La dreta vol canviar el model sanitari.

EL PP VOL CANVIAR EL MODEL DEL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT.

Estic astorat. El RD Llei 16/2012 de reforma del sistema sanitari que impulsa el Govern de l’Estat del president Rajoy, imposa un canvi de model en la sanitat pública. Desmantella el sistema públic de salut 26 anys després de l’aprovació de la Llei General de Sanitat que va impulsar Ernest Lluch, ministre de sanitat del govern de Felipe González, un sistema sanitari de caràcter universal com a dret bàsic dels ciutadans i ciutadanes.

La proposta que fa el PP introdueix canvis tan profunds en el model que podem parlar que s’ha iniciat el camí d’una contrareforma del sistema públic de salut que ens fa retrocedir a etapes pre-constitucionals. Es pretén canviar l’actual sistema d’universalitat de les cobertures sanitàries que garanteixen la protecció de la salut per igual de tots els ciutadans i ciutadanes, per un altre, on existeixin models d’assegurances sanitàries diferenciades en funció del nivell de renda. És a dir les persones amb més recursos econòmics es podran acollir a sistemes privats –que amb el temps veurem subvencionats per via fiscal- i un sistema públic cada vegada més descapitalitzat, amb menys qualitat dels serveis d’atenció.

El PP ha volgut emmascarar aquesta contrareforma, amagant-se al darrera de la immigració no comunitària que no està regularitzada. Al marge de les consideracions humanitàries i de caràcter xenòfob, s’acabaran col•lapsant els sistemes d’urgències ja que seran l’única opció d’aquestes persones per tenir una mínima atenció sanitària.

Però el problema d’un sistema dual, com el que pretén introduir el PP, afectarà a milers de ciutadans espanyols i catalans. Quedaran fora de cobertura les persones no cotitzants o aturades, joves majors de 26 anys que no hagin accedit al seu primer treball, discapacitats que no treballin, persones que no hagin cotitzat mai (persones grans pensionistes, i sobretot dones mestresses de casa en situació de divorci).

Els progressistes hem de defensar un model de reconegut èxit, solidari, de qualitat i eficaç, de base universal i que es finança en base als impostos dels ciutadans no de la cartera particular de cadascú.

Si la proposta del PP tira endavant –el Tribunal constitucional s’haurà de pronunciar, perquè els socialistes li portarem- els catalans i les catalanes en sortirem doblament perjudicats. Catalunya, amb el govern de CiU del president Mas, és al capdavant de les retallades pressupostàries en matèria de salut de tot l’Estat. Un 14% menys de pressupost en dos anys ha posat al límit la qualitat i la seguretat dels usuaris: retards en els diagnòstics, increment de les llistes d’espera, tancament de plantes hospitalàries i de quiròfans, pèrdua de llocs de treball i més precarització, reducció dels salaris dels professionals...

A Catalunya pagarem tres cops pels medicaments: a través dels nostres impostos, de l’euro sanitari que ha aprovat la Generalitat i del nou copagament que ha aprovat el govern de l’Estat que significarà un augment entre el 10% i el 60% del preu del fàrmac.

Amb aquesta reforma els usuaris hauran de pagar pel aparells ortopèdics, els productes dietètics de diabètics i celíacs i una part del transport sanitari no urgent.

En nom de la crisi econòmica i la necessitat de ésser més austers, els governs de CiU i el PP (que els fets ens demostren dia si i dia també que comparteixen un mateix model social), retallen serveis socials i tenen l’excusa per anar introduint la privatització i el copagament en el nostre sistema sanitari.

article publicat al 9Nou edició Vallès Oriental. (17-05-2012).

moció sobre la gestió de l’aigua en alta ATLL

Moció relativa a moció sobre la gestió de l’aigua en alta en el territori aigües Ter Llobregat, aprovada en el Ple de l'Ajuntament de Granollers el dia 24 d'abril.

El Grup Municipal Socialista sol·licita que es proposin els següents acords:

ACORDS:

1.- Manifestar que la titularitat del servei de subministrament en alta al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona ha de romandre en els poders públics.

2.- Reclamar a la Generalitat la modificació que sigui necessària per tal que s’estableixi el Consell de la Xarxa Ter Llobregat com a òrgan paritari entre els ajuntaments de la Regió Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, i amb competències per gestionar efectivament la xarxa regional d’abastament en alta i amb capacitat per decidir la tarifa que s’aplicarà a la venda d’aigua als distribuïdors i per controlar la gestió del servei.

3.- Reclamar que es presenti a través del Consell d’ATLL la justificació tècnica, econòmica, social i ambiental, de la proposta de gestió que proposi la Generalitat perquè els representants del món local, conjuntament amb els ajuntaments implicats puguin avaluar i fiscalitzar la seva idoneïtat, per a la més eficient i segura gestió del servei, tant en termes de qualitat com de garantia i en benefici dels ciutadans de la Regió.

4.-Reclamar que els drets de naturalesa econòmica que es poguessin aconseguir per l’explotació i la gestió de les instal·lacions que integren la xarxa Ter Llobregat reverteixin en l’amortització del deute acumulat per ATLL i ACA i en benefici de la millora del servei de proveïment d’aigua a la població de la Regió.

5.- Traslladar els presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Votació: A favor, PSC, ICV-EUiA i Acció Granollers. Abstenció: CiU i PP.

Retallades, en educació no gràcies.

Amb l’excusa de la crisi econòmica i de la caiguda d’ingressos, els governs conservadors tant a Catalunya com a Espanya, estant renunciant a la xarxa de solidaritat i de cohesió que amb tant esforç hem construït en els darrers trenta anys, i que ens començava a igualar amb els països més avançats d’Europa.

Al final amb tanta retallada cada dia serem més pobres i sense perspectives de futur.

La crisi econòmica és la coartada perfecta per a la dreta per retallar i desballestar l’Estat del benestar i, sobretot, el nostre sistema d’educació.

Els socialistes sempre hem considerat l’educació un factor estratègic i prioritari per avançar en la consecució d’una societat molt més justa. Quan hem governat hem treballat per modernitzar del nostre sistema educatiu, doncs ens un element de cohesió i d’igualtat en les oportunitats, i avui més que mai serà o hauria de ser-ho un desencadenant de la reactivació econòmica i decisiva en un nou model productiu que camini cap una economia basada en el coneixement.

Estem preocupats per les conseqüències que tindran de cara al futur les decisions que s’estan adoptant, supressió de la sisena hora als centres de titularitat pública, el no desplegament de la lleia d’educació de Catalunya, frenada al desplegament de noves escoles, la insensibilitat social i el retrocés que pot significar per moltes famílies la disminució de beques i ajuts, l’augment de les ratios a les aules.

És una qüestió de prioritats, nosaltres considerem que no es només el futur dels nostres fills i filles, és també el futur del país i que per això cal continuar amb els nivells d’inversió adequats i amb les polítiques reformistes que vàrem iniciar i que començaven a donar resultats positius.

article publicat a Granollers informa.

Fer les coses amb dignitat.

Hem escoltat criticar allò que l’alcalde de la ciutat ha de fer: defensar el que ell i el seu govern creiem que és l’encertat per a la ciutat. L’alcalde, les regidores i els regidors ho som les 24 hores del dia i les seves opinions i les seves actuacions obeeixen a un compromís de govern fet gràcies a la confiança obtinguda a les eleccions municipals. I, lògicament, també, a un model de ciutat i de valors socials, en ocasions complementari i en d’altres antagònic al de la resta de grups municipals.

Entenc perfectament la incomoditat que pot generar, en el principal partit de l’oposició a Granollers (CiU), que es parli de les retallades del govern de la Generalitat. Retallades que afecten prioritats que, per a molts ciutadans i ciutadanes, són molt importants, que tenen a veure amb l’educació dels infants en les primeres etapes educatives i també amb la conciliació de la vida laboral.

L’Ajuntament de Granollers va signar convenis amb el Govern de la Generalitat per desplegar a la nostra ciutat la Xarxa d’Escoles Bressol públiques i que responia a una decisió del Parlament de Catalunya. La paralització d’aquest programa per part del govern de la Generalitat significa, ni més ni menys, que s’han deixat de fer 168 noves places destinades als més menuts –l’Escola Bressol Ponent i la del Cangur-, i significa un increment del 17 % de les quotes que cada mes paguen les famílies i, alhora, també, un increment de l’aportació municipal.

De l’aportació que la conselleria d’Ensenyament ha de fer per a aquest any, no en sabem res.

És lògic que l’alcalde de Granollers faci notar el seu malestar; o és que el president de Catalunya, el M.H Sr. Artur Mas, no ho fa quan no li sembla bé alguna decisió d’un altre govern i ho expressa en el marc que ho considera més oportú?

Ho hem dit moltes vegades i ho tornem a afirmar: sortir de la crisi econòmica és la nostra primera prioritat, però no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades de serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats.

Article publicat a Granollers informa.

Un any de Fukushima.

Es compleix un any de l’accident de la central nuclear de Fukushima, després del terratrèmol i posterior tsunami que va patir el Japó l’11 de març.

Aquest accident va palesar la impossibilitat de garantir la seguretat absoluta de les centrals nuclears.

També va posar en evidencia, que el risc residual que tota activitat comporta, en el cas d’una central nuclear és exponencial. El que es considerava es va donar, després de l’accident van entrar en fusió els nuclis dels reactors, fet que ha originat la segona fuita radioactiva més important conjuntament amb la de Txernòbil (1986) i que tindrà efectes severs sobre el medi i la salut de les persones.

La pròpia reflexió sobre l’energia d’origen nuclear, ens ha de portar a un altre debat, el de l’actual model energètic molt basat en aquesta energia i la provinent de combustibles fòssils. Model insostenible, no per apriorismes ideològics –que hem podríem parlar- senzillament per l’esgotament de les reserves de petroli.

Faríem bé de preparar la substitució de l’actual model, per un que s’haurà de basar cada cop més en les energies renovables.

Un nou model energètic, que ha d’anar acompanyat necessàriament d’un nou model productiu, d’un nou model de mobilitat, d’un nou model de consum.

Aquestes són les darreres propostes que els socialistes catalans hem presentat i defensat al Parlament de Catalunya.

I mentre a la resta del món, si més no la majoria de països, les seves organitzacions polítiques, socials, econòmiques rectifica i obre el debat d’aquesta transició energètica, a casa nostra Catalunya i Espanya, PP i CiU decideixen fer el camí al reves i suprimeixen el regim especial de preus regulats a les energies renovables i la cogeneració, i el PP des del govern es planteja allargar la vida de la central de Garoña que ja ha arribat al final de la seva vida útil de disseny i que a més aporta poca cosa al mix energètic del país.

Una reforma laboral que serà un problema

El president del govern de l’Estat Mariano Rajoy i el partit que li dóna suport comença a fer el revés del que va dir durant la campanya electoral. Apujar la pressió fiscal sobre els ciutadans i ciutadanes, a partir d’una pujada dels impostos que afecta bàsicament a les rendes del treball, i ara aprovant una reforma laboral que no reactiva l’economia ni genera ocupació.

Aquesta reforma suposa un gravíssim cop als drets laborals, una reforma que no ha comptat amb el coneixement previ dels agents socials i econòmics, que ha defugit del consens social i només ha satisfet les demandes de les patronals. En un context de crisi, totes les empreses podran acollir-se a l’acomiadament procedent de 20 dies per any treballat, malgrat tenir beneficis (caiguda dels ingressos o de les vendes).

Amb aquesta reforma es corre el risc d’un d’acomiadament massiu dels vells contractes per tornar-los a incorporar sota la legislació vigent. Desequilibra la balança en favor dels empresaris. Els treballadors restaran a disposició dels balanços econòmics de l’empresa com a simple instrument d’ajust de comptes.

Molt ens temem que malgrat els grans anuncis del govern de l’Estat, no servirà per a estimular la contractació i, per tant, no servirà per crear ocupació ni reactivar l’economia. El que s’ha d’abaratir és la contractació i no l’acomiadament. Amb aquesta reforma es genera atur i no ocupació.

Deixa en paper mullat l’acord històric a què van arribar els agents socials. Fa unes setmanes, patronal i sindicats van acordar les regles del joc, on la clau era la flexibilitat pactada. Aquesta reforma implementa les tesis neoliberals del govern del PP de desregular el mercat i laminar el sector públic.

CiU ha donat la benvinguda a una reforma que, no només va en contra els treballadors i les treballadores de Catalunya, sinó que lamina les competències que en matèria laboral ens atorga l’Estatut.

Ni els pressupostos a Catalunya, que CiU ha pactat amb el PP, ni la reforma laboral, que el PP pactarà amb CiU, ens ajudaran a sortir de la crisi perquè no preveuen cap mesura de reactivació econòmica.

Nosaltres defensem que només amb diàleg social i reformes equilibrades podem sortir de la crisi. És per això que recolzem polítiques que garanteixin el manteniment de l’estat del benestar, generin ocupació i reactivin la nostra economia.

Publicat al Granollers informa 24/02/2012

http://www.granollers.cat/ 

ECONOMIA I MEDI AMBIENT.

El Parlament aprova una moció del PSC, posa en valor que les polítiques ambientals i les de mitigació del canvi climàtic no són un cost i si una excel•lent oportunitat per reactivar l’economia.

Molts estem convençuts que només amb polítiques de disciplina fiscal i retallades no sortirem de la crisi.

El debat del canvi climàtic, és també ho ha estat sempre, un debat de model econòmic, de model productiu, de model energètic.

Creiem que per millorar la prosperitat de Catalunya –també d’Espanya- cal un Pla de reactivació econòmica a partir d’una política industrial sostenible i un model productiu més eficient.

Aquest ha estat el sentit de la moció que s’ha aprovat. El govern ha de presentar un pla de política industrial ambiental, en 3 mesos el nou pla de l’energia i durant aquest any s’ha de tornar a celebrar una cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic.

Val a dir que els socialistes presentarem les nostres propostes amb l’objectiu de construir un gran acord nacional.

L’energia es avui ja el gran debat, no compartim la decisió del govern d’Espanya de frenar les renovables i altres sistemes de generació RD 1/2012, pensem que és una monumental equivocació econòmica i estratègica, és renunciar al lideratge tecnològic i que aquesta aturada la pagarem cara, en termes industrials, d’inversions, de recerca i de deslocalització d’activitat, també en termes de pèrdua d’ocupació.

Havíem plantejat que s’instés al govern d’Espanya la seva derogació, els vots de CiU i el PP ho han impedit, i ens ho hem de dir aquest decret impacta negativament sobre l’economia catalana i espanyola.

El text de la moció és el següent ( incloem tatxats els paràgrafs rebutjats per CiU i PP ):

El Parlament de Catalunya insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fixi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. A presentar en el termini de tres mesos el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. A preparar i realitzar al llarg del 2012, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. A preparar dins dels marges fiscals de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental especialment en l’àmbit de l’energia nuclear que no gravi el medi ambient i les bones pràctiques ecològiques sinó aquelles activitats que contaminen el medi ambient.

5. A seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR amb el màxim consens possible amb les administracions locals.

6. A instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Aquí podeu veure el debat parlamentari: http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1758630&p_cp2=tot&p_cp3=22&p_cp22=cerca

Moció del PSC sobre el canvi climàtic i energia al Parlament

Desprès de la interpel.lació sobre Canvi Climàtic i energia que he efectuat al Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder i que podeu veure aquí http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=1754067&p_cp2=tot&p_cp3=18&p_cp22=cerca  , la MOCIÓ que hem entrat al registre i que es discutirà la setmana vinent conté els següents punts:

Moció interpel•lació canvi climàtic.

Insta al Govern de Catalunya a:

1. Redactar i presentar en el termini de sis mesos un pla de política industrial ambiental que desenvolupi les noves tecnologies emergents basades en recursos renovables i alta eficiència, que identifiqui les noves tecnologies de futur i que fitxi l’estratègia que ens permeti obrir i desenvolupar els mercats baixos en carboni, establint mecanismes de concertació que mobilitzi recursos publico-privats.

2. Presentar en el termini de tres mesos en el nou Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020.

3. Preparar i realitzar en els propers sis mesos, una nova cimera de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic amb tots els agents econòmics, socials, ambientals, educatius i universitaris i les administracions del país, per acordar la nova estratègia 2012-2020.

4. Preparar en el marc de les competències de la Generalitat de Catalunya, una proposta de nova fiscalitat ambiental.

5. Seguir donant suport a la planta d’assajos internacional per a la instal•lació d’aerogeneradors en aigües profundes, projecte ZÈFIR.

6. Instar al Govern de l’Estat a derogar el Reial Decret-Llei 1/2012 que suposa un fre al desenvolupament de les energies renovables i a la cogeneració.

Els valors dels serveis públics

Hem parlat moltes vegades, des d’aquestes pàgines, de la greu crisi econòmica, de la situació d’atur que pateixen moltes persones. També d’una certa desil•lusió perquè alguns sectors socials i econòmics conservadors potencien els valors de l’individualisme per reduir l’esfera pública.

En el fons ens estant dient que sigui l’economia i els mercats (que, per cert, mai tenen cara) els que acabin decidint. Tot al revés del que alguns pensem.

És cert que les societats canvien i les coses ni són ni es poden fer com vint anys enrere. Ara bé, reformular l’estat del benestar i els serveis públics no vol dir, ni ha de passar de cap manera, desmantellar-los amb l’excusa de les dificultats econòmiques, per passar d’un estat de drets a un d’assistencial. Hem de treballar perquè la competitivitat sigui compatible amb la cohesió social i amb la sostenibilitat, que també és un dels grans reptes d’aquest segle.

Malauradament també veiem com les desigualtats augmenten i les expectatives de molts ciutadans/es no milloren. Treballar per la igualtat d’oportunitats és, per al PSC, la nostra màxima prioritat.

Quan parlem dels valors dels serveis públics, no parlem exclusivament d’aquells que millor poden identificar l’estat del benestar: salut i educació. Algú s’imagina que no s’arrangessin les voreres, no es recollissin les escombraries, no vetlléssim per la seguretat dels conciutadans o no garantíssim l’accés a l’activitat cultural, per exemple? Doncs parlem, entre d’altres, d’aquestes qüestions.

La no prestació de serveis públics té conseqüències sobre la ciutadania. I és en la seva defensa que ens sembla especialment greu que el govern de la Generalitat de Catalunya no compleixi els compromisos adquirits amb els ajuntaments, també amb el de Granollers.

Una mica més de 10.000.000 d’€ és el deute que el govern de Catalunya manté amb l’Ajuntament de Granollers, i que l’administració municipal ja ha avançat a les empreses proveïdores.

Cal demanar lleialtat institucional i no jugar amb el col•lapse de la hisenda local que posa en risc el trencament de la cohesió social, la competitivitat del territori i la tensió dels serveis públics.

Avui, més que mai, cal donar solucions òptimes als problemes de la ciutadania.

Article publicat Granollers informa

Pressupost auster i social

L’Ajuntament ha aprovat els pressupostos de l’any 2012. Són unes comptes que decreixen en referència al darrer any, de fet si fem una comparació dels pressupostos consolidats (despesa corrent, inversions, patronats i empreses públiques) dels últims 3 anys ens adonarem que els valors absoluts de disminució estan situats al voltant de 21 milions d’euros.

I malgrat això i perquè hem fet un exercici d’austeritat i sobretot de priorització de polítiques, podem afirmar que els serveis que prestarem mantindran els estàndards de qualitat què estan acostumats els veïns i les veïnes de Granollers.

Temps d’incerteses, temps de complexitats, nous temps també a l’Ajuntament, menors recursos econòmics, de fet encara no tenim del tot clar els recursos que transferiran ni la Generalitat de Catalunya, ni l’Estat. Però també diguem que són temps de prioritats clares, de fet les magnituds econòmiques amb què hem fet el pressupost parteixen de les previsions més dolentes d’aportacions d’altres administracions i no per això comprometrem els serveis i programes que estem prestant al conjunt de la ciutat.

Els darrers anys han estat anys d’una forta inversió en carrers, places, infraestructures viàries, en equipaments educatius, socials, culturals, esportius, en habitatge públic. Ara el que toca en aquesta etapa de priorització és justament una clara aposta pressupostària pel manteniment de l’espai públic i dels equipaments construïts des d’una visió de la qualitat a la que no volem renunciar.

Però aquests pressupostos tenen una altra característica, per a nosaltres fonamental, la despesa social, la que ens permet acompanyar els ciutadans i ciutadanes amb més problemes derivats d’aquesta dura situació de crisi econòmica. Fa dos anys, ja en el primer ajustament dels comptes municipals, Granollers va pujar més d’un 7 % els recursos en aquest camp d’actuació. Aquest esforç s’ha mantingut, de fet l’any 2012 són les úniques partides que no baixen.

Posarem també els esforços i els recursos per sortir millor de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Finalment, tot això també ho farem sense pujar la pressió fiscal a la nostra ciutat més enllà de l’increment de l’IPC.

article publicat al Granollers Informa.

RESOLUCIÓ DEL XIIè CONGRÉS, SOSTENIBILITAT.

La fotografia mostra el prototip de l’aerogenerador SWT-6.0 instal·lat a terra a Høvsøre
© Siemens
 
 

EL PSC AMB NOUS VALORS:

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT A les darreres dècades s’ha produït un deteriorament del Planeta en detriment de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica i l’ús de recursos naturals – sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits - supera els que el propi Planeta disposa o pot generar . Ha estat una cursa per un desenvolupament basat només en el mercantilisme i l’obtenció de beneficis ràpids, sense control i oblidant els valors i drets humans principals a tenir una vida sana i en condicions dignes per a les generacions actuals i futures. Això i cap altra cosa ha provocat la crisi actual que no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar.

Mentrestant, les polítiques neoliberals continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC es declara ecològicament ambiciós i responsable.

Canvi climàtic i energia.

El canvi climàtic i la crisi energètica ens han posat davant d’una realitat de la qual ja no es pot defugir. Les polítiques de sostenibilitat no són un fre sinó un factor de competitivitat econòmica i generadores d’ocupació.La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió en si mateixa sinó de la nostra pròpia salut i, encara més, de l’ordre global del segle XXI i és el principal motor de transformació dels models econòmics i productius amb capacitat per generar nous àmbits d’activitat econòmica i llocs de treball. El PSC ho assumeix com un eix bàsic de les polítiques econòmiques, territorials, energètiques, industrials i comercials i de noves polítiques de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi i motivar la seva transformació sostenible.

L’energia

Els socialistes defensem un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d’innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat i com a dinamitzador de la competitivitat d’una nova indústria de l’estalvi i l’eficiència i les energies renovables, però també de transformació d’altres sectors de l’economia.

Manifestem que tota política energètica ha d’anar acompanyada d’una veritable política industrial, tecnològica i d’innovació pel sector energètic per aprofitar les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Volem garantir la seguretat de subministrament que és possible abandonant de forma progressiva la dependència del petroli i de l’energia nuclear i avançant decididament i massiva en les energies renovables a partir d’un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur. Plantegem la substitució dels reactors nuclears un cop acompleixin els 40 anys de vida útil – el darrer l’any 2027 - pel que varen ser dissenyats vetllant per l’estricta aplicació de les mesures de seguretat que resultin de les proves d’estrès en curs.

La competitivitat de la nostra economia exigeix disposar d’una xarxa d’energia elèctrica moderna, amb capacitat per adaptar-se a la demanda canviant. Exigirem que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel·ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda .

Mobilitat.

La mobilitat és un dret, i s’ha de planificar per tal d’assegurar la igualtat en el seu exercici.

Els socialistes apostem per un model de mobilitat sostenible i segura, basat en la promoció del transport públic, en especial del foment de l’oferta de serveis ferroviaris, promovent una nova cultura social de reducció progressiva de l’ús del transport privat, per tal de preservar el medi ambient, mitjançant la reducció estratègica de les emissions de CO2, i de la construcció continuada d’un sistema eficaç i eficient de comunicació dels municipis i territoris del país.

A les àrees urbanes advoquem per fomentar les xarxes de vianants, així com els vehicles elèctrics o híbrids donant un fort impuls a aquest sector que a més suposarà un instrument per al desenvolupament de les energies renovables.

Territori

Cal fer una defensa del nostre territori com a un bé no renovable, essencial i limitat que conté valors ecològics, culturals i patrimonials que no es poden reduir al valor del preu del sòl. Un territori que ben gestionat des de la sostenibilitat ambiental, l’eficiència econòmica i l’equitat social ha d’esdevenir un actiu econòmic en sí mateix, que ens diferenciï com a país dintre del món global. En aquest sentit, cal fer una defensa ferma del planejament territorial i urbanístic com a instrument essencial per a l’actuació dels poders públics al territori que ha de compatibilitzar la millora dels espais existents a l’ocupació de nous i la promoció d’un model territorial equilibrat. També es fa imprescindible prioritzar la transformació del territori a l’ocupació del nou sòl millorant qualitativament els seus usos i funcions. Cal promoure un model territorial policèntric que involucri a diferents nivells a totes les parts del territori que han de ser autosuficients en la resolució de les seves necessitats econòmiques i

problemàtiques ambientals.La planificació territorial ha de garantir un sistema territorial més sostenible per abordar d’una manera efectiva la lluita contra el canvi climàtic i redreçar les tendències ambientals negatives, la fragmentació territorial, el consum energètic desproporcionat, la contaminació i els residus i la segregació social .

El medi natural segueix patint pèrdua de biodiversitat al nostre país i cal gestionar la protecció territorial com a infraestructura verda amb una visió integral d’acord amb l’establert en el planejament.

La gestió responsable de l’aigua i dels residus.

L’aigua és un bé escàs i essencial per la nostra vida que cal gestionar de forma eficient. Per garantir la solidesa del progrés econòmic i social, Catalunya necessita una seguretat en el subministrament d’aigua que de vegades resulta difícil disposar.

Cal una gestió integrada i solidària dels recursos hídrics que permeti la sostenibilitat a llarg termini en termes socials, ambientals, energètics i econòmics, especialment en relació amb l’agricultura; que compti amb consens social, territorial, polític i institucional necessari. Cal potenciar l’ús eficient de l’aigua desplegant les actuacions planificades, recuperació d’aqüífers, dessalinització, reutilització d’aigües depurades i pluvials, interconnexions de les xarxes en alta i millora de les xarxes de distribució optimitzant els recursos de què disposem.

La gestió dels residus s’ha convertit en un dels reptes ambientals més urgents. Suposen també una oportunitat en la recerca de noves tecnologies i la creació de noves economies.

Cal doncs, insistir en les polítiques que facin augmentar l’aprofitament dels residus, amb una veritable aposta per la prevenció i la recollida selectiva en origen, reciclatge, recuperació en plantes de tractament i reutilització creant un mercat eficient d’aprofitament de reciclats i altres formes de valorització.

Però sabem que aquest plantejament, bo i necessari, té un sostre. Entenem que l’opció de valoritzar energèticament no menysté el reciclatge i la recuperació, ans al contrari s’orienta a tractar els materials residuals actualment no recuperables i n’extreu el seu valor energètic.

Actuar pensant en el present i en el futur.

El PSC adopta les polítiques mediambientals i contra el canvi climàtic com una necessitat vital i una oportunitat econòmica conscients d’una nova realitat que alhora és un repte de present i de futur i que passa per un principi que no ens es aliè: la solidaritat entre la generació actual i amb les que vindran.

Per això incorporarem en totes la nostra política: - el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, - els valors de la responsabilitat , l’equilibri en les relacions amb la natura, l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos. - Un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles especialment energies renovables. Perquè en bona mesura la sostenibilitat ha d’impregnar la política industrial del segle XXI. - La investigació en nous productes sense impacte en la salut i per la conservació del nostre país i del Planeta. Perquè la innovació tecnològica basada en recursos renovables ens ha de servir per redefinir la modernització, la prosperitat i solidaritat global. - La recerca de noves formes de consum i transport. - La reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i la substitució de les activitats insostenibles.

Un PSC també amb nous valors.

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col·lectius: la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la solidaritat, que s'han expressat en el que s'ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials amb igualtat d'oportunitats per a tothom.

Amb aquestes garanties, en les darreres dècades ens vàrem adonar que no n'hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges va comportar també va anar acompanyat d'un deteriorament de l'aire, el sòl, l'aigua i la diversitat biològica; s'han transformat i destruït ecosistemes i l'ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els recursos de què el mateix planeta disposa o els que pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure. Afegim-hi que el consum desordenat i excessiu de sòl i d'aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d'aliments sense suficients garanties requereixen una nova concepció de la vida i de l'organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que els han menystingut en el passat, i ara que aquest pensament domina bona part del món, continuen avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que el PSC, que ha defensat aquests principis, els ha d'assumir ara de forma més decidida. Som molts els que confiem en un PSC ambientalment ambiciós i responsable alhora que incorpori en tota la seva política el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica, els valors de la responsabilitat, l'equilibri en les relacions amb la natura, l'estalvi, la mesura i l'eficiència en l'ús dels recursos, un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles, especialment energies renovables, la recerca de noves formes de consum, producció i transport, la reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles, i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

En aquest context, l'energia ha esdevingut una de les necessitats indispensables perquè les persones gaudeixin d‘unes condicions de vida digna. Per això creiem que cal situar la política energètica al màxim nivell estratègic. Hem de defensar un model energètic sostenible que pugui convertir-se en un vector d'innovació, ocupació, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat, i com a dinamitzador de la competitivitat d'una nova indústria de l'estalvi i l'eficiència energètica i les energies renovables, però també de transformació d'altres sectors de l'economia. I en aquest punt hem d'abordar el debat sobre l'energia nuclear amb rigor, serietat i responsabilitat. Després del desastre a Fukushima i de les seves conseqüències avui encara no del tot previsibles, hem de repensar el paper de l'energia nuclear. Fins i tot caldrà tornar a avaluar els riscos residuals que tota activitat nuclear comporta i que en aquest cas és molt important, com s'ha demostrat, i no els podem minimitzar. Avui hem de plantejar que cal un calendari de tancament de les centrals nuclears ubicades a Espanya i a Catalunya. Hem de definir un gran acord social pel seu tancament abans de l'any 2027, implantant mentrestant les millores de seguretat, renovant les llicències d'operació per períodes no superiors als cinc anys, i resoldre la gestió dels residus nuclears d'alta activitat, que nosaltres creiem que s'ha de fer en magatzems i no a les piscines de les centrals actuals, que, com s'ha demostrat en l'accident de Fukushima, pot esdevenir un problema.

La planificació territorial i urbanística que ha de garantir un sistema territorial més sostenible, la mobilitat per incorporar nous models de transport per disminuir de forma efectiva les emissions de gasos d'efecte hivernacle, promoure edificis eficients i utilitzar nous materials en l'edificació que permetin la seva conversió en embornals de contaminació, l'impuls de les mesures per garantir la qualitat de l'aire en especial en zones urbanes d'alt trànsit, aturar la pèrdua de biodiversitat, la gestió de l'aigua i dels residus, són sens dubte temes que també com a país hem d'afrontar. Avui hem d'afirmar que les polítiques de sostenibilitat no són un fre per al país, més aviat són ja un factor de competitivitat econòmica i generadores d'ocupació.

El PSC té molts reptes al davant, el proper congrés servirà per triar nous equips, per posar al dia les nostres polítiques, per reafirmar la defensa d'un model social just, la nostra visió i la nostra voluntat de treballar per una Espanya federal, però tan importants són aquests temes com adonar-nos de les noves realitats, del reptes de present i de futur que passen per un principi que no ens és aliè, la solidaritat amb les generacions actuals i amb les que ens seguiran.

Article publicat  El Punt Avui 9-12-2011

 

Qualitat i proximitat

No és cap novetat, les administracions com les famílies i les empreses, passem moments de dificultats econòmiques per la situació de crisi econòmica que d’una o altra manera ens acaba afectant a tots. És hora d’austeritat: si; ens hem d’estar d’algunes coses: també. Tanmateix, és hora de les prioritats i no tots tenim les mateixes.

Pel que fa a la nostra ciutat, el manteniment de l’estat del benestar i l’acompanyament a les persones més febles estan al centre de les nostres polítiques, bé sigui per aplicació de les competències directes de l’Ajuntament, bé sigui perquè ens oposarem a que les retallades del govern de la Generalitat discriminin negativament als veïns i veïnes de Granollers.

La nostra ciutat, des del nostre punt de vista, està ben dotada d’equipaments públics gràcies a l’acció inversora dels darrers anys. Ara, el que cal, en aquests moments, és preservar la qualitat de l’espai públic que és part de l’essència i l’ànima de la nostra ciutat. Granollers comença en allò que compartim, en el que ens és comú. L’espai públic és l’escenari on exercim els drets de ciutadania.

Continuar transformant la ciutat és un objectiu, però també és l’hora de prioritzar els projectes que comportin una millora de l’espai públic.

Aquesta aposta per un espai públic de qualitat ha de començar a implicar també una aposta per la tecnologia per a millorar la qualitat de vida dels granollerins i granollerines. Alhora hem de ser més eficients, no només en termes econòmics, es tracta del temps dels ciutadans, del medi ambient, de la salut. D’un nou concepte de l’urbanisme i de la ciutat educadora que hem anat conreant en els darrers anys.

publicat al Granollers informa mes de desembre.

No tot s‘hi val

El principal partit de l’oposició a la nostra ciutat, CiU, comença l’actual mandat igual com va acabar l’anterior, no amb discrepàncies sobre les polítiques de l’alcalde i el seu govern, polítiques recolzades democràticament per una àmplia majoria de granollerines i granollerins ara fa pocs mesos a les eleccions municipals, sinó amb atacs a persones que van més enllà de l’erosió política.

Vam acabar amb bronca sobre la funció del cap de la Policia Local i comencem amb el mateix to, amb la petició de destitució i estenent l’ombra de dubte. Ens preocupa que amb aquestes accions es pugui qüestionar l’acció de les polítiques de seguretat ciutadana.

Ho diem clar les prioritats i la gestió dels responsables polítics, com en totes les àrees de govern també en aquesta, han d’estar subjectes al control, però fora bo deixar al marge de les picabaralles permanents al cos de la Policia Local i els seus comandaments.

I parlant de seguretat, el PSC a Granollers defensa una concepció de la seguretat com a factor de llibertat i de progrés. Entenem la seguretat com a garantia de la protecció individual així com de les llibertats col•lectives.

Promovem una seguretat per a tothom perquè les polítiques de seguretat són part indestriable de l’estat de benestar. A Granollers tothom s’ha de sentir segur.

L’espai públic de la nostra ciutat és i ha de continuar sent un factor generador de benestar social. El disseny de l’espai públic condiciona les dinàmiques de convivència i de seguretat. Per això, entenem que hem d’aplicar polítiques efectives, no només contra els actes delictius, sinó amb qualsevol pràctica que vulneri el dret a gaudir del seu entorn amb seguretat.

Per això, entre d’altres actuacions, volem continuar millorant la coordinació entre cossos i altres forces de seguretat, la proximitat amb la ciutadania i una política de transparència en tots els seus nivells. Duplicar els efectius actuals de policia de proximitat. Adquirir mitjans tècnics per millorar la capacitat policial d'influir en la disciplina viària amb l'ús de noves tecnologies que garanteixin poder circular amb fluïdesa i seguretat.

Creiem en una política de seguretat basada en dos pilars: autoritat i responsabilitat de la ciutadania.

article publicat en el Granollers informa

Corredor del Mediterrani, oportunitat de futur.

Ens hem de felicitar per la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol. S’obren noves perspectives de creixement i competitivitat de la nostra economia, que sens dubte han d’ajudar a crear riquesa i ocupació al nostre país.

Aquesta decisió és positiva, es just reconèixer el paper de tots els sectors socials, econòmics i polítics que han ajudat a que la Unió Europea l’adoptes, i destacar el paper i la bona feina ben feta dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya, corregint errors del passat, cal recordar en aquest sentit que la dreta va prioritzar en tot moment el corredor Central.

Els Governs de José Maria Aznar van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, l’any 2003 quan calia proposar el Corredor Mediterrani com a eix prioritari europeu, per tal que fos inclòs en el mapa d’infraestructures europees de 2005, no ho va fer.

Govern que et tot moment comptava amb el suport parlamentari de CiU.

La importància d’aquesta decisió comporta el fet que una part dels recursos per tirar endavant les infraestructures les paga Europa, tanmateix fins a l’any 2010 el govern socialista ha executat inversions en el corredor per 8.400 milions d’euros.

Ara el que toca, és no perdre el tren, i que el corredor sigui una realitat el més aviat possible, necessitem dons el treball conjunt de totes les administracions per prioritzar les inversions i potenciar els sectors econòmics i industrials que han de crear noves oportunitats i el que és important en aquests moments de incerteses i de crisi, la creació de nous llocs de treball.

La salut, un dret de tothom

Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.

Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.

Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.

Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.

Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.

Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.

Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.

El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.

Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.

Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.

En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.

Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.

article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.

Energia i sostenibilitat ambiental

El programa electoral del PSC per les properes eleccions generals ha estat aprovat aquest migdia pels membres del Consell Nacional. El manifest destaca que els socialistes “ens comprometem a lluitar per una Catalunya cohesionada socialment i ambiciosa nacionalment en el marc d’una Espanya federal”.

Hi ha un paquet important de mesures en matèria d'energia i sostenibilitat ambiental, aquestes són algunes de les propostes:

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom.

Amb aquestes garanties, a les darreres dècades ens vàrem adonar que no n’hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica. S’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els que el propi planeta disposa o pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera, sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties que requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat continuen ara avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que cal avançar, com hem fet des de l’any 2004, en una política ambientalment ambiciosa i alhora responsable, que incorpori el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica; els valors de la responsabilitat; l’equilibri en les relacions amb la natura; l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos; un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles; la recerca de noves formes de consum, producció i transport; una reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

Per tot això, proposem:

• Encoratjar l’augment de les energies renovables promovent la creació d’un teixit industrial competitiu al voltant de l’anomenada economia verda, amb un important potencial d’exportació, internacionalització i creació d’ocupació. Impulsar una política industrial encaminada al desenvolupament de totes les tecnologies vinculades a les energies renovables. Una política encaminada a fomentar nous productes i que aposti per un nou model de negoci en el sector energètic que aprofiti les oportunitats dels nous mercats. Ens comprometem a crear un fons públic del clima i l’energia per finançar aquest canvi de model.

• Establir un objectiu d’un 33% d’energies renovables per al 2020.

• Establir un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps que doni seguretat a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic.

• Reformar l’actual llei d’energia per adequar els models energètics als nous reptes i objectius del segle XXI (reduir la dependència energètica, equilibris de balances comercials -els cost de importació d’energia, la aposta per les tecnologies a partir de fons renovables).

• Establir indicadors de preus transparents i previsibles per tal que el sector privat afronti les inversions d’un canvi de model energètic.

• Mantenir dels objectius de reducció de les emissions de CO2 per no perdre la cursa de les noves tecnologies.

• Completar una xarxa de transport que connecti el sud del mediterrani i el nord d’Europa. Ampliar la capacitat REE d’integrar més renovables. Crear innovació en la gestió de xarxes. Abordar el desenvolupament de eòlica marina i altres tecnologies a partir de programes que faciliti la obtenció de llicències.

• Substituir progressivament l’energia nuclear, amb el compromís que les centrals nuclears ubicades a Catalunya deixin d’operar no més enllà de l’any 2027, el que implica el tancament esglaonat dels reactors un cop compleixin els 40 anys de vida útil pel que varen ser dissenyats.

• Aplicar estrictament els resultat de les proves d’estrès a les centrals nuclears en la implementació de les mesures de seguretat, de forma que la renovació de les llicències d’operació per part del Govern, tenint en compte l’edat del parc nuclear espanyol, sigui per a cinc anys.

• Establir un impost a la energia nuclear de 0,0037 euros Kwh.

• Resoldre definitivament l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat.

• Racionalització i eficiència energètica: fer que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda, eficiència energètica, gestió i acumulació (vehicles elèctrics, generació elèctrica en els propis edificis, etc.).

• Revisar i establir sistemes de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, incentivant les externalitats positives, socials i ambientals.

• Gestió de l’aigua: treballarem per una gestió sostenible que es fonamenti en el principi que l’aigua és un bé limitat i en la gestió de l’aigua amb polítiques de control de la demanda i no d’augment de l’oferta.

Continuar amb les polítiques d’impuls d’un consum responsable i estalviador, la reutilització i la dessalinització i farem una gestió integrada dels recursos de les pròpies conques, sense recórrer a transvasaments entre conques hidrogràfiques, seguint així els principis del que s’ha vingut en anomenar la Nova Cultura de l’Aigua i complint estrictament la directiva europea 2.000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües i la llei 11/2005 de 22 de juny, per la qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional. En aquesta línia, remarquem la nostra oposició a qualsevol nou transvasament de la conca de l’Ebre. També apostem per reduir la pressió sobre els aqüífers subterranis, tot evitant la sobreexplotació dels seus recursos. També reforçarem els controls dels abocaments contaminants, alhora que continuarem millorant els processos de depuració de les aigües residuals tant d’origen industrial com urbà.

el programa sencer el podeu consultar a www.socialistes.cat

Nous temps, principis renovats

Temps de turbulències, temps d’incerteses, temps de complexitats. Fills de la crisi econòmica financera, que amenaça l’economia productiva i l’estat del benestar.

Algú pot pensar que si la globalització ens ha portat fins aquí, el que tocaria ara és tancar-nos, res més lluny de la realitat. Globalització i proximitat són ja avui dues cares de la moneda, que caldrà utilitzar amb mà destra. Ara és el moment de debats, de construir solucions i alternatives.

El neoliberalisme i els grans lobbies corporatius, que estant en l’origen de tot aquest enrenou, frenen qualsevol intent de regular les finances globals, atacant l’estat del benestar en defensa d’una suposada llibertat personal. Amb l’avidesa de guanys especulatius enormes posen en perill fins i tot el capitalisme productiu: les empreses, el teixit productiu que crea ocupació.

És el moment de fixar línies que molts i moltes no volem traspassar, la defensa de les polítiques públiques en educació i salut que garanteixin igualtat d’oportunitats. Una nova fiscalitat que ajudi a l’economia productiva i el desemmascarament constant del neoliberalisme rampant que intenta precaritzar la vida de tots nosaltres.

Nous temps també a l’Ajuntament: menors recursos econòmics, temps de prioritats clares, no renunciem a res però tenim molt clar què és allò que cal abordar, el govern de la ciutat de Granollers té en l’educació i la salut els eixos prioritaris de la seva acció. Aquest no serà un mandat de grans inversions. És el mandat de la qualitat del espai públic i dels equipaments al servei de tots nosaltres.

La transformació de la ciutat és un apreciat bé col•lectiu que sense cap mena de dubte ajuda a la cohesió social. Ara toca mantenir i mimar-ho per no malmetre aquest esforç conjunt que plegats hem fet els darrers anys i que és patrimoni de tots els veïns i veïnes.

Però, és temps també de posar els esforços i els recursos en el coneixement i en la planificació per dotar-nos d’eines per sortir millor i enfortits de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Article butlletí Granollers informa mes d’octubre

Al servei de la cohesió

Granollers és l’èxit de moltes generacions. Una ciutat que cerca l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combina els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Les polítiques són cada dia més transversals i lligades a aspectes que van més enllà de l’àmbit de Granollers. El desenvolupament territorial sostenible serà la clau de volta del tractament que fem de l’espai públic i dels recursos de la ciutat. Parlar de territori és parlar d’urbanisme, de mobilitat, d’habitatge, d'usos residencials, d’activitats econòmiques i per a les infraestructures; és parlar de convivència i de cohesió social. També és treballar i decidir conjuntament polítiques amb les ciutats del nostre entorn, des de la concertació amb tots els governs i cercant la complicitat amb la ciutadania. La nostra proposta d’ordenació de l’entorn passa per una òptica de treball en xarxa.

Pels socialistes les actuacions en matèria d’urbanisme han d’evolucionar cap a actuacions que responguin a la realitat actual, i que continuïn garantint una ciutat amable, accessible, que no segregui els espais i no excessivament especialitzada. Seguirem defensant un model de ciutat mediterrània, amb usos mixtes, sostenible i avançada.

Volem que Granollers sigui una ciutat per a la trobada i la interrelació de les persones que afavoreixi el civisme, la convivència i el respecte.

Quins són els nostres objectius pels propers quatre anys:

• Seguir impulsant el desenvolupament de la ciutat de manera equilibrada i respectuosa amb el nostre medi

• Desenvolupar un urbanisme en què els trets fonamentals estiguin definits per la qualitat de l’espai públic i l’accessibilitat

• Diversificar l’oferta d’habitatge assequible en funció de les necessitats de la demanda

• Promoure una ciutat que treballa contra el canvi climàtic, fomentant l’estalvi energètic, d’aigua, la reducció de residus i millora de la mobilitat

• Mantenir una ciutat amb serveis de qualitat

• Una atenció especial al manteniment dels espais públics

• Seguir impulsant el paper de l’àrea de Granollers a l’àmbit metropolità.

Article publicat en el butlletí municipal del mes de setembre

Els 1ers pressupostos del President Mas de la mà del PP.

Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.

El NO als pressupostos de la Generalitat.

Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.

També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.

Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.

Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.

Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.

Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.

Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.

Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.

Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.

Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.

CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.

Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.