Un govern reformista i seriós.

El Govern de la Generalitat, ha aprovat el projecte de Llei de reforma de l’impost de successions i donacions, donant compliment als acords de mandat del govern d’entesa.

Amb aquesta reforma dràstica, que ara serà debatuda en el Parlament per la seva aprovació definitiva, Catalunya s’equiparà als països amb una fiscalitat en successions més favorable als hereus.

Gràcies a la nova regulació, l’impost de successions desapareix per al 94 per cent dels contribuents i passa a ser un tribut que pagaran exclusivament els grans patrimonis. De fet en quedaran exemptes el 99 per cent de les herències entre cònjuges i el 97,5 per cent de les de pares a fills.

D’aquesta manera, el Govern corregeix les situacions d’injustícia que es donaven en l’actualitat –quotes excessivament elevades per als patrimonis petits i mitjans– i, a la vegada, manté la funció social d’aquest impost: redistribuir la riquesa i contribuir a la igualtat d’oportunitats.

Aquesta és una reforma justa perquè eximeix les classes mitjanes d’aquest impost però el manté per als grans patrimonis i contribueix així a la redistribució de la riquesa.

Amb la voluntat d’alliberar de l’impost els patrimonis petits i mitjans, el Govern eleva de forma radical els mínims exempts, que passen de 18.000 a 500.000 euros (més un màxim de 150.000 addicionals) per a les herències entre cònjuges i de 18.000 a 275.000 euros (més un màxim de 125.000 addicionals) per a les herències de pares a fills. Es manté la bonificació del 95% per a l’habitatge habitual del difunt, amb un límit de 500.000 euros.

El projecte de llei aprovat també preveu noves reduccions dissenyades per fomentar l’emprenedoria entre els joves i el manteniment de l’activitat empresarial, les donacions als descendents (fills o néts) per a la constitució o adquisició de la primera empresa gaudiran a partir d’ara d’una bonificació del 95%. La companyia haurà de tenir la seva seu fiscal i social a Catalunya i l’emprenedor no podrà ser major de 35 anys. També amb la voluntat de contribuir a mantenir l’activitat empresarial, el Govern ampliarà a les persones sense parentiu però amb vincles laborals o professionals amb l’empresa, la reducció del 95% de què actualment gaudeixen les transmissions d’empreses (via donació o herència).

S’amplia del 95% al 97% la reducció per a les societats laborals, aquelles en què més del 50% del capital està en mans dels treballadors.

Amb aquest projecte que ha presentat el govern del President Montilla i que estava en el Pla de Govern i en les propostes electorals del PSC, és dona un pas substancial en la reforma d’aquest impost. Davant d’això, esperem que CiU i el senyor Mas expliquin alguna proposta, ja que fins ara només els hem sentit criticar, la supressió com ells i el Partido Popular han defensat, tant sols pretén beneficiar els grans patrimonis.

La principal preocupació del President és la lluita contra la crisi, i a CiU tant li fa desplegar l’Estatut.

El portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha expressat que en opinió dels partits polítics que representa, no toca abordar ara com s’organitza territorialment l’administració a Catalunya.

Tot el dia els tenim criticant al Govern de la Generalitat, i posant-se la defensa de l’Estatut a la boca, però el que veiem és que es una defensa de “boquilla”. L’avantprojecte de la Llei de Vegueries, que el Govern ha aprovat i ha enviat al Parlament per el seu debat i aprovació, no respon a un caprici. Justament és desplegar l’Estatut que disposa que l’organització territorial bàsica del país s’articula en municipis i vegueries.

Aquest projecte de Llei, el que cerca és un millor i més eficaç funcionament de les entitats supramunicipals i de la seva relació amb els pobles i ciutats de Catalunya i organitzar els nivells de funcionament dels propis serveis de la Generalitat per apropar-los als diferents territoris. Tot això sense incrementar-ne les despeses econòmiques ni el personal al servei de les Administracions.

El Govern del President Montilla afronta, després de 30 anys, la nova divisió territorial de Catalunya desplegant les normatives estatutàries.

CiU i el PP, sempre coincidents en els seus arguments, diuen que aquesta Llei no és prioritària, que tenim una crisi econòmica a la que hi hem de dedicar tota l’atenció. Precisament, el que fa el Govern.

Avui l’acord signat entre la Generalitat i el món local per als Plans d’Ocupació inclosos en el Pla Montilla contra la crisi, demostrant amb claredat que el Govern té com a prioritat la lluita contra la crisi econòmica i els seus efectes. Representa el primer pas per donar llum verda als Plans d'Ocupació Local, si destinaran 100 milions d’euros.

Aquests plans es fan en col•laboració amb ajuntaments i consells comarcals i es generaran uns 25.000 contractes nous. Se’n podran beneficiar les persones aturades sense prestació, treballadors desocupats inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya que hagin exhaurit (o estiguin a un mes de fer-ho) la prestació i/o subsidi de l’atur i no hagin participat en el programa de plans d’ocupació del 2009 i treballadors desocupats que percebin l’ajut del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (PRODI); de l’Ajut Temporal Extraordinari (ATE) de la Generalitat per a Treballadors Autònoms, i de la Renda Mínima d’Inserció. Aquests contractes tindran una durada de 6 mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral del treballador, que haurà de dedicar el 30% restant del temps a formar-se.

Aquest acord significa abordar una de les mesures de més impacte del Pla Montilla perquè afecta a moltes persones i a tots els municipis.

El President Montilla, ha manifestat: “La lluita contra la crisi és la meva principal preocupació com a president i la del Govern”.

La política dels fets o l'èpica de la inestabilitat.

És convenient recordar que en els governs s'hi entra i se'n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans. És bo que en fem memòria aquells que, en un moment determinat de les nostres vides, ens dediquem activament a la política. En les darreres setmanes, i no és molt aventurat suposar que anirà en augment en la mesura que s'acosti la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, hi ha dirigents polítics que expressen un sentit patrimonial dels governs. Dit d'una altre manera, consideren que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li està passant a Artur Mas i CiU, amb les seves afirmacions de voler reconstruir Catalunya. Qui està a l'oposició té sens dubte l'obligació de controlar el govern, però aquesta afirmació denota la incapacitat de reconèixer quelcom d'important pel país, i és allò que en la seva llarga etapa de responsabilitat governamental no van saber o no van voler fer: ampliar el marc competencial (el nou Estatut) i dotar de més recursos a la Generalitat (nou model de finançament). Per cert, totes dues qüestions portades al Tribunal Constitucional pels seus antics socis, el Partido Popular.

Tenim prou problemes. El que cal és treballar per un país cada dia millor, i després ja decidiran les ciutadanes i els ciutadans. Un president i un govern seriosos han d'afrontar els reptes del dia a dia, com ara assumir el traspàs del servei de rodalies ferroviàries que diàriament fan servir milers d'usuaris, tot i sent conscients que arribar als nivells de qualitat que volem no serà fàcil, pels problemes de qualitat i manca d'inversions estructurals històriques; som conscients que aquesta situació no s'arranjarà d'avui per demà. El que cal és desplegar les polítiques i les inversions per tenir un transport públic fiable i de qualitat. CiU en 23 anys no en va voler saber res. Aquest traspàs s'ha produït també gràcies a l'acord al qual van arribar els governs de l'Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s'havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries en rodalies, 4.000 milions d'euros fins el 2015.

Un altre exemple seriós, en temps de dificultats, és donar seguretat al sistema públic de salut. Al Vallès Oriental es segueixen millorant els equipaments sanitaris, i les darreres setmanes hem pogut veure com s'obria l'ampliació del CAP de l'Ametlla, l'edifici de consultes externes de l'Hospital de Granollers, i com s'estan acabant les obres d'ampliació de les urgències del mateix Hospital; a més, hi ha la constatació que abans de l'estiu entrarà en funcionament el nou Hospital de Mollet del Vallès. S'ha demanat també, per part del Servei Català de la Salut, les llicencies d'enderroc i construcció del nou hospital lleuger de Granollers, situat a l'antic edifici de la Policlínica, una inversió de 13 milions d'euros que permetrà tenir 60 llits nous d'hospitalització, 4 quiròfans i un altre servei d'urgències.

L'agenda mediàtica del país està plena de grans debats. Però dels principals problemes, el primer és l'economia. L'objectiu principal és crear les millors condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Des d'aquest punt de vista és important l'acord impulsat pel govern del president Montilla amb els agents econòmics i socials (sindicats i patronals), que s'ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l'ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya. Estem en un període de transformació profunda a nivell global, i cal treballar estratègicament per trobar l'encaix de Catalunya en el nou ordre internacional. I és en base a un ampli consens de concertació social que podrem afrontar millor els reptes per tirar endavant l'economia catalana.

Davant de la retòrica de l'èpica, que també observem amb inquietud que massa sovint respon a actituds personals i messiàniques, ara és hora -en temps d'incerteses- de polítiques serioses que portin estabilitat al país.

(publicat al diari digital Aravallès).

Les coses de cada dia

Hi ha dirigents polítics i les seves organitzacions, que tenen un sentit patrimonial dels governs, és a dir, considerant que si no hi estant ells, res pot funcionar.

Això és el que li passa a l’Artur mas, amb les seves declaracions, on afirma que vol reconstruir Catalunya, oblidant que en el govern s’hi entra i se’n surt per la voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Però anem a pams, reconstruir Catalunya?. Per primera vegada la gestió dels trens de rodalies la fa ja el Govern de Catalunya, després que és signes el traspàs entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat, complint fil per randa allò que marca l’article 169 de l’Estatut d’Autonomia.

CiU no va saber o no va voler assumir mai aquesta competència, ells es mouen com peix a l’aigua en la queixa constant. Ja sabem que gestionar un servei com aquest, amb problemes de qualitat i manca d’inversions estructurals històrics, és complicat, i que els problemes no s’arranjaran d’avui per demà. Vaja que no serà senzill arribar els nivells de qualitat que volem.

Però el compromís del President Montilla, és treballar per un país cada dia millor. Son els fets, i un President seriós ha d’afrontar també els reptes del dia a dia, els dels serveis com els trens de rodalies que diàriament fan servir milers d’usuaris.

El traspàs de la gestió de rodalies, s’ha produït també gràcies a l’acord que és va produir entre els Governs de l’Estat i de Catalunya, sobre les inversions que s’havien de produir per millorar les infraestructures ferroviàries, 4.000 milions d’euros fins el 2015.

Aquestes millores per Granollers volen dir: desdoblament de la línia de Barcelona a Vic (650M € d’inversió), iniciar l’estudi informatiu del tren orbital entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, obres de millora de l’estació de Granollers centre (1,4M €) i de l’estació al barri de Bellavista (0,2M€), augment de les places d’aparcament a l’estació de Granollers centre en 348 , i construcció d’un nou aparcament fins a 80 places a l’estació de Granollers – Canovelles. I la proposta d’augmentar els serveis actual de freqüències cada hora.

Aquests son els fets de cada dia, millorar la vida de la gent, es que no és dubti construir la Catalunya de demà.

Sobre energia.

Aquests darrers dies s’està parlant molt d’energia nuclear, sobretot dels residus que es generen, i com els tractem. Però no vull reflexionar sobre això, temps tindrem de fer-ho, segur, durant els propers dies.

Avui una mica més del 50 per cent de la producció bruta d’electricitat de Catalunya, prové de la generada a les centrals nuclears.

El Pla de l’energia de Catalunya, (tot i que, el que fa referència a l’energia nuclear és competència del Govern de l’Estat), indica un horitzó sobre la vida útil de les centrals, remarcant que el que cal fer és baixar de manera substancial la seva aportació en el mix energètic del país, i així poder-nos plantejar prescindir-ne en el futur.

És necessari fer una aposta seriosa per les energies renovables, sobretot d’aquelles que tecnològicament estant més madures.

Els objectius del Pla de l’energia ens diuen que per anar bé, a Catalunya l’any 2015, hauríem de tenir una potència instal•lada de 3.500MW d’energia eòlica.

De l’any 2003 (darrer any de govern de CiU) fins avui hem fet camí, 86MW l’any 2003 i a principis d’aquest any 654MW distribuïts en 24 parcs eòlics en funcionament. Si fem una ullada als parcs que estant ja en construcció, més els que ja tenen autorització administrativa, els que estant en tràmit, tindrem un total de més de 1800MW. Afegint els 834 MW que el Govern de Catalunya, haurà de treure a concurs les properes setmanes a través de l’ordre que ha de desenvolupar les zones de desenvolupament prioritari, que hauran de complir tots els requisits: que hi hagi vent, que no estiguin dins d’espais protegits i que tinguin a prop xarxes per evacuar l’energia que es genera. La suma de tots ells ens indica que és factible arribar a l’objectiu fitxat.

Ara bé la ubicació dels parcs eòlics tampoc està exempta de polèmiques, perquè malauradament, i a diferència d’altres països, a Catalunya per la seva horografia les zones de vent susceptibles d’aprofitament energètic estant a on estan, al Nord i al Sud del país.

La reflexió que ens hem de fer, i que alguns s’han de fer, és si només volem fer discursos ambientalment correctes, o volem avançar veritablement cap un model energètic a on el pes de les renovables tingui un gruix fonamental, que ens permeti superar altres models energètics.

Com anomenar-ho?

Aquesta setmana hi ha hagut reunions de la comissió parlamentaria de la Sindicatura de Comptes. S’han debatut diversos informes, en un d’ells, el que feia referència a la gestió de l’any 2006 del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació CTTI, ha fer saltar la llebre.

La Sindicatura per tal de poder entendre que passava en el balanç, ha tingut que analitzar els comptes de l’any 2002 i 2003, i, oh sorpresa!, el projecte de l’Administració Oberta de Catalunya AOC, que va encarregar el darrer govern de CiU, en que era conseller en cap l’Artur Mas, i que en el seu dia van presentar a “bombo i platerets”, com el més modern del món, resulta que la seva adjudicació és va fer de forma digital, és a dir a “DIT”, incomplint els principis de legalitat, transparència, concurrència i publicitat.

No estem parlant de una cosa petiteta, el contracte pujava a 79 milions d’euros, que és va adjudicar a una sola empresa, que a l’hora va subcontractar el 71% del projecte a d’altres empreses informàtiques, un altre cop sense cap concurs, i per acabar-ho d’arrodonir, es van gastar 22 milions d’euros més, en l’adquisició de llicencies que la majoria no s’ha pogut fer servir.

Aquest projecte es coordinava des de Presidència, segur que l’Artur Mas deu saber qui era el responsable. Ara ja no podem demanar responsabilitats polítiques, perquè CiU està a l’oposició, només constatar com gestionaven els recursos públics, sense transparència i sense control.

Això si, han passat 7 anys i segueixen pensant que el Govern de Catalunya, només el poden exercir ells, sinó a que venen les declaracions del darrer diumenge, del candidat –per 3a vegada- Artur Mas, dient que vol reconstruir Catalunya.

Però qui s’han pensat que son? en el Govern del país s’entra i se’n surt per voluntat de les ciutadanes i dels ciutadans.

Per cert a la mateixa sessió varem votar en contra de dues propostes, una presentada pel PP i l’altre per ERC i IC, en la que és demanava que la Sindicatura fiscalitzes dues empreses participades per dos Ajuntaments – que en aquests moments tenen auditories externes en marxa, encarregades pels propis ens -. La raó d’aquest vot contrari, rau en que no creiem que des del grups parlamentaris s’hagi de polititzar aquesta Institució, dirimint les lògiques diferencies que és puguin tenir en els Ajuntaments. No és tracta de tapar-se les vergonyes com alguns interessadament han volgut fer entendre, justament del que és tracta és de respectar l’autonomia de la Sindicatura de Comptes a l’hora d’establir les seves pautes de treball, tal com diu la llei de la seva creació. Altre cosa és no tenir vergonya d’intentar utilitzar la Sindicatura en benefici d’interessos electoralistes.

Si algú considera que hi havia altres pràctiques, ja sap on anar, que no és precisament a la Sindicatura.

Tenim un projecte clar.

Aquests darrers dos dies, el grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya, ha fet una de les seves trobades de treball per analitzar la situació del país i encarar el treball de l’actual període de sessions parlamentaries. A ningú se li escapa que entrem en la recta final de l’actual legislatura, que ens portarà a la tardor a unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.

Queda molta feina per fer, s’hauran d’aprovar lleis importants, haurem de seguir desplegant l’Estatut, i encarar el repte més important que tenim al davant, com és el sortir de la crisi i seguir acompanyant amb polítiques actives a les persones que s’han quedat sense feina.

Aquestes jornades ens han servit, per dir-nos que ha diferencia de la dreta CiU i PP que ja fa dies que han començat la campanya electoral, i fins i tot, malgrat sembli curiós constatar que els arguments de l’Artur Mas i l’Alícia Sánchez Camacho son els mateixos en la crítica al govern. Com deia reafirmar la voluntat de treballar, governant fins el darrer dia, per solucionar els problemes que té el país.

Sense anar més lluny, ahir el govern aprovava mesures per millorar la cobertura d'accés a la Renda Mínima d'Inserció i també el projecte de llei del cinema de Catalunya.

Avui a la cloenda d’aquestes jornades de treball el President de la Generalitat José Montilla, ens deia en la seva intervenció, “el nostre projecte és clar: Autogovern, Estatut, progrés econòmic, lluitar contra la crisi econòmica i benestar social. I a la gent progressista, moderada, responsable i amb ganes d’una Catalunya millor, és a la que hem d’explicar cada dia que aquest és el futur que volem per a Catalunya, i no un altre”.

UNA CORTINA DE FUM.

EL PP SEMPRE HA ESTAT PER L’ENFRONTAMENT.

El President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va agrair a les 201 institucions catalanes, que han manifestat el seu suport a l’editorial conjunt “La dignitat de Catalunya” i a l’Estatut.

Vet aquí que davant d’un fet absolutament normal, el PP ha alçat escandalosament la veu, afirmant que el President i que els socialistes estem pressionant al Tribunal Constitucional. Fins i tot no han tingut cap mena de rubor en afirmar que el President Montilla, vorejava “la insubmissió constitucional”, ells que ni tant sols la van votar a favor.

Despropòsits de declaracions, que l’únic que pretenen son desviar l’atenció, fer emergir una cortina de fum, quan tots sabem que aquesta situació té exclusivament un responsable el Partit Popular i el seu líder Mariano Rajoy, que va ser qui va autoritzar la presentació del recurs davant del Tribunal Constitucional. Recurs que afecta a 140 articles, més del 60 per cent del text estatutari.

El PP, que va pair molt malament la seva derrota electoral l’any 2004, l’únic que ha buscat durant tots aquests anys d’enfrontaments i de crispació entre Espanya i Catalunya, és aconseguir rèdits electorals, tot i que fins ara no se’n ha sortit.

L’Estatut de Catalunya, és una llei vigent aprovada pels Parlaments i referendada per la ciutadania. I gràcies a les disposicions estatutàries, i a l’actuació seriosa, rigorosa i ferma del Govern i del President, avui tenim vigent ja un nou model de finançament més just i equitatiu, s’estan aplicant les inversions en matèria d’infraestructures que defineix la disposició addicional 3ª, s’han fet efectius competències tant importants, com els traspassos de rodalies o de permisos de treball a persones estrangeres, i el proper mes de març la inspecció de treball; a part d’un gruix important de Lleis aprovades pel Parlament que tenen el seu origen en l’Estatut, com la primera Llei d’educació de Catalunya.

Aquest Estatut, com s’està demostrant, és bo per Catalunya i útil pels ciutadans i ciutadanes, per això l’hem de seguir defensant.

I el PP que és deixi de cortines de fum, i retiri el recurs que encara hi és a temps.

Ah, i CiU que el defensi amb més entusiasme.

COMPROMISOS PER FER FRONT A LA CRISI.

La crisi econòmica ha afectat i segueix afectant, de manera dura les empreses i a la gent del nostre país. En qualsevol situació de recessió econòmica, el més preocupant és l’atur. Espanya va tancar l’any 2009 amb 3.923.603 persones aturades, de les que 561.761 són de Catalunya.

Una de les preocupacions dels governs d’esquerres tant a Espanya com a Catalunya, ha estat i és, garantir al màxim les prestacions i subsidis a les persones que no tenen feina, aquesta serà una de les causes més importants del dèficit, que tindran els comptes públics l’any que acabem de tancar i l’actual. De fet és bo saber, que actualment la taxa de cobertura a les persones aturades arriba al 78,7%, quan a l’any 2003 darrer del govern de José Maria Aznar (PP) aquest percentatge era tant sols del 49,2%, malgrat estàvem en plena expansió econòmica i per tant els ingressos a la hisenda pública, no passaven per les dificultats actuals.

Se que pot semblar simple, de fet els que afirma’n que avui en dia ja no hi ha diferències, així ho pensaran, però vet aquí una de les qüestions que ens separen a les dretes i les esquerres, els primers sempre estant disposats a retallar en polítiques socials, mentre que els segons pensem que les polítiques públiques han d’estar adreçades a les persones, i en temps de dificultats econòmiques en aquelles que ho passen pitjor, encara que això signifiqui augmentar el dèficit dels comptes públics.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ha estat a l’alçada de les circumstancies, estant sempre al costat de la gent, a vegades amb pocs instruments per solucionar problemes que angoixen a les persones sense feina.

Ara bé no n’hi ha prou amb fer polítiques socials, el primer objectiu és crear les condicions per sortir el més aviat millor de la crisi i començar a crear llocs de treball. Sent conscients que estem en un període de transformació profunda a nivell global i que cal treballar estratègicament per trobar l’encaix de Catalunya en el nou ordre internacional tant en termes econòmics com socials.

És des d’aquest punt de vista que l’acord impulsat pel Govern de Catalunya i el President José Montilla, i que s’ha concretat en la signatura de 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, entre govern, empresaris i sindicats, té una gran importància per sortir el més aviat possible de la crisi i per sortir-ne reforçats. És en base a un ampli consens de concertació social, que podrem afrontar millor tots els reptes per tirar endavant l’economia catalana.

L’agenda mediàtica catalana, està farcida de grans debats, però dels principals problemes, el primer és l’economia, per això aquest acord permetrà al Govern de la Generalitat destinar 7.116 milions d’euros en mesures concretes per combatre la crisi.

RODALIES UNA GRAN NOTICIA.

Ahir és va signar el traspàs de la titularitat del servei de les rodalies ferroviàries a la Generalitat de Catalunya, a partir del 1 de Gener de 2010. És un moment històric, és la demostració palpable que l’Estatut s’aplica i es va desenvolupant, malgrat que en alguns els hi agradaria que tot el procés descarriles, tant és així que algunes veus, CiU per suposat però també sectors propers, el primer que han volgut destacar, és que el traspàs s’ha quedat curt.

Tot el contrari aquest és un traspàs íntegre de les competències en matèria de Rodalies i que repercutirà en el dia a dia dels usuaris del servei de Rodalies.

A partir d’ara, el Govern decidirà horaris i freqüències per millorar la qualitat del servei de Rodalies. El Govern s’ha subrogat en el Contracte - Programa entre Renfe i l’Estat que finalitza el 31 de desembre del 2010. A la finalització del mateix, la Generalitat decidirà si Renfe continua prestant el servei o si li encarrega a una altra empresa. En aquest cas, els trens, el personal i els mitjans mòbils de l’empresa passaran a titularitat de la Generalitat. El contracte programa es prorrogaria un any per poder fer tot el traspàs a una altra empresa de forma correcta i sense afectar el servei. A més l’Estat es compromet a assumir tot el dèficit de Renfe, que pel 2010 es xifra en117’2 M€.

El traspàs de Rodalies demostra que l’Estatut és un instrument vàlid i eficaç. Tanmateix, és bo recordar que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, però que CiU en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. Encara més, l'abril del 2003 va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar.

Ha estat el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat conscient que cal millorar el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans.

L’acord entre el Govern de la Generalitat i l’Estat ha estat possible també, gràcies a les inversions concretades en el Pla de Rodalies de Barcelona, dotat en 4.000 M€ fins l’any 2015.

Les nostres prioritats

                                          Tuneladora obres L9

Comentaris publicats al butlletí de l'Ajuntament de Granollers.

Hem seguit interessats els debats que al voltant de l’encaix de Catalunya i Espanya s’han anat succeint aquestes darreres setmanes. Nosaltres creiem en l'Estatut, per això el defensem. El nostre model per aprofundir en l'autogovern de Catalunya és la via estatutària, la via constitucional.

L’actual Estatut d’Autonomia ens dóna els nivells competencials i d’autogovern, i també de recursos econòmics, més importants de l’historia moderna de Catalunya. Defensar l’Estatut és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions.

Defensem també un projecte d’una Espanya on hi càpiga tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural.

Ara bé, tant important com el debat de la situació institucional és el debat de les realitats, que ens toca gestionar. Malgrat que alguns indicadors econòmics apunten que comença a haver-hi signes de recuperació, estem encara en una situació concreta de crisi econòmica, de dificultats importants per a empreses i treballadors. En un mercat de treball a Catalunya, amb més de 600.000 treballadors que no troben feina.

Ara, el més urgent és sortir de la crisi, i sortir-ne reforçats. Però aquesta crisi ens ha de fer veure que estem en un període de transformació profunda, i que moltes coses ja no seran igual que abans.

Els governs, en la línia del que ha fet la Generalitat i el nostre Ajuntament, conjuntament amb empresaris i sindicats, han de tornar a posar Catalunya en el camí del creixement econòmic i social. Buscar nous fonaments per a la nostra economia que substitueixin activitats com la construcció, que havien assolit una importància sobre el conjunt de l’estructura més enllà del que era raonable. Hem d’establir també noves maneres de produir, més competitives i més eficients, preparades per a la configuració actual del mercat internacional. I, malgrat que la cimera de Copenhaguen sobre canvi climàtic no ha sortit com a alguns ens hagués agradat, sens dubte el repte és que aquest nou model econòmic sigui sostenible econòmicament i mediambientalment.

CATALUNYA I ESPANYA

Article publicat a la revista del Vallès.

Aquestes darreres setmanes, sectors polítics, socials i mediàtics, s’han mobilitzat al voltant de consultes sobre la independència de Catalunya. Des del respecte, als ciutadans i ciutadanes que van decidir prendre-hi part, crec que hem d’afirmar que aquestes consultes (sense valor legal) han estat organitzades per independentistes, i que han mobilitzat, lògicament, ciutadans independentistes i sobiranistes i també d’altres que han volgut manifestar el seu malestar pel retard de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

Des del reconeixement de la realitat nacional de Catalunya, jo també vull manifestar que no en sóc d’independentista. Jo defenso un projecte d’una Espanya on hi cap tothom, que assumeixi sense complexos la seva realitat plural. El que des del PSC volem que esdevingui una Espanya federal, de fet el nou model de finançament aprovat la darrera setmana pel Congrés dels Diputats ja va en aquesta línia.

L’actual Estatut d’Autonomia ens dóna els nivells competencials i d’autogovern, i també de recursos econòmics, més importants de l’historia moderna de Catalunya. Defensar l’Estatut és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions; és en la línia de desenvolupar l’Estatut que Catalunya avançarà. Aquesta és una llei vigent, que val la pena recordar va ser aprovada pel Parlament de Catalunya. Seguint tots els procediments constitucionals, va ser debatuda i aprovada per les Corts Generals i el que per a mi més important, referendada pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

També hem de demanar respecte, a aquelles formacions polítiques, com el PP, que han fet del seu enfrontament en contra de l’Estatut de Catalunya, un argument per anar en contra del govern d’Espanya presidit per Rodriguez Zapatero.

No es pot substituir la voluntat democràtica dels catalans i de les catalanes, expressada en les eleccions i en el referèndum estatutari. Per això seguirem treballant per defensar l'Estatut d'Autonomia, la seva plena constitucionalitat i el seu desenvolupament més ambiciós, liderats pel president de la Generalitat.

UN PAÍS FORT I UNA SOCIETAT DE BENESTAR

Article  publicat  al diari El 9 Nou.

Tot i la situació excepcional de crisi econòmica, el pressupost de la Generalitat de Catalunya, garanteix la cohesió social i l’estimulació de l’economia. El nostre objectiu és clar, volem un país fort i una societat de benestar. Aquests pressupostos demostren que hi ha una aposta decidida del govern del president José Montilla per desenvolupar unes polítiques progressistes al servei de les persones, malgrat que la crisi econòmica obligui a ser més austers en la gestió dels fons públics, dels 40.000 milions d’€ previstos al 2010, la despesa social representa gairebé un 55% del total, 1.2 punts més que l’exercici anterior.

Les prioritats del pressupost per l’any vinent passen per reforçar la cohesió social, protegint els sectors més vulnerables de la societat, perquè ningú és quedi enrere, un exemple n’és els fons destinats a fomentar l’ocupació que creixen un 23,7%; donar seguretat en les polítiques públiques, per això els departaments que gestionaran mes diners son els de salut, educació i acció social.

I reactivar l’economia, a partir de donar suport a les empreses a traves del Institut Català de Finances, de augmentar els recursos per la investigació i el desenvolupament i sobretot mantenint els nivells la inversió pública amb 6.177 milions d’€ destinats en bona part a les infraestructures, que representa el 6% del PIB de Catalunya, i a la que cal afegir-li els recursos que en compliment de la disposició addicional 3ª de l’Estatut l’Estat ha d’invertir en infraestructures aquí, en concret 4.447 milions d’€ i que constant en els pressupostos de l’Estat.

Vull aturar-me un moment, en un debat que els diputats de CiU, que son veïns al Vallès Oriental Puig, Turull i Cuminal han introduït pel que fa a les inversions destinades en aquest àmbit territorial, tot dient que el Govern menysté la comarca, afirmació desafortunada i que pretén confondré descaradament als ciutadans. Només posaré les dades i que totes les persones en facin la lectura i l’anàlisi. Anys des del 1997 a 2003, (Governs de CiU, President Jordi Pujol, conseller en cap Artur Mas) inversions al Vallès Oriental 330,7 milions d’€. Anys 2004 a 2010 (Governs de PSC, ERC i IC, Presidents Pasqual Maragall i José Montilla) inversions 613,5 milions d’€, destinades essencialment a l’educació, la salut, l’habitatge i la millora de carreteres. És a dir el doble de diners destinats al Vallès Oriental.

Uns pressupostos que inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals procedents del nou model de finançament, uns 2.613 milions d’€, que seran mes de 4000 d’aquí dos anys. Nou model molt més equitatiu, just i transparent, que s’ha aconseguit per no haver cedit ni un pam en el desplegament de l’Estatut, i per la tenacitat, la responsabilitat i la fermesa del Govern de Catalunya i el seu President Montilla. Model que ha estat votat en contra pel PP i CiU, quina casualitat.

És en la línia de l’aplicació de l’Estatut d’Autonomia, que Catalunya avançarà. Una llei que val la pena recordar va ser aprovat pel Parlament de Catalunya i desprès de la seva negociació aprovat per les Corts Generals i referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i és justament per aquesta expressió de la voluntat de la societat catalana per la que hem de demanar a tothom el màxim respecte.

Defensar l’Estatut, és el millor per fer avançar el país sense excloure ningú, sense confrontacions inútils ni imposicions, i perquè és la millor manera d’ampliar l’autogovern de Catalunya, amb competències i recursos. Els socialistes, en fem una defensa clara, la defensa de l’Estatut és la nostra via, estem convençuts, i a més a mes perquè és la via majoritària de les catalanes i els catalans, expressada a les urnes.

MÉS SOBRE AIGUA

Benvinguda la pluja, que ha permès la recuperació dels embassaments i per tant sortir de la situació d’emergència per l’abastament d’aigua a la Regió metropolitana de Barcelona.
Aquesta nova situació ha portat al Govern de la Generalitat, en aplicació del decret de sequera, ha aixecar bona part de les restriccions que hi havia sobre el consum d’aigua i a prescindir d’algunes de les mesures d’urgència adoptades, com la portada d’aigua en vaixells des de Tarragona.
També, al no existir la situació d’emergència, el Decret llei sota el que s’aixoplugava la interconnexió de xarxes CAT/ATLL, pot ser derogat pel Govern d’Espanya.
Tota una lliçó, per aquells que al llarg d’aquestes darreres setmanes, han posat en dubte que en un estat democràtic, com és el nostre, l’ús de les infraestructures i fins tot la construcció de les mateixes, està sotmès a les lleis.
La recuperació dels embassaments de les conques internes de Catalunya –amb l’única excepció de La Muga, que encara no ho ha fet suficientment-, ha ajudat a treure tensió al debat sobre les mesures per superat la sequera, que en realitat s’estava convertint en un debat de fons, sobre les mesures de calat, les estructurals que han de definir la política hidrològica que Catalunya necessita per als propers anys per tal de garantir el subministrament d’aigua.
Recursos d’aigua, que partint de la base que segueix sent un recurs escàs l’haurem de gestionar amb racionalitat, garantint les necessitats de tots els sectors i els usos, el domèstic, l’ industrial, els productors agraris i, sens dubte, els ambientals.
No podem obviar, agradi o no, la realitat del país. Les tendències del model de creixement no es canvien d’un dia per l’altre.
La sequera d’aquests darrers mesos, ha posat també al descobert la manca de previsió dels governs de CiU, que durant 23 anys, no van abordar, més enllà de la retòrica, noves infraestructures que aportessin nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya.
També ha posat sobre la taula, que a les conques internes de Catalunya, ni han algunes que transvasen aigua en quantitats molt significatives, com és el cas de la conca del Ter.

El Parlament de Catalunya, va aprovar la constitució de la taula de l’aigua, és en aquest marc que caldrà analitzar les polítiques d’aigua que el país necessita, per mirar de cercar un ampli consens sobre les infraestructures que aportin nous recursos hídrics, sobre les infraestructures de transport, i també sobre la gestió.

Ara bé, aquesta taula no ha de suplir la responsabilitat del Govern en la definició de les polítiques i en la seva execució, i la del Parlament en l’aprovació de les lleis que aixopluguin les mateixes.

31 de Maig de 1938.

31 de Maig de 1938.

El dimarts 31 de maig de 1938, a les 9.05 hores del matí, i durant un fatídic minut, cinc avions italians Savoia-S 79, amb base a l'illa de Mallorca i al servei del general Franco, van atacar la ciutat de Granollers. Els avions descarregaren un total de 60 explosius i 750 quilos de metralla. Les bombes caigueren al centre de la població.
Els morts causats pel bombardeig van ser centenars. En quedaren registrats 224.
Ara ha fet 70 anys, Granollers ha recordat com mai, aquells esdeveniments que van quedar marcats per sempre en el record de les persones que els van patir, però també en la memòria de la ciutat. Durant molts anys, no és va poder parlar en veu alta, eren altres temps. Avui tenim el deure de treballar, per no oblidar, perquè un fets com aquells no és tornin a repetir, per canviar bombes per diàleg, aquí i arreu.
No oblidar a les víctimes civils del tràgic bombardeig, és també un deure moral.
Avui tenim noves dades, que han ajudat a saber el perquè del bombardeig, és por consultar la web www.bombardeigdegranollers.info o www.granollers.cat (Granollers vila oberta a la pau) .

APUNTS SOBRE LA INTERCONNEXIÓ CAT ATLL.

Avui és reunirà per segona vegada la taula nacional per la sequera, les pluges d’aquests darrers dies, ha ocasionat que algunes veus que han tornar a qüestionar la necessitat de la interconnexió de xarxes d’aigua en alta.
Alguns apunts sobre la conveniència de fer-la, com a mesura de prudència i prevenció en un país que massa temps ha estat sense les infraestructures necessàries i sense les xarxes de seguretat, que una societat moderna ha de tenir.
En data d’ahir 26 de maig, l’estat dels embassaments de Conques Internes era el 39%, exactament, 17 punts menys que l’any anterior quan estaven a 56% i es va aprovar el decret de sequera en previsió d’un mal any hidrològic com ha passat efectivament. També es troben uns 200 Hm3 per sota de la mitjana dels darrers 5 i 10 anys.
La previsió de l’ACA, del dia 19 de maig, comptant amb el conjunt de mides d’emergència ( vaixells, regenerades, increment de pous i CONEXIÓ CAT - ATLL ) retardava l’entrada en situació d’emergència fins a l’abril del 2009, moment en que s’espera tenir en marxa una primera línia de producció de la dessaladora de Barcelona.
Ara bé, cal tenir present la disponibilitat que puguin donar aquestes obres d’emergència i altres demandes externes.
És important de dir que, respecte a les aigües subterrànies, es compta pel que fa a l’àmbit ATLL d’una utilització habitual d’uns 2,7 Hm3 al mes. Les obres d’emergència de recuperació de pous, hi afegeixen uns 0,9 m3/s més. Disposaríem de 5 Hm3 al mes però s’està produint una sobreexplotació de l’aqüífer. L’exemple més clar de sobreexplotació, el tenim a la conca del Besos on l’aigua extreta de l’aqüífer a les instal·lacions de TMB a Baró de Viver, ha baixat en un any de 22 a 5 L/s.
Els embassaments que alimenten la conca del Ter – Llobregat, van disminuir en 160 Hm3 d’aigua entre el 29 de juliol del 2007 i el 30 de març del 2008., 8 mesos. Per tant, si no hi haguessin les mesures d’emergència, i si l’any fos meteorològicament igual de dolent, a principis de febrer arribaríem amb els embassaments amb 90 Hm3, el límit de la seva potabilització.
També hi ha altres factors a tenir presents, per exemple la determinació del volum del reg d’emergència per al Baix Ter, que pot variar, entre el marcat pel decret en 19 Hm3 i la petició dels regants de 46 Hm3, xifra que té el seu efecte sobre les previsions realitzades, 1 Hm3 correspon a un dia de demanda dels 5 milions d’habitants.
La interconnexió CAT – ATLL és un instrument necessari, per alimentar Tarragona amb aigua de la futura dessaladora de Cunit i formar part per tant, junt amb la interconnexió en curs, ATLL – dessaladora Tordera, d’un conjunt d’infraestructures que poden permetre millorar l’equilibri global dels recursos hidràulics a tot el litoral de Catalunya.
La interconnexió és també una infraestructura de garantia de subministrament, que ara disposa d’acord entre els governs i té un finançament decidit, i que a més té marcades per Decret Llei unes condicions d’ús, que com se sap, només permetran l’aportació d’aigua cap a la Regió metropolitana, en cas d’emergència per manca de recurs.

Can Jonch

Granollers, vila oberta a la pau.
Ahir a Granollers, varem inaugurar Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau.
Ara fa setanta anys, el 31 de maig de 1938, a les nou i cinc minuts del matí, Granollers va patir un tràgic bombardeig. En un sol minut moriren centenars de persones, 224 víctimes registrades i 165 ferits greus.
Les ciutats que han patit un bombardeig tenen l’obligació moral de fer memòria i treballar per la pau. Després de molts anys de silenci, Granollers ha treballat per la recuperació de la memòria i per la dignificació de les víctimes.
L’objectiu d’avui és anar un pas més endavant de la commemoració i del record dels fets que han marcat la memòria de la ciutat: construir la pau amb el compromís de treballar per a un futur millor, pel foment de la pau i la convivència. Aquesta tasca comença en primer lloc, a la nostra ciutat.
És per això, que l’Ajuntament, al darrer mandat municipal, va acordar la creació del Centre de Cultura per la Pau a Can Jonch.
Perquè servirà el centre? Per Fomentar la cultura de pau en tots els aspectes de la vida ciutadana: Millorant la convivència ciutadana a l’incidir en la cultura de pau com a mètode de gestió de conflictes i fomentar la participació activa de les persones en la recerca de les solucions més satisfactòries. Facilitant la tasca d’educació per la pau a les escoles i a les famílies. Posant un espai a disposició de la ciutadania i les entitats, que permeti resoldre els conflictes entre les persones.
Però avui, en el món, segueixen havent-hi masses conflictes, moltes vulneracions dels drets de les persones, des de Granollers, també volem treballar per contribuir a la superació de conflictes, donant suport i adherint-se a campanyes que afavoreixin la pau, el desarmament, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació. Reclamant l’ús de les vies pacífiques en la resolució dels conflictes. Participant activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Establint coordinació amb les entitats que afavoreixen la cultura de pau. Col·laborant en el foment de projectes de sensibilització i de cooperació vinculats a la defensa dels drets humans i la superació de les injustícies.

El Centre de Cultura per la Pau, serà un centre actiu que, partint del plantejament que sense igualtat d’oportunitats ni justícia social no pot haver pau ni convivència, esdevindrà un model de relació i treball conjunt en favor de la pau quotidiana i la convivència. Una tasca que es desenvoluparà conjuntament amb les entitats de cooperació i solidaritat de la ciutat

INTERCONNEXIÓ

L’aigua és important per la vida humana i per l’economia, és necessari tenir aigua de qualitat per l’ús domèstic, és un factor essencial a gairebé tots els processos industrials, i és necessari en el sector agrari per produir aliments. Tanmateix, l’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
La sequera actual, que és la més greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, ens ha fet veure un cop més, que l’aigua és un recurs escàs, sotmès a una pressió creixent. Que pot arribar a generar nous conflictes.
Per garantir el progrés econòmic i social, Catalunya necessita uns determinats nivells de subministrament d’aigua, cal aplicar polítiques, com ja està fent el Govern de la Generalitat. És necessari apostar per una política de l’aigua innovadora, atrevida i que sigui capaç de garantir el futur del subministrament d’aigua que Catalunya necessita amb mesures com la recuperació d’aqüífers, la dessalinització, la recuperació i reutilització d’aigües depurades, les interconnexions en alta de les xarxes i també la millora de les xarxes de distribució en general.
A banda de que plogui amb més o menys intensitat, que sigui dit de passada, no soluciona l’actual situació de sequera, també Interconnexió de xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament.

sentit comú

"sentit comú"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha manifestat que "té poc sentit" aixecar les mesures de control que el decret de sequera fitxa, per les restriccions per regar jardins i omplir piscines, quan, en cas que no plogui prou, s'haurien de tornar a aplicar, malgrat un cert recupera-me’n dels embassaments del Llobregat i del Ter, gràcies a les pluges d’aquest cap de setmana. "La intenció és no aixecar determinades mesures que d'aquí a tres setmanes es poden tornar a posar en marxa. És aplicar el sentit comú", ha indicat el president.
Per això, la propera setmana el govern estudia modificar el decret de sequera.
Crec que cal defensar que es mantinguin les mesures d’estalvi i d’altres tipus per tal d’evitar les restriccions que encara es podrien produir, cal mantenir les cauteles i l’esforç d’estalvi. També és necessari com a garantia de subministrament, portar a terme totes les actuacions que s’havien programat per part del Govern de la Generalitat.

CiU és capaç de crear tots els problemes del món

Quan a Catalunya, hi ha un problema, CiU es capaç de crear-ne dos.

Avui al Parlament, hem tornar a parlar d’aigua. Ha tornat ha quedar clar, que el Govern de Catalunya, i al PSC que li donem suport, el primer de tot, és assegurar que totes les ciutadanes i els ciutadans, tindran garantit el subministrament d’aigua, malgrat aquesta sequera que patim.

CiU la setmana passada no va votar a favor del Decret Llei que permet fer les obres de connexió de les xarxes d’alta del CAT amb les de ATLL i garantir, així, l’arribada d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona on, com sabem, hi viuen 5,5 milions de persones.
CIU tornat a criticar al Govern de la Generalitat, sembla que ells preferirien, en comptes de solucionar el problema com ha fet el Govern, que s’arribessin a produir talls en l’abastament d’aigua i així poder generar problemes al Govern de la Generalitat. No volen donar-se compte, que els problemes els generaríem a Catalunya.
Després de l’aprovació del Decret Llei, el Govern de Catalunya i el d’Espanya, han signat el conveni que el desenvolupa. Aquest conveni confirma el que nosaltres hem dit repetidament:
Resum del conveni signat ahir dilluns 5 de maig entre el Govern català i el Govern espanyol:
- Regula l’execució de la infraestructura de conducció per garantir l’abastiment domiciliari d’aigua, apta pel consum humà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Estableix el pressupost de l’obra en 180.000.000 euros. Aquesta inversió tindrà la consideració d’inversió estatal en infraestructures als efectes de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
- La connexió d’aigua es realitzarà amb una canonada de titularitat pública.
- Sempre que sigui possible, passarà per l’autopista AP-7.
- El Govern de l’Estat adjudicarà les obres de la infraestructura i la Generalitat dirigirà les obres i les expropiacions.
- La connexió d’aigua podria ser reversible a partir que comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, maig de 2009. Podria ser una solució en el cas que es produeixen situacions de dèficit d’aigua al Camp de Tarragona o a l’Ebre.
- L’Administració General de l’Estat cedirà la infraestructura a la Generalitat una vegada que la dessalinitzadora del Prat comenci a funcionar (maig de 2009).
El conveni, estableix la constitució d’una Comissió de Seguiment: que establirà els criteris per seleccionar el contractista de les obres, vetllarà pel compliment dels terminis d’execució, controlarà el procés de les obres, acordarà els mecanismes tècnics per desconnectar la conducció de forma definitiva, analitzarà i proposarà els mecanismes tècnics per utilitzar l’obra en sentit invers, establirà mecanismes de coordinació, impuls i control de les actuacions del conveni i garantirà l’intercanvi d’informació entre les dues administracions.
En aquest sentit, voldria recordar que:
L’obra de conducció és temporal i d’emergència.
La conducció vol donar resposta a la situació de sequera de Catalunya, la pitjor dels últims 60 anys.
El Reial Decret del Govern espanyol que va aprovar l’obra de conducció limita l’aportació d’aigua de la conducció (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres anuals).

El Govern de Catalunya i el PSC resolem problemes, CiU quan Catalunya té un problema és capaç de crear-ne dos.

Trobades al Delta de l’Ebre.

Aquest cap de setmana, conjuntament amb el 1er. secretari de la federació del PSC de les Terres de l’Ebre, en Toni Sabaté i del senador Joan Sabaté, hem tingut diverses trobades amb els socialistes de Sant Jaume d’Enveja i de Deltebre, per explicar-los el per què de la construcció de la canonada CAT-ATLL, i que la solució que el Govern de Catalunya ha adoptat, com una més, per garantir l’abastament d’emergència a més de 5 milions d’habitants de Catalunya, res té a veure amb el transvasament del PHN, que en el seu dia van impulsar el PP i CiU.
Tothom va compartir que la sequera actual és la mes greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, i que el Govern de la Generalitat té l’obligació de garantir l’aigua per a tothom.
L’augment de la població a Catalunya, el canvi en els estils de vida, la necessitat d’aigua potable, la producció d’aliments, la generació d’energia per la producció industrial, són alguns dels sectors que evidencien la necessitat d’aigua. En aquest sentit, l’aigua porta implícit un clar valor ambiental, social i econòmic, i és des d’aquestes perspectives, que hem d’entendre que el model de país avançat que volem, està i estarà cada vegada més relacionat amb la manera d’utilitzar l’aigua: fent-ne una gestió intel·ligent, actuant i gestionant sobre la demanda.
L’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
Amb l’intercanvi d’informació i les preguntes que és van formular, va quedar clar, que estem davant d’una situació d’emergència, i que la utilització de la interconnexió de les xarxes CAT/ATLL serà temporal, sempre que entrem en situació d’emergència i que tindrà data de caducitat, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Delta del Llobregat.
Durant el període, que probablement s’utilitzi la canonada es podrien necessitar al voltant d’uns 40 hm3, per abastir la regió metropolitana de Barcelona, tot i que el Real Decret aprovat la darrera setmana en el Congrés dels Diputats, permet una utilització màxima de 50 hm3, i que no es detraurà més cabal del riu Ebre que les concessions actualment autoritzades, RES a veure amb el transvasament permanent que volien fer el PP i CiU, 190 hm3 anuals cap a les conques internes de Catalunya i més de 800 cap al llevant espanyol.
Varem ratificar que la política del PSC, per aportar nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya, no passa pels grans transvasaments que volien fer altres, passen per la construcció de tres noves dessalinitzadores, més actuacions decidides de recuperació d’aqüífers, reutilització i estalvi d’aigua.
Els socialistes, no entrarem en un enfrontament entre territoris que altres voldrien atiar. Som un partit nacional, per nosaltres els territoris i les persones tenen el mateix valor i la màxima importància, visquin a on visquin.
La gran pregunta, va ser, perquè un partit que és diu nacionalista, i que a governat tants anys a Catalunya, CiU, es va abstenir a la votació de la darrera setmana. Serà que no els hi preocupa l’abastament d’aigua de 5,5 milions de persones? O és que només els hi preocupa desestabilitzar el Govern de la Generalitat?.

Tot no si val, tot no és el mateix.

Actuacions contra la sequera

La sequera és un problema habitual a Catalunya, però ara estem en una situació d’especial gravetat. L’any 2007 va ploure molt poc, i per tant el 2008 és el segon any seguit de sequera. No ho sabem, però les previsions no indiquen pas, que plourà el suficient per recuperar les reserves dels embassaments, que en l’actualitat son els que abasteixen en gran mesura els territoris del nostre país.
Els embassaments del sistema Ter/Llobregat, estan a una capacitat del 21’80%.
Les ciutadanes i els ciutadans, tenen el dret a que se’ls hi garanteixi, l’abastament d’aigua. L’obligació del govern, és garantir aquest dret. Això és el que està fent el govern de Catalunya, des de que l’abril de 2007, va publicar el decret de sequera. S’han posat en marxa, un conjunt d’actuacions d’emergència, entre les que destaquen la millora de l’abastament a la costa del Baix Empordà, la nova captació al riu Cardener, la recuperació de 185 pous, l’aportació d’aigua amb vaixells, la reutilització d’aigua de la depuradora del Llobregat, i tot un seguit d’actuacions per estalviar i fer un consum responsable de l’aigua. Tor això significarà una inversió de 339M€.
El Govern de Catalunya, ha pres totes les mesures possibles d’emergència i tanmateix, si no plou suficientment, al Octubre d’aquest any caldrà una aportació extraordinària per evitar talls de subministrament. És per això, que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya han plantejat, (avui ja en forma de decret llei), la captació temporal de recursos excedents de la conca de l’Ebre, a traves de l’interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament en cas d’emergència.
Aquesta solució no te res a veure, amb el PHN que impulsava el PP amb el suport entusiasta de CiU. No és detraurà més cabal del riu Ebre, s’aprofitaran excedents de concessions actuals a regants del riu. La mesura és excepcional i conjuntural, i té data de caducitat, el Juny de 2009, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat.
Jo entenc, que hi hagi sectors que és malfiïn, en qualsevol cas no podem deixar sense aigua a més de 5,5 milions de catalanes i catalans. La confiança en la temporalitat de la mesura, la dona justament la política iniciada pel Govern de Catalunya, (desprès de 23 anys de no fer gaire res pels Governs presidits per CiU), és a dir la construcció de tres noves dessalinitzadores i l’ampliació de l’existent a la Tordera, que permetrà a l’any 2012 disposar de 190 Hm3 de nous recursos hídrics que sumats a altres actuacions d’estalvi, eficiència, recuperació i reutilització aportaran un total de 300 Hm3 .

UN VOT OPTIMISTA

article publicat a la Revista del Vallès.

Diumenge, 9 de març, tenim una cita amb les urnes. Decidirem qui serà el President d’Espanya. És evident, perquè comparteixo les seves propostes, que per a mi, l’elecció ha de ser José Luis Rodríguez Zapatero.
L'aposta del Govern de Rodríguez Zapatero per un model de creixement més productiu ha donat resultats magnífics en els darrers 4 anys. El nostre compromís és l'estabilitat pressupostària i fer una política fiscal que impliqui tributs més senzills i més justos. Un exemple és la reducció a tothom per igual de 400€ en l’IRPF, a diferència de la proposta fiscal del PP, que rebaixa als més rics 60 vegades més, és a dir, aquelles persones que declarin 1 milió d’euros, s’estalviarien 25.000€. Volem que les empreses siguin més competitives i, pel que fa a l'ocupació, ens proposem crear 2.000.000 de nous llocs de treball, incrementant el salari mínim fins a 800€ i garantint que l'arribada d'immigrants es correspongui amb les necessitats del mercat laboral.
Una de les preocupacions de molta gent és l'accés a l'habitatge. Impulsarem la promoció de 50.000 nous habitatges protegits a Catalunya.

Treballarem per uns drets socials de més qualitat. L’educació és un dels grans reptes de present i de futur. Treballarem per adaptar-la als canvis produïts per l'increment d'alumnes i de diversitat a les aules, perquè és tingui més accés a beques i per augmentar les places d'escola infantil. Hem de tenir un sistema sanitari al servei dels ciutadans. Tenim com a repte fer-lo més accessible i de més qualitat. Volem un sistema de pensions i seguretat social que desenvolupi els serveis d'atenció a la dependència, i apujarem les pensions mínimes 200€.
Estem compromesos amb les infraestructures de Catalunya. L’acord per invertir 34.500 milions d'euros i els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008, són un bon punt de partida per començar a resoldre els problemes.

Les propostes del PSC són propostes en positiu que es centren en les persones, en la construcció d'una Catalunya optimista. Res està fet. Diumenge no hi haurà segona volta. Qui vulgui una Espanya que encari el seu futur des d’una mirada progressista, la seva elecció és Rodriguez Zapatero.

NO ÉS EL MATEIX

En les properes eleccions generals del 9 de Març, es decideix sobre dos models de país, entre la continuïtat del model de progrés i la política de benestar impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero o el retorn de la dreta més conservadora d’Europa que encapçala Mariano Rajoy, més Aznar, Acebes, Zaplana i Pizarro.
I no és el mateix Zapatero que Rajoy, ni les polítiques que l’un o l’altre representen, des de l’òptica econòmica, social, de seguretat, i de model territorial.
Vull fer un balanç positiu, i el que han representat aquests 4 anys de govern socialista des del punt de vista econòmic. Espanya ha estat el país d’Europa a on s’ha gestionat millor l’economia. Tots els indicadors venen a confirmar que la política econòmica del govern, presidida per la solvència i el rigor del vicepresident Pedro Solbes, ha estat molt encertada.
En 4 anys de sòlida gestió econòmica s’ha pogut gestionar eficaçment, produint un superàvit de més de 13.600 milions d’euros, i un Fons de reserva de la Seguretat Social, que permetrà afrontar eventuals èpoques futures de desacceleració econòmica internacional.
En una nova situació, marcada per una desacceleració de l’economia mundial provocada per la crisi creditícia als EUA, és evident que Espanya, com la resta d’Europa, rebrà les conseqüències d’aquest canvi de cicle, però nosaltres podem dir que Espanya està ben preparada per minimitzar els efectes negatius.
Alguns exemples aclaridors: a Catalunya s’han creat 500.000 llocs de treball, l’atur ha baixat fins el 7’95% i el PP el va deixar en un 11’06%, el segon trimestre del 2007 el PIB espanyol va créixer un 3,9% (amb Aznar a la Moncloa, el primer semestre del 2004 ho havia fet un 2,9%). Amb Zapatero, el salari mitjà dels espanyols ha augmentat fins als 29.300 euros (Aznar el va deixar en 26.600), i el salari mínim ha arribat fins a 600€. S’han pujat com mai les pensions mínimes. El Govern del PSOE ha fet possible un superàvit pressupostari de 13.662 milions d’euros, mentre que Aznar va llegar-nos un dèficit de 1.644 milions.
És evident que els socialistes, davant d’una situació econòmica que té una certa dosi d’incertesa en el futur immediat, proposem polítiques que res se semblen al famós “decretazo de José Maria Aznar” que, entre d’altres coses, permetia l’acomiadament lliure; les nostres passen per arribar a acords entres tots els agents socials i econòmics, més politiques de protecció social, reforçament dels recursos destinats a prestacions d’atur, reducció de 400€ en l’IRPF, i tot això gràcies a què disposem d’una situació econòmica de fons bona.
El PP ha decidit entrar en la confrontació directa en temes com la seguretat i la immigració. Respecte a les qüestions de seguretat, cal recordar al sr. Rajoy, que per cert va ser ministre d’Interior, que va ser el govern del PP qui va reduir els efectius policials dels nostres carrers, fins a 7.000 policies, i ha estat el govern socialista qui ha tornat a posar aquests efectius al carrer i ha doblat la xifra, per garantir més seguretat per a tots nosaltres.
Pel que fa a la immigració, el PP agita els fantasmes de la por i la confrontació; ells, que durant els vuit anys que van governar van propiciar fins a 5 regulacions, enfront 1 única del govern socialista, que era del tot necessària per tal de legalitzar una situació heretada del govern Aznar. Nosaltres estem d’acord amb un equilibri de fluxos, que les persones que vinguin a treballar ho facin amb un contracte de treball. Tant és així, que aquest govern ha retornat en 4 anys als seus països d’origen més de 100.000 persones, més que en 8 anys de govern del PP.
No és el mateix Zapatero que Rajoy. No és el mateix un partit que ha fet de la crispació política i els seus atacs a Catalunya el centre de la seva política per recuperar el poder, que un partit i un President que encaren amb optimisme el futur de Catalunya i Espanya i que posa en el centre de les seves polítiques la millora de l’economia, per tenir més progrés social i més drets per a totes les persones.
Ara, més que mai, a Catalunya li convé una victòria clara de José Luis Rodríguez Zapatero per assegurar la continuïtat d’un govern, que garantirà el desplegament estatutari i que ha de fer possible que el nostre país assoleixi les cotes encara més altes de benestar, autogovern i progrés.

article publicat al 9nou.

Un any de govern

Article publicat al 9Nou el 14 de desembre

El Govern de Catalunya té els objectius clars. Ara fa un any, tres partits polítics de caràcter nacional i progressista, fruit dels resultats que es van produir a les eleccions al Parlament de Catalunya, ens vàrem posar d’acord en un programa de govern i que José Montilla Aguilera fos investit, amb majoria absoluta, com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. És hora de fer un primer balanç de la seva gestió.
Dos són les principals línies argumentals de l’acció del govern. La primera, la defensa de l'autogovern amb la màxima fermesa, i la segona, el desplegament de noves polítiques socials, que són una de les prioritats principals en aquesta etapa de govern. La no dissociació de la política nacional i la social, aquesta és la màxima del govern del President Montilla, també l’estabilitat institucional com a garantia de bon govern cara a les ciutadanes i els ciutadans. Som tres partits amb horitzons diferenciats, però amb la visió del que toca ara a Catalunya.
Jo entenc que avui, tot i que és ben palès els dèficits que la manca d’inversions en els darrers anys ha produït en els serveis bàsics i que afecten la vida diària dels ciutadans, no ens podem perdre en debats identitaris i simbòlics, en bona part aixecats per CiU, que té una part de responsabilitat amb el desgavell que avui patim. És hora de treballar per un millor i més gran benestar per a tota la gent de Catalunya. No es tracta de ser conformistes, és hora de deixar enrere la política de la queixa i el lament i, assumint riscos, treballar per aconseguir allò que volem.
L’actual Estatut és el millor reconeixement de la nostra realitat nacional en els darrers tres segles. El Govern de Catalunya ha començat ja el seu desplegament i les negociacions i acords amb el Govern d’Espanya pel traspàs de noves competències, alguns ja acordats com l’Hospital Clínic, la seguretat privada, l’ordenació i gestió del litoral, l’assignació d’ISBN i ISSN, la convocatòria de places de notaris i registradors, i en aquests moments en procés de traspàs les Rodalies, Inspecció de Treball i beques i ajuts a l’ensenyament. I el que ha estat més important, l’acord històric entre el Govern de Catalunya i el d’Espanya pel compliment d’allò que disposa l’Estatut pel que fa a la inversió en infraestructures de l’Estat, per eixugar el dèficit acumulat; aquest acord significa més inversió que mai, 38.815 Milions d’euros per als propers 7 anys.
La política per les persones no va ser només un eslògan. Si analitzem els pressupostos de la Generalitat del proper any 2008, veurem que 54 % del pressupost es dedica a les polítiques de caire social. Per exemple, avui, que en motiu del darrer informe PISA hi ha una preocupació certa pel nostre sistema educatiu, ja podem constatar que l’educació ha estat un dels pilars de l’actuació del govern, s’han creat places per a 6.875 docents, s’han millorat les instal·lacions amb la nova construcció i grans ampliacions de 122 centres, s’han destinant més recursos perquè 380.000 alumnes rebin ajudes per menjador, transport escolar i/o llibres de text, s’han creat 4.194 places més per a 0-3 anys, s’han compromès conjuntament amb els ajuntaments 29.832 places públiques d’educació infantil, hi ha funcionant 1.155 aules d’acollida i la sisena hora a primària ha arribat al 90 % de l’alumnat.
L’augment de la població pressiona diversos serveis, com el sanitari, 130.000 targetes sanitàries noves , era i és evident que en aquest terreny cal fer un esforç enorme; el Govern ha destinat el 27’4 % del total del pressupost, 8.678 milions d’euros, s’han creat places per a 2.752 professionals sanitaris, s’han construït o millorat 181 centres sanitaris, i s’han reduït les llistes d’espera en un 8 %.
Per disposar dels recursos necessaris, per desplegar una política social eficaç, és imprescindible tenir recursos. El model de finançament que s’abordarà el proper any serà clau, com també ho és tenir una economia dinàmica. Cal animar en la línia demanada per diversos sectors empresarials, una Catalunya emprenedora, per això es positiu que en el darrer any hi hagi hagut en recerca un augment d’un 43’7 % del pressupost en R+D+I, i que per l’impuls de l’acord estratègic per la competitivitat de l’economia s’hagin destinat 1.806 Milions d’euros.
Hi ha, de ben segur, més d’una raó per estar enfadats, per la situació d’alguns serveis. Tan cert és això, com que els actuals governs progressistes de Catalunya i Espanya, encapçalats pels presidents Montilla i Rodríguez Zapatero, són els que més han invertit en recursos per superar aquesta situació. No és de rebut que alguns dirigents polítics apel·lin a recuperar la dignitat com a país, quan precisament la seva no acció de govern ens ha portat al actual estat de les coses.
Seria bo superar la Catalunya de la queixa permanent i el mal humor. A mi m’agrada més un país optimista, emprenedor, obert al futur, conscient de les seves oportunitats. Jo crec, com també ho fan milers de catalanes i catalans, que el govern que encapçala el president Montilla transmet seguretat i confiança, que és el que Catalunya necessita per fer front als reptes de futur.

Programa del govern de l'Ajuntament de Granollers

L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va presentar el Programa d’actuació municipal, per al període 2007-2011. El Programa d’actuació municipal (PAM) defineix els objectius generals, els eixos programàtics i els projectes de ciutat que desenvoluparem durant els propers quatre anys. L’horitzó de l’any 2011 haurem materialitzat un conjunt d’accions que seran fruit de la participació ciutadana i d’una clara estratègia de govern. D’un govern que treballa des de la proximitat, escoltant, parlant i compartint les idees, els suggeriments i les opinions de la ciutadania.
Aquest programa és un full de ruta que l’equip de govern de l’Ajuntament de Granollers seguirà any rere any amb la voluntat de gestionar, impulsar i generar noves oportunitats per a la ciutat i per a la ciutadania, per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, per cohesionar més la societat des de l’equitat, per fer créixer l’economia, per millorar el benestar de les persones, per satisfer les necessitats educatives i culturals, per guanyar ocupació.
Volem una ciutat que s’identifiqui en els valors de la justícia, la igualtat, solidaritat, també de la sostenibilitat i en els valors cívics de la convivència, del diàleg i la pau, i amb un govern que promogui polítiques de benestar i de progrés.

El programa de govern està estructurat en 21 projectes de ciutat, que abasten des de les polítiques urbanístiques que tenen la seva concreció en el desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística, nous eixos estructurats com el cobriment del ferrocarril o les actuacions a les places i carrers, que donen sentit i relliguen diversos barris de la ciutat fins a l’habitatge de compra o de lloguer com un dret, és per això que s’assumeix el compromís d’iniciar la construcció de 1.200 habitatges amb règims de protecció pública. D’altra banda, les polítiques socials milloraran i dotaran de més serveis sanitaris, de més atenció i cura de les persones amb el clar objectiu de treballar per la igualtat i la cohesió. Respecte les propostes en educació, esports i cultura pensem que hem de donar un pas endavant amb més protagonisme de la societat civil, és a dir, més confiança i coresponsabilitat.
El programa de govern s’inscriu en un principi: que totes i cadascuna de les mirades de les granollerines i dels granollerins han de servir per construir un projecte col·lectiu, la nostra ciutat.

(el programa és pot consultar a la pagina web de l'Ajuntament).

Una bona noticia, el tren orbital

Article publicat a la Revista del Vallès, el 7 de desembre de 2007.

La mobilitat de les persones i el transport de les mercaderies és fonamental per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
No hi ha cap dubte que hi ha problemes de mobilitat per moure’s a l’entorn de Barcelona, a les vies principals, però també a carreteres comarcals i locals, degut a la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa quasi cada dia, per adonar-nos-en.
Les causes de la congestió, les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l’organització social i econòmica: es viu en una ciutat, però moltes vegades es treballa o s’estudia en una altra. Els problemes de congestió a la xarxa viària té conseqüències negatives en la qualitat de vida de tots nosaltres, incideix també en la pèrdua de competitivitat econòmica de les empreses del país i produeix més impacte.
La línia orbital ferroviària de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per La Roca, Granollers, Montmeló, Parets i Mollet del Vallès, és també necessària per articular el sistema de ciutats de la segona corona metropolitana, i significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, per tal de proporcionar millores d’accessibilitat en aquells punts d’alta densitat residencial. És una excel·lent notícia que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hagi informat favorablement el document d’objectius i criteris i els informes ambientals preliminars d’aquesta nova línia de tren, i que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient.
La Ronda del Vallès serà també una eina eficaç per millorar la mobilitat per carretera entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, amb impactes positius sobre la qualitat de vida, la competitivitat, l’impacte ambiental i la seguretat i la salut de les persones. La construcció de la Ronda donarà servei a més polígons industrials als quals serà més fàcil arribar, racionalitzarà el trànsit i millorarà la seguretat dels desplaçaments, i permetrà l’organització d’un transport públic d’autobusos per carretera més eficient.
Les dues infraestructures, el ferrocarril i la carretera, són necessàries per millorar la mobilitat en el conjunt del Vallès Oriental i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de persones i de mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre el territori.

I des d’aquesta percepció és bo que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui ja en calendari i avançant el projecte ferroviari.

Les rondes viàries i ferroviàries, una necessitat

Article publicat al 9Nou el divendres 23 de Novembre de 2007.

El debat al voltant de la Ronda del Vallès, que vindria a substituir el quart cinturó -no és el mateix traçat, ni tenen les mateixes funcions- i el tren orbital ferroviari, no el podem deslligar del debat i de la reflexió del model de mobilitat del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.No hi ha cap dubte que hi ha problemes i situacions de congestió a les vies principals, i en determinades hores en vies comarcals i locals, de la regió metropolitana, a causa de la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa cada matí a la xarxa viària, per adonar-nos-en. Alguns factors de l´organització social i econòmica del país incideixen en aquesta situació. Separació d´usos sobre el territori, increment de la població de Catalunya i de la població activa, a les famílies treballen o estudien més d´una persona, l´evolució a l´alça dels preus de l´habitatge que ha portat al desplaçament cap a zones no tan cares, la pròpia precarietat del mercat laboral que no contribueix a realitzar canvis de lloc de residència. Aquests factors fan que cada dia més d´un milió de vehicles surtin a les carreteres; aquests cotxes porten al voltant d´1,2 milions de persones del total d´1,7 que surten del seu municipi per anar a treballar o estudiar. El trànsit de mercaderies també manté creixements sostinguts, i el mitjà que més creix és del transport per carretera: de les 425 milions de tones amb origen o destinació a Catalunya, 337 ho fan per carretera.Tot plegat fa que es mantinguin i s´agreugin els problemes de congestió a la xarxa viària, i aquests incideixen molt negativament en la qualitat de vida dels catalans (més temps i més estrès a la carretera), en la competitivitat econòmica (més cost dels transports) i més impacte ambiental (més emissions de partícules en suspensió, i més emissions de gasos amb efecte hivernacle).Les causes de la congestió les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l´organització social i econòmica, canvis que no poden canviar de tendència bruscament. Cal gestionar la realitat, i el Govern de Catalunya ho està fent, canviant la tendència de creixement urbanístic, és a dir, passant d´un model de baixa densitat i de separació d´usos promogut en el passat, a un creixement en forma de ciutat compacta. Això ha de permetre reduir les necessitats de mobilitat en mitjà termini, no immediatament. No podem obviar la realitat. Basant-se en discursos ben intencionats no solucionarem els problemes. Avui la responsabilitat ens porta a adoptar decisions per satisfer les necessitats de mobilitat actuals i de futur en diverses direccions: millorant les infraestructures existents; planificant-ne de noves, per donar resposta a les necessitats de mobilitat en el mitjà i llarg termini, com la línia orbital ferroviària que uneixi Mataró fins a Vilanova, passant per Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès, entre d´altres ciutats, línia de tren de la qual el seu estudi informatiu sortirà a exposició pública el proper any 2008 i que pot ser una realitat en els propers 8-10 anys; desdoblant la línia de tren Barcelona-Vic, de la qual el Govern d´Espanya ja està fent els estudis corresponents per encarar l´obra constructiva; projectant i construint infraestructures viàries com és el cas de la B-500 que possibilitarà una millor comunicació entre el Barcelonès Nord i els Vallesos i la ronda del Vallès, que comunicarà transversalment el Baix Llobregat, els Vallesos i el Maresme.Les infraestructures viàries no es poden pensar només perquè les facin servir en exclusiva els vehicles privats per transportar persones o mercaderies; també el transport públic necessita carreteres de qualitat i sense congestió, igual que s´han de projectar amb la màxima qualitat i respecte de l´entorn.En el debat que a l´entorn de les infraestructures s´està produint, s´ha volgut contraposar la construcció de la ronda del Vallès i la línia de tren orbital. Al meu entendre, les dues són necessàries per millorar la mobilitat; les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de viatgers i mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre la qualitat de vida, la competitivitat econòmica del conjunt del país, i també sobre la seguretat i la salut de les persones.També he expressat la meva opinió favorable a un model de creixement territorial compacte. Per tant, des d´aquesta lògica, que segur que comparteix molta gent i també les autoritats planificadores –conselleria de Política Territorial i Obres Públiques- i que, a més, té les competències últimes per aprovar el planejament, enlloc està escrit que una nova infraestructura com les que estem definint hagi de comportar necessàriament la urbanització a curt, mitjà o llarg termini del territori; dependrà de la voluntat del planificador i en darrera instància del conjunt de la societat.Ara també tindrem una magnífica oportunitat en el debat i aprovació del pla territorial de la regió metropolitana per definir els espais que s´han de destinar a la construcció de les ciutats, i el que hem de destinar a espais lliures per la seva producció agrària o senzillament per a la seva protecció natural.