dimecres, de maig 11, 2011

El patrimoni públic de qui no té patrimoni privat

En la campanya electoral hi ha entrat el debat sobre les polítiques sanitàries a impulsar a la nostra ciutat. Algunes consideracions des del meu punt de vista: la crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials i hem de continuar tenint un sistema sanitari dels millors del món. No es pot consentir cap pas enrere en polítiques socials.

La justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. Tothom és conscient de les dificultats econòmiques que travessa el país i l’ajuntament de Granollers també n’és partícip d’aquesta i, malgrat això, segueix mantenint en els pressupostos les prioritats per a les polítiques socials.

El creixement del pressupost del departament de Salut ha estat pel període 2003-2010 d’ un 65% 4.260 M€, mentre que el pressupost total de la Generalitat creixia amb un 113%, això vol dir eficiència i no malbaratament com ens vol fer creure el govern actual.

A Granollers i al Vallès Oriental, en aquests darrers s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària.

Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal (el creixement ha estat d’un 43%, de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009), amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43%) tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat

Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre, el nou Hospital de Mollet del Vallès.

En els pocs més de 100 dies, a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, el govern de la Generalitat ha aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania.

El dèficit que el govern de les esquerres es va trobar al 2003 fou de 1850 M€, i les factures al calaix sumaven 300M€ més, i ara se’ns parla de deslleialtat per deixar 850 milions de dèficit quan els hi viàrem deixar documentat i les solucions apuntades, per no perdre qualitat ni accessibilitat. I tot això, quan hi ha molta més activitat.

La descapitalització anunciada del sistema públic de salut té com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat.

L’efecte de destrucció de l’ocupació serà molt fort, si es pretén reduir el pressupost de salut públic en les magnituds econòmiques com vol fer el govern de CiU, això suposaria la destrucció de 18.000 llocs de treball directes i indirectes a tot Catalunya.

No és creïble que es pugui reduir l’assignació dels centres de salut un 10% respecte a l’any anterior sense que això suposi un fort augment de les llistes d’espera, un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pels pacients.

I és justament en aquest context que cal ser amatent en els esforços de defensa i millora del serveis sanitaris que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Granollers i el Vallès Oriental.

Vetllarem pel desplegament de nous equipaments, un nou hospital d’aguts de 450 llits en l’actual complex de l’hospital general de Granollers, l’hospital lleuger al centre de la ciutat en els terrenys ocupats per Policlínica i el nou centre polivalent de salut mentals.

Nosaltres no pactarem a la baixa les necessitats sanitàries de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Els socialistes hem estat garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat l’assistència (ara celebrem els 25 anys de la llei general de sanitat Llei impulsada pel nostre Ernest Lluch, i a Catalunya el primer any de la llei d’universalització impulsada per la consellera Geli).

S’equivoquen els que creuen que el sistema sanitari és el problema de les finances catalanes. Salut pot formar part de la solució per tirar endavant el país i aconseguir de nou un creixement econòmic. Salut, educació i els serveis socials, són el patrimoni públic de qui no té patrimoni privat.

Cap comentari:

Publica un comentari