Sobre les "corrides de toros"

Ahir al Parlament de Catalunya, vam tornar a parlar de les corrides de toros a Catalunya, se que és una mica llarg, però aquí teniu les intervencions que vaig fer en nom del grup socialista.

Intervenció en resposta a la proposició presentada pel PP.

Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, ara fa un any aquest Parlament va votar una iniciativa legislativa popular, de modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals que tenia com a objecte abolir les curses de braus a Catalunya, en atenció que la competència sobre aquesta decisió està residenciada en aquesta cambra.

Abans d’arribar a aquesta decisió, les diputades i diputats que van votar abolir les corrides de toros a partir de l’1 de gener del 2012 a Catalunya, aquesta qüestió va ser debatuda a consciència en comissió, amb múltiples compareixences a favor i en contra de l’abolició.

Les senyores diputades i senyors diputats saben que quan es va produir aquest debat, el Grup Parlamentari Socialista va donar llibertat de vot als seus diputats. En el Grup Socialista hi convivien, hi conviuen diputats antitaurins, diputats protaurins i un bon gruix de diputats que no sent protaurins, en aquell moment no tenien clar que fos necessari prohibir tot allò que no t’agrada. Aquesta va ser la posició que vam mantenir ara fa un any.

Dit això, i en aquest ocasió, en aquesta proposició de llei que es debat en aquests moments, i la que es debatrà amb posterioritat, el sentit de vot de tot el grup parlamentari serà el mateix.

Ha canviat la situació? Jo sóc dels que estic convençut que les percepcions segurament no han canviat, que les persones que consideren les corrides de toros quelcom més que un espectacle, que les segueixen considerant també una part del patrimoni cultural i tradicional de Catalunya, estic convençut que no han canviat la seva opinió.

Com tampoc s’ha modificat el que jo entenc una posició majoritària de rebuig dels ciutadans i ciutadanes del nostre país envers aquest espectacle, sobretot si atenem al començament del que serà la darrera temporada taurina a la Monumental de Barcelona, última i única plaça de braus en actiu a Catalunya.

Fins i tot aquests dies s’ha escrit que sembla una temporada més aviat “clandestina”. No desperta moltes passions, perquè hi ha poc públic, pocs aficionats que vagin a les corrides de toros.

No tornarem a reproduir els debats, el debat que es va produir en aquesta cambra, que probablement ha estat dels debats més apassionants, més passionals i existencialistes que hem tingut al Parlament de Catalunya en els darrers temps. Considerem, el Grup Socialista, que avui no estem en el mateix punt del debat d’ara fa un any.

Amb el màxim respecte que ens mereixen les opinions de totes les diputades i de tots els diputats, com no podia ser d’altra manera, però sobretot de els ciutadans i dels ciutadans del nostre país, el Grup Parlamentari Socialista no contribuirà a reobrir permanentment aquest debat com pretenen ara primer el Grup Parlamentari Popular i després el Subgrup Parlamentari de Ciutadans.

Reobrir aquest debat en funció de l’oportunisme del moment, oportunismes que des del nostre punt de vista són oportunismes polítics electorals.

Tenim la impressió, tenim la sensació que en nom de mots tan extraordinaris com «la llibertat» i alguns altres que s’han expressat en el transcurs d’aquest debat, al final tot aquest debat..., fa un any ja va passar, i ara, per un moment, també ha passat des del meu punt de vista, se’ns estan acabant colant debats identitaris, i en aquesta qüestió el que li sobra, precisament, són debats nacionals, en termes de Catalunya o en termes d’Espanya.

Perquè, senyores diputades i senyors diputats, almenys aquesta és la meva posició: el subjecte d’aquest debat no és altre que el toro.

El PSC, el Grup Socialista, considera que aquest és un tema que va quedar sancionat el juliol de l’any 2010, ara fa un any, amb l’aprovació per part del Parlament de l’abolició de les corrides de toros a partir del gener del proper any. Per tant, els estic manifestant que no donarem suport a revisar la Llei de protecció dels animals que ens presenta Ciutadans en el punt següent, en parlarem després, ni tampoc en la forma que ho planteja el Grup Parlamentari del Partido Popular, una fórmula molt més sibil•lina, molt més fina en termes de moratòria, per tal de no fer front, segons ens explica, a indemnitzacions milionàries.

Estic d’acord en una cosa amb el senyor Luna: que seria una greu irresponsabilitat, des d’un punt de vista polític i ètic, pagar indemnitzacions multimilionàries per a l’acabament d’aquesta activitat.

M’ha emocionat, sentir com ho posa amb relació a la contenció que s’ha hagut de fer en la despesa de polítiques socials en aquest país, bastant contradictòria amb algunes de les posicions que vostès han mantingut a l’hora, justament, de suprimir impostos en el país que podien ajudar a mitigar algunes de les polítiques de contenció que el Govern actual està fent en polítiques socials.

De fet, el recurs que vostès han presentat davant del Tribunal Constitucional no feia referència a totes aquestes qüestions que avui el senyor Luna ens ha explicat des del faristol.

El Grup Socialista, que també ha demanat els seus informes jurídics per tal d’abordar aquesta primera proposició de llei, considera que no existeix cap base legal que estableixi aquests suposats noranta-nou anys per al còmput de la indemnització, de la possible indemnització, derivada de l’anul•lació d’una llicència d’activitat en caràcter indefinit a Catalunya. No sabem trobar-ho, ni en el dret civil català, ni en el codi civil del conjunt de l’Estat espanyol, ni en l’antic reglament de serveis de les corporacions locals.

A vegades algunes persones, i no em refereixo al grup proposant, que, en qualsevol cas fa de caixa de ressonància d’aquestes persones, confonen la realitat en somnis o en expectatives que no s’acaben complint.

Vostès saben perfectament que la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes fixen que els arguments a l’hora de demanar indemnitzacions, a l’hora de reclamar indemnitzacions, han de ser sòlids i que no han de basar-se només en meres expectatives, que no es poden valorar supòsits que no estiguin degudament acreditades o que siguin dubtoses i no tinguin base suficient. Arguments se n’han donat, sentències del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia les que vulguin.

Mirin, en aquesta qüestió, un cop tancat el debat de curses de braus sí o curses de braus no, farem costat al Govern, nosaltres volíem escoltar el diputat, evidentment, a tots els diputats que han intervingut en aquesta sessió, però, sobretot, el diputat que representa el grup majoritari d’aquesta cambra, el Grup del Govern, en definitiva, escoltar les seves argumentacions.

I, per tant, els torno a dir, farem costat al Govern, és el Govern qui té la responsabilitat de conduir el tema de la negociació de les possibles indemnitzacions en la línia que marca la llei que vam aprovar ara fa un any en el Parlament.

Ara, sí que li diem al Govern, després d’escoltar els seus arguments, també al president del país, el senyor Artur Mas, que en temps de retallades a l’estat del benestar, de les tisorades que s’estan practicant, el Grup Socialista, i jo crec que el conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no entendria segons quines xifres indemnitzatòries es puguin acabar acordant.

El Govern, senyores diputades i senyors diputats, ha de ser, en aquest cas, part activa de la solució.

Aquesta, per tant, és la posició del Grup Socialista, donarem suport a les esmenes de rebuig i, per tant, com ja els he manifestat, no donarem suport a aquesta, ni a la moratòria, ni a la posterior de modificació de la Llei de prohibició de les corrides de toros en el nostre país.

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades.

Intervenció en resposta a la proposta presentada per Ciutadans.

Gràcies, presidenta. Des de l’escó estant, per reiterar alguns arguments que ja hem donat en la proposició de llei anterior que havia presentat el Grup del Partit Popular.

Miri, el Grup Parlamentari Socialista el que no farà un cop aquest tema es va debatre a bastament ara fa un any és contribuir a mantenir permanentment obert aquest tema.

El debat de les curses de braus, de sí o de si no, ja es va produir a bastament en aquest Parlament a finals l’anterior legislatura, entenem que tots els col•lectius, tots els partits polítics es van expressar lliurement en aquell moment.

També sóc conscient que en aquest Parlament, a vegades, som molt aficionats a donar voltes sobre els mateixos afers. Nosaltres pensem que aquest és un tema que ja es va discutir, que no cal seguir-li donant voltes eternament.

L’opinió pública, que no oblidem conformen tots els ciutadans i totes les ciutadanes del nostre país, ens indica que, més enllà de les posicions animalistes, la majoria de ciutadans, ho diuen les enquestes, aquest espectacle, aquest espectacle que es produeix la mort d’un animal, la mort del toro és un espectacle que no agrada, per això crec que si no hagués estat d’aquesta manera, no sé si aquí s’hagués presentat una iniciativa legislativa popular amb més de cent mil signatures per tal que aquesta cambra debatés aquest tema a l’anterior legislatura, més enllà de les legítimes posicions animalistes.

Per tant, jo crec que, i el meu grup així ho entén, que el que cal és mirar endavant, que no podem discutir sempre sobre les mateixes qüestions.

A vegades, i tinc la impressió que ara estem en aquest moment, per estrictes raons d’oportunisme polític i electoral. Vull recordar-los que aquestes dues propostes que hem discutit, la que ha sortit derrotada abans i la que previsiblement sortirà derrotada en aquests moments, es presenta abans de les eleccions municipals que hem celebrat fa poques setmanes, i a pocs mesos d’unes eleccions generals en el conjunt de l'Estat espanyol.

Jo, de vegades tinc els dubtes de si aquestes qüestions es presenten pensant en tots els arguments que s’han donat aquí, o picant l’ullet a altres estratègies que van més enllà de Catalunya.

Bé, el nostre sistema, i senyor diputat, senyor Rivera, jo crec que ens n’hem d’alegrar, almenys el Grup Parlamentari Socialista així ho constata i així ho afirma, és un sistema garantista i, per tant, si amb l’aplicació d’aquesta llei hi ha algú que se sent perjudicat en els seus interessos econòmics, i no s’arriba a un acord amb l'Administració, amb el Govern, hem escoltat atentament la intervenció del diputat senyor Rull, que suposo que fixava la posició del Govern, entenc que també s’han fet anàlisis, estudis econòmics, jurídics, que els han portat en aquesta conclusió, si no s’arriba a un acord entre les parts, el nostre sistema, que és un sistema garantista, tothom pot acudir als tribunals de justícia per tal que acabin configurant i fixant aquesta posició.

Senyor Rivera, el Parlament va prohibir, amb un debat, torno a repetir, passional, amb molta intensitat, que va durar pràcticament mig any, amb treballs intensos en comissió, on hi va participar moltíssima gent, defensant una posició, defensant-ne una altra, aquest Parlament va prohibir a Catalunya les corrides de toros, i per nosaltres, en aquests moments, aquest és un debat tancat.

Per tant, reiterem la nostra posició, votarem a favor de les esmenes que s’han presentat de devolució, i, per tant, no donarem suport a la seva Proposta de Llei.

Gràcies, senyora presidenta.



Granollers, renovem el compromís.

Volem expressar una profunda gratitud als granollerins i granollerines. Els vam demanar que ens tornessin a fer confiança i ho han fet. Exercirem la majoria amb humilitat, amb modèstia i com sempre hem fet, amb diàleg.

Per nosaltres, Granollers és més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb el seu patrimoni, reflecteix el nostre caràcter. Granollers és l’èxit de moltes generacions. És avui, l’èxit del treball de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats de pell que no són iguals.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes, hem parlat amb moltíssimes persones de la ciutat. Sabem les seves inquietuds, els seus problemes, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació, persones que han perdut la feina, que tenen dificultats per pagar la hipoteca o que han perdut el seu habitatge. Ni l’Ajuntament ni l’alcalde són responsables d'aquests problemes, però també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi és la nostra prioritat, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Som conscients també de la complexitat del temps present, però també de les oportunitats que s’obren. Seguirem treballant per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives. Seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, cuidant els petits detalls que també fan ciutat. Volem continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquí és un bon lloc per invertir, per crear empresa, per generar riquesa. Que hi ha gent preparada i amb empenta. Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Mots com: diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emoció, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern.

publicat al butlletí Granollers informa.

Constitució de l'Ajuntament de Granollers, mandat 2011/2015

Discurs com a portaveu del Grup Socialista a la investidura de Josep Mayoral com a alcalde de Granollers.

Les meves primeres paraules, en el ple de l’inici d’aquest nou mandat municipal de 4 anys, ha d’esser necessàriament, per agrair en primer lloc a totes les granollerines i granollerins, que després d’escoltar les diferents propostes, de mesurar els programes, de valorar els candidats i candidates, d’aturar-se per imaginar el futur, ens han atorgat la confiança per seguir governant Granollers.

També agrair la confiança que s’ha fet a altres opcions polítiques, perquè la democràcia, la construïm dia a dia, amb la participació de tothom.

Els socialistes, vam demanar a les ciutadanes i ciutadans, que ens tornessin a fer confiança.

Ho han fet, i democràticament ens han atorgat una majoria clara i suficient.

Deia un portaveu, que les majories absolutes no donen la raó, és cert, la tenen i la donen les ciutadanes i els ciutadans.

En nom del meu grup, vull expressar-los una profunda gratitud. Exercirem aquesta majoria amb humilitat, amb modèstia, amb prudència i com sempre hem fet amb diàleg.

Deixi’m dir-los que per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com a totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.

Granollers representa la memòria col•lectiva de tota una societat. És l’èxit de moltes generacions. És avui, també l’èxit del treball, de l’esforç de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats en la seva pell que no són iguals.

Des del grup socialista, en els propers anys, seguirem treballant per una ciutat que cerqui l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combini els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Granollers és una ciutat en què s’hi viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar-ne al marge.

És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups, i amb un urbanisme que actua decisivament en la millora de tots els barris de la ciutat.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes que han estat intenses, hem parlat amb moltes, moltíssimes persones de la ciutat.

Sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, sabem que hi ha molts ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, persones que han perdut la feina, persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca, sino han perdut el seu habitatge.

Problemes que l’Ajuntament ni l’Alcalde en són responsables, però que no li càpiga cap dubte a ningú, també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi econòmica, és la nostra prioritat principal, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Sabem també de les noves il•lusions de la gent de la nostra Ciutat.

Som conscients també de les complexitats dels temps presents, però també de les oportunitats que s’obren.

Per això aquest grup seguirà treballant, per tenir a la nostra ciutat, més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Per això seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquesta Ciutat, aquest territori, es un bon lloc per invertir, per crear empreses, per generar riquesa.

Que hi ha gent preparada i amb empenta.

Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Granollers ha canviat a millor, ho deia fa uns moments, tots i totes els que estem en aquest hemicicle, sectors socials i econòmics, entitats culturals veïnals, esportives, tothom ha fet la seva contribució, és just reconeixeu-ho, com ho es també, el paper que al llarg d’aquests anys ha tingut el Partit Socialista en aquesta millora.

Paper de síntesi, paper d’impuls, exercint el govern. Ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els nous objectius de ciutat.

Mots com diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern fruit de les 1055 propostes electorals que vam oferir com a compromís a les granollerines i granollerins.

Tenim la responsabilitat de govern i l’exercirem, però també volem consensuar amb vostès representants de la ciutadania, el programa de govern.

També amb els ciutadans, és la nostra manera de fer les coses.

Un govern que fa de la transparència la seva manera d’actuar.

Perquè la ciutat la fem tots i és de tothom.

És l’hora de consolidar aquest model de ciutat basat en els valors de la governança democràtica, que impulsa la creativitat, la convivència, el compromís cívic, la competitivitat, el coneixement i la cohesió social, territorial i sostenible.

L’horitzó més immediat ens diu que haurem de continuar fent de l’austeritat la nostra bandera. L’Ajuntament de Granollers s’ha gestionat, i amb nosaltres es continuarà gestionant, des de la responsabilitat, amb prudència, sense estirar més el braç que la màniga, cercant l’equilibri entre els ingressos i les despeses, mantenint-nos en unes taxes d’endeutament raonables, mantenint la nostra credibilitat.

Malgrat tot, el grup socialista, no ha perdut ambició ni ha perdut empenta.

Vostès saben, que soc persona més de prosa, que de vers, probablement és la primera vegada que acabaré en aquesta sala un discurs, amb uns versos que emmarquen perfectament aquests dies intensos i un futur perquè no ple d’emocions i oportunitat positives.

Bufa el vent, suau de primavera

que se’n duu les paraules i les guarda,

per sempre,

amb les imatges d’allò que diem.

El sol reneix cada dia,

amb força fins arribar la nit.

Senyores regidores, senyors regidors, senyores i senyors sapiguem que Granollers segueix sent el nostre compromís.

11 de juny de 2011.

El problema és una pancarta, o les retallades de CiU?

 Hi ha una pancarta que cínicament diu “Policlínica la primera retallada de Mayoral”. S’ha de tenir poca memòria, memòria selectiva, o no voler-ne tenir, per dir-ho sense posar cap adjectiu qualificatiu.

L’Ajuntament de Granollers no va decidir el tancament de Policlínica, primer perquè no en té la facultat. En segon lloc, quan a finals dels anys 90 i principis del 2000, la Policlínica, que recordem tenia voluntat de centre privat, era un centre privat, estava passant per moltes dificultats econòmiques; per ésser exactes estava en fallida. La posició de l’Ajuntament, a petició dels treballadors i treballadores, era salvar els llocs de treball. Veient i escoltant les opinions al llarg d’aquest darrer període, la posició d’alguns era salvar el negoci a costa dels recursos públics.

Comparteixo la decisió de la consellera Geli, que va decidir no renovar el concert. Amb aquella decisió encertada es va salvar, per un costat, els recursos del concert que es van distribuir entre els tres hospitals de la comarca (8M d’euors), per un altre, les altes hospitalàries concertades amb Policlínica per part del Servei Català de la Salut que equivalia a uns 25 llits (la resta de llits no estaven a disposició del sistema públic) es van cobrir amb molt d’esforç per l’Hospital de Granollers i la resta dels centres hospitalaris del Vallès Oriental, així com les urgències, amb el nou edifici a la plaça Barangé. l el que es més important es van salvar tots els llocs de treball que es van distribuir entre Granollers, Mollet del Vallès i Sant Celoni.

Una altra dada que en aquest debat cal posar sobre la taula: l’any 2003 (govern de CiU) els recursos que el Departament de Salut destinava a l’Hospital de Granollers pel seu funcionament era de 41.555.757 milions d’euros, l’any 2010 (govern de les esquerres) 102.491.246 milions d’euros.

Es nota la diferencia de prioritats. Què ha passat en quatre mesos amb l’actual govern? Primera retallada de 2 milions d’euros que ja comença a afectar a determinats serveis de l’hospital. Què passarà després de les eleccions municipals?

El que és clar, és que nosaltres defensarem el sistema públic de salut, perquè la salut és l’aspecte de la vida de les persones més preuat. La política de salut, és un instrument de primer ordre per a la justícia social i el benestar de la ciutadania. No volem un estat assistencial, nosaltres apostem per un estat que garanteixi els drets socials i econòmics, a través d’uns serveis públics de qualitat accessibles a tothom, independentment del nivell de renda.

Per tant, el problema és una pancarta, que a més faltava a la veritat, o les retallades del govern de CiU en salut?

I deixeu-me dir, el Juanma Segovia prou que ha aguantat estoicament –cosa que l’honora- al llarg de tota la legislatura els atacs sistemàtics de CiU.

Un darrer esforç.

Ahir vam celebrar un acte electoral a la plaça de la Porxada. Com va dir l’alcalde Mayoral, el PSC, com sempre ha fet en les eleccions municipals, ha fet acte de presència a la plaça de la nostra ciutat, a la plaça de les alegries, a la plaça en què també hem sentit dolor o que ha marcat algun moment de les nostres vides passejant amb els fills o amb la persona estimada.

Sempre hem donat la cara, explicant la feina feta i el què volem fer. La Porxada sempre és el lloc escollit, com també ho són les places i els carrers, i aquests dies fent el porta a porta, ja hem trucat més de 10.300 timbres. Hem parlat amb les persones de la ciutat, sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, també de les seves il·lusions, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, per això, sortir-ne és la nostra prioritat principal, ens hi deixarem la pell.

També hem notat el caliu, l’escalf de la gent. Però com diu el poeta “res no està fet”, encara que ens ho diguin sovint i que es percebi un ambient positiu cap la candidatura d’en Josep Mayoral.

Hem de treballar aquests 5 dies per aconseguir una gran mobilització a favor d’en Josep Majoral, dels granollerins i granollerines que estan encara indecisos, dels que, com us deia, estan enfadats, i, sobretot, de les persones dels que ja donen per feta la victòria electoral.

Tot, per estalviar-nos sorpreses. Escolteu el candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu que “està disposat a sumar amb qui sigui”. I a més, jo crec, al preu que sigui.

PODEM GUANYAR. VOLEM GUANYAR AMB UNA MAJORIA SÒLIDA, SUFICIENT.

I per què?, aquesta és la pregunta ? Perquè Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Perquè volem seguir treballant, per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Perquè seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Perquè hem de seguir dedicant tots els esforços, tota l’energia a la sortida de la crisi econòmica, crisi que no hem creat nosaltres, i tothom sap qui en són els responsables.

Nosaltres ajudarem a sortir-ne, però no de qualsevol manera, que no ens esperi el govern per retallar en salut, ni en educació ni en serveis socials.

La majoria que demanem, la sabrem administrar amb modèstia, amb prudència, amb diàleg, amb els veïns i veïnes com hem fet sempre fins avui.

El nostre projecte de Granollers, va més enllà del PSC, la gent ho sap i per això ens vota.

Volem i podem guanyar!

Entrem a la darrera setmana de la campanya electoral, diumenge que ve, tots i totes, cadascú de nosaltres, decidirem qui ha de governar la nostra ciutat els propers quatre anys.

Els vots no són de cap partit polític, no són de l’alcalde, no són del President, són dels ciutadans i de les ciutadanes que lliurement confirmen o no governs.

Després de 10 dies de campanya electoral, de parlar amb molts granollerins i granollerines, de tocar moltes portes, d’acompanyar a l’alcalde Josep Majoral, tinc la sensació que si, en les eleccions del proper diumenge, els ciutadans i les ciutadanes escollissin directament l’alcalde, en Mayo tindria moltes probabilitats de seguir sent l’alcalde de la nostra ciutat. Es nota l’escalf de les persones de Granollers.

Ara bé, tots i totes sabem que el que triem són els regidors i regidores de l’Ajuntament, que, al mateix temps, en funció de les majories o de les aliances, designen l’alcalde de la ciutat.

Ja ho he escrit en aquestes reflexions de campanya electoral, crec sincerament que a Granollers li ha anat bé, sobretot aquests darrers 4 anys, un govern de majoria sòlida, de majoria absoluta, que ha permès afrontar amb decisió els greus moments econòmics pels quals està passant el país i també la nostra ciutat des de fa més de dos anys.

Els granollerins i granollerines que vulguin que Josep Mayoral sigui l’alcalde de Granollers, que el votin directament, que no es confiïn dels possibles intermediaris d’altres partits polítics. De fet, ens podríem trobar amb una victòria amplia però insuficient del PSC que no li permetés formar govern.

Aquest cap de setmana, Josep Majoral i la seva candidatura han estat a diversos barris de la ciutat, a Can Bassa, a Pla de Baix, a Congost, a Can Gili..., on ha explicat els seus 25 compromisos que sintetitzen les 1055 propostes del programa electoral del PSC. La gent ens dèia: ho teniu guanyat. La meva resposta: atenció res està fet, les urnes el diumenge 22 a les 9 del matí estan buides per a tothom.

Hem de treballar aquesta setmana per aconseguir una gran mobilització en favor d’en Josep Majoral per estalviar-nos sorpreses. El candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu “estic disposat a sumar amb qui sigui”.

El projecte de ciutat, que hem impulsat des del govern d’en Mayoral, va molt més enllà del que és el PSC. Hem volgut, conscientment i ho seguirem fent si renovem la confiança, treballar en un model de Granollers en què s'hi pugui reconèixer molta gent.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.



El patrimoni públic de qui no té patrimoni privat

En la campanya electoral hi ha entrat el debat sobre les polítiques sanitàries a impulsar a la nostra ciutat. Algunes consideracions des del meu punt de vista: la crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials i hem de continuar tenint un sistema sanitari dels millors del món. No es pot consentir cap pas enrere en polítiques socials.

La justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. Tothom és conscient de les dificultats econòmiques que travessa el país i l’ajuntament de Granollers també n’és partícip d’aquesta i, malgrat això, segueix mantenint en els pressupostos les prioritats per a les polítiques socials.

El creixement del pressupost del departament de Salut ha estat pel període 2003-2010 d’ un 65% 4.260 M€, mentre que el pressupost total de la Generalitat creixia amb un 113%, això vol dir eficiència i no malbaratament com ens vol fer creure el govern actual.

A Granollers i al Vallès Oriental, en aquests darrers s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària.

Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal (el creixement ha estat d’un 43%, de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009), amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43%) tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat

Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre, el nou Hospital de Mollet del Vallès.

En els pocs més de 100 dies, a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, el govern de la Generalitat ha aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania.

El dèficit que el govern de les esquerres es va trobar al 2003 fou de 1850 M€, i les factures al calaix sumaven 300M€ més, i ara se’ns parla de deslleialtat per deixar 850 milions de dèficit quan els hi viàrem deixar documentat i les solucions apuntades, per no perdre qualitat ni accessibilitat. I tot això, quan hi ha molta més activitat.

La descapitalització anunciada del sistema públic de salut té com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat.

L’efecte de destrucció de l’ocupació serà molt fort, si es pretén reduir el pressupost de salut públic en les magnituds econòmiques com vol fer el govern de CiU, això suposaria la destrucció de 18.000 llocs de treball directes i indirectes a tot Catalunya.

No és creïble que es pugui reduir l’assignació dels centres de salut un 10% respecte a l’any anterior sense que això suposi un fort augment de les llistes d’espera, un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pels pacients.

I és justament en aquest context que cal ser amatent en els esforços de defensa i millora del serveis sanitaris que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Granollers i el Vallès Oriental.

Vetllarem pel desplegament de nous equipaments, un nou hospital d’aguts de 450 llits en l’actual complex de l’hospital general de Granollers, l’hospital lleuger al centre de la ciutat en els terrenys ocupats per Policlínica i el nou centre polivalent de salut mentals.

Nosaltres no pactarem a la baixa les necessitats sanitàries de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Els socialistes hem estat garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat l’assistència (ara celebrem els 25 anys de la llei general de sanitat Llei impulsada pel nostre Ernest Lluch, i a Catalunya el primer any de la llei d’universalització impulsada per la consellera Geli).

S’equivoquen els que creuen que el sistema sanitari és el problema de les finances catalanes. Salut pot formar part de la solució per tirar endavant el país i aconseguir de nou un creixement econòmic. Salut, educació i els serveis socials, són el patrimoni públic de qui no té patrimoni privat.

La força de Granollers, està en la suma.

Ja hem passat el primer cap de setmana de la campanya electoral. Els primers contactes massius amb la gent de Granollers, per explicar les nostres propostes per al proper mandat que s’obrirà amb la celebració de les eleccions municipals.

Com diu l’alcalde Josep Mayoral “la feina feta, feta està i ja és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes” i conseqüentment sent conscients que la ciutat s’ha transformat gràcies a la feina dels i les socialistes, si volem revalidar la confiança, la majoria, ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els objectius de ciutat.

I quina millor forma de fer-ho que contrastant amb els granollerins i granollerines, carrer a carrer, plaça a plaça i escala a escala, com ens agrada fer-ho a nosaltres, parlant amb la gent, estrenyent les mans, mirant els ulls porta a porta i, si cal, argumentant les crítiques que també n’hi ha.

Tres dies de campanya electoral i l’alcalde, els candidats i candidates i els companys i companyes voluntaris en aquesta campanya, que cerca la reelecció del nostre alcalde, ja hem parlat directament amb centenars de persones de la ciutat.

També ha estat el moment de la trobada aquest dissabte amb 250 dones, que han expressat el seu compromís amb la igualtat que avui passa sens dubte per la defensa d’uns serveis públics de qualitat, i que han mostrat el seu suport a Josep Mayoral.

Ha estat una trobada plena de sentit, conceptes com: diàleg, compromís, participació, carinyo, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió han surat en els discursos de les candidates.

Josep Mayoral ha remarcat la importància i voluntat dels socialistes d’avançar cap a la igualtat: “la igualtat només és possible defensant i apostant per polítiques públiques que facin més fàcils les coses, amb una atenció especial a les polítiques educatives, de sanitat i d’atenció a les famílies”, ha dit Mayoral. “No assistirem com a espectadors a cap retallada ni en sanitat ni en educació, defensarem els drets socials”.

Aquesta campanya també té el seu espai a les xarxes socials. He vist una certa polèmica al voltant de les decisions que van portar al govern de la Generalitat al tancament del centre privat sanitari de Policlínica. Ja us dic que aquest tema, i els que giren al voltant de la sanitat pública a Granollers i a la nostra comarca, mereixen una reflexió, que també en els propers dies vull fer veient com observo astorat les retallades que es pretenen fer i que s’intueixen després de les eleccions municipals per part del govern amb les excuses de la situació de crisi econòmica.

Aquest diumenge, també he participat en un acte a Vilanova del Vallès, donant suport a la nostra candidata la Maria Lluïsa Ferré, que serà sens dubte una magnifica alcaldessa, ella i la seva candidatura tenen les coses molt clares.

Ens seguirem arremangant per Granollers

Ha començat la campanya de les eleccions municipals que ens portaran al diumenge 22 de maig, dia en què les granollerines i granollerins lliurement decidiran amb el seu vot la majoria que permetrà elegir l’alcalde de la nostra ciutat.

No som autocomplaents, però ens ho hem de dir, a Granollers ens ha anat bé amb els governs del PSC. I, que consti, sempre ha estat per voluntat dels veïns i veïnes, ho recordo en funció de les opinions negatives que altres candidats formulen sobre el govern de majoria que fins avui governa a Granollers. Hem de respectar tots, faltaria més, l’opinió dels ciutadans i ciutadanes que s’expressa en forma de vots, encara que la suma de tots ells atorgui majories absolutes.

Aquestes eleccions i aquesta campanya són importants. Els ciutadans i les ciutadanes saben que estem elegint l’alcalde, el govern de la ciutat, que estem decidint per Granollers, no estem parlant ni de Madrid ni de Catalunya. Sí parlant de les polítiques, però no decidint ni sobre el govern d’Espanya ni el de Catalunya.

Parlem de Granollers, de les propostes del programa, de les nostres i les de la resta de candidatures –quan les coneguem-, la dels socialistes són conegudes, són públiques, han estat presentades, es poden trobar a la pàgina web del nostre candidat www.josepmayoral.cat, es poden seguir a la xarxa social.

Propostes per guanyar de nou la confiança dels nostres veïns i veïnes, per seguir fent de Granollers, una ciutat amb empenta, amb futur, treballant per la cohesió social, per espais de qualitat, amb renovades oportunitats pels emprenedors, per crear ocupació, per fer de la creativitat i de l’educació un factor principal de les nostres polítiques.

Nosaltres no donarem suport a les retallades, en els camps de l’educació, dels serveis socials, de la sanitat, que ens atorguen igualtat d’oportunitats com a persones.

Alguns candidats callen i justifiquen el govern de Catalunya.



Just i digne

Els 42 candidats i candidates del PSC als pobles i ciutats del Vallès Oriental, han presentat un manifest electoral amb la vista posada a la feina que ens espera després de les properes eleccions municipals.

El compromís del PSC passa per tirar endavant projectes que sumin, que ajudin a tirar endavant i superar les dificultats de la situació actual i a guanyar un futur basat en la cohesió social i el progrés, amb una combinació de propostes econòmiques, socials, culturals i ambientals i de defensa com mai i en majúscules de l’Estat del benestar, d’uns serveis públics de qualitat.

Defensa sobretot de les polítiques en matèria d’educació i sanitat, davant de les retallades que està impulsant el govern de CiU. Retallades que, ara se’ns ha anunciat, queden posposades, que no eliminades, fins després del 22 de maig, en el que probablement serà la retallada en serveis públics més important vista fins ara a Catalunya.

Al govern d’Artur Mas, li sobren en el calendari immediat les eleccions municipals per impulsar la seva agenda política, que és una aposta per donar preeminència al sector privat en els sectors sanitaris i educatius. Ajornar les retallades fins l’endemà de les eleccions municipals és un exercici de cinisme i no presentar els pressupostos d’aquest any fins passada aquesta data és premonitori del què ens trobarem en els mateixos.

L’alcalde Josep Mayoral i la regidora Alba Barnusell, acompanyats pel director i actor Òscar Molina, l’activista Montserrat Ponsa o l’artista Pep Bou, han presentat a Roca Umbert el programa electoral dels socialistes de Granollers en matèria cultural.

Mayoral ha fet unes afirmacions contundents “la política també és un espai d’emocions” , “la creativitat serà un eix i un vector de cohesió a la ciutat”, “volem definir la cultura a Granollers des de la seva accessibilitat social i generacional”, “el projecte cultural és un projecte obert a totes les persones que tenen iniciatives”, “l’activisme cultural ha de ser protagonitzat per les entitats i els creadors”, “a Roca Umbert, els propers 4 anys, serà el mandat dels continguts”.

M’ha agradat la definició que l’Òscar Molina ha fet de Josep Mayoral, fent servir unes paraules de l’obra de teatre de Shakespeare “Enric V” ha dit que Mayoral és un home just i digne.

Il·lusió i passió per Granollers

Dissabte es va presentar la candidatura del PSC de Granollers per a les properes eleccions municipals. Va ser un acte amb molt de caliu. Totes les candidates i candidats van dir la seva. Es va destil·lar il·lusió i passió per Granollers, des d’un projecte que no és ni més bo ni pitjor que els altres, però que, jo crec, té una visió diferent de la ciutat: un model i uns valors que a la ciutat, que és tant com dir que als ciutadans i a les ciutadanes que hi vivim, ens ha anat bé. Granollers ha avançat quan el PSC ha estat al govern de la ciutat, en governs de coalició o governant en solitari.

Aquests darrers 4 anys, que hem gaudit del suport ampli dels granollerins que ens van confiar el govern en solitari de la ciutat, han estat un èxit. Malgrat la complicada situació econòmica, hem avançat com mai, amb la major inversió pública feta, també al costat dels més febles, dels que tenen més dificultats i dels emprenedors.

Hem acompanyat l’ànima de la ciutat, del seu ample i ric teixit social i cultural, no des del dirigisme, sinó sempre des de la complicitat, des de la corresponsabilitat i confiança que ha estat la base de treball d’aquests darrers anys i ho ha de seguir essent per avançar i construir el futur.

Volem i podem guanyar les eleccions, i treballarem per tornar a gaudir de la confiança majoritària dels granollerins i granollerines. Perquè nosaltres no som el govern de les retallades, no volem renunciar a res del que ens ha costat desenes d’anys aconseguir, molts esforços com a país. No volem renunciar a res de tot allò que ens atorga igualtat d’oportunitats.

Treballarem per seguir fent de Granollers un espai d’oportunitats. Encararem el futur, que és prou complicat, amb optimisme. Sabem que ens en sortirem.

Aquests anys de govern amb l’alcalde Josep Mayoral a la ciutat li han anat bé. La gent ens ho manifesta, fins i tot aquelles persones que en altres eleccions no ens donen el seu suport; potser és perquè el nostre projecte, el nostre candidat, l’alcalde de Granollers, viu intensament el batec d’aquesta ciutat.

Junts fem Granollers. No renunciem a res.

Ahir l’alcalde Josep Mayoral, acompanyat de l’Aroa Ortego i de l’Albert Camps (que n’han coordinat els treballs) van presentar el programa electoral del PSC a Granollers per a les properes eleccions municipals.

La ciutat la fem tots i és de tothom. A Granollers, hem anat bastint una ciutat per a les persones, cohesionada socialment i amb igualtat d’oportunitats. En els darrers anys Granollers ha viscut una important transformació: mai s’havia invertit tant a la ciutat com en aquests darrers quatre anys. Hem sabut aprofitar els moments de bonança econòmica per dotar Granollers de més serveis, més equipaments, per transformar els nostres carrers i places, en definitiva per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes.

Però la feina feta, feta està, tot i que alguns polítics locals no se’n alegrin dels èxits del govern de la ciutat. En definitiva són èxits de Granollers en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes. Poca generositat, però sobretot poca visió de futur.

Josep Mayoral ha explicat que, al nostre parer, per continuar avançant en el model de ciutat que volem per Granollers, hem d’actuar en els següents vuit eixos:

•Reactivar l’economia. Impulsar l’ocupació.

•Al costat de les persones més febles.

•Governar des de la proximitat.

•Per una ciutat equilibrada i de qualitat.

•L’educació i cultura. Factors de cohesió i convivència.

•Una ciutat segura, compromesa amb els valors del civisme.

•Defensem els drets socials.

•Granollers capital.

I que hem de seguir fent les coses que fem, fent-les millor. Hem de continuar pensant la ciutat, definint el seu futur com s’ha fet amb el nou Pla estratègic que dibuixa el Granollers de les dècades properes.

També claríssim: per GRANOLLERS NO RENUNCIEM A RES. Què vol dir amb això? doncs que no renunciem, per exemple, a l’ampliació de l’Hospital General de Granollers, a la construcció del nou hospital lleuger a l’antic solar de Policlínica, a la cobertura del ferrocarril en el tram comprès entre Agustí Vinyamata i Francesc Ribas i que les obres siguin finançades per l’Estat a compte de l’addicional 3ª de l’Estatut amb el vist i plau del govern de la Generalitat, a la construcció de la residència per gent gran al carrer Tetuan, a la creació de noves places públiques d’escola bressol. Vol dir que defensarem els drets socials que conformen l’estat del benestar, i que ens ha costat com a país desenes d’anys de treball i esforços.

Com diem en el programa electoral, estem vivint temps difícils plens d’interrogants, amb la certesa que res serà igual. Ens trobem davant de moments de canvis que tenen les seves arrels a la societat i al model de creixement de les dècades darreres. Estem convençuts, tanmateix, que ens en sortirem perquè el futur no està escrit, l’escrivim nosaltres. Justament per això aquest és un programa que té la mirada de moltes persones, totes les que han participat d’una o altra manera en la seva redacció. Prop de 500 persones, al llarg dels darrers mesos ens han fet arribar les seves opinions, les seves propostes. Les hem avaluat, les hem discutit. Un programa que aspira a tornar ha ser un projecte de govern, un projecte que va més enllà del marc estricte del PSC.

A Granollers, temps de compromís i d'il•lusió

Vivim temps difícils, prou que ho sabem; a la ciutat hi ha gent que s’ho passa malament. Però ara no és temps de melangies, ara és temps de compromís i de noves il•lusions, per crear noves oportunitats que generin ocupació, que generin creixement.

Segurament no som els millors, però estem aquí perquè pensem en Granollers i treballem per la seva gent. Les nostres senyes d’identitat les podem definir per treball, compromís, il•lusió, esforç, responsabilitat, complicitat, proximitat, capacitat de sumar, honestedat i lideratge.

Hem de sortir de la crisi SI, però NO a costa de desballestar la sanitat o l’educació pública, o les ajudes a les famílies, que són fonamentals en la construcció d’una societat amb més igualtat d’oportunitats per a tothom, més solidària, més equitativa. I precisament, perquè estem en temps de crisi, amb les polítiques que impulsem des de l’Ajuntament, no permetrem que es posi en risc la cohesió social, no donarem cap xec en blanc a polítiques antisocials ni a retallades a tort i a dret.

Granollers és una ciutat madura, acollidora, plena d’optimisme i d’iniciatives. Granollers és l’èxit de moltes generacions, a les que no volem defraudar, per això el nostre compromís és seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat, i també amb oportunitats per crear ocupació.

En els darrers anys, hem transformat la pell de la ciutat, el seu aspecte, i s’ha fet a partir de projectes i actuacions en tots els seus barris. Podem caminar per la ciutat i veure dues escoles bressol noves, camps de futbol de gespa artificial, la transformació de la carretera, la passera del riu Congost, un pavelló al pla de baix o al congost, l’ampliació de moltes voreres dels nostres carrers, el carrer Tarafa...

Però com diu l’alcalde Josep Mayoral, la feina feta, feta està i és patrimoni de tots i totes, de la ciutat. Ara és moment de nous projectes vitals. Nosaltres creiem que cal fer una aposta per un espai públic de qualitat, per projectes que facin emergir tot el potencial creatiu de la ciutat, apostant també per l’educació com a motor de canvi i de progrés, per la cultura com a factor d’estímul, per les polítiques socials que evitin situacions de risc i d’exclusió. Una aposta per estimular les potencialitats que volen fer de la innovació empresarial i comercial una de les claus del nostre progrés econòmic.

Nosaltres no renunciem a res, a cap dels projectes estratègics per la ciutat, els farem pas a pas, però no en deixarem cap per fer. Treballarem per un govern fort i sòlid que afronti els propers quatre anys des d’un sentiment, que crec, majoritari a la ciutat, el sentiment compartit que tenim les eines per construir un futur millor, un futur d’il•lusió, però també, un futur d’esforç.

Junts fem Granollers

És moment de fer balanç de 4 anys del govern de l’alcalde Josep Mayoral. Vull reivindicar l’esforç i l’avenç que hem fet a Granollers, impulsant polítiques de cohesió social i de major qualitat de vida, reafirmant el caràcter de ciutat oberta. Una acció de govern desplegada amb rigor, transparència i coresponsabilitat amb els granollerins i granollerines.

Per a nosaltres, ha estat prioritari consolidar l’espai públic com un lloc de convivència d’un model urbà de ciutat inclusiva.

En 4 anys, hem passat d’un cicle econòmic expansiu a una crisi econòmica sense precedents. Tanmateix, el Programa d'Actuació Municipal (PAM), que en el seu dia va presentar el govern del PSC i que incloïa prop d’un miler de projectes, s'ha acomplert satisfactòriament.

Com diu l’alcalde Mayoral tenim molt present que hi ha més gent que ho passa malament a la nostra ciutat i més necessitats socials per atendre. Per aquest motiu es va crear el Consell Econòmic i Social que ha establert més de 135 mesures per fer front a la crisi, i s’han dotat noves partides pressupostàries per tal de poder fer front a contingències socials.

La inversió pública ha estat el motor econòmic de la ciutat en aquest període amb 244,9 milions d'euros, aportats entre diferents administracions (169,4 M €), l'Ajuntament (56,2 M €) i l'obra pública promoguda per privats (19,3 M €). Vull destacar i reconèixer la bona entesa amb el govern de la Generalitat i el d’Espanya. Inversions en nous equipaments i renovació de l’espai urbà que s’han pogut apreciar arreu de la ciutat, durant aquests quatre anys s'ha actuat en tots i cadascun dels barris de la ciutat.

Tinc la percepció que la majoria dels granollerins pensem que la nostra ciutat ha millorat en aquests anys i que malgrat la situació de crisi segueix una tendència ascendent. També estic segur que tots tenim la nostra pròpia valoració de les grans o petites coses que s’han fet. Jo en voldria destacar tres que em semblen importants. La construcció del nou edifici d'atenció ambulatòria, i que ha suposat un gran canvi per a l'Hospital de Granollers. La gran utilització de les instal•lacions esportives, 250.000 usuaris en els darrers quatre anys. I uns indicadors culturals molt rellevants: les 48.632 persones que han passat pel Teatre Auditori el 2010, els més de 50.000 espectadors del Centre Cultural o les 1.100 persones que diàriament utilitzen les biblioteques.

Com ha afirmat l'alcalde, Josep Mayoral, “tota aquesta obra i aquestes accions no són patrimoni d'un equip de govern, el que està fet, fet està i és patrimoni de la ciutadania”.

Ara toca tornar a guanyar la confiança de les persones de Granollers, sabeu que som de fiar, que ens deixarem la pell per seguir fent de la ciutat un espai millor, volem i podem fer de nou, junts, aquest camí.

 

Rumb confús

Després de set anys preparant-se, les primeres setmanes del govern del President Artur Mas són confuses, sense un rumb definit, desorientat en les actuacions de govern del que ara en són responsables.

Poques setmanes i cortines de fum quan les coses no van, fins i tot entrant en escena l’ex-president Jordi Pujol. Que si involució autonòmica, intentant fer veure que les polítiques en matèria territorial del PP i el PSOE són el mateix quan ha quedat clar que la realitat és clarament oposada, que si la caixa està buida, etc....

És a aquesta darrera qüestió a la qual em vull referir. El President Mas demana responsabilitat. Recordar-li que és president, entre d’altres coses, perquè essent CiU el grup majoritari, el PSC en va facilitar l’elecció amb la seva abstenció, i ara li toca prendre decisions.

Caixa buida? Aquesta és una expressió en termes econòmics inexacte. Sembla que CiU descobreixi que estem en una crisi profunda. La crisi no és d’ara. Des de fa tres anys, tots els governs, també el de Catalunya, estant gestionant aquesta complexa situació, marcant prioritats, fent polítiques de més austeritat (vull recordar que les més dures que hem hagut de fer, la baixada de sous als treballadors públics i la congelació de moltes pensions, les hem fet governs d’esquerres). Això forma part també de la gestió de la política, fixar el rumb, marcar prioritats, no tant sols fer soflames.

Hi ha dèficit, sí; i s’explica per l’impacte de la crisi, que ha tingut una gran incidència des de l’any 2007 en la caiguda de la recaptació dels tributs de la Generalitat. De fet el dèficit és la diferència entre ingressos i despeses en un exercici, i en aquest cas es justifica perquè l’anterior govern va fer polítiques de reactivació econòmica i polítiques socials perquè ningú no es quedés enrere. És a dir, no es va malgastar com ara es vol simplificar, vam gastar en allò que és essencial per a nosaltres: les infraestructures i els pilars bàsics de l’estat del benestar, salut i educació. I l’actuació està aquí en forma de carreteres, depuradores, dessaladores, aeroports, escoles, hospitals, mestres, metges i mossos.

L’increment de la despesa pública social ha augmentat significativament a Catalunya i a Espanya des de l’any 2004. Despesa que ha crescut no com ha resultat d’un increment de la càrrega impositiva, sinó del creixement econòmic; i aquí hi ha d’haver un dels debats oberts: mantindrem l’estat del benestar si tenim una de les pressions fiscals més baixes de l’UE en relació al PIB, o bé cal mantenir una càrrega impositiva progressiva.

Ja se sap que els ingressos a les administracions, també a la Generalitat, són variables. I ara, més ben dit des de l’any 2007, estem en una etapa de menys entrades. Cal ser austers, evident, però també prioritzar les polítiques que ara li toca definir al Govern del president Mas, és la seva responsabilitat. I vagi per endavant que, en tot allò que signifiqui posar en perill l’estat del benestar en matèria de salut i educació, no hi podrà trobar la nostra complicitat. I és que a banda de la diferent concepció del servei públic, CiU està disposada a renunciar immediatament a uns ingressos d’uns 400 milions d’euros eliminant en aquest precís moment l’impost de successions, impost que després de la seva modificació avui ja només afecta a les rendes més elevades.

No és creant i generant alarmismes i desconfiança que sortirem de la crisi, ni cobrirem les necessitats de finançament de la Generalitat. És generant acords i consensos, com als quals ha arribat el govern de l’Estat amb patronal i sindicats, com treballarem en la línia correcta per superar aquesta situació. Ja se sap que, en moments de crisi, les cortines de fum a vegades funcionen, però ,si les coses no acaben d’anar, la responsabilitat no és de Madrid ni del tripartit.

Article publicat al diari digital Aravallès. 4/02/2011

Governar des de la proximitat.

A poques setmanes de les properes eleccions municipals que se celebraran el 22 de maig, comença a ser moment dels balanços. Vàrem iniciar aquest mandat l’any 2007 en ple cicle econòmic expansiu, i l’acabarem al bell mig d’una crisi econòmica mai coneguda, per les seves implicacions mundials, però que, com tots i totes sabem, ens ha acabat implicant, ja sigui perquè ens ha afectat a la feina, a les nostres expectatives de futur o per les reformes que d’una o altre manera ens tocarà fer.

Els granollerins i les granollerines, el maig de l’any 2007 ens van fer confiança i també a l’alcalde Josep Mayoral. Què hem fet? Hem treballat per fer de Granollers, una ciutat per conviure. Una ciutat que dia a dia s’ha anat transformant per donar un millor servei a les persones que hi vivim: amb voreres més amples, amb jardins i barris amb llum i aire, amb més i millors equipaments i serveis.

Els socialistes sempre veiem Granollers, pensant en les persones, a fi d’atendre les seves dificultats quotidianes i concretes, i amb l’objectiu de millorar permanentment la qualitat de vida de la ciutadania. Per això, ha estat i és tan important construir una ciutat amable i respectuosa amb les persones, unes persones que estimen la seva ciutat.

Hem avançat fent una ciutat més per a les persones, més equilibrada, respectuosa amb el medi ambient; hem treballat en la millora de tots i cadascun dels barris de la ciutat, hem fet de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom una de les fites de les nostres polítiques, la millora de la seguretat dels nostres conciutadans ha estat essencial per nosaltres, hem treballat i treballem per ampliar l’oferta educativa de Granollers amb més centres i nous projectes educatius, i al llarg d’aquests anys hem millorat l’oferta sanitària.

A tots plegats ens ha tocat viure nous temps que indubtablement no estant exempts de problemes que, sovint, no tenen una solució ni fàcil ni immediata; ara bé, el nostre és un compromís pel bon govern, que implica una aposta decidida per una democràcia de qualitat, i que també es fonamenta en criteris d’eficàcia i eficiència dels recursos públics.

Ho haurem aconseguit o no, segurament en alguns casos en més encert que en d’altres, però hem governat des de la proximitat, això requereix una actitud, i l’alcalde Mayoral, n’és exemple, d’escolta activa, de sensibilitat propera, de diàleg intens. En aquest sentit, dialogar i concertar accions amb els ciutadans i les xarxes socials és avui per nosaltres imprescindible.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament de Granollers/febrer 2011

Granollers: rigor, contenció i qualitat en el pressupostos

La ciutat la fem entre totes les ciutadanes i els ciutadans. Estem en un moment complex, no tan sols per la situació econòmica mundial, sinó perquè la societat, els valors i les necessitats canvien ràpidament, i cal, un cop identificades, de manera compartida, buscar sortides als reptes plantejats.

A Granollers, cal seguir treballant per fer una ciutat a mida de les persones, equilibrada, fer de la ciutat un espai urbà de qualitat que afavoreixi la convivència i la cohesió social. Una ciutat que, per projectar-se al futur i tenir una base econòmica sòlida, aposti, no només per disposar d’infraestructures de transport i comunicacions modernes i suficients, sinó també, per la qualitat del capital humà i la seva capacitat d’innovació.

Amb els pressupostos municipals de l’any 2011, l’alcalde Mayoral, i el seu govern, han mostrat, una vegada més, que la ciutat té un govern sòlid, amb prioritats clares i un rumb precís i clar. Uns pressupostos solvents, fets des del rigor i la contenció, que generen confiança i que garanteixen de manera clara el funcionament del dia a dia de la ciutat (l’enllumenat, el clavegueram, la recollida d’escombraries, la seguretat, el manteniment, les activitats dels equipaments esportius, educatius, culturals...). Un esforç de reducció sense minvar la qualitat essencial dels serveis públics.

Som conscients de la situació econòmica actual i de les dificultats que això comporta per a les famílies i empreses. En uns moments difícils hem tingut especial cura de consolidar la despesa social, en aquelles partides que tenen un destinatari clar: les persones. Sabem que hi ha granollerines i granollerins que passen dificultats. Per tant, hi ha hagut una excepció en la reducció de despeses: les de caràcter social que mantenen les seves partides i consoliden els creixements dels darrers anys.

Les inversions sempre ajuden a transformar l’entorn de la ciutat, de tots els seus barris. Aquest mandat, des de l’any 2007, ha estat el període més gran d’inversions que mai s’ha realitzat a Granollers: 104 milions d’euros. 155 obres que, si fem una passejada per tota la ciutat ens mostren la transformació d’aquest entorn de qualitat que volem. Durant el 2011 seguirem invertint: 15 milions d'euros.

Qualitat a favor de la cohesió social, de les persones, de la igualtat d’oportunitats en una societat canviant amb noves prioritats, a les quals també volem i hem de donar resposta des del món local.

Article publicat al butlletí de l'Ajuntament.

20.000 LLOCS DE TREBALL EN EL SECTOR DE LES ENERGIES NETES.

A la propera legislatura cal seguir treballant en la línia de definir les directrius del model energètic de Catalunya, les bases estant dissenyades en el Pla de l’Energia 2006-2015. Una de les premisses més importants és aconseguir un nou model més sostenible gràcies a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Els principals objectius pel que fa al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica és obtenir un estalvi final d’energia l’any 2015 del 10,6% respecte al consum previst si no es fes res. Pel que fa a la intensitat energètica final, es preveu una millora de l’1,74% fins al 2015.

I pel que fa a la promoció de les fonts energètiques renovables. A l’any 2015, el percentatge de participació de les energies renovables en el consum d’energia primària a Catalunya ha de ser de l’11%, de l’ordre de tres vegades més que en l’actualitat, per tal d’assolir un 20% l’any 2020.

En aquesta línia la PROPOSTA feta pel President Montilla en les seves propostes per Catalunya, de crear un fons d’eficiència energètica dotat en 2.000 milions d’euros per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables ha de permetre assolir aquests objectius i impulsar l’activitat econòmica, crear llocs de treball i avançar cap un model més sostenible.

Aquests fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’Institut Català d’Energia en la vessant energètica, i de l’ICF en la vessant econòmica i financera, la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició dels municipis, de les empreses i dels ciutadans.

La tipologia de projectes serà àmplia, des de projectes de gran volum fins al finançament de projectes a petita escala. Per exemple:

• Projectes realitzats per les empreses de serveis energètics per realitzar les inversions i el manteniment d‘edificis públics i privats.

• Ajuntaments que vulguin millorar l’eficiència del seu enllumenat públic, de la xarxa semafòrica i de senyalització, i en general de la gestió eficient dels seus edificis públics.

• Empreses que vulguin fer inversions per fer més eficients els seus processos productius.

• Empreses que vulguin elaborar productes i processos innovadors que puguin ser patentats i venuts.

• Promocions privades que vulguin realitzar actuacions en matèria d’eficiència energètica o instal•lacions d’energia renovable.

• Suport a projectes en instal•lacions particulars per la màxima eficiència energètica i a projectes de pimes per promoure processos, instal•lacions i il•luminació més eficient.

La mesura tindrà un gran impacte positiu sobre l’economia, el consum energètic i el medi ambient. El volum d’inversió mobilitzada serà un autèntic impuls per a l’economia. La inversió canalitzada a través del fons tindrà un impacte multiplicador en inversió privada afegida.

Generarà fins a 20.000 nous llocs de treball (fent un càlcul prudent de 10 llocs de treball per milió d’euros d’inversió). Molts d’aquests llocs de feina serien qualificats, a nivell d’enginyeria, i tindran estabilitat en el temps, ja que caldria donar resposta a les necessitats de manteniment futures. Però també es generaran llocs de feina d’instal•ladors i es podrà recol•locar una part de l’excedent de treballadors de la construcció.

Es reduiran les emissions de CO2, permetent així fer front als compromisos ambientals marcats per la UE. o Es generarà un important estalvi en la factura energètica, a mig i llarg termini, que revertirà en els municipi, les empreses i els usuaris beneficiats pels projectes. Es reduirà la dependència energètica de l’exterior. Dinamitzarà les empreses vinculades al clúster d’eficiència energètica.

En definitiva, es vol fer un salt endavant i definitiu en l’estalvi i l’eficiència energètica a nivell social i econòmic. El volum d’inversió actuarà com a motor inicial d’uns projectes i activitats que tenen un llarg recorregut a les properes dècades i ajudarà a consolidar una indústria d’alt valor afegit, en la que Catalunya ja té un gran nombre de pimes i grans empreses que aposten pel sector.

NI DE DRETES NI INDEPENDENTISTES.

D’aquí tres setmanes, el 28 de Novembre, els ciutadans i els ciutadans, amb el nostre vot lliure, secret i democràtic, elegirem el nou Parlament de Catalunya, del qual en sortirà la majoria parlamentaria a qui li tocarà dirigir el país en els propers 4 anys. Diputades i Diputats que en representació de la ciutadania elegiran el president/a de la Generalitat de Catalunya.

Les propostes electorals del PSC giren al voltant de tres elements fonamentals: la gestió realitzada, el nou programa electoral i el candidat a la Presidència.

Avui tenim un país millor preparat per afrontar el reptes del present i del futur que no pas teníem l’any 2003. Això s’ha aconseguit amb un gran esforç inversor, per la priorització de les polítiques socials, per l’acord amb els sectors econòmics i socials i el treball per l’equilibri territorial. Destacar també el desplegament estatutari a través de l’acord de finançament –el millor de la nostra historia- o el traspàs de competències importants, com la inspecció de treball o la gestió del servei de rodalies ferroviàries i, a partit del proper 1 de gener, també els regionals.

Diguem‐ho clar: Catalunya avui és molt millor que el 2006, i encara molt més respecte el 2003. Hem canviat realment Catalunya, a tall d’exemple: més de 400 nous equipaments educatius entre escoles, llars d'infants, instituts o escoles d'idiomes; més de 150 nous equipaments de salut, alguns de tan esperats com l'Hospital de Mollet del Vallès o les noves consultes externes i l’ampliació d’urgències de l’Hospital de Granollers; 140 barris que han tingut un projecte propi de recuperació urbana, amb més infraestructures de l'aigua, amb la dessaladora del Prat al capdavant que ens assegura aquest bé essencial en cas de sequera; més d’un centenar d'equipaments culturals com noves biblioteques, auditoris, arxius i museus; la nova terminal T‐1 de l'Aeroport de Barcelona, el nou aeroport de Lleida‐Alguaire i els aeroports de Girona i Reus, més grans i actius que mai; els més de quinze mil nous investigadors a temps complet, catalans que ja no han de marxar fora, i alhora atraient els millors talents d'Europa i del món que han volgut venir aquí; els més de deu mil nous professionals d'atenció a la dependència, disset mil nou cents mestres i quatre mil sis cents metges més, així com set mil sis cents mossos nous.

Fer una Catalunya més forta i una societat més justa –que forma part indestriable del nostre adn- és l’objectiu del nostre programa polític, un projecte catalanista i federalista de prosperitat econòmica i justícia social basat en el treball i l’esforç, capaç d’aprofitar al màxim les potencialitats del país, cercant la màxima unitat civil i la màxima cohesió social.

Les nostres principals prioritats passen per la defensa de la integritat de l’Estatut que és el millor instrument que tenim per a desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania. No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics identitàris. Passen també per l’impuls de l’Espanya plural i l’estat federal.

Volem seguir fent un país modern i competitiu en infraestructures, en educació i universitats, en recerca i desenvolupament, en la gestió de l’aigua, de l’energia i els residus. Catalunya té futur, i pot reprendre de manera relativament ràpida el camí del creixement i de la creació d'ocupació. Els socialistes n’estem convençuts. Perquè hi ha dades que ho corroboren. Perquè creiem en les nostres capacitats, en allò què som, en les nostres virtuts col∙lectives, que ens permetran refer la nostra economia. I perquè observem que el país ja ha començat a posar‐se en marxa per superar la situació.

Seguirem treballant per una societat més justa en salut, en dependència, en polítiques socials, en escoles bressol i suport a les famílies, en immigració regulada i integrada amb igualtat de drets i deures. I tot això, en un context en que l’Estat del Benestar està avui sota amenaça per l’ofensiva ideològica conservadora, que a Catalunya expressa CiU i que requereix del PSC una defensa nítida i ferma del paper indispensable de les polítiques redistributives.

Finalment el president Montilla ha demostrat al llarg de quatre anys que és persona digna de confiança, home de paraula que compleix els seus compromisos, treballador, tenaç, que ha fugit de la gesticulació i de la teatralitat de la política espectacle. En temps difícils com els que encara ens toca viure, persones serioses. Ara toca PSC.

Publicat al periòdic el 9Nou el 8 de novembre de 2010.

Ara punt i a part.

Set anys de governs d’esquerres i progressistes, han servit per travar un programa de transformacions socials, desplegant l’Estatut, com mai ha tingut i s’ha fet a Catalunya. Més mestres, més mossos, més metges. Millor finançament i més inversions. Aquest govern deixa Catalunya, des de la meva opinió, en millors condicions per afrontar la sortida de la crisi econòmica que es comença a albirar. Amb la nostra acció de govern, hem posat Catalunya al dia.

La gent del PSC, diem que cal un punt i apart, perquè tenim clar el què som i cap a on volem anar. Tenim clars els valors que inspiren el nostre projecte i donen sentit a la nostra acció política. Tenim clar el què defensem com a projecte polític: el catalanisme social. El catalanisme que s’articula de la suma del progrés col∙lectiu de la nostra societat, i el reconeixement de la nació catalana dins un Estat plural i federal. Aquestes són les nostres dues ànimes, indestriables.I és amb la força de la suma dels fets, dels valors i del projecte que presentem la nostra proposta per Catalunya. Una proposta realista però ambiciosa, innovadora però conseqüent.

Amb el nou Estatut gaudirem dels nivells d’autogovern més grans de la nostra història. Ara hem de seguir defensant la nostra ambició nacional. Els socialistes varem liderar el procés d’elaboració de l’Estatut, i hem liderat i continuarem liderant la seva defensa i el seu desplegament íntegre. L’Estatut és el millor instrument que tenim per desplegar l’autogovern de Catalunya al servei de la ciutadania.

No estem per falses dreceres ni per quatre anys d’embolics, quan tenim al davant sortir de la crisi i preservar l’estat del benestar, front les propostes d’aprimament de les corrents polítiques neo-liberals.

Amb l’acció davant la crisi, hem evitat la fractura social. Ara hem de donar-li la volta i convertir la crisi en oportunitat. Amb les polítiques socials, hem garantit el benestar. Ara hem de reformar-lo per a preservar-lo, justament perquè és el que més ens importa.

Retornarem el creixement als sectors més característics de la nostra economia. Reforçarem sectors incipients però d’alt potencial en llocs de treball, i lligarem estretament aquestes estratègies amb la formació ocupacional. Proposarem als joves aturats que retornin a la Formació Professional amb una beca o crèdit salari. L’eficiència energètica és un repte per a la sostenibilitat que cal convertir en riquesa i ocupació.

L’empresari modern estarà en el centre de les polítiques econòmiques socialistes. La nova llei d’educació començarà a donar fruits, un servei públic més extens i amb millors resultats. Traurem tot el partit econòmic i social de les noves infraestructures i seguirem millorant el nostre capital físic.

A Catalunya, no ens podem estar mirant el melic tot el dia, cal afrontar els reptes, impulsar les reformes i liderar els canvis necessaris perquè el nostre país i la nostra societat guanyin el futur.

Volem guanyar les properes eleccions, per seguir governant el país des de la socialdemocràcia, una esquerra pràctica sense lligadures, per millorar la vida dels homes i dones que viuen a Catalunya.

Publicat a la revista digital Aravallès.