El patrimoni públic de qui no té patrimoni privat

En la campanya electoral hi ha entrat el debat sobre les polítiques sanitàries a impulsar a la nostra ciutat. Algunes consideracions des del meu punt de vista: la crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials i hem de continuar tenint un sistema sanitari dels millors del món. No es pot consentir cap pas enrere en polítiques socials.

La justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. Tothom és conscient de les dificultats econòmiques que travessa el país i l’ajuntament de Granollers també n’és partícip d’aquesta i, malgrat això, segueix mantenint en els pressupostos les prioritats per a les polítiques socials.

El creixement del pressupost del departament de Salut ha estat pel període 2003-2010 d’ un 65% 4.260 M€, mentre que el pressupost total de la Generalitat creixia amb un 113%, això vol dir eficiència i no malbaratament com ens vol fer creure el govern actual.

A Granollers i al Vallès Oriental, en aquests darrers s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària.

Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal (el creixement ha estat d’un 43%, de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009), amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43%) tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat

Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre, el nou Hospital de Mollet del Vallès.

En els pocs més de 100 dies, a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, el govern de la Generalitat ha aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania.

El dèficit que el govern de les esquerres es va trobar al 2003 fou de 1850 M€, i les factures al calaix sumaven 300M€ més, i ara se’ns parla de deslleialtat per deixar 850 milions de dèficit quan els hi viàrem deixar documentat i les solucions apuntades, per no perdre qualitat ni accessibilitat. I tot això, quan hi ha molta més activitat.

La descapitalització anunciada del sistema públic de salut té com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat.

L’efecte de destrucció de l’ocupació serà molt fort, si es pretén reduir el pressupost de salut públic en les magnituds econòmiques com vol fer el govern de CiU, això suposaria la destrucció de 18.000 llocs de treball directes i indirectes a tot Catalunya.

No és creïble que es pugui reduir l’assignació dels centres de salut un 10% respecte a l’any anterior sense que això suposi un fort augment de les llistes d’espera, un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pels pacients.

I és justament en aquest context que cal ser amatent en els esforços de defensa i millora del serveis sanitaris que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Granollers i el Vallès Oriental.

Vetllarem pel desplegament de nous equipaments, un nou hospital d’aguts de 450 llits en l’actual complex de l’hospital general de Granollers, l’hospital lleuger al centre de la ciutat en els terrenys ocupats per Policlínica i el nou centre polivalent de salut mentals.

Nosaltres no pactarem a la baixa les necessitats sanitàries de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Els socialistes hem estat garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat l’assistència (ara celebrem els 25 anys de la llei general de sanitat Llei impulsada pel nostre Ernest Lluch, i a Catalunya el primer any de la llei d’universalització impulsada per la consellera Geli).

S’equivoquen els que creuen que el sistema sanitari és el problema de les finances catalanes. Salut pot formar part de la solució per tirar endavant el país i aconseguir de nou un creixement econòmic. Salut, educació i els serveis socials, són el patrimoni públic de qui no té patrimoni privat.

La força de Granollers, està en la suma.

Ja hem passat el primer cap de setmana de la campanya electoral. Els primers contactes massius amb la gent de Granollers, per explicar les nostres propostes per al proper mandat que s’obrirà amb la celebració de les eleccions municipals.

Com diu l’alcalde Josep Mayoral “la feina feta, feta està i ja és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes” i conseqüentment sent conscients que la ciutat s’ha transformat gràcies a la feina dels i les socialistes, si volem revalidar la confiança, la majoria, ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els objectius de ciutat.

I quina millor forma de fer-ho que contrastant amb els granollerins i granollerines, carrer a carrer, plaça a plaça i escala a escala, com ens agrada fer-ho a nosaltres, parlant amb la gent, estrenyent les mans, mirant els ulls porta a porta i, si cal, argumentant les crítiques que també n’hi ha.

Tres dies de campanya electoral i l’alcalde, els candidats i candidates i els companys i companyes voluntaris en aquesta campanya, que cerca la reelecció del nostre alcalde, ja hem parlat directament amb centenars de persones de la ciutat.

També ha estat el moment de la trobada aquest dissabte amb 250 dones, que han expressat el seu compromís amb la igualtat que avui passa sens dubte per la defensa d’uns serveis públics de qualitat, i que han mostrat el seu suport a Josep Mayoral.

Ha estat una trobada plena de sentit, conceptes com: diàleg, compromís, participació, carinyo, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió han surat en els discursos de les candidates.

Josep Mayoral ha remarcat la importància i voluntat dels socialistes d’avançar cap a la igualtat: “la igualtat només és possible defensant i apostant per polítiques públiques que facin més fàcils les coses, amb una atenció especial a les polítiques educatives, de sanitat i d’atenció a les famílies”, ha dit Mayoral. “No assistirem com a espectadors a cap retallada ni en sanitat ni en educació, defensarem els drets socials”.

Aquesta campanya també té el seu espai a les xarxes socials. He vist una certa polèmica al voltant de les decisions que van portar al govern de la Generalitat al tancament del centre privat sanitari de Policlínica. Ja us dic que aquest tema, i els que giren al voltant de la sanitat pública a Granollers i a la nostra comarca, mereixen una reflexió, que també en els propers dies vull fer veient com observo astorat les retallades que es pretenen fer i que s’intueixen després de les eleccions municipals per part del govern amb les excuses de la situació de crisi econòmica.

Aquest diumenge, també he participat en un acte a Vilanova del Vallès, donant suport a la nostra candidata la Maria Lluïsa Ferré, que serà sens dubte una magnifica alcaldessa, ella i la seva candidatura tenen les coses molt clares.

Ens seguirem arremangant per Granollers

Ha començat la campanya de les eleccions municipals que ens portaran al diumenge 22 de maig, dia en què les granollerines i granollerins lliurement decidiran amb el seu vot la majoria que permetrà elegir l’alcalde de la nostra ciutat.

No som autocomplaents, però ens ho hem de dir, a Granollers ens ha anat bé amb els governs del PSC. I, que consti, sempre ha estat per voluntat dels veïns i veïnes, ho recordo en funció de les opinions negatives que altres candidats formulen sobre el govern de majoria que fins avui governa a Granollers. Hem de respectar tots, faltaria més, l’opinió dels ciutadans i ciutadanes que s’expressa en forma de vots, encara que la suma de tots ells atorgui majories absolutes.

Aquestes eleccions i aquesta campanya són importants. Els ciutadans i les ciutadanes saben que estem elegint l’alcalde, el govern de la ciutat, que estem decidint per Granollers, no estem parlant ni de Madrid ni de Catalunya. Sí parlant de les polítiques, però no decidint ni sobre el govern d’Espanya ni el de Catalunya.

Parlem de Granollers, de les propostes del programa, de les nostres i les de la resta de candidatures –quan les coneguem-, la dels socialistes són conegudes, són públiques, han estat presentades, es poden trobar a la pàgina web del nostre candidat www.josepmayoral.cat, es poden seguir a la xarxa social.

Propostes per guanyar de nou la confiança dels nostres veïns i veïnes, per seguir fent de Granollers, una ciutat amb empenta, amb futur, treballant per la cohesió social, per espais de qualitat, amb renovades oportunitats pels emprenedors, per crear ocupació, per fer de la creativitat i de l’educació un factor principal de les nostres polítiques.

Nosaltres no donarem suport a les retallades, en els camps de l’educació, dels serveis socials, de la sanitat, que ens atorguen igualtat d’oportunitats com a persones.

Alguns candidats callen i justifiquen el govern de Catalunya.



Just i digne

Els 42 candidats i candidates del PSC als pobles i ciutats del Vallès Oriental, han presentat un manifest electoral amb la vista posada a la feina que ens espera després de les properes eleccions municipals.

El compromís del PSC passa per tirar endavant projectes que sumin, que ajudin a tirar endavant i superar les dificultats de la situació actual i a guanyar un futur basat en la cohesió social i el progrés, amb una combinació de propostes econòmiques, socials, culturals i ambientals i de defensa com mai i en majúscules de l’Estat del benestar, d’uns serveis públics de qualitat.

Defensa sobretot de les polítiques en matèria d’educació i sanitat, davant de les retallades que està impulsant el govern de CiU. Retallades que, ara se’ns ha anunciat, queden posposades, que no eliminades, fins després del 22 de maig, en el que probablement serà la retallada en serveis públics més important vista fins ara a Catalunya.

Al govern d’Artur Mas, li sobren en el calendari immediat les eleccions municipals per impulsar la seva agenda política, que és una aposta per donar preeminència al sector privat en els sectors sanitaris i educatius. Ajornar les retallades fins l’endemà de les eleccions municipals és un exercici de cinisme i no presentar els pressupostos d’aquest any fins passada aquesta data és premonitori del què ens trobarem en els mateixos.

L’alcalde Josep Mayoral i la regidora Alba Barnusell, acompanyats pel director i actor Òscar Molina, l’activista Montserrat Ponsa o l’artista Pep Bou, han presentat a Roca Umbert el programa electoral dels socialistes de Granollers en matèria cultural.

Mayoral ha fet unes afirmacions contundents “la política també és un espai d’emocions” , “la creativitat serà un eix i un vector de cohesió a la ciutat”, “volem definir la cultura a Granollers des de la seva accessibilitat social i generacional”, “el projecte cultural és un projecte obert a totes les persones que tenen iniciatives”, “l’activisme cultural ha de ser protagonitzat per les entitats i els creadors”, “a Roca Umbert, els propers 4 anys, serà el mandat dels continguts”.

M’ha agradat la definició que l’Òscar Molina ha fet de Josep Mayoral, fent servir unes paraules de l’obra de teatre de Shakespeare “Enric V” ha dit que Mayoral és un home just i digne.

Il·lusió i passió per Granollers

Dissabte es va presentar la candidatura del PSC de Granollers per a les properes eleccions municipals. Va ser un acte amb molt de caliu. Totes les candidates i candidats van dir la seva. Es va destil·lar il·lusió i passió per Granollers, des d’un projecte que no és ni més bo ni pitjor que els altres, però que, jo crec, té una visió diferent de la ciutat: un model i uns valors que a la ciutat, que és tant com dir que als ciutadans i a les ciutadanes que hi vivim, ens ha anat bé. Granollers ha avançat quan el PSC ha estat al govern de la ciutat, en governs de coalició o governant en solitari.

Aquests darrers 4 anys, que hem gaudit del suport ampli dels granollerins que ens van confiar el govern en solitari de la ciutat, han estat un èxit. Malgrat la complicada situació econòmica, hem avançat com mai, amb la major inversió pública feta, també al costat dels més febles, dels que tenen més dificultats i dels emprenedors.

Hem acompanyat l’ànima de la ciutat, del seu ample i ric teixit social i cultural, no des del dirigisme, sinó sempre des de la complicitat, des de la corresponsabilitat i confiança que ha estat la base de treball d’aquests darrers anys i ho ha de seguir essent per avançar i construir el futur.

Volem i podem guanyar les eleccions, i treballarem per tornar a gaudir de la confiança majoritària dels granollerins i granollerines. Perquè nosaltres no som el govern de les retallades, no volem renunciar a res del que ens ha costat desenes d’anys aconseguir, molts esforços com a país. No volem renunciar a res de tot allò que ens atorga igualtat d’oportunitats.

Treballarem per seguir fent de Granollers un espai d’oportunitats. Encararem el futur, que és prou complicat, amb optimisme. Sabem que ens en sortirem.

Aquests anys de govern amb l’alcalde Josep Mayoral a la ciutat li han anat bé. La gent ens ho manifesta, fins i tot aquelles persones que en altres eleccions no ens donen el seu suport; potser és perquè el nostre projecte, el nostre candidat, l’alcalde de Granollers, viu intensament el batec d’aquesta ciutat.

Junts fem Granollers. No renunciem a res.

Ahir l’alcalde Josep Mayoral, acompanyat de l’Aroa Ortego i de l’Albert Camps (que n’han coordinat els treballs) van presentar el programa electoral del PSC a Granollers per a les properes eleccions municipals.

La ciutat la fem tots i és de tothom. A Granollers, hem anat bastint una ciutat per a les persones, cohesionada socialment i amb igualtat d’oportunitats. En els darrers anys Granollers ha viscut una important transformació: mai s’havia invertit tant a la ciutat com en aquests darrers quatre anys. Hem sabut aprofitar els moments de bonança econòmica per dotar Granollers de més serveis, més equipaments, per transformar els nostres carrers i places, en definitiva per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.

Però la feina feta, feta està, tot i que alguns polítics locals no se’n alegrin dels èxits del govern de la ciutat. En definitiva són èxits de Granollers en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes. Poca generositat, però sobretot poca visió de futur.

Josep Mayoral ha explicat que, al nostre parer, per continuar avançant en el model de ciutat que volem per Granollers, hem d’actuar en els següents vuit eixos:

•Reactivar l’economia. Impulsar l’ocupació.

•Al costat de les persones més febles.

•Governar des de la proximitat.

•Per una ciutat equilibrada i de qualitat.

•L’educació i cultura. Factors de cohesió i convivència.

•Una ciutat segura, compromesa amb els valors del civisme.

•Defensem els drets socials.

•Granollers capital.

I que hem de seguir fent les coses que fem, fent-les millor. Hem de continuar pensant la ciutat, definint el seu futur com s’ha fet amb el nou Pla estratègic que dibuixa el Granollers de les dècades properes.

També claríssim: per GRANOLLERS NO RENUNCIEM A RES. Què vol dir amb això? doncs que no renunciem, per exemple, a l’ampliació de l’Hospital General de Granollers, a la construcció del nou hospital lleuger a l’antic solar de Policlínica, a la cobertura del ferrocarril en el tram comprès entre Agustí Vinyamata i Francesc Ribas i que les obres siguin finançades per l’Estat a compte de l’addicional 3ª de l’Estatut amb el vist i plau del govern de la Generalitat, a la construcció de la residència per gent gran al carrer Tetuan, a la creació de noves places públiques d’escola bressol. Vol dir que defensarem els drets socials que conformen l’estat del benestar, i que ens ha costat com a país desenes d’anys de treball i esforços.

Com diem en el programa electoral, estem vivint temps difícils plens d’interrogants, amb la certesa que res serà igual. Ens trobem davant de moments de canvis que tenen les seves arrels a la societat i al model de creixement de les dècades darreres. Estem convençuts, tanmateix, que ens en sortirem perquè el futur no està escrit, l’escrivim nosaltres. Justament per això aquest és un programa que té la mirada de moltes persones, totes les que han participat d’una o altra manera en la seva redacció. Prop de 500 persones, al llarg dels darrers mesos ens han fet arribar les seves opinions, les seves propostes. Les hem avaluat, les hem discutit. Un programa que aspira a tornar ha ser un projecte de govern, un projecte que va més enllà del marc estricte del PSC.

A Granollers, temps de compromís i d'il•lusió

Vivim temps difícils, prou que ho sabem; a la ciutat hi ha gent que s’ho passa malament. Però ara no és temps de melangies, ara és temps de compromís i de noves il•lusions, per crear noves oportunitats que generin ocupació, que generin creixement.

Segurament no som els millors, però estem aquí perquè pensem en Granollers i treballem per la seva gent. Les nostres senyes d’identitat les podem definir per treball, compromís, il•lusió, esforç, responsabilitat, complicitat, proximitat, capacitat de sumar, honestedat i lideratge.

Hem de sortir de la crisi SI, però NO a costa de desballestar la sanitat o l’educació pública, o les ajudes a les famílies, que són fonamentals en la construcció d’una societat amb més igualtat d’oportunitats per a tothom, més solidària, més equitativa. I precisament, perquè estem en temps de crisi, amb les polítiques que impulsem des de l’Ajuntament, no permetrem que es posi en risc la cohesió social, no donarem cap xec en blanc a polítiques antisocials ni a retallades a tort i a dret.

Granollers és una ciutat madura, acollidora, plena d’optimisme i d’iniciatives. Granollers és l’èxit de moltes generacions, a les que no volem defraudar, per això el nostre compromís és seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat, i també amb oportunitats per crear ocupació.

En els darrers anys, hem transformat la pell de la ciutat, el seu aspecte, i s’ha fet a partir de projectes i actuacions en tots els seus barris. Podem caminar per la ciutat i veure dues escoles bressol noves, camps de futbol de gespa artificial, la transformació de la carretera, la passera del riu Congost, un pavelló al pla de baix o al congost, l’ampliació de moltes voreres dels nostres carrers, el carrer Tarafa...

Però com diu l’alcalde Josep Mayoral, la feina feta, feta està i és patrimoni de tots i totes, de la ciutat. Ara és moment de nous projectes vitals. Nosaltres creiem que cal fer una aposta per un espai públic de qualitat, per projectes que facin emergir tot el potencial creatiu de la ciutat, apostant també per l’educació com a motor de canvi i de progrés, per la cultura com a factor d’estímul, per les polítiques socials que evitin situacions de risc i d’exclusió. Una aposta per estimular les potencialitats que volen fer de la innovació empresarial i comercial una de les claus del nostre progrés econòmic.

Nosaltres no renunciem a res, a cap dels projectes estratègics per la ciutat, els farem pas a pas, però no en deixarem cap per fer. Treballarem per un govern fort i sòlid que afronti els propers quatre anys des d’un sentiment, que crec, majoritari a la ciutat, el sentiment compartit que tenim les eines per construir un futur millor, un futur d’il•lusió, però també, un futur d’esforç.

Junts fem Granollers

És moment de fer balanç de 4 anys del govern de l’alcalde Josep Mayoral. Vull reivindicar l’esforç i l’avenç que hem fet a Granollers, impulsant polítiques de cohesió social i de major qualitat de vida, reafirmant el caràcter de ciutat oberta. Una acció de govern desplegada amb rigor, transparència i coresponsabilitat amb els granollerins i granollerines.

Per a nosaltres, ha estat prioritari consolidar l’espai públic com un lloc de convivència d’un model urbà de ciutat inclusiva.

En 4 anys, hem passat d’un cicle econòmic expansiu a una crisi econòmica sense precedents. Tanmateix, el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que en el seu dia va presentar el govern del PSC i que incloïa prop d’un miler de projectes, s'ha acomplert satisfactòriament.

Com diu l’alcalde Mayoral tenim molt present que hi ha més gent que ho passa malament a la nostra ciutat i més necessitats socials per atendre. Per aquest motiu es va crear el Consell Econòmic i Social que ha establert més de 135 mesures per fer front a la crisi, i s’han dotat noves partides pressupostàries per tal de poder fer front a contingències socials.

La inversió pública ha estat el motor econòmic de la ciutat en aquest període amb 244,9 milions d'euros, aportats entre diferents administracions (169,4 M €), l'Ajuntament (56,2 M €) i l'obra pública promoguda per privats (19,3 M €). Vull destacar i reconèixer la bona entesa amb el govern de la Generalitat i el d’Espanya. Inversions en nous equipaments i renovació de l’espai urbà que s’han pogut apreciar arreu de la ciutat, durant aquests quatre anys s'ha actuat en tots i cadascun dels barris de la ciutat.

Tinc la percepció que la majoria dels granollerins pensem que la nostra ciutat ha millorat en aquests anys i que malgrat la situació de crisi segueix una tendència ascendent. També estic segur que tots tenim la nostra pròpia valoració de les grans o petites coses que s’han fet. Jo en voldria destacar tres que em semblen importants. La construcció del nou edifici d'atenció ambulatòria, i que ha suposat un gran canvi per a l'Hospital de Granollers. La gran utilització de les instal•lacions esportives, 250.000 usuaris en els darrers quatre anys. I uns indicadors culturals molt rellevants: les 48.632 persones que han passat pel Teatre Auditori el 2010, els més de 50.000 espectadors del Centre Cultural o les 1.100 persones que diàriament utilitzen les biblioteques.

Com ha afirmat l'alcalde, Josep Mayoral, “tota aquesta obra i aquestes accions no són patrimoni d'un equip de govern, el que està fet, fet està i és patrimoni de la ciutadania”.

Ara toca tornar a guanyar la confiança de les persones de Granollers, sabeu que som de fiar, que ens deixarem la pell per seguir fent de la ciutat un espai millor, volem i podem fer de nou, junts, aquest camí.

 

Rumb confús

Després de set anys preparant-se, les primeres setmanes del govern del President Artur Mas són confuses, sense un rumb definit, desorientat en les actuacions de govern del que ara en són responsables.

Poques setmanes i cortines de fum quan les coses no van, fins i tot entrant en escena l’ex-president Jordi Pujol. Que si involució autonòmica, intentant fer veure que les polítiques en matèria territorial del PP i el PSOE són el mateix quan ha quedat clar que la realitat és clarament oposada, que si la caixa està buida, etc....

És a aquesta darrera qüestió a la qual em vull referir. El President Mas demana responsabilitat. Recordar-li que és president, entre d’altres coses, perquè essent CiU el grup majoritari, el PSC en va facilitar l’elecció amb la seva abstenció, i ara li toca prendre decisions.

Caixa buida? Aquesta és una expressió en termes econòmics inexacte. Sembla que CiU descobreixi que estem en una crisi profunda. La crisi no és d’ara. Des de fa tres anys, tots els governs, també el de Catalunya, estant gestionant aquesta complexa situació, marcant prioritats, fent polítiques de més austeritat (vull recordar que les més dures que hem hagut de fer, la baixada de sous als treballadors públics i la congelació de moltes pensions, les hem fet governs d’esquerres). Això forma part també de la gestió de la política, fixar el rumb, marcar prioritats, no tant sols fer soflames.

Hi ha dèficit, sí; i s’explica per l’impacte de la crisi, que ha tingut una gran incidència des de l’any 2007 en la caiguda de la recaptació dels tributs de la Generalitat. De fet el dèficit és la diferència entre ingressos i despeses en un exercici, i en aquest cas es justifica perquè l’anterior govern va fer polítiques de reactivació econòmica i polítiques socials perquè ningú no es quedés enrere. És a dir, no es va malgastar com ara es vol simplificar, vam gastar en allò que és essencial per a nosaltres: les infraestructures i els pilars bàsics de l’estat del benestar, salut i educació. I l’actuació està aquí en forma de carreteres, depuradores, dessaladores, aeroports, escoles, hospitals, mestres, metges i mossos.

L’increment de la despesa pública social ha augmentat significativament a Catalunya i a Espanya des de l’any 2004. Despesa que ha crescut no com ha resultat d’un increment de la càrrega impositiva, sinó del creixement econòmic; i aquí hi ha d’haver un dels debats oberts: mantindrem l’estat del benestar si tenim una de les pressions fiscals més baixes de l’UE en relació al PIB, o bé cal mantenir una càrrega impositiva progressiva.

Ja se sap que els ingressos a les administracions, també a la Generalitat, són variables. I ara, més ben dit des de l’any 2007, estem en una etapa de menys entrades. Cal ser austers, evident, però també prioritzar les polítiques que ara li toca definir al Govern del president Mas, és la seva responsabilitat. I vagi per endavant que, en tot allò que signifiqui posar en perill l’estat del benestar en matèria de salut i educació, no hi podrà trobar la nostra complicitat. I és que a banda de la diferent concepció del servei públic, CiU està disposada a renunciar immediatament a uns ingressos d’uns 400 milions d’euros eliminant en aquest precís moment l’impost de successions, impost que després de la seva modificació avui ja només afecta a les rendes més elevades.

No és creant i generant alarmismes i desconfiança que sortirem de la crisi, ni cobrirem les necessitats de finançament de la Generalitat. És generant acords i consensos, com als quals ha arribat el govern de l’Estat amb patronal i sindicats, com treballarem en la línia correcta per superar aquesta situació. Ja se sap que, en moments de crisi, les cortines de fum a vegades funcionen, però ,si les coses no acaben d’anar, la responsabilitat no és de Madrid ni del tripartit.

Article publicat al diari digital Aravallès. 4/02/2011

Governar des de la proximitat.

A poques setmanes de les properes eleccions municipals que se celebraran el 22 de maig, comença a ser moment dels balanços. Vàrem iniciar aquest mandat l’any 2007 en ple cicle econòmic expansiu, i l’acabarem al bell mig d’una crisi econòmica mai coneguda, per les seves implicacions mundials, però que, com tots i totes sabem, ens ha acabat implicant, ja sigui perquè ens ha afectat a la feina, a les nostres expectatives de futur o per les reformes que d’una o altre manera ens tocarà fer.

Els granollerins i les granollerines, el maig de l’any 2007 ens van fer confiança i també a l’alcalde Josep Mayoral. Què hem fet? Hem treballat per fer de Granollers, una ciutat per conviure. Una ciutat que dia a dia s’ha anat transformant per donar un millor servei a les persones que hi vivim: amb voreres més amples, amb jardins i barris amb llum i aire, amb més i millors equipaments i serveis.

Els socialistes sempre veiem Granollers, pensant en les persones, a fi d’atendre les seves dificultats quotidianes i concretes, i amb l’objectiu de millorar permanentment la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, ha estat i és tan important construir una ciutat amable i respectuosa amb les persones, unes persones que estimen la seva ciutat.

Hem avançat fent una ciutat més per a les persones, més equilibrada, respectuosa amb el medi ambient; hem treballat en la millora de tots i cadascun dels barris de la ciutat, hem fet de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom una de les fites de les nostres polítiques, la millora de la seguretat dels nostres conciutadans ha estat essencial per nosaltres, hem treballat i treballem per ampliar l’oferta educativa de Granollers amb més centres i nous projectes educatius, i al llarg d’aquests anys hem millorat l’oferta sanitària.

A tots plegats ens ha tocat viure nous temps que indubtablement no estant exempts de problemes que, sovint, no tenen una solució ni fàcil ni immediata; ara bé, el nostre és un compromís pel bon govern, que implica una aposta decidida per una democràcia de qualitat, i que també es fonamenta en criteris d’eficàcia i eficiència dels recursos públics.

Ho haurem aconseguit o no, segurament en alguns casos en més encert que en d’altres, però hem governat des de la proximitat, això requereix una actitud, i l’alcalde Mayoral, n’és exemple, d’escolta activa, de sensibilitat propera, de diàleg intens. En aquest sentit, dialogar i concertar accions amb els ciutadans i les xarxes socials és avui per nosaltres imprescindible.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament de Granollers/febrer 2011

Granollers: rigor, contenció i qualitat en el pressupostos

La ciutat la fem entre totes les ciutadanes i els ciutadans. Estem en un moment complex, no tan sols per la situació econòmica mundial, sinó perquè la societat, els valors i les necessitats canvien ràpidament, i cal, un cop identificades, de manera compartida, buscar sortides als reptes plantejats.

A Granollers, cal seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones, equilibrada, fer de la ciutat un espai urbà de qualitat que afavoreixi la convivència i la cohesió social. Una ciutat que, per projectar-se al futur i tenir una base econòmica sòlida, aposti, no només per disposar d’infraestructures de transport i comunicacions modernes i suficients, sinó també, per la qualitat del capital humà i la seva capacitat d’innovació.

Amb els pressupostos municipals de l’any 2011, l’alcalde Mayoral, i el seu govern, han mostrat, una vegada més, que la ciutat té un govern sòlid, amb prioritats clares i un rumb precís i clar. Uns pressupostos solvents, fets des del rigor i la contenció, que generen confiança i que garanteixen de manera clara el funcionament del dia a dia de la ciutat (l’enllumenat, el clavegueram, la recollida d’escombraries, la seguretat, el manteniment, les activitats dels equipaments esportius, educatius, culturals...). Un esforç de reducció sense minvar la qualitat essencial dels serveis públics.

Som conscients de la situació econòmica actual i de les dificultats que això comporta per a les famílies i empreses. En uns moments difícils hem tingut especial cura de consolidar la despesa social, en aquelles partides que tenen un destinatari clar: les persones. Sabem que hi ha granollerines i granollerins que passen dificultats. Per tant, hi ha hagut una excepció en la reducció de despeses: les de caràcter social que mantenen les seves partides i consoliden els creixements dels darrers anys.

Les inversions sempre ajuden a transformar l’entorn de la ciutat, de tots els seus barris. Aquest mandat, des de l’any 2007, ha estat el període més gran d’inversions que mai s’ha realitzat a Granollers: 104 milions d’euros. 155 obres que, si fem una passejada per tota la ciutat ens mostren la transformació d’aquest entorn de qualitat que volem. Durant el 2011 seguirem invertint: 15 milions d'euros.

Qualitat a favor de la cohesió social, de les persones, de la igualtat d’oportunitats en una societat canviant amb noves prioritats, a les quals també volem i hem de donar resposta des del món local.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament.

20.000 LLOCS DE TREBALL EN EL SECTOR DE LES ENERGIES NETES.

A la propera legislatura cal seguir treballant en la línia de definir les directrius del model energètic de Catalunya, les bases estant dissenyades en el Pla de l’Energia 2006-2015. Una de les premisses més importants és aconseguir un nou model més sostenible gràcies a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Els principals objectius pel que fa al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica és obtenir un estalvi final d’energia l’any 2015 del 10,6% respecte al consum previst si no es fes res. Pel que fa a la intensitat energètica final, es preveu una millora de l’1,74% fins al 2015.

I pel que fa a la promoció de les fonts energètiques renovables. A l’any 2015, el percentatge de participació de les energies renovables en el consum d’energia primària a Catalunya ha de ser de l’11%, de l’ordre de tres vegades més que en l’actualitat, per tal d’assolir un 20% l’any 2020.

En aquesta línia la PROPOSTA feta pel President Montilla en les seves propostes per Catalunya, de crear un fons d’eficiència energètica dotat en 2.000 milions d’euros per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables ha de permetre assolir aquests objectius i impulsar l’activitat econòmica, crear llocs de treball i avançar cap un model més sostenible.

Aquests fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’Institut Català d’Energia en la vessant energètica, i de l’ICF en la vessant econòmica i financera, la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició dels municipis, de les empreses i dels ciutadans.

La tipologia de projectes serà àmplia, des de projectes de gran volum fins al finançament de projectes a petita escala. Per exemple:

• Projectes realitzats per les empreses de serveis energètics per realitzar les inversions i el manteniment d‘edificis públics i privats.

• Ajuntaments que vulguin millorar l’eficiència del seu enllumenat públic, de la xarxa semafòrica i de senyalització, i en general de la gestió eficient dels seus edificis públics.

• Empreses que vulguin fer inversions per fer més eficients els seus processos productius.

• Empreses que vulguin elaborar productes i processos innovadors que puguin ser patentats i venuts.

• Promocions privades que vulguin realitzar actuacions en matèria d’eficiència energètica o instal•lacions d’energia renovable.

• Suport a projectes en instal•lacions particulars per la màxima eficiència energètica i a projectes de pimes per promoure processos, instal•lacions i il•luminació més eficient.

La mesura tindrà un gran impacte positiu sobre l’economia, el consum energètic i el medi ambient. El volum d’inversió mobilitzada serà un autèntic impuls per a l’economia. La inversió canalitzada a través del fons tindrà un impacte multiplicador en inversió privada afegida.

Generarà fins a 20.000 nous llocs de treball (fent un càlcul prudent de 10 llocs de treball per milió d’euros d’inversió). Molts d’aquests llocs de feina serien qualificats, a nivell d’enginyeria, i tindran estabilitat en el temps, ja que caldria donar resposta a les necessitats de manteniment futures. Però també es generaran llocs de feina d’instal•ladors i es podrà recol•locar una part de l’excedent de treballadors de la construcció.

Es reduiran les emissions de CO2, permetent així fer front als compromisos ambientals marcats per la UE. o Es generarà un important estalvi en la factura energètica, a mig i llarg termini, que revertirà en els municipi, les empreses i els usuaris beneficiats pels projectes. Es reduirà la dependència energètica de l’exterior. Dinamitzarà les empreses vinculades al clúster d’eficiència energètica.

En definitiva, es vol fer un salt endavant i definitiu en l’estalvi i l’eficiència energètica a nivell social i econòmic. El volum d’inversió actuarà com a motor inicial d’uns projectes i activitats que tenen un llarg recorregut a les properes dècades i ajudarà a consolidar una indústria d’alt valor afegit, en la que Catalunya ja té un gran nombre de pimes i grans empreses que aposten pel sector.

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.

D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.

Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

Ara punt i a part.

Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar-li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar-lo per a preservar-lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

Publicat a la revista digital Aravallès.

SET ANYS DE GOVERN D’ESQUERRES. LA POLÍTICA DE L’AIGUA.

Les esquerres estem governant Catalunya, des de finals de l’any 2003 amb el President Maragall i el President Montilla des de l’any 2006, en que va prendre el relleu.

El PSC n’ha estat el partit central de la coalició de govern. Molt ha canviat al país en aquest anys, s’ha fet un gir evident en polítiques socials, en la millora de l’autogovern –estatut i nou model de finançament- i en inversió en les infraestructures necessàries per tenir una Catalunya equilibrada territorialment i sobretot competitiva per sortir millor i més ràpid de la crisi.

El Govern del President Montilla, es va fitxar diversos objectius: polítiques socials, vertebrar i cohesionar el territori, marcar un full de ruta clar en matèria econòmica que garanteixi el progrés, garantir la seguretat i desenvolupar en tots els seus aspectes l’autogovern.

La feina del govern ha donat bons resultats, el país ha millorat, els serveis de l’estat del benestar s’han ampliat i s’han dut a terme inversions que la dreta nacionalista havia bandejat durant 23 anys.

Després d’anys de treball intens, ara toca fer balanç. Voldria parlar d’aigua, durant aquesta legislatura, s’ha realitzat la major inversió en matèria hídrica que ha fet mai un govern de Catalunya. La darrera sequera ha posat damunt la taula, quelcom que tots sabíem, que l’aigua és un recurs escàs i fràgil en un país com el nostre, però també hi ha posat de manisfest la manca de planificació i de inversions dels governs anteriors de CiU.

L’objectiu ha estat i és donar plenes garanties de subministrament en quantitat i qualitat, fins i tot en períodes de sequera severa. En aquests moments s’han fet i s’estan fent obres per valor de 1.700M€ que permetran la disponibilitat de 389Hm3 nous en l’horitzó 2015.

El paradigma d’aquestes inversions són la dessalinitzadora del Llobregat –ja en funcionament- l’ampliació de La Tordera i la que s’ha de fer al Foix, la recuperació i descontaminació d’aqüífers, la reutilització d’aigües, la millora de les xarxes de transport que permet estalviar aigua i millorar-ne l’eficiència.

S’ha treballat en garantir la qualitat ambiental de rius i lleres, s’han invertit més de 800 milions d’euros en sanejament d’aigües residuals.

Tot això s’ha fet seguint les indicacions de la nova directiva d’aigua europea, és a dir que la gestió de l’aigua no només ha de satisfer la demanda, sinó que també ha de garantir-ne la funció social i ambiental.

Avui podem afirmar que gràcies a les polítiques en matèria d’aigua del govern Montilla, tenim més garantia de subministrament per a tots els usos de l’aigua. Que el nombre de depuradores ha crescut fins a les 404 front a les 297 que hi havia en funcionament l’any 2003.

He vist que en el programa de CiU, es segueix insistint en el transvasament del Roine, no se a quines raons i lògiques econòmiques obeeix la proposta. Des del meu punt de vista avui per avui aquesta obra hidràulica faraònica no està justificada atès les garanties de subministrament en l’horitzó 2015 amb les actuacions avui en marxa. A més poden comprometrà seriosament i impedir projectes de l’ús de l’aigua en la línia que proposa “compromís per Lleida” per citar-ne algun.

Compliment de les actuacions previstes (pla de Govern 2007-2009)

Construir infraestructures de millora de la disponibilitat i qualitat de l’aigua.
• Dessalinitzadora del Llobregat. Finalitzada. Juliol 2009.
• Ampliació i millora del tractament d’aigües de l’estació potabilitzadora d’Abrera.
Finalitzada. Febrer 2009.
• Ampliació dessalinitzadora de la Tordera. Finalitzada, en fase de proves.
• Connexió Fontsanta-Trinitat. En execució (prevista pel 4art trimestre 2010).
• Desdoblament de l’artèria Cardedeu-Trinitat. En servei des d’octubre 2010.
• Perllongament de la conducció Abrera-Fontsanta fins al Prat de Llobregat.
Finalitzada al juny 2007.
• Interconnexió de les xarxes del Maresme Nord i ATLL. En execució (prevista
pel segon semestre de 2010).
• Potabilitzadora de la Ratera. Acabada al juliol 2008.
• Conducció des de l’embassament de la Llosa del Cavall per a l’abastament
en alta de les comarques del Solsonès, l’Anoia i el Bages. En execució.
• Conducció Anoia-centre fins al futur dipòsit d’Igualada. Finalitzada, excepte
els dipòsits.

Aprovar el Pla d’Abastament Sectorial d’aigua de Catalunya.
L’ara anomenat Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC)
està previst que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura. El consell de l'ACA ja l'ha
aprovat.
L’aprovació comportarà la creació dels Consells de Conca.

Aprovar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials(PSARI) 2009.
Elaborat. Està inclòs en el Programa de Gestió, i entrarà en vigència amb
l’aprovació del PGDCFC.

Aprovar el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (PRAC).
En tramitació. Té per objecte reutilitzar el 32% dels cabals depurats, a l’horitzó
2015. (209 Hm3/any).

Fer la concentració parcel•lària de 55.000 ha, especialment a la

zona Segarra-Garrigues, Peramola, Balaguer i Conca de Tremp
De 2007 a mitjans del 2010 s’han concentrat 12.284 ha de conreu, principalment
a les zones del nou regadiu Segarra-Garrigues, i actualment s’està treballant en la
concentració parcel•lària de 44.785 ha addicionals. A finals del 2010 es preveu
arribar a les 18.256 ha concentrades.

Desenvolupar el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes

(PSARU) 2005.
Executat en un 90% amb una inversió de 869 M€ i un total de 736 actuacions.

Articular ajuts als ens locals per a actuacions d’abastament en alta.
Des del maig de 2006 s’han resolt diverses ordres d’ajuts per import de 101M€.

Protegir, millorar i regenerar les masses d’aigües subterrànies.
• En redacció el projecte constructiu d’activació de les basses de recàrrega
a l’aqüífer del Baix Llobregat.

La socialdemocràcia més necessària en temps de crisi.

Estic convençut que pel PSC la política no és un joc de poder o ambició, és una forma de manifestar el nostre compromís social que ens impulsa a treballar pels valors i principis que conformen el socialisme democràtic.

La dreta (PP i CiU) sempre que pot desacredita tot el que té a veure amb les polítiques públiques.

Ara bé, si hi pensem una mica, només cal observar que en tota l’etapa de governs democràtics a Espanya, més de dues terceres parts de la governació ha estat responsabilitat del partit socialista. Tots hem estat en alguna mesura beneficiaris de les polítiques socialdemòcrates que han afavorit les llibertats individuals però sobretot, la igualtat i la justícia social.

Només ens cal fer un petit exercici de memòria, com era i com estava el país fa 30 anys i com és ara, quan portem els nostres fills i filles a l’escola, o van a la universitat, quan fem ús dels serveis mèdics, o per exemple quan fem ús de les grans infraestructures de transport –carreteres, autopistes, ferrocarrils- o de serveis –abastament i sanejament d’aigua, per citar-ne un-. Tot això no hagués estat possible sense les grans inversions de diner públic.

Mai abans tantes persones tenen tantes oportunitats a la vida, i això en bona part es deu a la contribució dels socialistes a la política de casa nostre.

Pel PSC, el sector públic i les polítiques públiques són una eina fonamental per la millora de la societat i de les condicions de vida dels homes i les dones. Considerem que el bon funcionament del sector públic és essencial per a garantir els valors fonamentals i el respecte als drets de les persones i que són, també, una peça primordial per fer real els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social.

Avui la dreta espanyola i catalana (PP i CiU) fan front comú, aprofiten la situació de crisi econòmica per proposar menys despesa pública i menys despesa social, els socialistes justament, volem potenciar-los i prestigiar-los.

D’aquí a poques setmanes, tots els ciutadans i les ciutadanes serem cridats per renovar el Parlament de Catalunya, del que sortirà el nou President de la Generalitat. A diferència de CiU i d’altres partits independentistes, el PSC no farà bandera de les diferències identitàries.

El nostre és un compromís amb Catalunya, sí, però sobretot amb els ciutadans i les ciutadanes que hi viuen. Les persones son el nostre punt de referència, i per tant l’objectiu de les polítiques públiques.

El nostre és un compromís amb la justícia social, volem i aquest és uns dels nostres reptes per demà, millorar la qualitat, modernitzar i fer més eficaços els serveis públics, perquè segueixin arribant a tothom. Cal reformar per mantenir no per eliminar, com voldria la dreta en cas de governar.

El govern catalanista i d’esquerres del President Montilla, ha demostrat amb escreix i amb fets, quins han estat els objectius d’una política progressista, augmentar les inversions en polítiques públiques –mai en tant poc temps s’han fet a Catalunya tantes escoles, tants centres d’assistència primària, hospitals o km de carreteres- i aixecar el sostre de l’autogovern de Catalunya. El nou Estatut és fruit de l’acció de l’actual govern i això, precisament, és el que sap greu a CiU i a molts sobiranistes.

Estatut que com tots sabem va ser recorregut al Tribunal Constitucional pel PP, antic soci de CiU i d’Artur Mas.

Avui, més que mai, per ser un temps de dificultats econòmiques, fa falta posar en primer terme les polítiques públiques com a defensa de la majoria de la ciutadania.

En temps de dificultats, gent seriosa, gent compromesa amb el país, gent compromesa amb la justícia social.

Article publicat a la revista OPINIONS
de l'agrupació del PSC de Vilanova del Vallès.

Polítiques d’esquerres. Sí, perquè no.

CiU fa dies, setmanes, que fa afirmacions en el sentit que a Catalunya es necessita un canvi en la governabilitat, i que són ells els que encarnen i representen aquest canvi. Després de set anys de governs d'esquerres, hem posat el país al dia; Catalunya està més preparada que mai pel futur. El canvi real, que és perceptible a traves de l'acció de govern, és el què s'ha produït en els darrers anys amb governs progressistes, i en els quals el PSC ha tingut un paper central. El president Montilla i el seu govern han fet front als grans reptes de Catalunya, com abans ho va fer el govern presidit per Pasqual Maragall.

Hem fet que els serveis socials siguin un dret per a tothom, amb la Llei de serveis socials i la Llei de la dependència completem l'estat del benestar. Avui, 100.000 persones reben un ajut o prestació gràcies a la Llei de la dependència i 63.000 familiars han vist reconeguda la seva tasca com a cuidadors. Durant l'any 2009, 260.714 persones s'han beneficiat de la Llei de prestacions socials econòmiques, que complementa les rendes més baixes. Els serveis socials estan sent una xarxa de protecció eficaç durant la crisi.

Estem construint l'escola que li pertoca al segle XXI, modernitzant el sistema educatiu des de la llar d'infants fins el batxillerat i la FP. Durant aquests anys s'hauran inaugurat 2 escoles de mitjana per setmana -noves o grans reformes. Hem introduït de manera decidida l'ordinador a l'aula, i s'han incrementat un 186 per cent els ajuts d'escolarització perquè tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats. Tenim més professors i professores: l'any 2003, 49.160; 66.570 l'any 2010.

El govern d'esquerres està fent la major inversió en obra pública i infraestructures dels darrers 30 anys a Catalunya, per sortir enfortits de la crisi i per recuperar anys de moltes arengues i poques concrecions. La inversió de la Generalitat, l'Estat i els ajuntaments representa més de 14.000 milions d'euros. Gràcies a les mesures preses pel govern, Catalunya està en millors condicions per lluitar contra la crisi -que sabem que angoixa a moltes persones i famílies- i sortir-ne més aviat i en millor situació.

Despleguem amb determinació l'Estatut -que el volem tot sense les retallades del Tribunal Constitucional-, gràcies al qual s'ha negociat i acordat el millor sistema de finançament que hem tingut mai -disposarem de 4.000 milions d'euros anuals més- i durant 7 anys l'Estat està obligat ha invertir 34.750 milions en infraestructures. Catalunya ha assumit 19 noves competències, entre elles les rodalies ferroviàries o la inspecció de treball. De fet, el nou Estatut i el nou finançament van ser sempre menystinguts per CiU, que va preferir pactar amb el PP d'Aznar, i pel que sembla ara està preparant el terreny a Rajoy.

Catalunya ha canviat, ha anat endavant, s'ha transformat de la mà dels governs d'esquerres, dels socialistes i del president Montilla. El canvi real s'està produint i molts i moltes no volem que s'aturi.

Article publicat al diari digital "Aravallès".

Que s’ho facin mirar.

El Congrés dels Diputats no ha pogut aprovar cap resolució a favor de l’Estatut de Catalunya, per un excés de tacticisme electoral dels partits de l’oposició.

Tot perquè la resolució presentada pel grup parlamentari socialista, era una proposta ambiciosa que demostra el compromís dels socialistes per treballar en la recuperació i el desenvolupament d’allò que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional.

A la vista del text aprovat el divendres passat pel Parlament de Catalunya, i el text presentat al Congrés dels Diputats, no entenc perquè CiU han preferit votar amb el PP –que recordem és qui va presentar el recurs d’inconstitucionalitat- i a més fer campanya perquè altres partits tampoc hi votessin a favor.

Un altre vegada han posat per davant els seus interessos i no els de Catalunya.

En el fons no volen admetre la fermesa del President de Catalunya, José Montilla en defensa de l’Estatut de Catalunya.

RESOLUCIÓ PARLAMENT

PSC / CiU/ ERC / ICV – EUiA

- Mostra la disconformitat amb el contingut de la sentència

- Tot respectant les institucions en què s’organitza l’Estat de dret

- En reivindicació de l’Estatut i per manifestar el compromís de les institucions catalanes de defensar-lo íntegrament i d’extreure’n tot el potencial d’autogovern que conté.

- Preàmbul de l’Estatut (es reprodueix tot el preàmbul).

RESOLUCIÓ ACORDADA

ENTRE EL PSC I EL PSOE

(que no s’ha pogut aprovar)

- Constata el malestar creado en Catalunya por la sentencia

- Desde el acatamiento de las sentencias del TC .

- Reconoce la necesidad de desarrollar una fuerte acción política para preservar y garantizar plenamente el anhelo de autogobierno de los ciudadanos catalanes en el marco de la España plural.

- Insta al gobierno de España a desarrollar a través de todos los mecanismos políticos, jurídicos, legislativos y de cooperación institucional, el potencial de autogobierno contenido en el acuerdo estatutario entre las instituciones catalanas y españolas que fue refrendado por los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.

- Reitera que la realidad nacional catalana, tal y como se expresa en el preámbulo del Estatut (*), el autogobierno de Catalunya, la dignidad de sus símbolos e instituciones, la lengua y la cultura catalanas, el derecho civil y la tradición jurídica catalana y una financiación justa, tienen perfecta cabida en el marco jurídico y político definido por la Constitución de 1978.

(*) Cal recordar que el Preàmbul ja va ser votat pel Congrés dels Diputats el 2006.

Salut, balanç positiu.

Ahir en el Parlament, li vaig preguntar a la consellera de Salut de Catalunya, Marina Geli, pel balanç de l’actuació del Departament de Salut al Vallès Oriental.

Nosaltres creiem que la salut és un dels elements més preuats pels ciutadans, nosaltres també creiem que els poders públics tenen un paper essencial en la garantia d’accés a l’assistència sanitària. La justícia social pren forma, des del nostre punt de vista, també amb el finançament de l’atenció sanitària via els pressupostos públics.

El Govern del President Montilla, entre altres coses, ha destacat pel seu compromís per garantir a tota la ciutadania l’accés a una assistència sanitària integral. El Vallès Oriental, des del meu punt de vista, va ser una comarca oblidada pels anteriors governs de CiU en salut en un moment especialment delicat: el creixement rapidíssim de la població en un primer moment per moviments de canvi de residència de la primera a la segona corona metropolitana i després pels fenòmens migratoris de països tercers, tot plegat tensionant a vegades el sistema.

En aquests darrers set anys s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària. Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal, (el creixement ha estat d’un 43 per cent de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009) amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43 per cent), tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat. Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre o els vuit centres d’assistència primària que en aquests moments estan en procés de construcció.

El proper diumenge el president de Catalunya, el senyor José Montilla, inaugurarà un nou hospital, el de Mollet del Vallès. Un d’aquests nous hospitals que el líder de CiU Artur Mas ha criticat tot dient que es fan massa hospitals a Catalunya, que després s’hauran de mantenir. Aquesta no és la nostra opinió, aquesta no és l’opinió de les 150.000 persones dels dos vallesos que atendrà aquest nou hospital, que veuran millorada la qualitat de la prestació del servei assistencial sanitari.

Vivim temps difícils. Però ens en sortirem

Vivim temps difícils. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que s’ho passen malament, s’han quedat sense feina i molts no en troben, i moltes empreses tenen dificultats per tirar endavant. Davant d’aquesta situació, que no és exclusiva d’Espanya ni de Catalunya, i que la estant patint en gran mesura aquells que no l'hem provocat, es necessari adoptar mesures que ens ajudin a disminuir el dèficit i fer més competitiu el nostre model productiu. Els governs van aprovar una sèrie de mesures de reducció del dèficit. Mesures que comporten demanar al conjunt dels ciutadans alguns sacrificis, que sabem que no han complagut a una part important de la gent que confia en el PSC. Però si sempre és bo encarar els problemes de cara, ara té més sentit que mai. Els ciutadans, que ja tenen clar que estem en temps difícils, volen claredat sobre els problemes que pateix la nostra economia. No hi ha receptes màgiques per afrontar la crisi. Per nosaltres, els drets socials que hem guanyat als darrers trenta anys són irrenunciables, però si volem que l’Estat els pugui seguir oferint de manera equitativa al conjunt de ciutadans, hem de fer reformes per poder tornar a créixer, hem de treballar més i millor per ser més competitius, i hem de ser més eficients que altres economies. Per això s’han hagut d’acordar mesures per reduir el dèficit i l’endeutament del conjunt del país, el públic –dels menors dels estats europeus– i del privat.

Hem vist però, que algunes formacions polítiques bàsicament PP i CiU, per intentar no perdre ni un vot, estant disposats a dir que les reformes que estem fent tots els governs d’Europa no són les correctes ni són necessàries. Ara el que no els hem escoltat és cap proposta alternativa.

El model econòmic i social a Espanya, en els darrers 30 anys, ha estat un model positiu. Dues terceres parts de tot aquest període han estat governs presidits per socialistes. Ens ha tocat gestionar totes les crisis econòmiques que ha patit el país i ens n'hem sortit de totes, fent que les estructures productives fossin més modernes, que l’economia generés més riquesa per poder distribuir-la equitativament.

Aquest segueix sent el nostre objectiu i el nostre compromís, encara que pel camí i a curt termini puguem perdre algun vot, perquè sabem que tenim un país que té moltes potencialitats, perquè estem fent els deures, perquè la nostra economia està diversificada i sortirem de la crisi més capacitats del que hem entrat. Perquè volem crear riquesa per mantenir l’estat del benestar que tant d’esforç ha costat a moltes generacions –el sistema de salut pública, l’educació finançada amb recursos públics, els serveis socials a l’abast de tothom que els necessiti–.

Article publicat al butlletí municipal.