No tot s‘hi val

El principal partit de l’oposició a la nostra ciutat, CiU, comença l’actual mandat igual com va acabar l’anterior, no amb discrepàncies sobre les polítiques de l’alcalde i el seu govern, polítiques recolzades democràticament per una àmplia majoria de granollerines i granollerins ara fa pocs mesos a les eleccions municipals, sinó amb atacs a persones que van més enllà de l’erosió política.

Vam acabar amb bronca sobre la funció del cap de la Policia Local i comencem amb el mateix to, amb la petició de destitució i estenent l’ombra de dubte. Ens preocupa que amb aquestes accions es pugui qüestionar l’acció de les polítiques de seguretat ciutadana.

Ho diem clar les prioritats i la gestió dels responsables polítics, com en totes les àrees de govern també en aquesta, han d’estar subjectes al control, però fora bo deixar al marge de les picabaralles permanents al cos de la Policia Local i els seus comandaments.

I parlant de seguretat, el PSC a Granollers defensa una concepció de la seguretat com a factor de llibertat i de progrés. Entenem la seguretat com a garantia de la protecció individual així com de les llibertats col•lectives.

Promovem una seguretat per a tothom perquè les polítiques de seguretat són part indestriable de l’estat de benestar. A Granollers tothom s’ha de sentir segur.

L’espai públic de la nostra ciutat és i ha de continuar sent un factor generador de benestar social. El disseny de l’espai públic condiciona les dinàmiques de convivència i de seguretat. Per això, entenem que hem d’aplicar polítiques efectives, no només contra els actes delictius, sinó amb qualsevol pràctica que vulneri el dret a gaudir del seu entorn amb seguretat.

Per això, entre d’altres actuacions, volem continuar millorant la coordinació entre cossos i altres forces de seguretat, la proximitat amb la ciutadania i una política de transparència en tots els seus nivells. Duplicar els efectius actuals de policia de proximitat. Adquirir mitjans tècnics per millorar la capacitat policial d'influir en la disciplina viària amb l'ús de noves tecnologies que garanteixin poder circular amb fluïdesa i seguretat.

Creiem en una política de seguretat basada en dos pilars: autoritat i responsabilitat de la ciutadania.

article publicat en el Granollers informa

Corredor del Mediterrani, oportunitat de futur.

Ens hem de felicitar per la confirmació que el corredor ferroviari del Mediterrani serà prioritari per a la Unió Europea i per a l'Estat espanyol. S’obren noves perspectives de creixement i competitivitat de la nostra economia, que sens dubte han d’ajudar a crear riquesa i ocupació al nostre país.

Aquesta decisió és positiva, es just reconèixer el paper de tots els sectors socials, econòmics i polítics que han ajudat a que la Unió Europea l’adoptes, i destacar el paper i la bona feina ben feta dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya, corregint errors del passat, cal recordar en aquest sentit que la dreta va prioritzar en tot moment el corredor Central.

Els Governs de José Maria Aznar van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, l’any 2003 quan calia proposar el Corredor Mediterrani com a eix prioritari europeu, per tal que fos inclòs en el mapa d’infraestructures europees de 2005, no ho va fer.

Govern que et tot moment comptava amb el suport parlamentari de CiU.

La importància d’aquesta decisió comporta el fet que una part dels recursos per tirar endavant les infraestructures les paga Europa, tanmateix fins a l’any 2010 el govern socialista ha executat inversions en el corredor per 8.400 milions d’euros.

Ara el que toca, és no perdre el tren, i que el corredor sigui una realitat el més aviat possible, necessitem dons el treball conjunt de totes les administracions per prioritzar les inversions i potenciar els sectors econòmics i industrials que han de crear noves oportunitats i el que és important en aquests moments de incerteses i de crisi, la creació de nous llocs de treball.

La salut, un dret de tothom

Els socialistes defensem valors que penso, des del meu punt de vista donen sentit als projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom. Serveis amb una presència potent de les polítiques públiques com a garantia d’accés als mateixos de tots els ciutadans sigui quina sigui la seva condició econòmica i social. De fet la consideració de drets universals no arriba al nostre país fins al primer govern de Felipe González, no estem parlant de tants anys.

Les polítiques neoliberals que avui estant presents a bona part dels governs europeus, han vingut menystenint-los en el passat, i continuen avantposant, en masses ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

El desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també ha anat acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica, i de recursos naturals, així, la crisi actual no és tan sols financera sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar si volem sobreviure.

Tanmateix en aquest escenari d’incerteses, la seguretat en les polítiques de salut esdevé també un element central i clau en el progrés econòmic i social, i no com algú podria pensar una política sectorial més de govern. Nosaltres creiem que el sector salut, al igual que el vinculat a l’economia verda o la del coneixement i la recerca, crea economia local, nacional i global, en la que haurem de recolzar una part important de la nostra sortida de la crisi.

Justament aquesta situació de crisi econòmica, ens ha portat un endeutament col•lectiu important, (no només ni majoritàriament de les administracions públiques ) que serà necessari disminuir en els propers anys. Ara bé, la temptació fàcil en situació de dificultats, i ho estem veien en la dreta governant, és posar en qüestió el sistema existent i retallar linealment les partides pressupostàries dedicades a la salut.

Això és el que han fet el govern de CiU a Catalunya, els governs del PP a d’altres comunitats autònomes, i tot que no coneixem el programa del PP (perquè per poc que puguin l’amagaran fins el 21 de novembre), farà el PP si guanya a Espanya, les properes eleccions generals.

Necessitem seguir afinant les polítiques en salut per a garantir una millor gestió i així poder oferir una millor atenció sanitària a tots els ciutadans que garanteixi la qualitat, l’accessibilitat i l’equitat.

Els socialistes entenem que la salut és un instrument de cohesió social d’ un país, i les actuacions en aquest àmbit han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, i per tant el fet de mantenir i incrementar els recursos en salut i també en educació constitueixen els eixos fonamentals bàsics de les polítiques públiques.

El governs neoliberals entre els que es troba en aquests moments el de CiU, que està abandonant ràpidament plantejaments més socials que encarnava en anteriors etapes de govern, entén les polítiques de salut només com l’acció de donar serveis sanitaris als ciutadans, i si per tan si poden traspassar aquesta funció a la iniciativa privada millor, però això pot acabar comportant falta d’igualtat d’oportunitats d’accés en condicions d’equitat a la salut.

Amb l’excusa de la crisi, el govern de CiU esta impulsat un canvi del model sanitari a Catalunya. Tots som conscients de les dificultats econòmiques per les que travessa el país, ara la justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. La lletania de que el sistema està mal finançat apuntant cap al govern central, no cola, hem d’explicar amb claredat que qui marca la prioritat en la despesa i cap on la dirigeix és el govern de la Generalitat de Catalunya.

Els socialistes hem estat els garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat com deia abans l’assistència sanitària en termes d’equitat.

En 10 mesos, el govern de CiU a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, tancar llits i quiròfans d’hospitals, allargar les llistes d’espera, limitar les urgències a molts centres d’assistència primària, han aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania i ens porta a un deteriorament general en la qualitat dels serveis. La descapitalització del sistema públic de salut si s’ha arriba a consumar –nosaltres ens hi oposarem-, te com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat, ja ens ho recorda tot sovint el conseller de sanitat invitant a tots a fer-nos d’una Mutua.

Si governar és prioritzar, que ho es, no hi ha dubte que a l’hora de triar d’on cal retallar despeses, la sanitat no és precisament una bona opció per tirar el país endavant.

article publicat al 9Nou el 14 d'octubre.

Energia i sostenibilitat ambiental

El programa electoral del PSC per les properes eleccions generals ha estat aprovat aquest migdia pels membres del Consell Nacional. El manifest destaca que els socialistes “ens comprometem a lluitar per una Catalunya cohesionada socialment i ambiciosa nacionalment en el marc d’una Espanya federal”.

Hi ha un paquet important de mesures en matèria d'energia i sostenibilitat ambiental, aquestes són algunes de les propostes:

Els socialistes sempre hem defensat valors que donen sentit als nostres projectes personals i col•lectius: la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat que s’han expressat en el que s’ha conegut com els pilars del benestar: educació, salut i serveis socials per a tothom.

Amb aquestes garanties, a les darreres dècades ens vàrem adonar que no n’hi havia prou, perquè el desenvolupament industrial que tants avantatges ha comportat també va anar acompanyat d’un deteriorament de l’aire, el sòl, l’aigua i la diversitat biològica. S’han transformat i destruït ecosistemes i l’ús de recursos naturals –sobretot combustibles fòssils i nuclears contaminants i finits– supera els que el propi planeta disposa o pot generar. Així, la crisi actual no és tan sols financera, sinó també de models productius i de consum insostenibles que hem de canviar. Afegim el consum desordenat i excessiu de sòl i d’aigua, la proliferació de residus de tot tipus sense tractar i la fabricació d’aliments sense suficients garanties que requereixen una nova concepció de la vida i de l’organització social.

Tots aquests problemes encara no estan resolts. Més encara, les polítiques neoliberals que han vingut menystenint-los en el passat continuen ara avantposant en massa ocasions el benefici econòmic per damunt de la seguretat i la salut dels ciutadans.

És per això que cal avançar, com hem fet des de l’any 2004, en una política ambientalment ambiciosa i alhora responsable, que incorpori el desenvolupament sostenible en les seves dimensions ambiental, social i econòmica; els valors de la responsabilitat; l’equilibri en les relacions amb la natura; l’estalvi, la mesura i l’eficiència en l’ús dels recursos; un canvi del model productiu per aprofitar sectors i activitats sostenibles; la recerca de noves formes de consum, producció i transport; una reforma del sistema financer i fiscal que tingui en compte les repercussions de les activitats productives en el medi i encaminada a substituir les activitats insostenibles i la investigació en nous productes sense impacte en la salut i en la conservació del planeta.

Per tot això, proposem:

• Encoratjar l’augment de les energies renovables promovent la creació d’un teixit industrial competitiu al voltant de l’anomenada economia verda, amb un important potencial d’exportació, internacionalització i creació d’ocupació. Impulsar una política industrial encaminada al desenvolupament de totes les tecnologies vinculades a les energies renovables. Una política encaminada a fomentar nous productes i que aposti per un nou model de negoci en el sector energètic que aprofiti les oportunitats dels nous mercats. Ens comprometem a crear un fons públic del clima i l’energia per finançar aquest canvi de model.

• Establir un objectiu d’un 33% d’energies renovables per al 2020.

• Establir un model regulatori transparent, sòlid, estable i predictible en el futur que garanteixi el preu de venda sense modificacions en un període llarg de temps que doni seguretat a les inversions a llarg termini que requereix el sistema energètic.

• Reformar l’actual llei d’energia per adequar els models energètics als nous reptes i objectius del segle XXI (reduir la dependència energètica, equilibris de balances comercials -els cost de importació d’energia, la aposta per les tecnologies a partir de fons renovables).

• Establir indicadors de preus transparents i previsibles per tal que el sector privat afronti les inversions d’un canvi de model energètic.

• Mantenir dels objectius de reducció de les emissions de CO2 per no perdre la cursa de les noves tecnologies.

• Completar una xarxa de transport que connecti el sud del mediterrani i el nord d’Europa. Ampliar la capacitat REE d’integrar més renovables. Crear innovació en la gestió de xarxes. Abordar el desenvolupament de eòlica marina i altres tecnologies a partir de programes que faciliti la obtenció de llicències.

• Substituir progressivament l’energia nuclear, amb el compromís que les centrals nuclears ubicades a Catalunya deixin d’operar no més enllà de l’any 2027, el que implica el tancament esglaonat dels reactors un cop compleixin els 40 anys de vida útil pel que varen ser dissenyats.

• Aplicar estrictament els resultat de les proves d’estrès a les centrals nuclears en la implementació de les mesures de seguretat, de forma que la renovació de les llicències d’operació per part del Govern, tenint en compte l’edat del parc nuclear espanyol, sigui per a cinc anys.

• Establir un impost a la energia nuclear de 0,0037 euros Kwh.

• Resoldre definitivament l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat.

• Racionalització i eficiència energètica: fer que les xarxes de transport, distribució i comercialització d’energia siguin més intel•ligents i permetin la generació distribuïda i l’optimització de la gestió de la mateixa mitjançant la gestió integrada de la demanda, eficiència energètica, gestió i acumulació (vehicles elèctrics, generació elèctrica en els propis edificis, etc.).

• Revisar i establir sistemes de fiscalitat ecològica i social que permetin gravar activitats que tenen efectes negatius sobre el medi ambient, incentivant les externalitats positives, socials i ambientals.

• Gestió de l’aigua: treballarem per una gestió sostenible que es fonamenti en el principi que l’aigua és un bé limitat i en la gestió de l’aigua amb polítiques de control de la demanda i no d’augment de l’oferta.

Continuar amb les polítiques d’impuls d’un consum responsable i estalviador, la reutilització i la dessalinització i farem una gestió integrada dels recursos de les pròpies conques, sense recórrer a transvasaments entre conques hidrogràfiques, seguint així els principis del que s’ha vingut en anomenar la Nova Cultura de l’Aigua i complint estrictament la directiva europea 2.000/60/CE per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en la política d’aigües i la llei 11/2005 de 22 de juny, per la qual es modifica la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Plan Hidrológico Nacional. En aquesta línia, remarquem la nostra oposició a qualsevol nou transvasament de la conca de l’Ebre. També apostem per reduir la pressió sobre els aqüífers subterranis, tot evitant la sobreexplotació dels seus recursos. També reforçarem els controls dels abocaments contaminants, alhora que continuarem millorant els processos de depuració de les aigües residuals tant d’origen industrial com urbà.

el programa sencer el podeu consultar a www.socialistes.cat

Nous temps, principis renovats

Temps de turbulències, temps d’incerteses, temps de complexitats. Fills de la crisi econòmica financera, que amenaça l’economia productiva i l’estat del benestar.

Algú pot pensar que si la globalització ens ha portat fins aquí, el que tocaria ara és tancar-nos, res més lluny de la realitat. Globalització i proximitat són ja avui dues cares de la moneda, que caldrà utilitzar amb mà destra. Ara és el moment de debats, de construir solucions i alternatives.

El neoliberalisme i els grans lobbies corporatius, que estant en l’origen de tot aquest enrenou, frenen qualsevol intent de regular les finances globals, atacant l’estat del benestar en defensa d’una suposada llibertat personal. Amb l’avidesa de guanys especulatius enormes posen en perill fins i tot el capitalisme productiu: les empreses, el teixit productiu que crea ocupació.

És el moment de fixar línies que molts i moltes no volem traspassar, la defensa de les polítiques públiques en educació i salut que garanteixin igualtat d’oportunitats. Una nova fiscalitat que ajudi a l’economia productiva i el desemmascarament constant del neoliberalisme rampant que intenta precaritzar la vida de tots nosaltres.

Nous temps també a l’Ajuntament: menors recursos econòmics, temps de prioritats clares, no renunciem a res però tenim molt clar què és allò que cal abordar, el govern de la ciutat de Granollers té en l’educació i la salut els eixos prioritaris de la seva acció. Aquest no serà un mandat de grans inversions. És el mandat de la qualitat del espai públic i dels equipaments al servei de tots nosaltres.

La transformació de la ciutat és un apreciat bé col•lectiu que sense cap mena de dubte ajuda a la cohesió social. Ara toca mantenir i mimar-ho per no malmetre aquest esforç conjunt que plegats hem fet els darrers anys i que és patrimoni de tots els veïns i veïnes.

Però, és temps també de posar els esforços i els recursos en el coneixement i en la planificació per dotar-nos d’eines per sortir millor i enfortits de la crisi econòmica amb l’objectiu de generar noves oportunitats i nova ocupació.

Article butlletí Granollers informa mes d’octubre

Al servei de la cohesió

Granollers és l’èxit de moltes generacions. Una ciutat que cerca l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combina els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Les polítiques són cada dia més transversals i lligades a aspectes que van més enllà de l’àmbit de Granollers. El desenvolupament territorial sostenible serà la clau de volta del tractament que fem de l’espai públic i dels recursos de la ciutat. Parlar de territori és parlar d’urbanisme, de mobilitat, d’habitatge, d'usos residencials, d’activitats econòmiques i per a les infraestructures; és parlar de convivència i de cohesió social. També és treballar i decidir conjuntament polítiques amb les ciutats del nostre entorn, des de la concertació amb tots els governs i cercant la complicitat amb la ciutadania. La nostra proposta d’ordenació de l’entorn passa per una òptica de treball en xarxa.

Pels socialistes les actuacions en matèria d’urbanisme han d’evolucionar cap a actuacions que responguin a la realitat actual, i que continuïn garantint una ciutat amable, accessible, que no segregui els espais i no excessivament especialitzada. Seguirem defensant un model de ciutat mediterrània, amb usos mixtes, sostenible i avançada.

Volem que Granollers sigui una ciutat per a la trobada i la interrelació de les persones que afavoreixi el civisme, la convivència i el respecte.

Quins són els nostres objectius pels propers quatre anys:

• Seguir impulsant el desenvolupament de la ciutat de manera equilibrada i respectuosa amb el nostre medi

• Desenvolupar un urbanisme en què els trets fonamentals estiguin definits per la qualitat de l’espai públic i l’accessibilitat

• Diversificar l’oferta d’habitatge assequible en funció de les necessitats de la demanda

• Promoure una ciutat que treballa contra el canvi climàtic, fomentant l’estalvi energètic, d’aigua, la reducció de residus i millora de la mobilitat

• Mantenir una ciutat amb serveis de qualitat

• Una atenció especial al manteniment dels espais públics

• Seguir impulsant el paper de l’àrea de Granollers a l’àmbit metropolità.

Article publicat en el butlletí municipal del mes de setembre

Els 1ers pressupostos del President Mas de la mà del PP.

Article publicat al 9Nou el 29 de juliol.

El NO als pressupostos de la Generalitat.

Els diputats socialistes al Parlament de Catalunya hem votat no als pressupostos de la Generalitat que el govern de CiU ha presentat, i que ha tirat endavant gràcies al PP i el diputat Laporta. No ens semblen uns bons pressupostos perquè són uns pressupostos merament comptables, resignats, que no serviran per la sortida de la crisi.

També són insolidaris i consoliden un model del que discrepem: retallades d’impostos, com el de successions, a les classes més benestants del país, que tant sols beneficiarà a poc més de 500 famílies del país. I retallada de serveis públics que afecten al conjunt de ciutadanes i ciutadans, també en els que avui passen més dificultats justament per la situació de crisi econòmica. Tot plegat, retallades en despesa social i rebaixes fiscals, posa en evidència un model econòmic i social del Govern del que discrepem.

Ho hem dit més d’una vegada i ho hem practicat quan hem tingut responsabilitats de govern, entre d’altres coses per què la crisi econòmica no va començar el desembre de 2010. Cal ajustar la despesa i els ingressos, però la feina per reduir el dèficit no és només un acte comptable, és un exercici també de definir prioritats com a govern.

Han passat els primers sis mesos del govern del president Mas com si res fos amb ells,i hem vist com fugien d’estudi dient que la responsabilitat era o del tripartit o de Madrid. Però els pressupostos indiquen ja la orientació del govern de CiU. Una orientació que no s’escapa de les receptes de la més clàssica ortodòxia liberal conservadora: retallar prestacions socials, aprimar els serveis públics, aplicar polítiques de privatització. Aquests són uns pressupostos que amb l’excusa de la crisi i de la contenció del dèficit, posen en qüestió la qualitat d’alguns dels nostres serveis públics de salut o d’educació o de la xarxa social que ajuda a mantenir la cohesió social.

Davant d’aquests pressupostos, els socialistes hem actuat com un partit d’oposició responsable i constructiu, perquè volem tornar a ser govern quan els catalans i catalanes ho decideixin. No hem demanat la lluna. Som plenament conscients de la complexitat econòmica en la que ens trobem, de les dificultats.

Però uns altres pressupostos eren possibles. Vàrem posar sobre la taula propostes de reforma de rectificació d’algunes actuacions que desmantellaran serveis bàsics de l’Estat del Benestar que costarà anys redreçar, vam formular propostes per la reactivació econòmica en el benentès que la nostra primera prioritat és la sortida de la crisi i el manteniment de la cohesió social.

Propostes com l’hospital lleuger a Granollers, el palau de justícia a Mollet del Vallès o l’apertura d’un centre de dia per a gent gran a la mateixa ciutat, l’escola 4 vents a Canovelles o el Calderí a Caldes de Montbui, o a la millora de la llera del riu Tenes a Santa Eulalia de Ronçana, entre d’altres no han estat recollits en els pressupostos.

Priorització, contenció i austeritat en la despesa, però també priorització de polítiques en els ingressos, en la política fiscal. El grup socialista defensem que no podem renunciar a ingressos, que hem d’exercir les nostres competències estatutàries. Nosaltres haguéssim mantingut l’impost de successions tal com estava i que en aquests moments ja només afectava a les persones amb més patrimoni i recursos econòmics de Catalunya, però també hem defensat propostes d’ingressos extraordinaris gravant per exemple els beneficis de les empreses elèctriques obtinguts en la generació d’energia d’origen nuclear a Catalunya, i hem parlat de taxes als consumidors de béns i serveis turístics.

Per tant, no és cert que els socialistes no volguéssim parlar dels comptes públics. La realitat és que el govern de CiU ha escollit com a soci el PP, ha escollit baixar impostos als més rics, això sí, generalitzant una puja d’un 8,5% en el cànon de l’aigua per a tots i totes, ha escollit retallar serveis públics essencials als hospitals, als centres d’assistència, en el sistema educatiu, a les famílies, a les rendes mínimes d’inserció, a la internacionalització de les nostres empreses.

Per a nosaltres, la contenció i la reducció del dèficit no passa exclusivament per la reducció de la despesa com aplica la dreta liberal conservadora. Ha de ser una barreja de menys despesa però també de més ingressos, posant en el centre de les prioritats polítiques el manteniment de l’Estat del Benestar que al cap i a la fi evita la dualització de la nostra societat.

CiU ha triat soci, és legítim, faltaria més, el PP, però també és legítim mostrar la nostra perplexitat pels pactes del partit del govern a Catalunya que fa de la retòrica nacionalista sobiranista la seva manera de fer i no té cap mania en pactar amb un partit que va portar la Llei troncal de Catalunya, l’Estatut, al tribunal constitucional.

Aquests pressupostos no serveixen a l’economia de Catalunya ni tampoc a la cohesió social, perquè no pensen en el benestar dels ciutadans i ciutadanes, i per això no els hem votat favorablement, perquè ens importa Catalunya.

Sobre les "corrides de toros"

Ahir al Parlament de Catalunya, vam tornar a parlar de les corrides de toros a Catalunya, se que és una mica llarg, però aquí teniu les intervencions que vaig fer en nom del grup socialista.

Intervenció en resposta a la proposició presentada pel PP.

Senyora presidenta, senyores i senyors diputats, ara fa un any aquest Parlament va votar una iniciativa legislativa popular, de modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals que tenia com a objecte abolir les curses de braus a Catalunya, en atenció que la competència sobre aquesta decisió està residenciada en aquesta cambra.

Abans d’arribar a aquesta decisió, les diputades i diputats que van votar abolir les corrides de toros a partir de l’1 de gener del 2012 a Catalunya, aquesta qüestió va ser debatuda a consciència en comissió, amb múltiples compareixences a favor i en contra de l’abolició.

Les senyores diputades i senyors diputats saben que quan es va produir aquest debat, el Grup Parlamentari Socialista va donar llibertat de vot als seus diputats. En el Grup Socialista hi convivien, hi conviuen diputats antitaurins, diputats protaurins i un bon gruix de diputats que no sent protaurins, en aquell moment no tenien clar que fos necessari prohibir tot allò que no t’agrada. Aquesta va ser la posició que vam mantenir ara fa un any.

Dit això, i en aquest ocasió, en aquesta proposició de llei que es debat en aquests moments, i la que es debatrà amb posterioritat, el sentit de vot de tot el grup parlamentari serà el mateix.

Ha canviat la situació? Jo sóc dels que estic convençut que les percepcions segurament no han canviat, que les persones que consideren les corrides de toros quelcom més que un espectacle, que les segueixen considerant també una part del patrimoni cultural i tradicional de Catalunya, estic convençut que no han canviat la seva opinió.

Com tampoc s’ha modificat el que jo entenc una posició majoritària de rebuig dels ciutadans i ciutadanes del nostre país envers aquest espectacle, sobretot si atenem al començament del que serà la darrera temporada taurina a la Monumental de Barcelona, última i única plaça de braus en actiu a Catalunya.

Fins i tot aquests dies s’ha escrit que sembla una temporada més aviat “clandestina”. No desperta moltes passions, perquè hi ha poc públic, pocs aficionats que vagin a les corrides de toros.

No tornarem a reproduir els debats, el debat que es va produir en aquesta cambra, que probablement ha estat dels debats més apassionants, més passionals i existencialistes que hem tingut al Parlament de Catalunya en els darrers temps. Considerem, el Grup Socialista, que avui no estem en el mateix punt del debat d’ara fa un any.

Amb el màxim respecte que ens mereixen les opinions de totes les diputades i de tots els diputats, com no podia ser d’altra manera, però sobretot de els ciutadans i dels ciutadans del nostre país, el Grup Parlamentari Socialista no contribuirà a reobrir permanentment aquest debat com pretenen ara primer el Grup Parlamentari Popular i després el Subgrup Parlamentari de Ciutadans.

Reobrir aquest debat en funció de l’oportunisme del moment, oportunismes que des del nostre punt de vista són oportunismes polítics electorals.

Tenim la impressió, tenim la sensació que en nom de mots tan extraordinaris com «la llibertat» i alguns altres que s’han expressat en el transcurs d’aquest debat, al final tot aquest debat..., fa un any ja va passar, i ara, per un moment, també ha passat des del meu punt de vista, se’ns estan acabant colant debats identitaris, i en aquesta qüestió el que li sobra, precisament, són debats nacionals, en termes de Catalunya o en termes d’Espanya.

Perquè, senyores diputades i senyors diputats, almenys aquesta és la meva posició: el subjecte d’aquest debat no és altre que el toro.

El PSC, el Grup Socialista, considera que aquest és un tema que va quedar sancionat el juliol de l’any 2010, ara fa un any, amb l’aprovació per part del Parlament de l’abolició de les corrides de toros a partir del gener del proper any. Per tant, els estic manifestant que no donarem suport a revisar la Llei de protecció dels animals que ens presenta Ciutadans en el punt següent, en parlarem després, ni tampoc en la forma que ho planteja el Grup Parlamentari del Partido Popular, una fórmula molt més sibil•lina, molt més fina en termes de moratòria, per tal de no fer front, segons ens explica, a indemnitzacions milionàries.

Estic d’acord en una cosa amb el senyor Luna: que seria una greu irresponsabilitat, des d’un punt de vista polític i ètic, pagar indemnitzacions multimilionàries per a l’acabament d’aquesta activitat.

M’ha emocionat, sentir com ho posa amb relació a la contenció que s’ha hagut de fer en la despesa de polítiques socials en aquest país, bastant contradictòria amb algunes de les posicions que vostès han mantingut a l’hora, justament, de suprimir impostos en el país que podien ajudar a mitigar algunes de les polítiques de contenció que el Govern actual està fent en polítiques socials.

De fet, el recurs que vostès han presentat davant del Tribunal Constitucional no feia referència a totes aquestes qüestions que avui el senyor Luna ens ha explicat des del faristol.

El Grup Socialista, que també ha demanat els seus informes jurídics per tal d’abordar aquesta primera proposició de llei, considera que no existeix cap base legal que estableixi aquests suposats noranta-nou anys per al còmput de la indemnització, de la possible indemnització, derivada de l’anul•lació d’una llicència d’activitat en caràcter indefinit a Catalunya. No sabem trobar-ho, ni en el dret civil català, ni en el codi civil del conjunt de l’Estat espanyol, ni en l’antic reglament de serveis de les corporacions locals.

A vegades algunes persones, i no em refereixo al grup proposant, que, en qualsevol cas fa de caixa de ressonància d’aquestes persones, confonen la realitat en somnis o en expectatives que no s’acaben complint.

Vostès saben perfectament que la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes fixen que els arguments a l’hora de demanar indemnitzacions, a l’hora de reclamar indemnitzacions, han de ser sòlids i que no han de basar-se només en meres expectatives, que no es poden valorar supòsits que no estiguin degudament acreditades o que siguin dubtoses i no tinguin base suficient. Arguments se n’han donat, sentències del Tribunal Suprem i dels tribunals superiors de justícia les que vulguin.

Mirin, en aquesta qüestió, un cop tancat el debat de curses de braus sí o curses de braus no, farem costat al Govern, nosaltres volíem escoltar el diputat, evidentment, a tots els diputats que han intervingut en aquesta sessió, però, sobretot, el diputat que representa el grup majoritari d’aquesta cambra, el Grup del Govern, en definitiva, escoltar les seves argumentacions.

I, per tant, els torno a dir, farem costat al Govern, és el Govern qui té la responsabilitat de conduir el tema de la negociació de les possibles indemnitzacions en la línia que marca la llei que vam aprovar ara fa un any en el Parlament.

Ara, sí que li diem al Govern, després d’escoltar els seus arguments, també al president del país, el senyor Artur Mas, que en temps de retallades a l’estat del benestar, de les tisorades que s’estan practicant, el Grup Socialista, i jo crec que el conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país, no entendria segons quines xifres indemnitzatòries es puguin acabar acordant.

El Govern, senyores diputades i senyors diputats, ha de ser, en aquest cas, part activa de la solució.

Aquesta, per tant, és la posició del Grup Socialista, donarem suport a les esmenes de rebuig i, per tant, com ja els he manifestat, no donarem suport a aquesta, ni a la moratòria, ni a la posterior de modificació de la Llei de prohibició de les corrides de toros en el nostre país.

Gràcies, senyora presidenta. Senyors diputats, senyores diputades.

Intervenció en resposta a la proposta presentada per Ciutadans.

Gràcies, presidenta. Des de l’escó estant, per reiterar alguns arguments que ja hem donat en la proposició de llei anterior que havia presentat el Grup del Partit Popular.

Miri, el Grup Parlamentari Socialista el que no farà un cop aquest tema es va debatre a bastament ara fa un any és contribuir a mantenir permanentment obert aquest tema.

El debat de les curses de braus, de sí o de si no, ja es va produir a bastament en aquest Parlament a finals l’anterior legislatura, entenem que tots els col•lectius, tots els partits polítics es van expressar lliurement en aquell moment.

També sóc conscient que en aquest Parlament, a vegades, som molt aficionats a donar voltes sobre els mateixos afers. Nosaltres pensem que aquest és un tema que ja es va discutir, que no cal seguir-li donant voltes eternament.

L’opinió pública, que no oblidem conformen tots els ciutadans i totes les ciutadanes del nostre país, ens indica que, més enllà de les posicions animalistes, la majoria de ciutadans, ho diuen les enquestes, aquest espectacle, aquest espectacle que es produeix la mort d’un animal, la mort del toro és un espectacle que no agrada, per això crec que si no hagués estat d’aquesta manera, no sé si aquí s’hagués presentat una iniciativa legislativa popular amb més de cent mil signatures per tal que aquesta cambra debatés aquest tema a l’anterior legislatura, més enllà de les legítimes posicions animalistes.

Per tant, jo crec que, i el meu grup així ho entén, que el que cal és mirar endavant, que no podem discutir sempre sobre les mateixes qüestions.

A vegades, i tinc la impressió que ara estem en aquest moment, per estrictes raons d’oportunisme polític i electoral. Vull recordar-los que aquestes dues propostes que hem discutit, la que ha sortit derrotada abans i la que previsiblement sortirà derrotada en aquests moments, es presenta abans de les eleccions municipals que hem celebrat fa poques setmanes, i a pocs mesos d’unes eleccions generals en el conjunt de l'Estat espanyol.

Jo, de vegades tinc els dubtes de si aquestes qüestions es presenten pensant en tots els arguments que s’han donat aquí, o picant l’ullet a altres estratègies que van més enllà de Catalunya.

Bé, el nostre sistema, i senyor diputat, senyor Rivera, jo crec que ens n’hem d’alegrar, almenys el Grup Parlamentari Socialista així ho constata i així ho afirma, és un sistema garantista i, per tant, si amb l’aplicació d’aquesta llei hi ha algú que se sent perjudicat en els seus interessos econòmics, i no s’arriba a un acord amb l'Administració, amb el Govern, hem escoltat atentament la intervenció del diputat senyor Rull, que suposo que fixava la posició del Govern, entenc que també s’han fet anàlisis, estudis econòmics, jurídics, que els han portat en aquesta conclusió, si no s’arriba a un acord entre les parts, el nostre sistema, que és un sistema garantista, tothom pot acudir als tribunals de justícia per tal que acabin configurant i fixant aquesta posició.

Senyor Rivera, el Parlament va prohibir, amb un debat, torno a repetir, passional, amb molta intensitat, que va durar pràcticament mig any, amb treballs intensos en comissió, on hi va participar moltíssima gent, defensant una posició, defensant-ne una altra, aquest Parlament va prohibir a Catalunya les corrides de toros, i per nosaltres, en aquests moments, aquest és un debat tancat.

Per tant, reiterem la nostra posició, votarem a favor de les esmenes que s’han presentat de devolució, i, per tant, no donarem suport a la seva Proposta de Llei.

Gràcies, senyora presidenta.



Granollers, renovem el compromís.

Volem expressar una profunda gratitud als granollerins i granollerines. Els vam demanar que ens tornessin a fer confiança i ho han fet. Exercirem la majoria amb humilitat, amb modèstia i com sempre hem fet, amb diàleg.

Per nosaltres, Granollers és més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb el seu patrimoni, reflecteix el nostre caràcter. Granollers és l’èxit de moltes generacions. És avui, l’èxit del treball de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats de pell que no són iguals.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes, hem parlat amb moltíssimes persones de la ciutat. Sabem les seves inquietuds, els seus problemes, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació, persones que han perdut la feina, que tenen dificultats per pagar la hipoteca o que han perdut el seu habitatge. Ni l’Ajuntament ni l’alcalde són responsables d'aquests problemes, però també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi és la nostra prioritat, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Som conscients també de la complexitat del temps present, però també de les oportunitats que s’obren. Seguirem treballant per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives. Seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, cuidant els petits detalls que també fan ciutat. Volem continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquí és un bon lloc per invertir, per crear empresa, per generar riquesa. Que hi ha gent preparada i amb empenta. Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Mots com: diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emoció, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern.

publicat al butlletí Granollers informa.

Constitució de l'Ajuntament de Granollers, mandat 2011/2015

Discurs com a portaveu del Grup Socialista a la investidura de Josep Mayoral com a alcalde de Granollers.

Les meves primeres paraules, en el ple de l’inici d’aquest nou mandat municipal de 4 anys, ha d’esser necessàriament, per agrair en primer lloc a totes les granollerines i granollerins, que després d’escoltar les diferents propostes, de mesurar els programes, de valorar els candidats i candidates, d’aturar-se per imaginar el futur, ens han atorgat la confiança per seguir governant Granollers.

També agrair la confiança que s’ha fet a altres opcions polítiques, perquè la democràcia, la construïm dia a dia, amb la participació de tothom.

Els socialistes, vam demanar a les ciutadanes i ciutadans, que ens tornessin a fer confiança.

Ho han fet, i democràticament ens han atorgat una majoria clara i suficient.

Deia un portaveu, que les majories absolutes no donen la raó, és cert, la tenen i la donen les ciutadanes i els ciutadans.

En nom del meu grup, vull expressar-los una profunda gratitud. Exercirem aquesta majoria amb humilitat, amb modèstia, amb prudència i com sempre hem fet amb diàleg.

Deixi’m dir-los que per a nosaltres, Granollers es més que un simple conjunt d’edificis, units per carrers per on circulen vianants i vehicles. Granollers, com a totes les ciutats, és la seva història, dit d’una altra manera, és el producte més evident de la civilització, que amb els seus edificis i el seu patrimoni, reflecteix el caràcter dels granollerins i les granollerines.

Granollers representa la memòria col•lectiva de tota una societat. És l’èxit de moltes generacions. És avui, també l’èxit del treball, de l’esforç de moltes persones, de tota mena i condició, de pensaments diferents, de tonalitats en la seva pell que no són iguals.

Des del grup socialista, en els propers anys, seguirem treballant per una ciutat que cerqui l’equilibri social, econòmic i demogràfic, que combini els usos residencials, industrials i comercials, amb els espais lliures, amb una ocupació de sòl sense congestió. Una ciutat a mida de les persones amb serveis adequats per tenir una vida digna i de qualitat.

Granollers és una ciutat en què s’hi viu bé, i de la qual volem que ningú pugui quedar-ne al marge.

És una ciutat en renovació constant, que té com a objectiu satisfer les necessitats i les ambicions de totes les persones que ens l’hem feta nostra, en què es mesclen els usos, les relacions i interaccions entre les persones, que incentiva la mobilitat social, la permeabilitat entre sectors i grups, i amb un urbanisme que actua decisivament en la millora de tots els barris de la ciutat.

Ho fem cada dia de l’any, però aquestes darreres setmanes que han estat intenses, hem parlat amb moltes, moltíssimes persones de la ciutat.

Sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, sabem que hi ha molts ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, persones que han perdut la feina, persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca, sino han perdut el seu habitatge.

Problemes que l’Ajuntament ni l’Alcalde en són responsables, però que no li càpiga cap dubte a ningú, també són els nostres problemes. Per això, sortir de la crisi econòmica, és la nostra prioritat principal, no a qualsevol preu, no ens trobaran en retallades en serveis públics essencials per a garantir la igualtat d’oportunitats. Però en la mesura de les nostres possibilitats i de les nostres competències, ens hi deixarem la pell.

Sabem també de les noves il•lusions de la gent de la nostra Ciutat.

Som conscients també de les complexitats dels temps presents, però també de les oportunitats que s’obren.

Per això aquest grup seguirà treballant, per tenir a la nostra ciutat, més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Per això seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Ens dedicarem a explicar que aquesta Ciutat, aquest territori, es un bon lloc per invertir, per crear empreses, per generar riquesa.

Que hi ha gent preparada i amb empenta.

Que tenim bones infraestructures i que les volem millors.

Granollers ha canviat a millor, ho deia fa uns moments, tots i totes els que estem en aquest hemicicle, sectors socials i econòmics, entitats culturals veïnals, esportives, tothom ha fet la seva contribució, és just reconeixeu-ho, com ho es també, el paper que al llarg d’aquests anys ha tingut el Partit Socialista en aquesta millora.

Paper de síntesi, paper d’impuls, exercint el govern. Ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els nous objectius de ciutat.

Mots com diàleg, compromís, participació, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió impregnaran el programa de govern fruit de les 1055 propostes electorals que vam oferir com a compromís a les granollerines i granollerins.

Tenim la responsabilitat de govern i l’exercirem, però també volem consensuar amb vostès representants de la ciutadania, el programa de govern.

També amb els ciutadans, és la nostra manera de fer les coses.

Un govern que fa de la transparència la seva manera d’actuar.

Perquè la ciutat la fem tots i és de tothom.

És l’hora de consolidar aquest model de ciutat basat en els valors de la governança democràtica, que impulsa la creativitat, la convivència, el compromís cívic, la competitivitat, el coneixement i la cohesió social, territorial i sostenible.

L’horitzó més immediat ens diu que haurem de continuar fent de l’austeritat la nostra bandera. L’Ajuntament de Granollers s’ha gestionat, i amb nosaltres es continuarà gestionant, des de la responsabilitat, amb prudència, sense estirar més el braç que la màniga, cercant l’equilibri entre els ingressos i les despeses, mantenint-nos en unes taxes d’endeutament raonables, mantenint la nostra credibilitat.

Malgrat tot, el grup socialista, no ha perdut ambició ni ha perdut empenta.

Vostès saben, que soc persona més de prosa, que de vers, probablement és la primera vegada que acabaré en aquesta sala un discurs, amb uns versos que emmarquen perfectament aquests dies intensos i un futur perquè no ple d’emocions i oportunitat positives.

Bufa el vent, suau de primavera

que se’n duu les paraules i les guarda,

per sempre,

amb les imatges d’allò que diem.

El sol reneix cada dia,

amb força fins arribar la nit.

Senyores regidores, senyors regidors, senyores i senyors sapiguem que Granollers segueix sent el nostre compromís.

11 de juny de 2011.

El problema és una pancarta, o les retallades de CiU?

 Hi ha una pancarta que cínicament diu “Policlínica la primera retallada de Mayoral”. S’ha de tenir poca memòria, memòria selectiva, o no voler-ne tenir, per dir-ho sense posar cap adjectiu qualificatiu.

L’Ajuntament de Granollers no va decidir el tancament de Policlínica, primer perquè no en té la facultat. En segon lloc, quan a finals dels anys 90 i principis del 2000, la Policlínica, que recordem tenia voluntat de centre privat, era un centre privat, estava passant per moltes dificultats econòmiques; per ésser exactes estava en fallida. La posició de l’Ajuntament, a petició dels treballadors i treballadores, era salvar els llocs de treball. Veient i escoltant les opinions al llarg d’aquest darrer període, la posició d’alguns era salvar el negoci a costa dels recursos públics.

Comparteixo la decisió de la consellera Geli, que va decidir no renovar el concert. Amb aquella decisió encertada es va salvar, per un costat, els recursos del concert que es van distribuir entre els tres hospitals de la comarca (8M d’euors), per un altre, les altes hospitalàries concertades amb Policlínica per part del Servei Català de la Salut que equivalia a uns 25 llits (la resta de llits no estaven a disposició del sistema públic) es van cobrir amb molt d’esforç per l’Hospital de Granollers i la resta dels centres hospitalaris del Vallès Oriental, així com les urgències, amb el nou edifici a la plaça Barangé. l el que es més important es van salvar tots els llocs de treball que es van distribuir entre Granollers, Mollet del Vallès i Sant Celoni.

Una altra dada que en aquest debat cal posar sobre la taula: l’any 2003 (govern de CiU) els recursos que el Departament de Salut destinava a l’Hospital de Granollers pel seu funcionament era de 41.555.757 milions d’euros, l’any 2010 (govern de les esquerres) 102.491.246 milions d’euros.

Es nota la diferencia de prioritats. Què ha passat en quatre mesos amb l’actual govern? Primera retallada de 2 milions d’euros que ja comença a afectar a determinats serveis de l’hospital. Què passarà després de les eleccions municipals?

El que és clar, és que nosaltres defensarem el sistema públic de salut, perquè la salut és l’aspecte de la vida de les persones més preuat. La política de salut, és un instrument de primer ordre per a la justícia social i el benestar de la ciutadania. No volem un estat assistencial, nosaltres apostem per un estat que garanteixi els drets socials i econòmics, a través d’uns serveis públics de qualitat accessibles a tothom, independentment del nivell de renda.

Per tant, el problema és una pancarta, que a més faltava a la veritat, o les retallades del govern de CiU en salut?

I deixeu-me dir, el Juanma Segovia prou que ha aguantat estoicament –cosa que l’honora- al llarg de tota la legislatura els atacs sistemàtics de CiU.

Un darrer esforç.

Ahir vam celebrar un acte electoral a la plaça de la Porxada. Com va dir l’alcalde Mayoral, el PSC, com sempre ha fet en les eleccions municipals, ha fet acte de presència a la plaça de la nostra ciutat, a la plaça de les alegries, a la plaça en què també hem sentit dolor o que ha marcat algun moment de les nostres vides passejant amb els fills o amb la persona estimada.

Sempre hem donat la cara, explicant la feina feta i el què volem fer. La Porxada sempre és el lloc escollit, com també ho són les places i els carrers, i aquests dies fent el porta a porta, ja hem trucat més de 10.300 timbres. Hem parlat amb les persones de la ciutat, sabem de les seves inquietuds, dels seus neguits, dels seus problemes, també de les seves il·lusions, sabem que hi ha ciutadans enfadats amb l’actual situació de crisi econòmica, per això, sortir-ne és la nostra prioritat principal, ens hi deixarem la pell.

També hem notat el caliu, l’escalf de la gent. Però com diu el poeta “res no està fet”, encara que ens ho diguin sovint i que es percebi un ambient positiu cap la candidatura d’en Josep Mayoral.

Hem de treballar aquests 5 dies per aconseguir una gran mobilització a favor d’en Josep Majoral, dels granollerins i granollerines que estan encara indecisos, dels que, com us deia, estan enfadats, i, sobretot, de les persones dels que ja donen per feta la victòria electoral.

Tot, per estalviar-nos sorpreses. Escolteu el candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu que “està disposat a sumar amb qui sigui”. I a més, jo crec, al preu que sigui.

PODEM GUANYAR. VOLEM GUANYAR AMB UNA MAJORIA SÒLIDA, SUFICIENT.

I per què?, aquesta és la pregunta ? Perquè Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.

Perquè volem seguir treballant, per tenir més oportunitats educatives, culturals i esportives.

Perquè seguirem treballant per una ciutat més amable, accessible, a mida de les persones, cuidant els petits detalls que també fan ciutat.

Perquè hem de seguir dedicant tots els esforços, tota l’energia a la sortida de la crisi econòmica, crisi que no hem creat nosaltres, i tothom sap qui en són els responsables.

Nosaltres ajudarem a sortir-ne, però no de qualsevol manera, que no ens esperi el govern per retallar en salut, ni en educació ni en serveis socials.

La majoria que demanem, la sabrem administrar amb modèstia, amb prudència, amb diàleg, amb els veïns i veïnes com hem fet sempre fins avui.

El nostre projecte de Granollers, va més enllà del PSC, la gent ho sap i per això ens vota.

Volem i podem guanyar!

Entrem a la darrera setmana de la campanya electoral, diumenge que ve, tots i totes, cadascú de nosaltres, decidirem qui ha de governar la nostra ciutat els propers quatre anys.

Els vots no són de cap partit polític, no són de l’alcalde, no són del President, són dels ciutadans i de les ciutadanes que lliurement confirmen o no governs.

Després de 10 dies de campanya electoral, de parlar amb molts granollerins i granollerines, de tocar moltes portes, d’acompanyar a l’alcalde Josep Majoral, tinc la sensació que si, en les eleccions del proper diumenge, els ciutadans i les ciutadanes escollissin directament l’alcalde, en Mayo tindria moltes probabilitats de seguir sent l’alcalde de la nostra ciutat. Es nota l’escalf de les persones de Granollers.

Ara bé, tots i totes sabem que el que triem són els regidors i regidores de l’Ajuntament, que, al mateix temps, en funció de les majories o de les aliances, designen l’alcalde de la ciutat.

Ja ho he escrit en aquestes reflexions de campanya electoral, crec sincerament que a Granollers li ha anat bé, sobretot aquests darrers 4 anys, un govern de majoria sòlida, de majoria absoluta, que ha permès afrontar amb decisió els greus moments econòmics pels quals està passant el país i també la nostra ciutat des de fa més de dos anys.

Els granollerins i granollerines que vulguin que Josep Mayoral sigui l’alcalde de Granollers, que el votin directament, que no es confiïn dels possibles intermediaris d’altres partits polítics. De fet, ens podríem trobar amb una victòria amplia però insuficient del PSC que no li permetés formar govern.

Aquest cap de setmana, Josep Majoral i la seva candidatura han estat a diversos barris de la ciutat, a Can Bassa, a Pla de Baix, a Congost, a Can Gili..., on ha explicat els seus 25 compromisos que sintetitzen les 1055 propostes del programa electoral del PSC. La gent ens dèia: ho teniu guanyat. La meva resposta: atenció res està fet, les urnes el diumenge 22 a les 9 del matí estan buides per a tothom.

Hem de treballar aquesta setmana per aconseguir una gran mobilització en favor d’en Josep Majoral per estalviar-nos sorpreses. El candidat de CiU, en Pius Canal, ja ho diu “estic disposat a sumar amb qui sigui”.

El projecte de ciutat, que hem impulsat des del govern d’en Mayoral, va molt més enllà del que és el PSC. Hem volgut, conscientment i ho seguirem fent si renovem la confiança, treballar en un model de Granollers en què s'hi pugui reconèixer molta gent.

Granollers ha de continuar sent una ciutat de convivència i de cohesió social. Una ciutat de qualitat.



El patrimoni públic de qui no té patrimoni privat

En la campanya electoral hi ha entrat el debat sobre les polítiques sanitàries a impulsar a la nostra ciutat. Algunes consideracions des del meu punt de vista: la crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials i hem de continuar tenint un sistema sanitari dels millors del món. No es pot consentir cap pas enrere en polítiques socials.

La justificació pressupostària no avala, de cap manera, la reorientació de les prioritats en salut. Tothom és conscient de les dificultats econòmiques que travessa el país i l’ajuntament de Granollers també n’és partícip d’aquesta i, malgrat això, segueix mantenint en els pressupostos les prioritats per a les polítiques socials.

El creixement del pressupost del departament de Salut ha estat pel període 2003-2010 d’ un 65% 4.260 M€, mentre que el pressupost total de la Generalitat creixia amb un 113%, això vol dir eficiència i no malbaratament com ens vol fer creure el govern actual.

A Granollers i al Vallès Oriental, en aquests darrers s’ha anat reparant un greuge històric tant en atenció primària com hospitalària.

Hem apreciat un creixement tant en equipaments, amb nous edificis, amb més metges i metgesses, amb més personal (el creixement ha estat d’un 43%, de 2711 a 3877 persones de l’any 2003 a l’any 2009), amb més recursos en despesa corrent (de 606€ per habitant a 816€ és a dir de 224 milions d’euros a l’any 2003 a 322 milions d’euros l’any 2009, un creixement del 43%) tot plegat per millorar l’oferta i la seva qualitat

Tretze ampliacions i nous centres d’assistència primària acabats, la millora i l’ampliació de l’hospital de Granollers (nou edifici de consultes externes, reforma i ampliació d’urgències, ampliació de 16 llits a l’hospital l’any 2006 i dos equips d’hospitalització a domicili -16 llits virtuals-) i urgències centre, el nou Hospital de Mollet del Vallès.

En els pocs més de 100 dies, a més de retallar i paralitzar les inversions i els projectes en curs, el govern de la Generalitat ha aconseguit confondre als professionals i desconcertar a la ciutadania.

El dèficit que el govern de les esquerres es va trobar al 2003 fou de 1850 M€, i les factures al calaix sumaven 300M€ més, i ara se’ns parla de deslleialtat per deixar 850 milions de dèficit quan els hi viàrem deixar documentat i les solucions apuntades, per no perdre qualitat ni accessibilitat. I tot això, quan hi ha molta més activitat.

La descapitalització anunciada del sistema públic de salut té com a resultat un creixement ja anunciat del sistema de salut privat.

L’efecte de destrucció de l’ocupació serà molt fort, si es pretén reduir el pressupost de salut públic en les magnituds econòmiques com vol fer el govern de CiU, això suposaria la destrucció de 18.000 llocs de treball directes i indirectes a tot Catalunya.

No és creïble que es pugui reduir l’assignació dels centres de salut un 10% respecte a l’any anterior sense que això suposi un fort augment de les llistes d’espera, un deteriorament general en la qualitat dels serveis, i en conseqüència, un canvi a pitjor pels pacients.

I és justament en aquest context que cal ser amatent en els esforços de defensa i millora del serveis sanitaris que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Granollers i el Vallès Oriental.

Vetllarem pel desplegament de nous equipaments, un nou hospital d’aguts de 450 llits en l’actual complex de l’hospital general de Granollers, l’hospital lleuger al centre de la ciutat en els terrenys ocupats per Policlínica i el nou centre polivalent de salut mentals.

Nosaltres no pactarem a la baixa les necessitats sanitàries de la nostra ciutat i de la nostra comarca.

Els socialistes hem estat garants del sistema públic de salut. Hem universalitzat l’assistència (ara celebrem els 25 anys de la llei general de sanitat Llei impulsada pel nostre Ernest Lluch, i a Catalunya el primer any de la llei d’universalització impulsada per la consellera Geli).

S’equivoquen els que creuen que el sistema sanitari és el problema de les finances catalanes. Salut pot formar part de la solució per tirar endavant el país i aconseguir de nou un creixement econòmic. Salut, educació i els serveis socials, són el patrimoni públic de qui no té patrimoni privat.

La força de Granollers, està en la suma.

Ja hem passat el primer cap de setmana de la campanya electoral. Els primers contactes massius amb la gent de Granollers, per explicar les nostres propostes per al proper mandat que s’obrirà amb la celebració de les eleccions municipals.

Com diu l’alcalde Josep Mayoral “la feina feta, feta està i ja és patrimoni dels ciutadans i ciutadanes” i conseqüentment sent conscients que la ciutat s’ha transformat gràcies a la feina dels i les socialistes, si volem revalidar la confiança, la majoria, ara toca parlar clar, ara toca explicar els nous projectes, els objectius de ciutat.

I quina millor forma de fer-ho que contrastant amb els granollerins i granollerines, carrer a carrer, plaça a plaça i escala a escala, com ens agrada fer-ho a nosaltres, parlant amb la gent, estrenyent les mans, mirant els ulls porta a porta i, si cal, argumentant les crítiques que també n’hi ha.

Tres dies de campanya electoral i l’alcalde, els candidats i candidates i els companys i companyes voluntaris en aquesta campanya, que cerca la reelecció del nostre alcalde, ja hem parlat directament amb centenars de persones de la ciutat.

També ha estat el moment de la trobada aquest dissabte amb 250 dones, que han expressat el seu compromís amb la igualtat que avui passa sens dubte per la defensa d’uns serveis públics de qualitat, i que han mostrat el seu suport a Josep Mayoral.

Ha estat una trobada plena de sentit, conceptes com: diàleg, compromís, participació, carinyo, passió, proximitat, emocions, equip, confiança, complicitat, suma, ideals, força i cohesió han surat en els discursos de les candidates.

Josep Mayoral ha remarcat la importància i voluntat dels socialistes d’avançar cap a la igualtat: “la igualtat només és possible defensant i apostant per polítiques públiques que facin més fàcils les coses, amb una atenció especial a les polítiques educatives, de sanitat i d’atenció a les famílies”, ha dit Mayoral. “No assistirem com a espectadors a cap retallada ni en sanitat ni en educació, defensarem els drets socials”.

Aquesta campanya també té el seu espai a les xarxes socials. He vist una certa polèmica al voltant de les decisions que van portar al govern de la Generalitat al tancament del centre privat sanitari de Policlínica. Ja us dic que aquest tema, i els que giren al voltant de la sanitat pública a Granollers i a la nostra comarca, mereixen una reflexió, que també en els propers dies vull fer veient com observo astorat les retallades que es pretenen fer i que s’intueixen després de les eleccions municipals per part del govern amb les excuses de la situació de crisi econòmica.

Aquest diumenge, també he participat en un acte a Vilanova del Vallès, donant suport a la nostra candidata la Maria Lluïsa Ferré, que serà sens dubte una magnifica alcaldessa, ella i la seva candidatura tenen les coses molt clares.

Ens seguirem arremangant per Granollers

Ha començat la campanya de les eleccions municipals que ens portaran al diumenge 22 de maig, dia en què les granollerines i granollerins lliurement decidiran amb el seu vot la majoria que permetrà elegir l’alcalde de la nostra ciutat.

No som autocomplaents, però ens ho hem de dir, a Granollers ens ha anat bé amb els governs del PSC. I, que consti, sempre ha estat per voluntat dels veïns i veïnes, ho recordo en funció de les opinions negatives que altres candidats formulen sobre el govern de majoria que fins avui governa a Granollers. Hem de respectar tots, faltaria més, l’opinió dels ciutadans i ciutadanes que s’expressa en forma de vots, encara que la suma de tots ells atorgui majories absolutes.

Aquestes eleccions i aquesta campanya són importants. Els ciutadans i les ciutadanes saben que estem elegint l’alcalde, el govern de la ciutat, que estem decidint per Granollers, no estem parlant ni de Madrid ni de Catalunya. Sí parlant de les polítiques, però no decidint ni sobre el govern d’Espanya ni el de Catalunya.

Parlem de Granollers, de les propostes del programa, de les nostres i les de la resta de candidatures –quan les coneguem-, la dels socialistes són conegudes, són públiques, han estat presentades, es poden trobar a la pàgina web del nostre candidat www.josepmayoral.cat, es poden seguir a la xarxa social.

Propostes per guanyar de nou la confiança dels nostres veïns i veïnes, per seguir fent de Granollers, una ciutat amb empenta, amb futur, treballant per la cohesió social, per espais de qualitat, amb renovades oportunitats pels emprenedors, per crear ocupació, per fer de la creativitat i de l’educació un factor principal de les nostres polítiques.

Nosaltres no donarem suport a les retallades, en els camps de l’educació, dels serveis socials, de la sanitat, que ens atorguen igualtat d’oportunitats com a persones.

Alguns candidats callen i justifiquen el govern de Catalunya.



Just i digne

Els 42 candidats i candidates del PSC als pobles i ciutats del Vallès Oriental, han presentat un manifest electoral amb la vista posada a la feina que ens espera després de les properes eleccions municipals.

El compromís del PSC passa per tirar endavant projectes que sumin, que ajudin a tirar endavant i superar les dificultats de la situació actual i a guanyar un futur basat en la cohesió social i el progrés, amb una combinació de propostes econòmiques, socials, culturals i ambientals i de defensa com mai i en majúscules de l’Estat del benestar, d’uns serveis públics de qualitat.

Defensa sobretot de les polítiques en matèria d’educació i sanitat, davant de les retallades que està impulsant el govern de CiU. Retallades que, ara se’ns ha anunciat, queden posposades, que no eliminades, fins després del 22 de maig, en el que probablement serà la retallada en serveis públics més important vista fins ara a Catalunya.

Al govern d’Artur Mas, li sobren en el calendari immediat les eleccions municipals per impulsar la seva agenda política, que és una aposta per donar preeminència al sector privat en els sectors sanitaris i educatius. Ajornar les retallades fins l’endemà de les eleccions municipals és un exercici de cinisme i no presentar els pressupostos d’aquest any fins passada aquesta data és premonitori del què ens trobarem en els mateixos.

L’alcalde Josep Mayoral i la regidora Alba Barnusell, acompanyats pel director i actor Òscar Molina, l’activista Montserrat Ponsa o l’artista Pep Bou, han presentat a Roca Umbert el programa electoral dels socialistes de Granollers en matèria cultural.

Mayoral ha fet unes afirmacions contundents “la política també és un espai d’emocions” , “la creativitat serà un eix i un vector de cohesió a la ciutat”, “volem definir la cultura a Granollers des de la seva accessibilitat social i generacional”, “el projecte cultural és un projecte obert a totes les persones que tenen iniciatives”, “l’activisme cultural ha de ser protagonitzat per les entitats i els creadors”, “a Roca Umbert, els propers 4 anys, serà el mandat dels continguts”.

M’ha agradat la definició que l’Òscar Molina ha fet de Josep Mayoral, fent servir unes paraules de l’obra de teatre de Shakespeare “Enric V” ha dit que Mayoral és un home just i digne.

Il·lusió i passió per Granollers

Dissabte es va presentar la candidatura del PSC de Granollers per a les properes eleccions municipals. Va ser un acte amb molt de caliu. Totes les candidates i candidats van dir la seva. Es va destil·lar il·lusió i passió per Granollers, des d’un projecte que no és ni més bo ni pitjor que els altres, però que, jo crec, té una visió diferent de la ciutat: un model i uns valors que a la ciutat, que és tant com dir que als ciutadans i a les ciutadanes que hi vivim, ens ha anat bé. Granollers ha avançat quan el PSC ha estat al govern de la ciutat, en governs de coalició o governant en solitari.

Aquests darrers 4 anys, que hem gaudit del suport ampli dels granollerins que ens van confiar el govern en solitari de la ciutat, han estat un èxit. Malgrat la complicada situació econòmica, hem avançat com mai, amb la major inversió pública feta, també al costat dels més febles, dels que tenen més dificultats i dels emprenedors.

Hem acompanyat l’ànima de la ciutat, del seu ample i ric teixit social i cultural, no des del dirigisme, sinó sempre des de la complicitat, des de la corresponsabilitat i confiança que ha estat la base de treball d’aquests darrers anys i ho ha de seguir essent per avançar i construir el futur.

Volem i podem guanyar les eleccions, i treballarem per tornar a gaudir de la confiança majoritària dels granollerins i granollerines. Perquè nosaltres no som el govern de les retallades, no volem renunciar a res del que ens ha costat desenes d’anys aconseguir, molts esforços com a país. No volem renunciar a res de tot allò que ens atorga igualtat d’oportunitats.

Treballarem per seguir fent de Granollers un espai d’oportunitats. Encararem el futur, que és prou complicat, amb optimisme. Sabem que ens en sortirem.

Aquests anys de govern amb l’alcalde Josep Mayoral a la ciutat li han anat bé. La gent ens ho manifesta, fins i tot aquelles persones que en altres eleccions no ens donen el seu suport; potser és perquè el nostre projecte, el nostre candidat, l’alcalde de Granollers, viu intensament el batec d’aquesta ciutat.