Les
catalanes i els catalans ens enfrontem a dos grans reptes: la superació de la
gravíssima crisi econòmica i social, per una banda i la relació de Catalunya
amb Espanya, per l’altra.
Les
conseqüències de la primera segueixen sent terribles per a milers de persones:
drets que havíem considerat inamovibles reculen sense retorn o
desapareixen.
Per
altra banda, les relacions de Catalunya amb Espanya han esclatat provocant
l’altra crisi.
L’absència de respostes per part d’ambdós governs ha estat clamorosa. Augment imparable de les desigualtats econòmiques i
socials. L’escletxa entre les persones més riques i la resta creix.
Les classes
treballadores i mitjanes cada cop més empobrides per l’atur, per una devaluació
dels salaris que han caigut a nivells de fa 10 anys i també dels serveis
públics essencials: sanitat, educació, pensions i serveis socials que no fan
més que accentuar la fractura social.
Un 21,9% de la població de Catalunya es troba avui en el llindar de la pobresa o la pobresa en termes reals. En aquest sentit cada any que passa estem més lluny d’Europa, austeritat mal entesa que ha passat per la desconstrucció per part dels dos governs de dretes –aquí amb la complicitat inexplicable d’ERC–, dels serveis públics i de les polítiques socials.
Tampoc la relació de Catalunya amb Espanya s’ha
abordat de forma seriosa, eficaç i amb el màxim de consens desitjable. Uns prometen una independència que avui ni els vells estats
no poden exhibir, la major part de les decisions s’adopten fora d’ells –a
Europa encara més–. I si del que parlen és de la separació d’Espanya, saben que
qualsevol procés de secessió és llarg i ple de problemes i incerteses. Altres,
des el seu immobilisme impossibiliten solucions raonables.
Els
socialistes hem de reconèixer que també hem de canviar generant respostes
concretes. La nostra opció és la de dotar-nos d’una nova Constitució que ha de
consagrar una Espanya federal on la realitat nacional de Catalunya ha de
quedar plenament reconeguda i respectada, i que haurà de ser votada
lliurament.
El 27-S
alguns només voldran parlar d’independència per tapar les retallades i no
parlar de Pujol i la corrupció, altres com el
PSC també parlarem del treball digne,
de la intervenció des de la política en l’economia per modificar les
injustícies i els seus desequilibris, per posar-la al servei de les persones i
no a l’inrevés. Pel manteniment de
l’estat del benestar com a eina eficaç pel dret a la dignitat i les
oportunitats a què tenim dret totes les persones.
I sense oblidar que el govern d’Artur Mas ha
pactat dos anys amb el PP i tres amb ERC, cinc en total, de regressió dels
drets socials que ja ni tan sols dissimulen.
article publicat al Granollers Informa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada