense assumir cap responsabilitat. Són imprescindibles polítiques que donin garanties reals als afectats, per tal que no hi hagi cap família sense llar i cap llar sense família.

Les mesures adoptades fins avui pel Govern central i pel Govern de la Generalitat han arribat tard i han estat insuficients per resoldre i/o pal·liar la situació dels deutors hipotecaris.

El Govern de l’Estat i el Congrés dels Diputats han de dur a terme de manera immediata les reformes legislatives per a la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social.

L’Ajuntament, com a institució més propera a la ciutadania, i les entitats socials i plataformes per l’habitatge i de defensa d’afectats, són les que estan donant resposta com poden, sense competències ni recursos, a les situacions viscudes per les famílies.

L’Ajuntament de Granollers ha aprovat un pla per seguir donant resposta a un problema social i humà que pateixen moltes famílies i que en pot afectar a moltes més en els propers mesos. Compromís social i polític, però que necessita d’una implicació efectiva del Govern de Catalunya i d’Espanya amb canvis legislatius. I, d’un compromís social del sistema financer per tal d’evitar pràctiques abusives i facilitar la mediació per buscar solucions a mida. Granollers, una ciutat compromesa amb la igualtat d’oportunitats, seguirà treballant amb força per garantir el dret a l’habitatge de tots i totes els ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al Granollers Informa.

Eficiència en l’austeritat

L’Ajuntament ha aprovat els pressupostos de l’any 2013, són unes comptes que decreixen lleugerament en referencia al darrer any 2012 que aquest si van tenir una forta davallada. Són uns pressupostos en un context clar de crisi econòmica, amb una previsió de baixada del PIB al voltant de un 1,5%, amb un increment de l’IPC sobre un 3,6% i un atur a la ciutat d’un 19%, i malgrat totes aquestes dades negatives, som conscients que Granollers segueix sent una ciutat atractiva i emprenedora.

En aquesta situació de crisi profunda, el govern del PSC va creure i així es va aprovar que els impostos de l’Ajuntament no s’apujarien, l’únic que ho ha fet és l’IBI com a conseqüència de la decisió del govern de Mariano Rajoy/PP.

Tres priorites defineixen els pressupostos de l’any 2013.

Primera, uns pressupostos solidaris i socialment justos, les úniques partides que no han baixat són les destinades a polítiques socials en sentit ampli, tot i les retallades de més de 2M€ que ens han fet els governs d’Espanya i Catalunya i que afecten a temes sensibles com les teleassistències, l’educació o els plans d’ocupació. L’ajuntament les ha suplementat totes, i fins i tot destinarà com en el darrer any 1 milió d’euros addicionals per seguir mantenint el pla de xoc en polítiques socials més la reserva d’un milió i mig més per possibles contingències.

Segon eix, un cop construït els grans equipaments, destinar recursos necessaris pel manteniment del mateixos i dels espais públics que gaudim i en els que vivim els granollerins/es. Cal mantenir els estàndards de qualitat per seguir sentint-nos la ciutat propera, amable i generadora de noves oportunitats des del punt de vista econòmic i també cultural.

I el tercer, el gran repte, encarar l’economia per generar nous emprenedors/es, crear ocupació. S’obren oportunitats com la concertació a traves de l’eix de la C-17 o la B-30, el pla director del circuit com a plataforma per atreure noves inversions i també oportunitats lúdiques/culturals, Roca Umbert en la seva vessant d’impuls del sector audiovisual, Can Muntanyola, l’impuls de la ciutat intel·ligent al servei de les persones i l’economia, noves centralitats com la Plaça Barangé, l’estació de la Renfe lligada al cobriment de les vies, i la remodelació del carrer Girona.

Tinc, tenim la clara sensació de que tenim uns pressupostos eficients en l’austeritat que ens ha de permetrà tenir una ciutat compromesa, que segueix bategant malgrat les dificultats.

article publicat al Granollers Informa.

No a la fractura hidràulica o fracking.

Per a l’explotació de determinats gasos no convencionals que es troben dipositats en formacions geològiques de baixa permeabilitat, en els darrers temps s’ha vingut desenvolupant un sistema que permet l’aprofitament d’aquests jaciments i que s’ha denominat fractura hidràulica o fracking en anglès. Procediment que consisteix en la injecció d’aigua, sorres i productes químics a altes pressions per fracturar les roques en les quals es puguin trobar gas o petroli.

El sistema de fractura hidràulica es basa en provocar una ruptura dels nivells rocosos a fi d’aconseguir l’esmentada permeabilitat. Consisteix en realitzar perforacions horitzontals en diversos subnivells de cada formació geològica i mitjançant voladures aconseguir la fracturació en profunditat, per, a continuació, introduir un fluid a alta pressió que es composa com s’ha dit d’aigua, sorra i additius químics. Aquest fluid arrossega el material emmagatzemat a la roca, recuperant-se a la superfície com a retorn.

Una part d’aquest fluid injectat es perd en el propi procés, tractant-se d’una quantitat molt variable en funció de les condicions d’explotació en què es trobi la roca (entre un 15% i un 80%).

Els additius que es fan servir són cianurs, benzens, i altres substàncies cancerígenes o mutàgenes. Tot això genera una alta contaminació en els nivells freàtics més profunds amb la possibilitat de propagar-se amb el temps fins a nivells més superficials. A més aquestes explotacions han de contemplar des del punt de vista ambiental altres impactes com són els possibles efectes de metalls pesats com el mercuri o l’urani.

El Parlament Europeu ha realitzat un estudi sobre l’impacte d’aquesta tècnica evidenciant la manca de normativa que reguli aquesta activitat. Avui a la Unió Europea s’està qüestionant la conveniència d’aquestes tècniques. Països com França, Regne Unit o Alemanya ja es qüestionen la legitimitat de l’esmentada tecnologia perquè, amb l’objectiu d’allargar la vida dels recursos gasístics, posen en perill el subministrament d’un altre recurs indispensable com l’aigua potable.

A França el Parlament ha prohibit l’explotació d’hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica i fins i tot ha revocat autoritzacions. Alemanya i Regne Unit estan considerant la prohibició i fins i tot als Estats Units s’estan imposant moratòries amb l’objecte d’estudiar millor els seus efectes.

Aquesta problemàtica també afecta a Catalunya. Som coneixedors de la petició de permisos d’exploració en diverses àrees on existeixen rastres d’hidrocarburs. Aquests permisos poden  afectar les comarques d'Osona, el Bages, el Berguedà, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Solsonès.

Tenim davant nostre una nova amenaça per a la salut, el clima i el medi ambient,  el Govern de la Generalitat de Catalunya hauria de suspendre de manera immediata les activitats de prospecció que s’estiguin realitzant en el territori de Catalunya per a l’ús de la tècnica d’explotació minera de fracturació hidràulica o fracking per a l’explotació de determinats gasos no convencionals, en virtut d’autoritzacions concedides fins a la data, i no concedir-ne cap de nova a tot el territori de Catalunya.

I Constituir un grup d’experts amb l’encàrrec d’elaborar un informe en què s’avaluïn tots els riscos ambientals lligats a les tècniques de fracturació hidràulica o d’altres similars destinades a l’explotació de gasos no convencionals, avaluant també la seva viabilitat econòmica i els seus costos respecte l’ús de tecnologies renovables. Informe que haurà de ser conegut i debatut al Parlament de Catalunya.

Se segueix insistint en els combustibles fòssils, quan el que cal ja en ple segle XXI, es dissenyar a Catalunya una estratègica energètica potent basada en mes eficiència i renovables.

 

Renovar el compromís

Vivim en una època de capitalisme globalitzat, vinculat molt més a l’especulació que a l’activitat productiva. Una manca de regulació mundial del seu funcionament ens ha portat, en gran mesura, a aquesta situació de greu crisi econòmica que pateixen milers de persones i empreses.

Una manca de resposta ràpida de les esquerres i dels socialistes en particular a aquesta situació en especial quan estàvem en els governs, ha provocat cansament en part dels ciutadans que ens confiaven el seu vot, orfe de respostes polítiques pròpies davant de la globalització que ha generat una crisi de confiança.

La lluita contra la crisi és també recuperar els valors de la igualtat, de la política com a eina de progrés i per la dignitat de les persones, de que les coses s’han de fer diferent.

La renovació del projecte socialista passa, en primer lloc, per tornar a defensar el que som com a progressistes, assumir de manera plena la defensa de l’estat del benestar com a gran mecanisme d’anivellament, de justícia social i d’igualtat d’oportunitats, tot fent compatible la necessària iniciativa privada amb les garanties i la protecció social perquè el progrés no només està associat a l’increment de riquesa i béns materials, sinó també a la millora de la qualitat i l’accés als serveis públics.

En defensa de la justícia social, cal revisar plantejaments econòmics i fiscals per ajudar a promoure un progrés econòmic sostenible, una economia diversificada i la creació de llocs de treball, la qualitat ambiental i el desenvolupament de polítiques de benestar que assegurin la cohesió, i redueixin les desigualtats socials i culturals.

Des de la radicalitat democràtica cal esmerçar-se a fer polítiques transparents i més participatives implicant els sectors més dinàmics, innovadors i, alhora, compromesos amb la societat.

En aquests moments d’incerteses, cal deixar clar que Catalunya és una nació. Cal defensar la llengua i cultura catalanes com a nucli fonamental del país. Avui estem a l’oposició però la nostra voluntat és governar Catalunya per transformar-la en una societat molt més justa i igualitària. Tenim també la voluntat i la vocació de participar en un projecte federal per a Europa i per a Espanya. L’alternativa federalista és l’única capaç d’articular de manera justa per a tothom la nació de nacions que és Espanya. El poble de Catalunya ha de poder formar part d’Espanya sense renunciar a la seva identitat.

 

article publicat al Granollers informa.

25N, més coses que un plebiscit electoral

article que m'han publicat en el diari el 9Nou edició Vallès Oriental.

Imatge Original

Jordi Terrades

La darrera manifestació de la diada va congregar milers de ciutadans i ciutadanes. Va ser una manifestació cívica que mostrà clarament un malestar pel què fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que també va quedar palès amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que havia estat referendat pels catalans, i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat.

L’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar políticament aquesta creixent desafecció, ha iniciat una ofensiva recentralitzadora que vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya i també els drets dels ciutadans i de les ciutadanes.

És en aquest context que som molts els que creiem, que cal una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya en el marc europeu. En aquest sentit els socialistes creiem que és necessari impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per Catalunya, asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients, com som, que en una economia globalitzada cal gestionar el millor possible les interdependències existents.

La reforma de la Constitució en el sentit federal que propugnem, per a nosaltres l’òptima a on Catalunya pugui resoldre des de la bilateralitat les seves propostes, no és l’única resposta que tenim en el debat polític, hi ha partits i ciutadans que proposen la independència i d’altres que apunten a fórmules confederals. Caldrà abordar la discussió dels pros i contres de cada solució, sempre des del convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya són la clau per a decidir lliurement qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, i amb una pregunta clara e inequívoca que accepti o rebutgi el projecte sotmès a consulta.

Les eleccions del 25 de Novembre, però, no són aquest moment plebiscitari o de consulta, malgrat algunes formacions polítiques que hi concorreran així ho presentin, en especial CiU i Artur Mas. Aquestes eleccions se celebraran en un context de greu crisi econòmica després de dos anys de govern de CiU que han situat Catalunya en pitjors condicions que l’any 2010: molt més atur, menys prestacions bàsiques (ni sanitàries ni educatives), sense cap mena de política econòmica (ni industrial, ni de comerç ni de serveis). Ens trobem en un país en profunda crisi i sense cap perspectiva d’un model de desenvolupament present i futur de l’economia .

I en aquesta greu situació de manca de propostes i d’incapacitat de gestió durant els dos anys de govern de CiU, Artur Mas parla i intenta abanderar un procés, que precisament per la seva importància vital ha de quedar fora de les eleccions del dia 25, per amagar o passar de puntetes per l’actual realitat econòmica de Catalunya. Intentar vincular un i un altre tema vol dir que CiU no assumeix la seva responsabilitat com a govern durant aquests dos anys, i que opta per l’oportunisme polític, per treure profit partidista d’una situació que, sens dubte, s’ha d’abordar, però des del dret a decidir dels ciutadans, des de la legalitat, i des de la normalitat.

Un govern de la Generalitat que en la seva deriva ideològica neoliberal, que els iguala al Govern Merkel i al govern Rajoy, amb l’excusa de les polítiques d’austeritat està acabant amb l’estat del benestar. Les retallades, modificacions i canvis que s’estan produint a la sanitat pública, l’educació, les reformes laborals i del sistema de pensions acabaran canviant les nostres vides. Un estat del benestar que ha costat generacions construir i que si no canviem els esdeveniments, en el sentit que les forces polítiques que en podem garantir millor el seu manteniment tinguem força parlamentària suficient, serà desmantellat ràpidament i difícil de tornar a recuperar en la seva plenitud.

Amb el debat nacional al centre del debat polític, el govern de CiU vol tapar amb banderes i estelades el fracàs de les seves polítiques que no ha aconseguit cap dels objectius amb els que es van presentar a les eleccions i sobretot vol amagar la magnitud de les seves decisions (aquí en perfecte comunió amb el govern del PP) sobre l’estat del benestar i els serveis públics que no són altre cosa que una part del patrimoni de les classes mitjanes i treballadores de Catalunya.

En el nou període que s’obrirà el 25 de Novembre, no es tractarà exclusivament de defensar la sanitat, tot el sector educatiu en voluntat de servei públic, els drets civils i socials ..., s’haurà de plantejar en paral•lel a d’altres debats com avancem en acotar els privilegis econòmics d’una minoria que tant influeixen en la presa de decisions que ens acaben afectant a tots i a totes, en un marc que indubtablement passa per una Europa amb més instruments polítics i fiscals.

L’educació un valor de país.

L’educació es sens dubte un dels pilars del país, el que algunes proclames definirien com una de les estructures d’estat. Doncs bé acaba de començar un curs, gens fàcil,  per les retallades què, els governs de Catalunya i d’Espanya estan sotmetent als centres educatius i per una nova Llei de l’Educació que acaba d’aprovar el govern de l’Estat i que dibuixa un model educatiu antiquat, que trenca amb l’equitat, aposta per la segregació i els itineraris de no retorn, en coherència amb una ideologia centralista i de dretes, que entén l’educació com un sistema que garanteix la preservació de les diferències socials.

Aquests dies, tots els debats de les retallades, que afecten el moll de l’os de l’estat del benestar, estan tapats pels debats nacionals. Als governs conservadors ja els hi va bé.

Estem preocupats pel canvi de model que progressivament també està impulsant el Govern del President Artur Mas i que patiran els nostres infants, les seves famílies i els centres educatius.

Manca de finançament de les escoles bressols municipals .

Manca de finançament de les escoles municipals de música i de dansa que posen a l’abast del conjunt de la ciutadania els aprenentatges artístics històricament preservats a les elits culturals i econòmiques del país.

Manca de suport econòmic de la Generalitat als plans educatius d’entorn i a d’altres programes d’èxit, de cohesió social i de lluita contra l’absentisme.

Insuficiència i retard en el pagament de les beques menjador.

Desaparició del finançament dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) del Departament de Treball i Ocupació.

Separació de la xarxa d’escola pública i d’escola concertada, amb horaris lectius diferenciats i la no recuperació la sisena hora a les escoles públiques de Primària que està dificultant la igualtat d’oportunitats.

Fre a la creació i a l’impuls dels institut-escola com a centres públics que afavoreixen la continuïtat i la coherència del projecte educatiu.

Insuficiència de beques i ajuts per accedir als estudis post-obligatoris davant la instauració o l’augment de les taxes a la Formació Professional i a la Universitat públiques.
Desaparició del finançament de les activitats de les AMPES.

Difícil situació en la que queden els centres educatius per les modificacions de les condicions de treball del professorat, la reducció de plantilles i els increments de ràtios.

Cal prioritzar la inversió en Educació com la millor garantia de futur, la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que vivim.

article publicat al Granollers informa.

 

Escoles bressol i plans d’ocupació

En uns moments en què l’actual model d’escoles bressol municipals està qüestionat per les decisions del Govern de la Generalitat de Catalunya, és bo recordar que aquest model va néixer fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular que proposava l’augment de les places disponibles en escoles bressol i que, posteriorment, va ser transformada en Llei pel Parlament de Catalunya. Qualsevol modificació hauria de passar pel màxim consens en el Parlament.

El govern del president Mas no ha cercat el consens i el canvi que proposa posa en risc les escoles bressol municipals i trasllada a les famílies i a l’Ajuntament allò que no finançarà la Generalitat, que incompleix així la part de la qual n’és responsable i que, en els darrers anys, va permetre tirar endavant noves escoles.

La retallada econòmica a les escoles bressol és un atac difícil de justificar al model d’escola de 0 a 3 anys en el nostre país. Estem en total desacord amb el Departament d’Ensenyament que estableix en 875 € per alumne i any l’aportació de la Generalitat per al sosteniment de les places de les escoles bressol municipals. En només dos anys hem passat de 1.800 € als 875 per al proper curs.

Més de 50.000 signatures va presentar el PSC al govern de CiU, perquè replanteges la seva política, reivindicant un model d’escola bressol que el Govern del president Mas està posant en perill i que, un cop més amb l’excusa de la crisi, es desmantella l’estructura de la nostra educació pública i l’estat del benestar.

Els governs d’Espanya i de Catalunya, malgrat hi ha també moltes famílies que tots els seus membres estan a l’atur i fa molts de mesos que no tenen cap ingrés, han decidit que aquest any, com una de les mesures per reduir el dèficit, no hi haurà cap pla d’ocupació. A Granollers per decisió de l’Ajuntament crearem partides especifiques perquè des del pressupost municipal es puguin crear al voltant de 120 llocs de treball temporals.

article publicat a Granollers informa.

Canvis en la sanitat pública

Estic astorat.

En nom de la crisi econòmica i la necessitat d’ésser més austers, els governs de CiU i el PP retallen serveis socials i tenen l’excusa per anar introduint la privatització i el copagament en el nostre sistema sanitari.

El RD Llei 16/2012, de reforma del sistema sanitari que impulsa el Govern de l’Estat del president Rajoy, imposa un canvi de model en la sanitat pública. Desmantella el sistema públic de salut 26 anys després de l’aprovació de la Llei General de Sanitat que va impulsar Ernest Lluch, un sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.

La proposta que fa el PP introdueix canvis tan profunds en el model que podem parlar que s’ha iniciat el camí d’una contrareforma del sistema públic de salut que ens fa retrocedir a etapes preconstitucionals. Es pretén canviar l’actual sistema d’universalitat de les cobertures sanitàries que garanteixen la protecció de la salut per igual de tots els ciutadans i ciutadanes, per un altre, on existeixin models d’assegurances sanitàries diferenciades en funció del nivell de renda. És a dir, les persones amb més recursos econòmics es podran acollir a sistemes privats –que amb el temps veurem subvencionats per via fiscal– i un sistema públic cada vegada més descapitalitzat, amb menys qualitat dels serveis d’atenció.

El PP ha volgut emmascarar aquesta contrareforma, amagant-se al darrera de la immigració no comunitària que no està regularitzada. Però el problema d’un sistema dual, com el que pretén introduir el PP, afectarà milers de ciutadans. Quedaran fora de cobertura les persones no cotitzants o aturades, joves majors de 26 anys que no hagin accedit al seu primer treball, discapacitats que no treballin, persones que no hagin cotitzat mai (persones grans pensionistes i, sobretot, mestresses de casa que no hagin cotitzat mai i es puguin trobar en una nova situació legal com un cas de divorci).

I Catalunya no n’és una excepció. A més, amb el govern de CiU del president Mas, Catalunya és al capdavant de les retallades pressupostàries en matèria de salut de tot l’Estat. Un 14 % menys de pressupost en dos anys ha posat al límit la qualitat i la seguretat dels usuaris: retards en els diagnòstics, increment de les llistes d’espera, tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, pèrdua de llocs de treball i més precarització, reducció dels salaris dels professionals... 

Els progressistes hem de defensar un model de reconegut èxit, solidari, de qualitat i eficaç: un sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.

Article publicat al Granollers informa

La dreta vol canviar el model sanitari.

EL PP VOL CANVIAR EL MODEL DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT.

Estic astorat. El RD Llei 16/2012 de reforma del sistema sanitari que impulsa el Govern de l’Estat del president Rajoy, imposa un canvi de model en la sanitat pública. Desmantella el sistema públic de salut 26 anys després de l’aprovació de la Llei General de Sanitat que va impulsar Ernest Lluch, ministre de sanitat del govern de Felipe González, un sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.

La proposta que fa el PP introdueix canvis tan profunds en el model que podem parlar que s’ha iniciat el camí d’una contrareforma del sistema públic de salut que ens fa retrocedir a etapes pre-constitucionals. Es pretén canviar l’actual sistema d’universalitat de les cobertures sanitàries que garanteixen la protecció de la salut per igual de tots els ciutadans i ciutadanes, per un altre, on existeixin models d’assegurances sanitàries diferenciades en funció del nivell de renda. És a dir les persones amb més recursos econòmics es podran acollir a sistemes privats –que amb el temps veurem subvencionats per via fiscal- i un sistema públic cada vegada més descapitalitzat, amb menys qualitat dels serveis d’atenció.

El PP ha volgut emmascarar aquesta contrareforma, amagant-se al darrera de la immigració no comunitària que no està regularitzada. Al marge de les consideracions humanitàries i de caràcter xenòfob, s’acabaran col•lapsant els sistemes d’urgències ja que seran l’única opció d’aquestes persones per tenir una mínima atenció sanitària.

Però el problema d’un sistema dual, com el que pretén introduir el PP, afectarà a milers de ciutadans espanyols i catalans. Quedaran fora de cobertura les persones no cotitzants o aturades, joves majors de 26 anys que no hagin accedit al seu primer treball, discapacitats que no treballin, persones que no hagin cotitzat mai (persones grans pensionistes, i sobretot dones mestresses de casa en situació de divorci).

Els progressistes hem de defensar un model de reconegut èxit, solidari, de qualitat i eficaç, de base universal i que es finança en base als impostos dels ciutadans no de la cartera particular de cadascú.

Si la proposta del PP tira endavant –el Tribunal constitucional s’haurà de pronunciar, perquè els socialistes li portarem- els catalans i les catalanes en sortirem doblament perjudicats. Catalunya, amb el govern de CiU del president Mas, és al capdavant de les retallades pressupostàries en matèria de salut de tot l’Estat. Un 14% menys de pressupost en dos anys ha posat al límit la qualitat i la seguretat dels usuaris: retards en els diagnòstics, increment de les llistes d’espera, tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, pèrdua de llocs de treball i més precarització, reducció dels salaris dels professionals...

A Catalunya pagarem tres cops pels medicaments: a través dels nostres impostos, de l’euro sanitari que ha aprovat la Generalitat i del nou copagament que ha aprovat el govern de l’Estat que significarà un augment entre el 10% i el 60% del preu del fàrmac.

Amb aquesta reforma els usuaris hauran de pagar pel aparells ortopèdics, els productes dietètics de diabètics i celíacs i una part del transport sanitari no urgent.

En nom de la crisi econòmica i la necessitat de ésser més austers, els governs de CiU i el PP (que els fets ens demostren dia si i dia també que comparteixen un mateix model social), retallen serveis socials i tenen l’excusa per anar introduint la privatització i el copagament en el nostre sistema sanitari.

article publicat al 9Nou edició Vallès Oriental. (17-05-2012).

moció sobre la gestió de l’aigua en alta ATLL

Moció relativa a moció sobre la gestió de l’aigua en alta en el territori aigües Ter Llobregat, aprovada en el Ple de l'Ajuntament de Granollers el dia 24 d'abril.

El Grup Municipal Socialista sol·licita que es proposin els següents acords:

ACORDS:

1.- Manifestar que la titularitat del servei de subministrament en alta al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona ha de romandre en els poders públics.

2.- Reclamar a la Generalitat la modificació que sigui necessària per tal que s’estableixi el Consell de la Xarxa Ter Llobregat com a òrgan paritari entre els ajuntaments de la Regió Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i amb competències per gestionar efectivament la xarxa regional d’abastament en alta i amb capacitat per decidir la tarifa que s’aplicarà a la venda d’aigua als distribuïdors i per controlar la gestió del servei.

3.- Reclamar que es presenti a través del Consell d’ATLL la justificació tècnica, econòmica, social i ambiental, de la proposta de gestió que proposi la Generalitat perquè els representants del món local, conjuntament amb els ajuntaments implicats puguin avaluar i fiscalitzar la seva idoneïtat, per a la més eficient i segura gestió del servei, tant en termes de qualitat com de garantia i en benefici dels ciutadans de la Regió.

4.-Reclamar que els drets de naturalesa econòmica que es poguessin aconseguir per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter Llobregat reverteixin en l’amortització del deute acumulat per ATLL i ACA i en benefici de la millora del servei de proveïment d’aigua a la població de la Regió.

5.- Traslladar els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Votació: A favor, PSC, ICV-EUiA i Acció Granollers. Abstenció: CiU i PP.

Retallades, en educació no gràcies.

Amb l’excusa de la crisi econòmica i de la caiguda d’ingressos, els governs conservadors tant a Catalunya com a Espanya, estant renunciant a la xarxa de solidaritat i de cohesió que amb tant esforç hem construït en els darrers trenta anys, i que ens començava a igualar amb els països més avançats d’Europa.

Al final amb tanta retallada cada dia serem més pobres i sense perspectives de futur.

La crisi econòmica és la coartada perfecta per a la dreta per retallar i desballestar l’Estat del benestar i, sobretot, el nostre sistema d’educació.

Els socialistes sempre hem considerat l’educació un factor estratègic i prioritari per avançar en la consecució d’una societat molt més justa. Quan hem governat hem treballat per modernitzar del nostre sistema educatiu, doncs ens un element de cohesió i d’igualtat en les oportunitats, i avui més que mai serà o hauria de ser-ho un desencadenant de la reactivació econòmica i decisiva en un nou model productiu que camini cap una economia basada en el coneixement.

Estem preocupats per les conseqüències que tindran de cara al futur les decisions que s’estan adoptant, supressió de la sisena hora als centres de titularitat pública, el no desplegament de la lleia d’educació de Catalunya, frenada al desplegament de noves escoles, la insensibilitat social i el retrocés que pot significar per moltes famílies la disminució de beques i ajuts, l’augment de les ratios a les aules.

És una qüestió de prioritats, nosaltres considerem que no es només el futur dels nostres fills i filles, és també el futur del país i que per això cal continuar amb els nivells d’inversió adequats i amb les polítiques reformistes que vàrem iniciar i que començaven a donar resultats positius.

article publicat a Granollers informa.

Fer les coses amb dignitat.

Hem escoltat criticar allò que l’alcalde de la ciutat ha de fer: defensar el que ell i el seu govern creiem que és l’encertat per a la ciutat. L’alcalde, les regidores i els regidors ho som les 24 hores del dia i les seves opinions i les seves actuacions obeeixen a un compromís de govern fet gràcies a la confiança obtinguda a les eleccions municipals. I, lògicament, també, a un model de ciutat i de valors socials, en ocasions complementari i en d’altres antagònic al de la resta de grups municipals.

Entenc perfectament la incomoditat que pot generar, en el principal partit de l’oposició a Granollers (CiU), que es parli de les retallades del govern de la Generalitat. Retallades que afecten prioritats que, per a molts ciutadans i ciutadanes, són molt importants, que tenen a veure amb l’educació dels infants en les primeres etapes educatives i també amb la conciliació de la vida laboral.

L’Ajuntament de Granollers va signar convenis amb el Govern de la Generalitat per desplegar a la nostra ciutat la Xarxa d’Escoles Bressol públiques i que responia a una decisió del Parlament de Catalunya. La paralització d’aquest programa per part del govern de la Generalitat significa, ni més ni menys, que s’han deixat de fer 168 noves places destinades als més menuts –l’Escola Bressol Ponent i la del Cangur-, i significa un increment del 17 % de les quotes que cada mes paguen les famílies i, alhora, també, un increment de l’aportació municipal.

De l’aportació que la conselleria d’Ensenyament ha de fer per a aquest any, no en sabem res.

És lògic que l’alcalde de Granollers faci notar el seu malestar; o és que el president de Catalunya, el M.H Sr. Artur Mas, no ho fa quan no li sembla bé alguna decisió d’un altre govern i ho expressa en el marc que ho considera més oportú?

Ho hem dit moltes vegades i ho tornem a afirmar: sortir de la crisi econòmica és la nostra primera prioritat, però no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades de serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats.

Article publicat a Granollers informa.

Un any de Fukushima.

Es compleix un any de l’accident de la central nuclear de Fukushima, després del terratrèmol i posterior tsunami que va patir el Japó l’11 de març.

Aquest accident va palesar la impossibilitat de garantir la seguretat absoluta de les centrals nuclears.

També va posar en evidencia, que el risc residual que tota activitat comporta, en el cas d’una central nuclear és exponencial. El que es considerava es va donar, després de l’accident van entrar en fusió els nuclis dels reactors, fet que ha originat la segona fuita radioactiva més important conjuntament amb la de Txernòbil (1986) i que tindrà efectes severs sobre el medi i la salut de les persones.

La pròpia reflexió sobre l’energia d’origen nuclear, ens ha de portar a un altre debat, el de l’actual model energètic molt basat en aquesta energia i la provinent de combustibles fòssils. Model insostenible, no per apriorismes ideològics –que hem podríem parlar- senzillament per l’esgotament de les reserves de petroli.

Faríem bé de preparar la substitució de l’actual model, per un que s’haurà de basar cada cop més en les energies renovables.

Un nou model energètic, que ha d’anar acompanyat necessàriament d’un nou model productiu, d’un nou model de mobilitat, d’un nou model de consum.

Aquestes són les darreres propostes que els socialistes catalans hem presentat i defensat al Parlament de Catalunya.

I mentre a la resta del món, si més no la majoria de països, les seves organitzacions polítiques, socials, econòmiques rectifica i obre el debat d’aquesta transició energètica, a casa nostra Catalunya i Espanya, PP i CiU decideixen fer el camí al reves i suprimeixen el regim especial de preus regulats a les energies renovables i la cogeneració, i el PP des del govern es planteja allargar la vida de la central de Garoña que ja ha arribat al final de la seva vida útil de disseny i que a més aporta poca cosa al mix energètic del país.

Una reforma laboral que serà un problema

El president del govern de l’Estat Mariano Rajoy i el partit que li dóna suport comença a fer el revés del que va dir durant la campanya electoral. Apujar la pressió fiscal sobre els ciutadans i ciutadanes, a partir d’una pujada dels impostos que afecta bàsicament a les rendes del treball, i ara aprovant una reforma laboral que no reactiva l’economia ni genera ocupació.

Aquesta reforma suposa un gravíssim cop als drets laborals, una reforma que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics, que ha defugit del consens social i només ha satisfet les demandes de les patronals. En un context de crisi, totes les empreses podran acollir-se a l’acomiadament procedent de 20 dies per any treballat, malgrat tenir beneficis (caiguda dels ingressos o de les vendes).

Amb aquesta reforma es corre el risc d’un d’acomiadament massiu dels vells contractes per tornar-los a incorporar sota la legislació vigent. Desequilibra la balança en favor dels empresaris. Els treballadors restaran a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes.

Molt ens temem que malgrat els grans anuncis del govern de l’Estat, no servirà per a estimular la contractació i, per tant, no servirà per crear ocupació ni reactivar l’economia. El que s’ha d’abaratir és la contractació i no l’acomiadament. Amb aquesta reforma es genera atur i no ocupació.

Deixa en paper mullat l’acord històric a què van arribar els agents socials. Fa unes setmanes, patronal i sindicats van acordar les regles del joc, on la clau era la flexibilitat pactada. Aquesta reforma implementa les tesis neoliberals del govern del PP de desregular el mercat i laminar el sector públic.

CiU ha donat la benvinguda a una reforma que, no només va en contra els treballadors i les treballadores de Catalunya, sinó que lamina les competències que en matèria laboral ens atorga l’Estatut.

Ni els pressupostos a Catalunya, que CiU ha pactat amb el PP, ni la reforma laboral, que el PP pactarà amb CiU, ens ajudaran a sortir de la crisi perquè no preveuen cap mesura de reactivació econòmica.

Nosaltres defensem que només amb diàleg social i reformes equilibrades podem sortir de la crisi. És per això que recolzem polítiques que garanteixin el manteniment de l’estat del benestar, generin ocupació i reactivin la nostra economia.

Publicat al Granollers informa 24/02/2012

http://www.granollers.cat/ 

ECONOMIA I MEDI AMBIENT.

El Parlament aprova una moció del PSC, posa en valor que les polítiques ambientals i les de mitigació del canvi climàtic no són un cost i si una excel•lent oportunitat per reactivar l’economia.

Molts estem convençuts que només amb polítiques de disciplina fiscal i retallades no sortirem de la crisi.

El debat del canvi climàtic, és també ho ha estat sempre, un debat de model econòmic, de model productiu, de model energètic.

Creiem que per millorar la prosperitat de Catalunya –també d’Espanya- cal un Pla de reactivació econòmica a partir d’una política industrial sostenible i un model productiu més eficient.

Aquest ha estat el sentit de la moció que s’ha aprovat. El govern ha de presentar un pla de política industrial ambiental, en 3 mesos el nou pla de l’energia i durant aquest any s’ha de tornar a celebrar una cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic.

Val a dir que els socialistes presentarem les nostres propostes amb l’objectiu de construir un gran acord nacional.

L’energia es avui ja el gran debat, no compartim la decisió del govern d’Espanya de frenar les renovables i altres sistemes de generació RD 1/2012, pensem que és una monumental equivocació econòmica i estratègica, és renunciar al lideratge tecnològic i que aquesta aturada la pagarem cara, en termes industrials, d’inversions, de recerca i de deslocalització d’activitat, també en termes de pèrdua d’ocupació.

Havíem plantejat que s’instés al govern d’Espanya la seva derogació, els vots de CiU i el PP ho han impedit, i ens ho hem de dir aquest decret impacta negativament sobre l’economia catalana i espanyola.

El text de la moció és el següent ( incloem tatxats els paràgrafs rebutjats per CiU i PP ):

El Parlament de Catalunya insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar al llarg del 2012, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental especialment en l’àmbit de l’energia nuclear que no gravi el medi ambient i les bones pràctiques ecològiques sinó aquelles activitats que contaminen el medi ambient.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR amb el màxim consens possible amb les administracions locals.

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Aquí podeu veure el debat parlamentari: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1758630&p_cp2=tot&p_cp3=22&p_cp22=cerca

Moció del PSC sobre el canvi climàtic i energia al Parlament

Desprès de la interpel.lació sobre Canvi Climàtic i energia que he efectuat al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i que podeu veure aquí http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1754067&p_cp2=tot&p_cp3=18&p_cp22=cerca  , la MOCIÓ que hem entrat al registre i que es discutirà la setmana vinent conté els següents punts:

Moció interpel•lació canvi climàtic.

Insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fitxi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. Presentar en el termini de tres mesos en el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. Preparar i realitzar en els propers sis mesos, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. Preparar en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental.

5. Seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR.

6. Instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Els valors dels serveis públics

Hem parlat moltes vegades, des d’aquestes pàgines, de la greu crisi econòmica, de la situació d’atur que pateixen moltes persones. També d’una certa desil•lusió perquè alguns sectors socials i econòmics conservadors potencien els valors de l’individualisme per reduir l’esfera pública.

En el fons ens estant dient que sigui l’economia i els mercats (que, per cert, mai tenen cara) els que acabin decidint. Tot al revés del que alguns pensem.

És cert que les societats canvien i les coses ni són ni es poden fer com vint anys enrere. Ara bé, reformular l’estat del benestar i els serveis públics no vol dir, ni ha de passar de cap manera, desmantellar-los amb l’excusa de les dificultats econòmiques, per passar d’un estat de drets a un d’assistencial. Hem de treballar perquè la competitivitat sigui compatible amb la cohesió social i amb la sostenibilitat, que també és un dels grans reptes d’aquest segle.

Malauradament també veiem com les desigualtats augmenten i les expectatives de molts ciutadans/es no milloren. Treballar per la igualtat d’oportunitats és, per al PSC, la nostra màxima prioritat.

Quan parlem dels valors dels serveis públics, no parlem exclusivament d’aquells que millor poden identificar l’estat del benestar: salut i educació. Algú s’imagina que no s’arrangessin les voreres, no es recollissin les escombraries, no vetlléssim per la seguretat dels conciutadans o no garantíssim l’accés a l’activitat cultural, per exemple? Doncs parlem, entre d’altres, d’aquestes qüestions.

La no prestació de serveis públics té conseqüències sobre la ciutadania. I és en la seva defensa que ens sembla especialment greu que el govern de la Generalitat de Catalunya no compleixi els compromisos adquirits amb els ajuntaments, també amb el de Granollers.

Una mica més de 10.000.000 d’€ és el deute que el govern de Catalunya manté amb l’Ajuntament de Granollers, i que l’administració municipal ja ha avançat a les empreses proveïdores.

Cal demanar lleialtat institucional i no jugar amb el col•lapse de la hisenda local que posa en risc el trencament de la cohesió social, la competitivitat del territori i la tensió dels serveis públics.

Avui, més que mai, cal donar solucions òptimes als problemes de la ciutadania.

Article publicat Granollers informa

Pressupost auster i social

L’Ajuntament ha aprovat els pressupostos de l’any 2012. Són unes comptes que decreixen en referència al darrer any, de fet si fem una comparació dels pressupostos consolidats (despesa corrent, inversions, patronats i empreses públiques) dels últims 3 anys ens adonarem que els valors absoluts de disminució estan situats al voltant de 21 milions d’euros.

I malgrat això i perquè hem fet un exercici d’austeritat i sobretot de priorització de polítiques, podem afirmar que els serveis que prestarem mantindran els estàndards de qualitat què estan acostumats els veïns i les veïnes de Granollers.

Temps d’incerteses, temps de complexitats, nous temps també a l’Ajuntament, menors recursos econòmics, de fet encara no tenim del tot clar els recursos que transferiran ni la Generalitat de Catalunya, ni l’Estat. Però també diguem que són temps de prioritats clares, de fet les magnituds econòmiques amb què hem fet el pressupost parteixen de les previsions més dolentes d’aportacions d’altres administracions i no per això comprometrem els serveis i programes que estem prestant al conjunt de la ciutat.

Els darrers anys han estat anys d’una forta inversió en carrers, places, infraestructures viàries, en equipaments educatius, socials, culturals, esportius, en habitatge públic. Ara el que toca en aquesta etapa de priorització és justament una clara aposta pressupostària pel manteniment de l’espai públic i dels equipaments construïts des d’una visió de la qualitat a la que no volem renunciar.

Però aquests pressupostos tenen una altra característica, per a nosaltres fonamental, la despesa social, la que ens permet acompanyar els ciutadans i ciutadanes amb més problemes derivats d’aquesta dura situació de crisi econòmica. Fa dos anys, ja en el primer ajustament dels comptes municipals, Granollers va pujar més d’un 7 % els recursos en aquest camp d’actuació. Aquest esforç s’ha mantingut, de fet l’any 2012 són les úniques partides que no baixen.

Posarem també els esforços i els recursos per sortir millor de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Finalment, tot això també ho farem sense pujar la pressió fiscal a la nostra ciutat més enllà de l’increment de l’IPC.

article publicat al Granollers Informa.

RESOLUCIÓ DEL XIIè CONGRÉS, SOSTENIBILITAT.

La fotografia mostra el prototip de l’aerogenerador SWT-6.0 instal·lat a terra a Høvsøre
© Siemens
 
 

EL PSC AMB NOUS VALORS:

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT A les darreres dècades s’ha produït un deteriorament del Planeta en detriment de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits - supera els que el propi Planeta disposa o pot generar . Ha estat una cursa per un desenvolupament basat només en el mercantilisme i l’obtenció de beneficis ràpids, sense control i oblidant els valors i drets humans principals a tenir una vida sana i en condicions dignes per a les generacions actuals i futures. Això i cap altra cosa ha provocat la crisi actual que no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar.

Mentrestant, les polítiques neoliberals continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC es declara ecològicament ambiciós i responsable.

Canvi climàtic i energia.

El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir. Les polítiques de sostenibilitat no són un fre sinó un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació.La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió en si mateixa sinó de la nostra pròpia salut i, encara més, de l’ordre global del segle XXI i és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica i llocs de treball. El PSC ho assumeix com un eix bàsic de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials i de noves polítiques de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi i motivar la seva transformació sostenible.

L’energia

Els socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.

Manifestem que tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Volem garantir la seguretat de subministrament que és possible abandonant de forma progressiva la dependència del petroli i de l’energia nuclear i avançant decididament i massiva en les energies renovables a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur. Plantegem la substitució dels reactors nuclears un cop acompleixin els 40 anys de vida útil – el darrer l’any 2027 - pel que varen ser dissenyats vetllant per l’estricta aplicació de les mesures de seguretat que resultin de les proves d’estrès en curs.

La competitivitat de la nostra economia exigeix disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb capacitat per adaptar-se a la demanda canviant. Exigirem que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel·ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda .

Mobilitat.

La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici.

Els socialistes apostem per un model de mobilitat sostenible i segura, basat en la promoció del transport públic, en especial del foment de l’oferta de serveis ferroviaris, promovent una nova cultura social de reducció progressiva de l’ús del transport privat, per tal de preservar el medi ambient, mitjançant la reducció estratègica de les emissions de CO2, i de la construcció continuada d’un sistema eficaç i eficient de comunicació dels municipis i territoris del país.

A les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.

Territori

Cal fer una defensa del nostre territori com a un bé no renovable, essencial i limitat que conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al valor del preu del sòl. Un territori que ben gestionat des de la sostenibilitat ambiental, l’eficiència econòmica i l’equitat social ha d’esdevenir un actiu econòmic en sí mateix, que ens diferenciï com a país dintre del món global. En aquest sentit, cal fer una defensa ferma del planejament territorial i urbanístic com a instrument essencial per a l’actuació dels poders públics al territori que ha de compatibilitzar la millora dels espais existents a l’ocupació de nous i la promoció d’un model territorial equilibrat. També es fa imprescindible prioritzar la transformació del territori a l’ocupació del nou sòl millorant qualitativament els seus usos i funcions. Cal promoure un model territorial policèntric que involucri a diferents nivells a totes les parts del territori que han de ser autosuficients en la resolució de les seves necessitats econòmiques i

problemàtiques ambientals.La planificació territorial ha de garantir un sistema territorial més sostenible per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic i redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social .

El medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat al nostre país i cal gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament.

La gestió responsable de l’aigua i dels residus.

L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient. Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que de vegades resulta difícil disposar.

Cal una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura; que compti amb consens social, territorial, polític i institucional necessari. Cal potenciar l’ús eficient de l’aigua desplegant les actuacions planificades, recuperació d’aqüífers, dessalinització, reutilització d’aigües depurades i pluvials, interconnexions de les xarxes en alta i millora de les xarxes de distribució optimitzant els recursos de què disposem.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents. Suposen també una oportunitat en la recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.

Cal doncs, insistir en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva en origen, reciclatge, recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de reciclats i altres formes de valorització.

Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre. Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic.

Actuar pensant en el present i en el futur.

El PSC adopta les polítiques mediambientals i contra el canvi climàtic com una necessitat vital i una oportunitat econòmica conscients d’una nova realitat que alhora és un repte de present i de futur i que passa per un principi que no ens es aliè: la solidaritat entre la generació actual i amb les que vindran.

Per això incorporarem en totes la nostra política: - el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, - els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos. - Un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables. Perquè en bona mesura la sostenibilitat ha d’impregnar la política industrial del segle XXI. - La investigació en nous productes sense impacte en la salut i per la conservació del nostre país i del Planeta. Perquè la innovació tecnològica basada en recursos renovables ens ha de servir per redefinir la modernització, la prosperitat i solidaritat global. - La recerca de noves formes de consum i transport. - La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i la substitució de les activitats insostenibles.

Un PSC també amb nous valors.

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col·lectius: la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat, que s'han expressat en el que s'ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials amb igualtat d'oportunitats per a tothom.

Amb aquestes garanties, en les darreres dècades ens vàrem adonar que no n'hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d'un deteriorament de l'aire, el sòl, l'aigua i la diversitat biològica; s'han transformat i destruït ecosistemes i l'ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els recursos de què el mateix planeta disposa o els que pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim-hi que el consum desordenat i excessiu de sòl i d'aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d'aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l'organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que els han menystingut en el passat, i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC, que ha defensat aquests principis, els ha d'assumir ara de forma més decidida. Som molts els que confiem en un PSC ambientalment ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, els valors de la responsabilitat, l'equilibri en les relacions amb la natura, l'estalvi, la mesura i l'eficiència en l'ús dels recursos, un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles, especialment energies renovables, la recerca de noves formes de consum, producció i transport, la reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles, i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

En aquest context, l'energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això creiem que cal situar la política energètica al màxim nivell estratègic. Hem de defensar un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d'innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat, i com a dinamitzador de la competitivitat d'una nova indústria de l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d'altres sectors de l'economia. I en aquest punt hem d'abordar el debat sobre l'energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l'energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activitat nuclear comporta i que en aquest cas és molt important, com s'ha demostrat, i no els podem minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social pel seu tancament abans de l'any 2027, implantant mentrestant les millores de seguretat, renovant les llicències d'operació per períodes no superiors als cinc anys, i resoldre la gestió dels residus nuclears d'alta activitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer en magatzems i no a les piscines de les centrals actuals, que, com s'ha demostrat en l'accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.

La planificació territorial i urbanística que ha de garantir un sistema territorial més sostenible, la mobilitat per incorporar nous models de transport per disminuir de forma efectiva les emissions de gasos d'efecte hivernacle, promoure edificis eficients i utilitzar nous materials en l'edificació que permetin la seva conversió en embornals de contaminació, l'impuls de les mesures per garantir la qualitat de l'aire en especial en zones urbanes d'alt trànsit, aturar la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l'aigua i dels residus, són sens dubte temes que també com a país hem d'afrontar. Avui hem d'afirmar que les polítiques de sostenibilitat no són un fre per al país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d'ocupació.

El PSC té molts reptes al davant, el proper congrés servirà per triar nous equips, per posar al dia les nostres polítiques, per reafirmar la defensa d'un model social just, la nostra visió i la nostra voluntat de treballar per una Espanya federal, però tan importants són aquests temes com adonar-nos de les noves realitats, del reptes de present i de futur que passen per un principi que no ens és aliè, la solidaritat amb les generacions actuals i amb les que ens seguiran.

Article publicat  El Punt Avui 9-12-2011