Recuperem roba usada, consolidem una empresa d’inserció social.

Avui, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental, la societat pública Serveis Ambientals del Vallès Oriental, la Fundació Un Sol Món de l'Obra Social de Caixa Catalunya, i l’Arca del Maresme, han signat un conveni per a la implantació a les 25 deixalleries comarcals del Vallès Oriental, del Programa d'Inserció Sociolaboral "Roba Amiga".
Arrel de la signatura del conveni, les deixalleries disposaran de contenidors per dipositar la roba usada per a un posterior reciclatge. El Programa, que el realitza l’Arca del Maresme, una de les 35 empreses socials recuperadores de roba a Catalunya que configuren l’associació AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), es basa en la reutilització de roba en bon estat a partir de processos de recollida, recuperació i reciclatge de roba.

Segons estimacions de la Unió Europea, cada habitant genera de 7 a 10 quilos de residu tèxtil cada any. Concretament, a Catalunya es generen unes 60.000 tones de residu d’aquest material a l’any, de les quals només entre un 10 i un 20% es recullen i/o reciclen (unes 10.000 tones).
En aquesta línia, el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental i la Fundació Un Sol Món, amb el Programa Roba Amiga, participen en la recuperació d’aquest residu potenciant la recollida selectiva de roba mitjançant contenidors ubicats a les 25 deixalleries municipals.

El Programa Roba Amiga va néixer l’any 2001 gràcies a l'impuls de la Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya, en col·laboració amb Càritas Catalunya i AIRES. Aquest programa pretén l’enfortiment i sostenibilitat econòmica del sector d’entitats dedicades a la recuperació de roba de segona mà i que alhora es dediquen a la inserció de col·lectius amb dificultats sociolaborals. Durant el 2004, només amb el Programa Roba Amiga, es van recollir 5'5 milions de quilos de roba (la meitat del residu recollit a Catalunya), dels quals 3.413.083 quilos es van recollir directament des dels 687 contenidors instal·lats.

Els del PP segueixen mentint

El jutge Juan del Olmo ha dictat l’auto de processament sobre l'11 M, sobre els atentats terroristes perpetrats a Madrid l’any 2004.
No hi haurà sentència fins que es celebri el judici, però després de dos anys d'investigacions judicials, la conclusió és clara, l’acció terrorista va ésser protagonitzada per grups islamistes integrants de cèdules yihadistes.
A aquesta mateixa conclusió va arribar la comissió d’investigació creada al Congrés dels Diputats.
I avui, com ahir, segueixo escandalitzant-me pel comportament del PP, negant consistència a l'auto del jutge instructor. Alguns diuen que és una actitud cínica. Jo crec que l'11 de març de 2004 van començar mentint sobre l’autoria dels atemptats; el govern d’Aznar, Rajoy, Acebes i Zaplana sabia que els autors no eren de l’ETA; van mentir a la Comissió d’investigació i, conjuntament amb alguns mitjans de comunicació afins, intenten construir una versió que ells saben perfectament que és una autèntica mentida.
La intervenció del diputat del PP Martínez Pujalte, que va ser l’encarregat d’intentar introduir de nou ombres, va ser patètica. Al final aconseguiran que no els creguin ni els seus electors.
Per cert, algú del PP, dels que llavors tenien responsabilitats de govern, haurà d’explicar-nos perquè no es va fer cas dels informes del CNI.

Educació, educació, educació

foto: Inici de les obres del CEIP Lledoner
Article publicat al butlletí municipal de Granollers

El govern de la Generalitat de Catalunya ha signat un acord històric, el Pacte Nacional per a l’Educació. Aquest acord ha suposat un any d’intenses negociacions i ha estat possible gràcies a l’impuls del Govern i la col·laboració d’una vintena d’entitats representatives de la comunitat educativa.
El pacte educatiu suposa més estabilitat del sistema educatiu,
més qualitat de l’educació, més innovació pedagògica i organitzativa i igualtat d’oportunitats per a tothom.
Significarà que tots els alumnes escolaritzats en escoles públiques de primària rebran una hora complementària de classe diària dedicada a activitats de reforç i aprofundiment curricular.
Educació també es compromet a contractar 4.600 nous professors en dos cursos. Els centres obriran des del primer dia de setembre i fins a l’últim de juny. Hi ha un compromís per fer un programa cooperatiu per la reutilització dels llibres de text.
El Pacte Nacional per a l’Educació estableix la corresponsabilitat amb els ajuntaments, fent taules mixtes de planificació, participant en la planificació general de l’escolarització i a través de les oficines municipals d’escolarització.
Com diu el president Maragall, educació, educació, educació. A Granollers es construeixen dos nous centres d’educació infantil i primària: Ferrer i Guàrdia i Lledoner. Conveni amb la Generalitat per a la construcció de tres noves escoles bressol. En aquests moments estem treballant en el projecte constructiu de la primera, la de Lledoner, i estem a punt d’encarregar el segon projecte, la de Congost. Nova escola de música i el conservatori.
Estem promovent, impulsant nous projectes que aposten per la innovació educativa i donant-los suport. Impulsem també la xarxa comarcal de transició escola-treball. Espais de trobada de pares i mares per reflexionar, donar informació i orientació. Estem desenvolupant els projectes que han sorgit del PEG i que estan en la línia del Pacte Nacional per a l’Educació.

Zapatero, Maragall i Montilla, demanen el SÍ a l’Estatut

Ahir, el President Rodríguez Zapatero, el President Maragall i el nostre primer Secretari Montilla, en un acte esplèndid que el PSC va organitzar a Cornellà, van demanar un SÍ entusiasta al nou Estatut de Catalunya.
El President d’Espanya el va defensar dient que, més enllà del que digui un article o un altre, més enllà del que digui el preàmbul, l’Estatut és una afirmació de la Catalunya moderna i de l’Espanya plural.
El President Maragall ens va dir que en el referèndum estan en joc els propers 25 anys de Catalunya, i va tornar a demanar la unitat dels partits d’arrels catalanistes; va ser explícit al dir-li a Rodríguez Zapatero que no ens havia fallat.
El primer secretari del PSC, José Montilla, un cop aprovat l’Estatut en el Congrés dels Diputats, va reclamar el paper dels socialistes catalans en el resultat final. En tot aquest procés, hem renunciat al protagonisme que ens pertocava com a primer partit de Catalunya, perquè precisament el que ens importa és Catalunya i volíem un bon Estatut.
Avui, he escoltat a Joan Puigcercós, secretari general de ERC, dient que els socialistes estàvem a la defensiva, perquè sabem que l’Estatut no soluciona els problemes socials de Catalunya. Jo li demanaria que reflexionés, en base a dues raons, la primera perquè el nou Estatut li dóna a la Generalitat de Catalunya més competències i més recursos, la segona, perquè els problemes socials es solucionen amb polítiques de govern i ell sap perfectament que no governem igual les esquerres que les dretes, encara que siguin nacionalistes.

Visca l'Estatut

Article publicat a El 9 Nou.

Ahir, 30 de març, el Congrés dels Diputats va aprovar el nou Estatut de Catalunya, que ara passarà el tràmit del Senat i després haurà de ser aprovat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en un referèndum.
Els socialistes ens havíem compromès a elaborar un nou Estatut. Aquest era un compromís que venia de lluny. Joaquim Nadal, l’any 1995, quan era el candidat a la presidència de la Generalitat, ja va formular la proposta i Pasqual Maragall ho va proposar l’any 1999. CiU i el president Jordi Pujol van preferir pactar l’estabilitat parlamentària amb el PP i no va ser possible avançar en aquesta línia.
Els socialistes pensem que calia donar resposta als nous problemes i les noves sensibilitats ciutadanes, augmentant l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions, el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les competències de la Generalitat i un millor finançament que fos més just.
Això ha estat possible perquè després de l’aprovació al Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 de la proposta de reforma, la negociació del gruix de les forces polítiques catalanes que van donar suport a la reforma, amb el grup socialista al Congrés de Diputats, ha arribat a bon port. Els presidents Zapatero i Maragall, el PSC, CiU, IC ho han fet possible, malgrat la forta oposició del PP i dels sectors que li donen suport.
El nou Estatut reconeix la realitat nacional de Catalunya. En el preàmbul ens defineix com a nació, reconeix els seus drets històrics, dels quals deriven el dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu. Pel que fa als drets lingüístics, estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, però també el deure de conèixer tant el castellà com el català.
El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen la ciutadania. Incorpora noves competències i millora les que ja tenim en aquells àmbits que més preocupen els ciutadans, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers; podrem decidir sobre els trens de rodalia, les beques de l’ensenyament obligatori, sobre la gestió i el reconeixement de les pensions no contributives, la Generalitat participarà en la decisió de l’Estat sobre inversions en grans infraestructures, millorarà la justícia apropant-la als ciutadans, el Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya. Aquest Estatut es compromet amb la gent de Catalunya, recollint tot un seguit de drets civils i drets socials.
El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aportarà els recursos necessaris perquè el Govern de Catalunya pugui treballar d’una manera més decidida per una societat més pròspera i cohesionada. Els recursos econòmics són necessaris per tenir una millor educació, una millor sanitat, més infraestructures, per fer unes polítiques socials potents, per apostar per la formació i les noves tecnologies, per als estímuls que necessita l’economia catalana, que vol seguir sent motor d’Espanya. Els trets més destacats del nou sistema són la creació de l’Agència Tributària de Catalunya, que gestionarà, recaptarà i liquidarà els tributs propis i els estatals cedits totalment a la Generalitat, la creació d’un consorci entre aquesta Agència i la de l’Estat que de facto es pot acabar convertint en l’administració tributària de Catalunya, l’increment de la cistella d’impostos amb el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA i el 58% dels impostos especials, fet que permet una millora dels recursos i de la autonomia financera de Catalunya, equiparació dels recursos per habitant en matèria d’educació, sanitat i serveis socials dels quals han de disposar totes les comunitats autònomes, fort augment de les inversions de l’Estat en matèria d’infraestructures, amb el compromís que durant set anys s’equiparin a la participació relativa del PIB català al PIB espanyol.
Sens dubte, el nou Estatut permetrà construir una Catalunya de benestar, basada en la cohesió social, sostenible, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra llengua dins i fora de Catalunya.
Aquest nou Estatut no hauria estat possible sense el pacte del Tinell, que va donar pas a un Govern nou a Catalunya, presidit pel president Pasqual Maragall, i tampoc hauria estat possible si a Espanya el president no fos José Luis Rodriguez Zapatero, un president valent, de valors nous, que compleix els seus compromisos, que ha entès la convivència plurinacional com una fortalesa de l’Espanya que ha d’encarar el segle XXI deixant enrere les uniformitats i els fanatismes.

Avui és un gran dia

El Congrés de Diputats ha aprovat avui el nou Estatut de Catalunya. Com ha afirmat el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, Catalunya ha fet un salt endavant.
Estem, sens dubte, davant del millor Estatut de la història de Catalunya, que millora el nostre autogovern, que ens dóna més competències i més recursos, és a dir, un millor finançament. És un Estatut que reconeix la singularitat nacional de Catalunya.
Aquest Estatut no hagués estat possible sense l’acord del Tinell, que va donar pas a un govern d’esquerres i catalanista i, sobretot, no hagués estat possible sense el convenciment i l’impuls del President de la Generalitat i del President del Govern d’Espanya, José Luís Rodríguez Zapatero.
No podíem desaprofitar aquesta oportunitat. El PSC ha complert una de les principals promeses electorals de Maragall i Rodríguez Zapatero. Els governs de progrés compleixen.
El PP ha votat en contra, la seva actitud continua sent tant vergonyosa com ens té acostumats en els darrers temps.
ERC, que també hi ha votat en contra, hauria de reflexionar sobre com pot votar “no” a un gran Estatut que recull el que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i que recull el model de finançament acordat al Pacte del Tinell.
Sens dubte, avui ha estat un gran dia.

Preservació d'espais agraris

Ahir vaig assistir a un debat que organitzava l’Ajuntament de Cardedeu, en el qual es va parlar de l’agricultura en entorns periurbans, sobre si calien o no figures de protecció especial per preservar els espais rurals de les planes vallesanes.
A la taula hi van participar en Pere Rosàs, gerent de la cooperativa agrària comarcal del Vallès i en Joan Barniol, director dels serveis territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, i al final va haver-hi un col·loqui prou animat, amb intervencions a tenir en compte per part de pagesos i representants d’entitats ecologistes.
La meva aportació va anar en el sentit que cal afrontar el repte que l’agricultura periurbana esdevingui un sistema metropolità, conservant, però, alhora, la seva identitat, és a dir, que es considerin els espais agraris com a singulars i productius i no mers connectors entre espais naturals, falques verdes, façanes paisatgístiques o espais d’oci urbà.
Cal avançar, però, cap a nous models de gestió, com “empresa rural”, i posar en marxa aquelles polítiques específiques de suport per a què no perilli el seu ús agrari. En tot cas, vaig remarcar que en els espais agraris metropolitans no n’hi ha prou amb la implantació de figures de protecció, sinó que aquestes s’han de fer efectives a través de veritables plans de gestió o dinamització de l’activitat i de l’espai.
En aquests moments tenim sobre la taula, propostes d’actuació que afecten els espais agraris, que privilegien els objectius paisatgístics i mediambientals, ignorant la valorització econòmica dels productes agrícoles.
Per a mi és un error, si al final el que predomina en el debat són els plantejaments proteccionistes en el conjunt del territori vallesà, perquè farà molt difícil la continuïtat de l’activitat agrària que, a més, és la que ha format el paisatge característic del Vallès.
Finalment, vaig manifestar que cal promoure una agricultura econòmicament forta, ecològicament responsable i socialment dinàmica com a millor garantia de la preservació de l’espai.

Estatut i dos anys de govern de Rodríguez Zapatero

Aquest migdia he participat conjuntament amb Pedro Zerolo (secretari federal de moviments socials del PSOE) i amb l’Alex Valiente de les Joventuts, en un acte a la Garriga, per fer un balanç dels dos anys de govern socialista a Espanya i parlar també del nou Estatut de Catalunya. Ens ha acompanyat la Neus Bulbena, que és la nostra cap de llista a l'Ajuntament.
Avui, a la Garriga feia un dia primaveral, el passeig que a mi m’encanta estava esplèndid -malgrat les obres que encara hi estan fent-.
Hem parlat que tenim motius per estar satisfets, l’esperança de l’inici del final de la violència terrorista d’ETA, la convicció que totes les idees es poden expressar i canalitzar democràticament, radicalment si alguns ho consideren convenient, però des de la paraula, des de l’intent de convèncer als altres que tenim una part de la raó.
Hem convingut que dijous el Congrés dels Diputats aprovarà un magnífic Estatut per a Catalunya. Un Estatut que surt de l’acord, de la concertació, i que el PSC se’l sent seu i se’l fa seu. Un Estatut que donarà al Govern de la Generalitat de Catalunya més competències, més finançament per abordar i solucionar els problemes que té la societat catalana, i que ens atorgarà als ciutadans i ciutadanes més drets i deures.
Un Estatut de la proximitat, que no fa de Catalunya una nació mística, sinó un país que vol resoldre els neguits de la gent que hi vivim, que vol participar amb la resta d’Espanya per fer-ne un Estat més modern.
Aquest Estatut serà possible perquè a Catalunya hi ha un govern d’esquerres, i un partit, el PSC, que des de l’any 1995, quan Quim Nadal va ser el nostre candidat a la Presidència, ja defensava la necessitat d’adequar-lo a la realitat del país.
Però, sobretot, perquè a Espanya tenim un govern socialista i un president, José Luís Rodríguez Zapatero, que ha apostat amb valentia per obrir aquest procés. Un president que vol trencar les uniformitats, els fanatismes que han estat una constant de la història d’Espanya. Un president i un govern que pensa que la convivència plurinacional a Espanya és possible i és desitjable. Un president que, només en dos anys, ja ha fet d’Espanya un referent en drets socials i civils.
Hem destacat també les polítiques econòmiques que el govern del PSOE ha tirat endavant i que estan donant uns resultats extraordinaris i que, a més, aquest és un govern valent que, a diferència del govern del PP, fa una aposta pels valors i per les polítiques públiques.

UN BON DIA DE PRIMAVERA A GRANOLLERS

MÉS HABITATGE PÚBLIC , MÉS QUALITAT URBANA.

Aquest matí el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha estat a Canovelles i Granollers.
Ha signat amb l’alcalde de Canovelles, Josep Orive, el conveni del Pla de Barris, que permetrà a l’Ajuntament abordar obres de renovació urbana a diversos entorns de la ciutat i impulsar projectes de gran calat social.
A Granollers, amb l’alcalde Josep Mayoral, regidors i regidores, representants veïnals i ciutadans que ens han acompanyat , s’ha visitat el sector del Pla de Baix, que han promogut conjuntament l’Institut Català del Sòl i l’Ajuntament de Granollers.
El nou sector aporta sòl per a la construcció de 675 habitatges, de totes les tipologies i règims, edificis plurifamiliars, unifamiliars, de protecció oficial i promoguts pel sector privat. L’Ajuntament, l’Institut Català del Sòl i cooperatives promouran 415 habitatges protegits, d’aquests, l’Ajuntament en el sòl municipal disponible, i mitjançant la societat pública Granollers Promocions, en promou 108, amb un pressupost d’uns 10,5 MEUR. Les obres ja han començat i es preveu fer el lliurament de claus el primer semestre de l’any 2007.
L’Institut Català del Sòl, per la seva banda, s’encarrega de la construcció de 118 habitatges de protecció que seran de lloguer.
Aquesta actuació urbanística es completa amb 2’5 hectàrees d’espais verds, 19.000 m2 per a equipaments públics entre els que destaca una nova instal·lació esportiva i 28.000 m2 per a equipaments comercials.
Finalment, com ha destacat l’alcalde Mayoral, el barri de Can Bassa s’uneix definitivament a tota la trama urbana de Granollers, guanyant en qualitat, en mobilitat i en més equipaments.
Avui ha estat un bon dia de primavera per a Granollers.

Un moment per a l'esperança

ETA ha anunciat un alto el foc permanent. Des de la prudència, aquesta és una molt bona noticia, és un moment per a l’esperança, de trobar el camí definitiu de la pau al País Basc i en el conjunt d’Espanya.
En aquests moments d’esperança, que estic convençut abracen la majoria de ciutadans, es precís recordar totes les víctimes de la violència dels terroristes d’ETA, i tot i sabent que és molt difícil posar-se en el dolor que els acompanyarà sempre, també cal avançar cap al final de la violència.
Avui, des de la fermesa, cal el compromís de tots contra la violència, cercar la màxima unitat per no perdre aquesta oportunitat de trobar el camí de la pau, i posar-nos al costat del Govern d’Espanya i del President José Luis Rodriguez Zapatero, que són a qui els correspon la direcció d’aquest procés, que tots els demòcrates estem esperançats arribi a un bon final.

Homenatge a Josep Palomino

Divendres la gent del PSC del Vallès Oriental vàrem fer-li un homenatge a en Josep Palomino, que ara fa un any ens va deixar. A part de molts amics i companys del partit socialista, del sindicat UGT, i d’altres formacions polítiques i sindicals, hi varen assistir molts amics que havia fet al llarg de la seva vida.
En Josep Palomino, en “Palo” per a tots nosaltres, ha estat una persona profundament progressista, d’esquerres, compromesa, una persona social en el sentit ampli i exacte del mot.
Jo vaig conèixer al Palo l’any 1973 a Canovelles. Érem molt joves. Amb ell i d’altres companys i companyes, persones que proveníem de formació, sensibilitats i realitats socials diferents, vam formar un cercle de Convergència Socialista, moviment polític que va confluir en el que avui és el primer partit de Catalunya, el Partit dels Socialistes de Catalunya.
Al Palo, el trobaves al partit, al sindicat, però sobretot te’l podies trobar en multitud de projectes i esdeveniments que significaven un compromís vers altres persones.
No va perdre mai la utopia de poder veure un món millor, més just socialment. Va ser dels seus, de la seva família, dels seus companys, dels seus amics. Quan el necessitaves, ell era allà. A la política sempre deia el que pensava, mes enllà de si era convenient o no. Algunes vegades havíem discrepat, però la majoria, en les qüestions de fons, treballàvem plegats.
Palo. Has estat una persona conseqüent amb les teves idees, coherent amb el teu pensament. La teva empenta, la teva vitalitat, el teu riure, la teva forta personalitat, la teva franquesa i el teu compromís i la teva lleialtat t’han fet una persona única. Has estat el nostre Palo, el nostre company, però sobretot el nostre amic.
El teu record seguirà aquí, viu, perquè encara que estic segur que tu no ho hagis buscat, formes part de la nostra utopia, que segur algun dia aconseguirem.

Més i millor educació

El PSC sempre havia aspirat a governar el nostre país, per fer de Catalunya una terra socialment avançada i econòmicament ambiciosa. Aquests dos anys de govern d’esquerres i catalanista així ho estan palesant.
Aquest dilluns es signa el pacte nacional per a l’educació. És un pacte històric, que significarà modificar l’educació al nostre país amb una visió innovadora on el binomi equitat-excel·lència sigui el principal objectiu.
Aquest acord, que a més servirà per orientar la futura llei catalana d’educació, ha estat possible gràcies a l’impuls del Govern, tres dels quatre sindicats de professors més representatius, les patronals de l’escola privada concertada, les tres principals federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes i les dues organitzacions municipalistes de Catalunya.
Aquest gran acord nacional suposarà més estabilitat del sistema educatiu, més qualitat, més innovació pedagògica i igualtat d’oportunitats per a tothom, i a més, ha d’acabar amb les diferències entre l’escola pública i la privada.
M’agradaria destacar que tots els alumnes escolaritzats en escoles públiques de primària rebran una hora complementària de classe diària dedicada a activitats de reforç i aprofundiment curricular, els escolars de poblacions de més de 10.000 habitants començaran a beneficiar-se de la mesura a partir del proper mes de setembre i la resta d’escolars l’any que ve.
També s’avança cap a la gratuïtat a la privada concertada. El Govern aprovarà partides pressupostàries per a què els centres concertats acullin un nombre més gran d’alumnes en situació econòmicament desfavorable (bàsicament immigrants), la conselleria d’Educació sufragarà la sisena hora lectiva de tots els alumnes i incrementarà en un 30% les partides de despeses de funcionament; a canvi, els centres s’obliguen a no cobrar cap quantitat a les famílies.
Es contractaran en dos cursos 4.600 nous professors, perquè els centres públics puguin atendre l’ampliació horària; també es destinaran 49 milions d’euros per contractar tècnics de suport a les aules d’infantil (3-6 anys). L’acord també considera que la formació permanent del professorat és bàsica, així com la valoració de la seva trajectòria i promoció professional, és a dir, la creació d’una autèntica carrera professional. El Govern preveu destinar-hi 37,5 milions d’euros fins a l’any 2009 i 51 milions d’euros per a mesures encaminades a garantir la bona salut dels docents.
Es destinaran 15 milions d’euros, perquè el Departament d’Educació, a través dels ajuntaments, pugui desplegar programes de transició entre l’escola i el món del treball, així com facilitar la relació entre els centres que imparteixen formació professional i el teixit empresarial corresponent a cada àmbit territorial.
Els centres educatius obriran des del primer dia de setembre i fins l’últim de juny.
Fins ara el Govern de Maragall ha creat 2.200 noves places de professorat a l’inici del curs 2004/05, també ha convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, s’han dedicat 30 milions d’euros a la formació dels professors. S’han invertit 454 milions d’euros en construccions escolars noves i ampliacions que han afectat a 152 centres de tot Catalunya. A més, en aquest curs 2005/06 s’han posat en marxa 63 nous centres escolars i 370 actuacions de millora que comportarà una inversió de 520 milions d’euros; tot això ha permès eliminar 112 barracots.
A grans trets, tot això significa el compromís més important que mai hagi fet la Generalitat de Catalunya en matèria educativa. Aquest era el compromís del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per fer de Catalunya un país més obert, socialment avançat, és a dir, educació, educació, educació.

Fogars, Montseny i Campins inicien la recollida selectiva

Els ajuntaments de Fogars de Montclús, Campins i Montseny, inclosos en el Parc Natural del Montseny, s’han adherit al Consorci per la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que aplega tots els municipis del Vallès Oriental excepte Aiguafreda.
S’ha iniciat la introducció de la recollida de paper i cartró, vidre, envasos, matèria orgànica i resta al nucli central i més visitat del Parc Natural del Montseny; això és possible a partir de la col·laboració dels tres ajuntaments, el Consorci i la Diputació de Barcelona.
S’han creat 30 àrees de recollida selectiva de residus, repartides entre els nuclis de població més importants i les zones del Parc més visitades. En total s’han instal·lat 185 contenidors: 70 de matèria orgànica, 31 per la fracció resta, 27 per al paper, 27 per al vidre i 30 per la recollida d’envasos, a més de recollides a grans productors, és a dir, en el sector de la restauració i hostaleria, molt important en el Parc.
El sistema ja s’ha començat a aplicar i entre el 13 de febrer i el 6 de març es van recollir 44’46 tones de les que un 60’36% es van recollir de forma selectiva, i per tant no van anar a parar a un abocador. La xifra és molt positiva. L’objectiu és aconseguir un millor tractament dels residus que produïm les persones que viuen en els nuclis de població i els milers de persones que visiten el Parc Natural del Montseny.

Sobre l'energia eòlica

article publicat a La veu de l'Ebre (10 de març de 2006)

Aconseguir la més alta participació de les energies renovables en el balanç d’energia primària és un objectiu prioritari de totes les polítiques energètiques a nivell de la Unió Europea, de l’Estat Espanyol i de Catalunya. Aquest és un objectiu també per a l’actual Govern de la Generalitat, tal com recull el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, a on es fixa arribar a l'11%.
Avui, aproximadament el 85% del consum energètic mundial prové de la combustió de recursos fòssils, amb jaciments coneguts limitats, i que a més a més, la seva explotació emet gasos amb efectes hivernacle. També cal tenir present que els països en vies de creixement, i bàsicament els d’Àsia, en consumeixen més que mai. En aquests moments, ningú posa en dubte que el recurs massiu de combustibles fòssils plantejarà a la llarga problemes d’abastament. Tanmateix, les tensions polítiques a determinats països productors agreujarà aquesta situació.
És per això que cal intensificar els esforços que ja s’estan duent a terme, per tal de desenvolupar les fonts d’energia d’origen renovable. La Unió Europea va anunciar la voluntat de què l’any 2010 un 12% del consum interior brut d’energia vingués de les renovables i un 22% del consum total d’electricitat en aquest mateix període.
Avui és possible gràcies a tecnologies madures, i sobretot amb voluntat política, com la que demostra a Catalunya el conseller de Treball i Indústria Josep Maria Rañé, tot i la incomprensió d’alguns dels actors polítics i socials del país. A ningú se li escaparà tampoc, que les que han assolit un nivell més alt de maduresa és l’energia eòlica.
El Govern de la Generalitat ha de fer d'una vegada, una aposta decidida per aprofitar aquesta dinàmica de creixement de les energies renovables en general i de l'eòlica en particular i, així, aconseguir assolir el nivell que li pertoca en el conjunt de l’Estat, o Catalunya haurà perdut l'oportunitat de tenir un sector industrial i tecnològic de primer ordre i que a més aporta beneficis ambientals, socials i econòmics.
Catalunya tenia una posició avantatjosa, però no l’ha aprofitat. Vàrem ser els primers a tenir instal·lacions eòliques, un atlas eòlic o un fabricant de tecnologia, però que des de l’any 1995 no ha instal·lat cap màquina a Catalunya, malgrat que n’ha instal·lat a molts països, fins i tot, a l'Índia. Evidentment, malgrat que aquesta empresa té la seu, el centre de disseny i les activitats de promoció radicades a Catalunya, ha hagut de fer la seva implantació industrial en altres comunitats com Castilla – León o Galícia, que és on tenen projectes instal·lats.
Ara, aquest fabricant ha desenvolupat una nova màquina de 3MW, molt esperada en el mercat i que pot obrir unes perspectives molt positives per l’empresa però ha d’instal·lar un prototipus de la màquina a un emplaçament autoritzat a la província d’Albacete.
A 31/12/2005 Catalunya ocupa el desè lloc en quant a potència eòlica instal·lada entre les comunitats autònomes, amb només l'1,43% de la potència eòlica operativa a tot l’Estat.
En els darrers dos anys a Catalunya només s’han posat en marxa 2 parcs eòlics, amb una potència de 57,42 MW, equivalent l'1,5% de la potència eòlica instal·lada a Espanya en el mateix període.
La lentitud amb què es tramiten els projectes a Catalunya està impedint la materialització d’unes fortes inversions industrials molt distribuïdes en el territori, que faciliten una important transferència de renda i que han d’ajudar a fer front a les necessitats de subministrament energètic que precisa el país amb una energia neta, renovable i autòctona.
La majoria de ciutadans està d’acord amb la implantació d’energies netes i renovables, que no contaminin. També hi estan d’acord la majoria de les persones que viuen en les comarques a on s’han d’ubicar parcs eòlics (per cert s’han d’instal·lar a on hi ha vent). Tots ens omplim la boca que cal complir el protocol de Kyoto, dons per fer-ho cal fer polítiques clares i decidides, el que no s'hi val és voler anar a missa i repicar les campanes al mateix temps, no sigui que alguns es quedin només amb molta xerrameca mediambiental i para de comptar.

El treball per la qualitat

Granollers es transforma no tan sols per les obres de millora en carrers, places, equipaments, que es fan arreu de la ciutat. Pels grans projectes de ciutat, com pot ésser la cobertura de la via del tren; la reforma de l’entrada nord de Granollers al carrer de Girona, que alhora dóna lloc a la urbanització de tres noves places a Can Mònic; o d’altres actuacions molt importants per als ciutadans que viuen als seus entorns, plaça de l’Enginyer; la plaça que es denominarà de la Pau, al carrer de Narcís Monturiol; les voreres del carrer de Colom que ben aviat s’arranjaran; l’obertura del carrer de Calderón de la Barca; les actuacions al camí Ral de Palou, entre d’altres intervencions urbanístiques que el govern municipal de Granollers està tirant endavant.
La qualitat passa per aconseguir entorns agraïts a tota la ciutat, per tenir més i millors serveis. La qualitat passa també per actuacions en la millora dels habitatges. És per això que es va aprovar la creació de l’Oficina d’Habitatge, que té la voluntat de gestionar com a finestra única les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament i del govern de la Generalitat de Catalunya.
Que farà aquesta Oficina? Funcions d’informació i assessorament a la ciutadania; tramitació d’ajuts i d’altres serveis indirectes en matèria d’habitatge, entre els quals hi ha els de sol·licitud, tramitació i inspecció de les cèdules d’habitabilitat; gestió de sol·licituds de tests dels edificis (TEDI), d’informes interns d’idoneïtat i d’ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatges construïts; gestió de sol·licituds per accedir al parc d’habitatge protegit, públic i privat, als efectes del Registre de sol·licitants d’habitatge protegit de Catalunya; així com els serveis de mediació per al lloguer social que estableix el decret 244/2005, per tal de facilitar l’accés a les noves mesures de política d’habitatge al major nombre de ciutadans de Granollers.
En aquesta mateixa línia de millora, el govern municipal de Granollers, ha obert una línia d’ajuts per tal de facilitar la instal·lació d’ascensors en aquells edificis que no en disposen, i que podran ser complementàries a les que pugui atorgar la Generalitat de Catalunya.
Treballar per la qualitat és posar les eines, els mitjans perquè el conjunt de la ciutat avanci al mateix temps, en grans i petits projectes, en cohesió.

Millor Educació, des dels zero anys

El programa electoral del PSC per a les eleccions de 2003 fixava com una de les màximes prioritats la millora de l´Educació a Catalunya. D´això fa més de dos anys, i les darreres setmanes estem tenint proves claríssimes que el Govern de Pasqual Maragall està complint el seu compromís, després d´anys d´abandonament de l´escola pública sota els governs de Convergència i Unió.

La llista de millores és llarga, i ha culminat aquesta mateixa setmana amb l´anunci que aquest any es destinaran 76 milions d´euros a crear noves places d´escola bressol per complir així el compromís de doblar en una sola legislatura les que havia creat CiU en 23 anys de govern. Tot just hem passat l´equador del mandat i estem a punt de convertir la promesa en realitat, de manera que Catalunya tindrà aviat 60.000 places públiques de llars d´infants. Concretament, al Vallès Oriental hi ha previst crear-ne 2.370 de noves, de les quals ja n´hi ha 1.636 de comprometes per part dels ajuntaments.

Convé recordar que aquest és un tema que s´arrossega des de fa anys, perquè fa molt de temps que els ciutadans ens demanen més escoles bressol públiques. Són una necessitat social inqüestionable. De fet, l´any 1999, a les portes de les eleccions autonòmiques, el llavors conseller d´Ensenyament, Francesc Xavier Hernández, va prometre davant el Parlament de Catalunya fer 30.000 places d´escola bressol. Pocs mesos després va matisar: no totes serien públiques; en aquestes xifres s´incloïen també iniciatives privades. Després, va fer més rebaixes i va deixar en mans dels ajuntaments l´opció de promoure escoles bressol públiques, però sense cap suport econòmic per part de la Generalitat. El resultat final d´aquell anunci tan electoralista és que aquelles places encara les estem esperant.

I ara, en els darrers dos anys, sembla que s´han trobat els diners que CiU no trobava mai quan es tractava de fer escoles bressol. El govern de Pasqual Maragall s´ha posat les piles, i està complint el seu compromís fil per randa. Quan acabi la legislatura tindrem el doble de places públiques. El doble de les places que va crear CiU en 23 anys! Potser és que no era qüestió que faltessin diners, sinó que faltava voluntat política. Qüestió de prioritats.

Encara més simptomàtic és que l´actual Govern de la Generalitat ha estat capaç de començar a resoldre altres problemes relacionats amb l´ensenyament, i que ni Pujol ni cap dels seus consellers d´educació van intentar arreglar mai. Per exemple, la precarietat laboral dels professors: en el curs 2004 se´n van contractar 2.200, i a més s´han convocat ja oposicions per a gairebé 3.700 places a primària i secundària. Està clar que el govern de Maragall vol que els mestres tinguin l´estabilitat laboral necessària per desenvolupar la seva tasca, aplicar programes pedagògics a mig i llarg termini i a més poder tenir més seguretat en la vida personal, i no haver de patir a cada final de curs.

A més, s´estan construint 63 noves escoles, i un centenar més s´amplien i es renoven. Això, de retruc, ha permès eliminar de moment 112 barracons. Uns barracons, recordem-ho, que CiU justificava per la impossibilitat de fer inversions en edificis i dient que eren solucions transitòries… que duraven deu anys –en ocasions, deu hiverns sense calefacció a les aules.

La famosa sisena hora de classe diària, que pot semblar una simple ampliació de l´horari lectiu, és un canvi importantíssim, perquè sumant aquestes hores de més, quan els alumnes acabin l´ESO hauran tingut tantes hores de classe com si haguessin fet un curs sencer més. No cal dir que aquest esforç distribuït de manera uniforme i pràcticament inapreciable al llarg d´alguns anys tindrà una repercussió molt i molt destacable en la formació dels estudiants.Queda clar, una vegada més: no era qüestió de diners, sinó de prioritats. De voluntat política, que CiU tenia posada en un altre lloc. Potser a pagar amb diners públics enquestes partidistes i estudis sobre l´orientació política dels periodistes que no beneficiaven ni els estudiants, ni els mestres, ni les famílies, ni la llibertat d´expressió, ni ningú que no fos militant de CiU.

Article publicat al 9Nou el dilluns 27 de febrer de 2006

La ciutat de tots

És ben cert, que en les dues darreres dècades, per l’impuls dels diversos governs que ha tingut l’Ajuntament de Granollers, la ciutat ha canviat, s’ha anat transformant, a millor, sens dubte, només cal caminar pels seus carrers, les seves places i els seus camins. S’ha transformat no tan sols, per l’actuació de l’obra pública, sinó també per les polítiques socials, sense estridències, amb treball, amb bona feina, hem anat fent de la societat granollerina, un entorn amb igualtat d’oportunitats i amb més equitat.
Des de l’acció de govern, s’han posat les bases per tal que el creixement de la nostra ciutat es fes al ritme que permetés créixer en serveis, amb la capacitat suficient per mantenir la cohesió social entre tots els qui vivim a Granollers.
Avui, la nostra ciutat ja té prop de 60.000 habitants, xifra a la qual arribarem al llarg de l’any 2006. Aquest creixement es produeix, per dos factors: per l’arribada de persones de les comarques veïnes i de persones nascudes a d’altres països. Aquest creixement de les persones que triaran Granollers per viure-hi, no s’aturarà en els propers anys. El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que es va aprovar provisionalment, per unanimitat, el passat mes de desembre de 2005, situa la xifra de creixement en els propers 10 o 12 anys al voltant de les 75.000 persones.
Arribats en aquest punt, d’un nou impuls en el projecte de la nostra ciutat, a més de pensar en més equipaments, més serveis per a tots els granollerins i les granollerines, per seguir mantenint aquest entorn d’igualtat de oportunitats i d’equitat, cal posar a punt el dia a dia de Granollers, per fer, de tots els carrers i les places de la ciutat, entorns agraïts, que ajudin a la necessària convivència ciutadana.
L’obra pública del govern municipal de Granollers, no s’atura, la millora de l’entrada a la ciutat pel carrer de Girona que ha permès eliminar les barreres al barri de Can Mònic i guanyar una nova zona verda; les places del carrer de Narcís Monturiol-Maria Palau, al barri del Congost; la del carrer de l’Enginyer, a Granollers Centre; els Jardins de la Mediterrània al pla de Baix,–dissenyada pels nois i les noies de l’escola Mestres Montaña–; la del carrer de Bertran de Seva-Frederic Soler, a Granollers Nord o la passera damunt la línia del tren també a Granollers Nord; l’obertura del carrer de Calderón de la Barca i l’arranjament de les voreres al passeig de Colom, al barri de Sant Miquel; la urbanització del vial al marge dret del riu; les actuacions de millora al Camí Ral de Palou; o la recuperació d’espais a Roca Umbert, són exemples de la millora i la transformació constant de Granollers.

L'Estatut és de tots

Article publicat al 9 Nou 27/01/2006

Finalment, el President d’Espanya José Luis Rodriguez Zapatero, amb el suport dels dos principals partits que li donem suport, PSC i PSOE, va arribar a un acord polític global sobre l’Estatut amb Artur Mas, és a dir, CiU, un acord al qual és evident que desitjo que, en el tràmit que ens portarà a la seva aprovació final, se sumin la resta de partits polítics que el vàrem votar en el Parlament de Catalunya, perquè aquest no serà l’Estatut de cap partit, sinó el de tots, per molt que CiU se n’intenti apropiar, en una maniobra d’esgarrapar vots.
Anem a pams. No és casualitat que ara hi hagi nou Estatut. Perquè Rodríguez Zapatero, president d’Espanya, compleix la seva paraula i no és la primera ni la darrera vegada que ho demostra, i hi ha un govern de tres partits d’esquerres a Catalunya, que en el seu programa volien la reforma estatutària i que l’han impulsat.
El president de Catalunya, Pasqual Maragall, ha fet bandera del nou Estatut de Catalunya. Ho posava en el seu programa electoral, i ha estat l’impulsor del procés de reforma i ha treballat de valent per aconseguir arribar a un acord, fins i tot sacrificant alguna foto, que alguns han buscat insistentment. El president i el seu partit, el PSC, han treballat amb discreció, defugint protagonismes, propiciant els acords entre tots els partits, perquè enteníem que el més important era tenir un nou Estatut per a Catalunya.
Aquest nou Estatut de Catalunya ens donarà més autogovern, més competències, més finançament. És l’Estatut de les persones, la qual cosa permetrà el sentiment de pertinença des de la proximitat, perquè li donarà més eines al Govern de Catalunya per fer les polítiques que milloren la qualitat de vida de les persones, als pobles, als barris i a les ciutats.
Aquest Estatut em referma en la idea que des del Govern de Catalunya s’està fent un gran treball, i que amb la signatura del pacte del Tinell que va permetre un govern d’esquerres a Catalunya s’ha avançat més en competències i finançament en dos anys que en vint-i-tres de govern nacionalista i de dretes.
Com ja hem explicat moltes vegades els socialistes catalans, aquest serà sens dubte el millor Estatut que haurà tingut mai Catalunya. Disposarem de més recursos econòmics amb un sistema transparent, just i al mateix temps solidari amb altres territoris d’Espanya; tindrem una agència tributària catalana per als tributs i impostos que ens són propis i que en el termini de dos anys formarà un consorci amb la de l’Estat, un consorci que podrà esdevenir l’administració tributària de Catalunya.
Tindrem més competències, com ara en ports i aeroports, en els ferrocarrils de rodalia, en la inspecció de treball, en els permisos de treball dels immigrants, en les beques de l’ensenyament obligatori. El Tribunal de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial a Catalunya, la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya s’equipararà a la participació del PIB de Catalunya en relació al de l’Estat; la llengua i la cultura catalana tindran la màxima protecció.
Malgrat que el PP s’ha instal·lat en mentides constants, tindrem Estatut, i els seus arguments es demostraran falsos. Ni és una reforma encoberta de la Constitució, ni és inconstitucional, ni trencarà Espanya; i es mantenen els mecanismes de solidaritat amb altres comunitats autònomes de l’Estat. En definitiva, han perdut, com a tantes altres coses, els papers, la qual cosa els mantindrà per molts anys a l’oposició.
Aquest serà l’Estatut de tots, però és just reconèixer el coratge polític de tots els que han fet el pas endavant, en especial de l’impuls decidit del president Maragall i la valentia del president Zapatero amb el seu compromís per l’Espanya plural, l’autogovern de Catalunya i el seu millor finançament.

Jordi Terrades i Santacreu
Diputat socialista al Parlament de Catalunya
i membre de l’Executiva Nacional del PSC

Retorn a Catalunya

Article publicat al 9nou edició Vallès Oriental (20-01-2006)

Ben aviat podrem anar a veure al Palau Moja de Barcelona els documents de què tant s’ha parlat durant els darrers 10 anys. Els han ficat en 500 capses, els han carregat en dues furgonetes, han passat per Madrid -on els responsables de l’Arxiu General del Ministeri de Cultura n’han verificat la tramesa- i han retornat a casa, 67 anys després que les tropes franquistes se’ls emportessin a punta de pistola. Els documents de la Generalitat republicana són els primers dels ‘papers de Salamanca’ que han tornat a Catalunya, i s’exposaran al públic tan bon punt arribin, a l’esmentat Palau. Després, vindran els de particulars, entitats, sindicats i partits polítics.

Ara convé recordar que la primera decisió de fer tornar els documents expoliats la va prendre un govern socialista, l’any 1996. Ja en aquell moment, la campanya furibunda orquestrada pel PP va impedir el retorn, i la victòria d’Aznar en les eleccions generals d’aquell mateix any va tirar per terra les expectatives que s’havien generat. El fet que CiU pactès amb el PP durant vuit anys lamentables i llarguíssims no va donar bons fruits per a Catalunya, tampoc en aquest tema. Ara, amb una consellera socialista de Cultura, Caterina Mieras, i una ministra socialista de Cultura, Carmen Calvo, ha estat possible culminar el procés.

El PP, una vegada més, ha intentat bloquejar la tornada dels papers de Salamanca, intoxicant el debat, sembrant crispació –l’especialitat dels senyors Acebes i Zaplana- i buscant enfrontar territoris. Ha convocat manifestacions, protestes, concentracions i ha col·locat policies municipals davant la porta de l’Arxiu de Salamanca. Ha intentat allargar la tramitació de la llei que regula la restitució dels documents, aprovada recentment al Congrés amb els vots contraris dels populars. Se les ha empescat totes però ha fracassat. El PP ha fracassat perquè els socialistes no ens hem deixat intimidar i hem defensat el que és just: que els documents espoliats per Franco tornessin a casa.

A banda del paper que han jugat la ministra i la consellera, també ha estat clau en aquest procés la feina de la Comissió de la Dignitat. Calvo i Mieras han sabut negociar, han soportat la pressió i han près la decisió valenta que s’havia de prendre; la Comissió ha sabut vehicular la demanda de catalans i catalanes, ha pressionat i sobretot ha convençut amb arguments. Els papers, doncs, i malgrat l’oposició del PP, tornaran a mans dels seus propietaris.

Potser el millor de tot plegat és que Salamanca, per molt que la dreta espanyola s’entesti a dir el contrari, no hi perd res. Al contrari, sortirà guanyant: gràcies al compromís del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la ciutat esdevindrà la seu del Centre de Documentació i Investigació sobre la Guerra Civil i el Franquisme, que serà un gran equipament cultural especialitzat dotat amb el personal i recursos necessaris per catalogar i microfilmar els fons documentals. L’Arxiu de Salamanca esdevindrà un centre de referència internacional ineludible per als estudiosos de la Guerra Civil.

El retorn dels arxius espoliats a Catalunya constitueix un pas importatíssim per a la recuperació i restitució de la memòria històrica, de què sovint anem mancats. No és, però, l’únic: el Govern de la Generalitat prepara la creació del Memorial Democràtic i una nova normativa sobre l’exhumació de fosses de la Guerra Civil. Paral·lelament, des de l’Executiu espanyol s’impulsa també la llei de la Memòria, que serà debatuda properament a les Corts. Després de 30 anys de democràcia, comencem a tancar ferides i a superar el passat per tirar endavant.

Cal treballar amb rigor i amb sentit de país

Catalunya s’hi juga molt. Els socialistes –els del PSC i els del PSOE- volem que l’Estatut arribi a bon port, perquè sabem que l'interès del país passa per tenir un Estatut ambiciós, amb més competències i més finançament.

En aquests moments hi ha base suficient per arribar a un acord. No és el moment d’actuar per criteris partidistes, de rendibilitat electoral.

CiU està calculant si els hi surt més a compte aprovar-lo, o demanar que es retiri el text. CiU, amb la seva actitud, està buscant l'avançament electoral a Catalunya. Tinc la sensació que a CiU comencen a pesar més els que NO volen Estatut, encapçalats per l'expresident Jordi Pujol i l’Artur Mas, que els que volen el sí. Farien bé, de totes formes, no oblidar que qui té la facultat d'avançar les eleccions és el President de la Generalitat de Catalunya, el Molt honorable Pasqual Maragall.

El PSC, primer partit de Catalunya, té la convicció que hi haurà un bon Estatut; això és el que es desprèn de les converses i les negociacions fetes amb el PSOE i el govern d’Espanya.

No podem deixar passar l’oportunitat de tenir un president a Espanya, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha apostat clarament per un Estat a on es reconeixen les diferents identitats nacionals.

Si al final no hi ha acord, alguns a Catalunya hauran d’explicar molt bé perquè aquest al final no s’ha produït.

L’educació, prioritat del Govern de Maragall

El president de la Generalitat de Catalunya ja va dir que una de les prioritats del seu govern seria l’educació. I després de dos anys del pacte del Tinell es demostra que Pasqual Maragall compleix.

Només cal veure les inversions en centres educatius que s’estan fent i que estan cobrint el gran déficit que va deixar Convergencia i Unió. Pas a pas, els nostres pobles i ciutats estan veient com les inversions en equipaments educatius es van incrementant per, tal i com diu el nostre President, garantir uns serveis educatius de qualitat amb unes infraestructures adequades.

Recentment el Govern ha aprovat la construcció de 19 escoles arreu de Catalunya, quatre d’elles al Vallès Oriental: el CEIP Mogent de Montornès del Vallès, el CEIP Rosa Oriol i Anguera, de Lliçà d’Amunt, el CEIP Parets del Vallès i el CEIP de Sant Fost de Campsentelles, la qual cosa representa una inversió per a la nostra comarca de prop d’11 milions d’euros.

L’aprovació de la construcció de quatre escoles de primària al Vallès Oriental eleva, per tant, a 20 les actuacions aprovades per a centres educatius a la nostra comarca en els dos anys de govern catalanista i d’esquerres, amb un import destinat al Vallès Oriental de més de 55 milions d’euros, on s’inclouen noves construccions, ampliacions i reformes.

A més dels citats, la construcció dels CEIP l’Alzinar-ZER Baix Montseny de Campins, el CEIP Guerau de Liost de les Franqueses del Vallès, el CEIP de Granollers i CEIP Ferrer i Guàrdia a Granollers, el CEIP Miquel Martí i Pol de Lliçà d’Amunt, el CEIP de Sant Pere de Vilamajor, el CEIP Les Mimoses de Santa Maria de Martorelles, el CEIP Matagalls de Santa Maria de Palautordera, el CEIP Els Tres Pins de Vallromanes i l’IES Lliçà de Vall, l’ampliació i reforma del CEIP El Turó de Bigues i Riells, el CEIP Montbui de Caldes de Montbui, el CEIP Salvador Sanromà de Llinars del Vallès i el CEIP Lluís Piquer de Parets del Vallès, i l’ampliació del CEIP Les Aigües de Cardedeu i el CEIP Els Pinetons de La Garriga, són exemples de la important inversió en educació que s’està portant a terme.

L’objectiu d’un govern progressista és invertir en escola pública, que, com sempre hem dit els socialistes, és garantia d’igualtat i justicia social. Cal, per tant, destacar l’esforç que està fent el Govern de Catalunya per assegurar una escola pública de qualitat. Perquè, tot i la complicada situació en què CiU va deixar les finances de la Generalitat, (d'aquesta qüestió en parlaré properament), el Govern de Maragall ha tingut clar que l’educació és una prioritat, i així ho demostren aquestes inversions. Catalunya, per tant, guanya en educació.

Igualtat d’oportunitats per a tothom, més formació, més educació, és sinònim de ciutadans i ciutadanes més preparats per afrontar amb millors garanties i confiança el seu futur.

No rotund a l’ampliació de la pedrera de Bigues i Riells

Ahir vaig acompanyar els regidors i regidores del nostre grup municipal a l’Ajuntament de Bigues i Riells, i el 1er. Secretari de la Federació del PSC al Vallès Oriental, a una visita als Cingles del Bertí, i en concret a l’indret a on es vol ampliar una pedrera que existeix al poble de Riells i que no sabem ben bé perquè el govern municipal de CiU i el PP la vol autoritzar, aprofitant que ara s’està en procés d’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal.

El PSC no està d’acord amb aquesta ampliació, però desprès de visitar la zona, estic mes convençut que, precisament, el POUM el que ha de fer és preservar els interessos generals i no els d’una explotació privada. Cal preservar aquest espai dins la zona d’influència dels Cingles del Bertí, a tocar del PEIN que els protegeix.

L’àmbit que actualment ocupa la cantera de Riells considero que ha de ser objecte de recuperació on s’ha de garantir, una vegada restaurat, la seva relació i connectivitat amb la resta de sòl del sector que ha de configurar-se com un veritable corredor biològic i ecològic. En aquests sòls només s’han de desenvolupar usos que no siguin incompatibles amb aquests valors naturals.

L’Ajuntament i l’empresa propietària dels terrenys de la pedrera i la seva ampliació han signat un conveni en el qual es fixen diverses contraprestacions de tipus econòmic i urbanístic. No hi ha cap contraprestació que pugui justificar malmetre el medi natural, però, a més, les que es pacten en el conveni les considerem mers efectes maquilladors d’una proposta indefensable.

A més, l’ampliació d’aquesta pedrera depassa, des del meu punt de vista, la realitat local, perquè es tracta d’una activitat extractiva, que no només afecta al municipi de Bigues i Riells, sinó que afecta al conjunt d’espais lliures de la Regió Metropolitana, a la connectivitat dels corredors biològics, a la biodiversitat de la zona (per cert, la parella d’àligues que nida a les cingleres, aquest any no s’ha pogut acreditar que hagi tingut cries), i al paisatge del Vallès Oriental.

La feina ben feta té futur

(Article publicat a El 9 Nou el 19/12/05)

Aquests dies es compleixen dos anys dels acords del Tinell, que van suposar el relleu a la Generalitat i va permetre que un projecte catalanista i d’esquerres assumís, per fi, el govern de Catalunya. Durant aquests dos anys hi ha hagut una mica de tot, però principalment hi ha hagut una feina ben feta, amb constància, amb tenacitat, i sense por d’afrontar canvis que han significat el trencament amb inèrcies de 23 anys. Aquestes inèrcies són les que han generat, en bona part, el soroll que hem hagut de suportar i que sovint ha silenciat l’acció de govern. Ara, però, la feina feta comença a sonar amb força, com un motor a ple rendiment.

Les actuacions dutes a terme aquests dos anys són ben abundants: s’ha aprovat el Pla de Sanitat, amb una inversió de 3.000 milions d´euros fins al 2012, s’han fet nous hospitals, escoles i CAPs, s’han contractat professors... Les prioritats d’aquest govern són clarament diferents: a nosaltres ens importen les persones. Totes les persones. La inversió en polítiques socials (centrades en les conselleries de Salut i Educació, i presents en la resta de conselleries) és la clau de volta d’aquest Govern, fins al punt que la meitat dels diners de la Generalitat es destinen a aquestes àrees l’any 2006.

Davant tots aquests avenços no s’hi val a fer discursos neoliberals promulgant les bondats de la llibertat de mercat, com fa Artur Mas: no és el moment, perquè els ciutadans ja no estan disposats a perdre els avenços que s’han fet en l’àmbit de les polítiques socials. Mas, defensa el “dret a escollir”, que diuen els convergents. És a dir, que davant reformes socials per a tothom, proposa potenciar col·legis privats, mútues que només poden pagar uns quants i serveis a la gent gran a preus gens assequibles. Un senyal inequívoc que segueix sense tenir la més mínima idea del que necessiten les persones que habiten i conviuen a Catalunya. Ho té difícil, si així vol ser president de la Generalitat a aquestes alçades.

Pasqual Maragall, president de la Generalitat, ha demostrat que la seva màxima “Mestres, Metges, Mossos” no només és una política realista i factible, sinó que a més era ja molt i molt necessària per a Catalunya. El canvi començava a córrer pressa, i per això els acords del Tinell entre PSC, ERC i ICV, que el van fer possible, són un pacte crucial per al present i per al futur immediat.

Gràcies al Tinell, Catalunya ha estat per primera governada per les esquerres en una coalició real, i per primera vegada en democràcia es va donar l’alternança en el poder, després de 23 llarguíssims anys. Per fer efectiva aquesta alternança ha estat necessari un canvi de mentalitat que en molts casos ha comportat trepitjar uns quants ulls de poll: alguns sectors, certament, ja estaven bé com estaven… Aquest també era un problema per a Catalunya, que l’actual govern està solucionant sense estridències però amb decisió. És cert que queda molta feina pendent: no es pot fer en 24 mesos tot el que no s’ha fet en 23 anys! Però el cas és que ens hem posat a caminar en aquesta direcció, i de moment anem a bon pas.

GRANOLLERS HI GUANYARÀ

El Ple de l’Ajuntament de Granollers ha aprovat provisionalment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. I ho ha fet per UNANIMITAT.

Com a tinent d’alcalde de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament que ha tingut la responsabilitat de coordinar i impulsar els treballs del POUM aquests darrers mesos, crec que amb aquesta aprovació per part de tots els grups municipals qui sortirà guanyant és Granollers, o el que és el mateix, la gent de Granollers.

A l’aprovació inicial del Pla es van presentar més de 500 al·legacions. Totes i cadascuna d’elles han estat estudiades, 116 han estat estimades en la seva totalitat (22%), 276 parcialment (50%) i 160 desestimades (28%). Totes han estat estudiades acuradament, per trobar el seu encaix en el model de ciutat respectuós amb les persones que vivim a Granollers o que hi viuran, i també respectuós amb el seu entorn.

Voldria destacar la generositat de tots els grups municipals per tal que l’aprovació es produís sense vots contraris, malgrat haver-hi propostes diferents sobre com havia de ser el Granollers del demà.

En qualsevol cas, ha quedat palesat que el model esbossat ara fa onze mesos pel govern municipal era el correcte. S’ha treballat per millorar-lo, però les línies mestres no s’han modificat.

El nou Pla General servirà per enfocar correctament la solució de diversos problemes que té la ciutat. El cobriment de les vies del tren, el trasllat del camp de futbol del carrer Girona, el desmantellament de la subestació de Fecsa-Endesa del carrer Roger de Flor, l’obertura de nous carrers transversals de llevant a ponent, nou eix al marge dret del riu de Nord a Sud, la preservació de Palou com a espai lliure i agrícola tot preservant les petites activitats de serveis que actualment hi radiquen, i més sòl per a equipaments públics i espais verds.

Quins criteris s'han fet servir per a la revisió del Pla? La revisió es juga primordialment en el sòl urbà. El model que es proposa és clarament un model de contenció en la nova ocupació de sòl, per fer ciutat construïda. S'ha actuat en les transformacions de la classificació del sòl, amb l’objectiu d'aplicar una nova política d’habitatge. S’ha fet una aposta clara per la producció de sòl per fer-hi habitatge de protecció pública. A partir d’ara, un de cada quatre habitatges que es facin a Granollers, serà d’aquestes característiques.

Finalment, CiU, que s'havia instal·lat en el no per al no, s’ha adonat que no es podia quedar aïllada en el model de ciutat que proposava, que no tenia ni cap ni peus, i ha entès que compacitat no volia dir ni massificació ni congestió, ni més índex d’edificabilitat com pretenia.

En definitiva, amb l’aplicació del planejament urbanístic, que el ple de l’ajuntament d’ahir dissabte va aprovar provisionalment, estem avançant de manera decidida en la consolidació de la ciutat que hem anat construint des de generacions. Una ciutat amb misticitat d’usos, residencial, comercial, industrial, de serveis, i d’espais lliures. Amb una ocupació racional del sòl, amb més compacitat, però sense congestionar-la. Una ciutat a mida de les persones que hi vivim o que hi viurem, amb els serveis adequats per ajudar a tenir una vida digna i de qualitat.

Un Pla urbanístic per modelar el Granollers del futur

L’aprovació provisional del Pla d’ordenació urbanística municipal obre les portes al disseny d’un model de ciutat vell i nou a la vegada.

Vell, perquè permet seguir creixent harmònicament, és a dir, sense sotragades; que impedeixi, en la mesura que pugui, el trencament de la cohesió social; amb uns estàndards de benestar d'un Granollers a mida de les persones, que al llarg de tots aquests darrers anys hem anat fent i forjant entre tots. Granollers és aquesta ciutat on la majoria creu que és un bon lloc per viure-hi, i a on la majoria de ciutadans i ciutadanes té la creença que encara pot millorar més, i a on, però, també hi detecta problemes i mancances, com la necessària millora de la circulació i un habitatge més assequible.

Un model nou que, entroncant amb la ciutat acollidora –vila oberta– afronti, entre d’altres polítiques, qüestions urbanístiques de gran calat que de ben segur la transformaran.

El Govern de la ciutat té entre les seves prioritats recosir, per integrar-los millor en la vida col·lectiva i diària de les persones de Granollers, diversos espais urbans, de petits i grans, entre els quals voldria destacar la cobertura de les vies del tren de la línia anomenada de França.

Granollers va fer un salt qualitatiu quan va canviar la línia ferroviària del carrer de Girona a l’actual situació. Aquest canvi va permetre el creixement a llevant dels carrers i barris de la ciutat. Però la vila ens ha crescut, i el que era un pas endavant, avui és una barrera, en aquesta ciutat que volem.

Cal fer, per tant, un gran pas endavant, que permeti la integració del traçat del ferrocarril a l’entorn urbà pel qual travessa. La decisió dels ciutadans a Granollers, Catalunya i Espanya, ha permès tenir uns governs de signe polític semblant, i és voluntat dels tres governs, el municipal, el de la Generalitat i el d’Espanya, avançar en aquesta línia de treball, és a dir, a través de la modificació del planejament, i tenir els mecanismes urbanístics, jurídics i financers per fer possible el soterrament de les vies, entre la carretera de la Roca i la de Cardedeu. I en el futur no llunyà, activar la modificació de l’actual estació del tren a la plaça de Serrat i Bonastre.

El soterrament de les vies, amb el qual estic convençut que tots hi estem d’acord, significarà un salt qualitatiu per recosir una part important de la ciutat. Permetrà una nova centralitat, millorar la vialitat transversal i aconseguirà, a part de sostre per habitatge, nous espais d’aparcament i de lleure.

Sembla que CiU no hagi governat mai a Catalunya

Dimecres, diversos responsables polítics i diputats de CiU es reuniran amb alcaldes i regidors del seu partit a les comarques gironines, per tal d’anunciar mobilitzacions en contra de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França. Ara se’ns han tornat pancarteros.

El Pla de l’energia constata, pel que fa a les infraestructures de transport d’energia elèctrica, la necessitat de fer reforçaments de la xarxa, per garantir l’abastament i qualitat del subministrament als usuaris, per la gestió d’un model de generació desconcentrat, amb un increment del pes de les renovables, per millorar la situació en determinades zones del territori, i per incrementar la capacitat d’interconnexió amb la resta d’Europa.

De la interconnexió, el Pla diu que és una opció possible per assolir els objectius anteriors, tot respectant els condicionaments tècnics, econòmics i ambientals necessaris, i també que permetrà reforçar la seguretat i estabilitat del sistema elèctric català i espanyol.

No és pas cert que el Govern de la Generalitat no tingui opcions i opinions sobre el traçat. El Govern ha manifestat que ja té definit el traçat de Bescanó fins a Sta. Llogaia.

Són, però, el Govern d’Espanya i el francès, els que, en ús de les seves competències, han d’arribar a un acord per definir el punt de connexió; situació que es preveu que es produirà en un breu termini. Aquest punt serà el que condicionarà el traçat, tant de la banda francesa des de Baixàs com de la banda catalana des de Sta. Llogaia d’Alguema.

Entenem que no té sentit avançar en definir el traçat sense conèixer prèviament el punt de connexió. En qualsevol cas, estem segurs que el Govern de la Generalitat ha estudiat diverses alternatives en funció de quin sigui el punt de connexió fronterer, que han de pactar els governs centrals d’ambdós països, en funció de llurs competències.

El conseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya creu que la millor solució seria l’alternativa de traçat Sta. Llogaia – La Jonquera que, per altra banda, descartaria la conversió a doble circuit de la línia de 400 Kv actual de Vic – Baixàs per Coll d’Ares, i , en qualsevol cas, una alternativa que podria ser acceptable per a totes les parts seria el traçat de Sta. Llogaia – Baixàs per Maçanet de Cabrenys.

Considero que un cop adoptada la decisió sobre la línia, el Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè, tal i com preveu el Pla, es respectin els condicionaments tècnics, econòmics i ambientals necessaris, amb la implementació de les degudes mesures de protecció i adequació al llarg de tota la traça i en especial als espais naturals.

CiU fa molta xerrameca, però vol amagar que no va ser capaç de prendre cap decisió a la seva darrera etapa de govern. Cal recordar-los que l’alcalde que presideix l’associació de municipis en contra de la línia d’alta tensió és el del municipi de Vilafant, del seu partit. Seria interessant conèixer, tal com li vaig demanar en un Ple del Parlament de Catalunya al diputat Oriol Pujol, quin és el traçat que ells consideren més adient. Altra cosa ens fa pensar que al darrera de les seves opinions tan sols hi ha populisme per deteriorar el Govern, la qual cosa els desmereix haver estat partit de govern durant 23 anys.

Seguim considerant que Catalunya i Espanya no poden ser illes energètiques. Un govern responsable, entre els seus objectius, té el d'assegurar la garantia i la qualitat de subministraments. I la xarxa elèctrica actual, en opinió de molts experts, té problemes de saturació davant de contingències extraordinàries.

La interconnexio elèctrica també permetrà assegurar i donar fiabilitat al subministrament elèctric a les comarques gironines, atès que més de tres quartes parts de l’energia elèctrica que consumeixen es produeix fora del territori. (Potència elèctrica consumida en punta a Girona el 27 de Gener de 2005: 840 MVA; potència elèctrica generada en punta a Girona: 135 MVA – Sau, Susqueda i Cogeneracions- el 27 de Gener de 2005, segons font Fecsa Endesa).

En aquesta qüestió, i per demostrar allò del que tot sovint presumeixen, sentit de país, haurien de posar-se al costat del Govern. Al final pensarem que tampoc volen la interconnexió i, per tant, posar en qüestió la garantia de subministrament elèctric a les comarques gironines.

Energia eòlica

L’energia eòlica és una de les grans apostes del Govern de Catalunya i del Govern d’Espanya per reduir la contaminació, generar també ocupació i reduir la dependència energètica. Una política decidida de suport a l’energia eòlica produirà, a més, efectes beneficiosos en les polítiques ambientals i en la garantia de subministrament energètic, i també un impuls al desenvolupament industrial, amb grans possibilitats per a l’exportació de tecnologia.

Dels diferents sistemes de generació d’electricitat, l'energia eòlica és dels que tenen un menor impacte ambiental. Aquesta energia suposa un impacte 21 vegades inferior al d’una central tèrmica convencional de fuel i 4 vegades inferior al d’una central de gas natural.

El recentment aprovat Pla de l’energia de Catalunya defineix com una de les línies clau de les polítiques ambiental i energètica de l’actual Govern de la Generalitat, el compliment dels compromisos del protocol de Kyoto i el desenvolupament de les energies renovables, entre les quals juga un paper destacat l’energia eòlica.

El Govern s’ha fixat assolir unes fites de desenvolupament d’aquesta energia, les quals es refereixen a la instal.lació de parcs eòlics en terra, que són sobre els que té competència. Tot i que els parcs eòlics marins no formen part dels objectius quantitatius a assolir, el seu desenvolupament és coherent amb la política del Govern. La posició favorable a l’energia eòlica està, però, condicionat a què l’impacte ambiental, que també n’hi ha, no sigui excessiu i, en qualsevol cas, se’n prenguin les actuacions per minimitzar-lo.

En els voltants del Delta de l’Ebre hi ha un projecte de construcció d’un conjunt de parcs eòlics, que tot just està en les seves primeres fases de tramitació. (La seva autorització l’haurà de fer, si s’escau, el Govern d’Espanya).

Avui (30-11-2005), en la Comissió de Política Territorial i Medi Ambient del Parlament de Catalunya, el PP ha presentat una proposició no de Llei, que ha tirat endavant amb els vots de CiU i ERC, i els vots contraris de PSC i ICverdsEA, en la qual es demanava al Govern de l’Estat la no autorització d’un parc eòlic marítim davant la costa del Delta, en base als informes de Seo Birdlife i del Parc Natural, que en desaconsellen aquesta ubicació a causa del seu impacte sobre l’avifauna i els caladors pesquers.

El PSC no hi ha donat suport perquè entén que en l’inici de la tramitació, en la que no s’han clos les avaluacions de l’impacte ambiental, social i econòmic d’aquest projecte, no podem abonar sense tenir tots els informes damunt la taula el que podria semblar un nou episodi de la cultura del No, o del tacticisme polític d'algunes formacions polítiques.

No ens sembla correcte que en aquest moment la Comissió de Política Territorial i Medi Ambient del Parlament de Catalunya, amb els vots del PP, CiU i ERC, hagi fet aquest pronunciament contrari, quan més endavant, amb tots els informes científics que calguin, se’n podran quantificar tots els impactes, els positius i els negatius.

Medalles de la Ciutat

El Ple de l’Ajuntament de Granollers del 29 de novembre de 2005 va distingir amb la medalla de la ciutat a Oriol Montaña, Miquel Boix, Josep Verde Aldea, Marta Estrada i l’Agrupació Sardanista Granollers, per la seva trajectòria i en reconeixement als seus mèrits al servei de la ciutat.

Com va dir la regidora d’Educació, Pietat Sanjuan, Granollers té un indret molt especial “un lloc de trobada en què no s’ha de demanar permís per entrar, on tothom s’aixopluga” com li agrada dir al nostre alcalde. És la Porxada. I aquest valor simbòlic que té la Porxada permet explicar el tarannà dels homes i les dones de la nostra ciutat. Granollers es la gent, la seva gent.

Granollers, ciutat acollidora, plural, solidària, i participativa, és també una ciutat agraïda. Agraïda a les persones i les entitats que han contribuït de manera especial a fer-la com és: oberta, viva i compromesa, i per això el ple de l’Ajuntament els va voler reconèixer amb l’atorgament de la medalla de la ciutat, que els hi serà lliurada en un acte ciutadà el proper 15 de desembre.

DE QUÈ VAN?

La cúpula del PP està en una deriva, absolutament boja. No els preocupa res del que interessa a les persones. Només volen desestabilitzar José Luis Rodríguez Zapatero. Tot si val. Agressió política permanent. Si menteixen, que ho fan cada dia, tant és.

La darrera manipulació, l’ha fet, com ja ens té acostumats, un dels representants més significatius de l’aznarisme, el Sr. ACEBES, el que ens va amagar tota l’informació en els tràgics esdeveniments del 11M. El Sr. Acebes aplica la màxima de “menteix que alguna cosa queda”.

Però aquesta vegada l’ha fet molt grossa. Ha vinculat el procés de reforma de l’Estatut de Catalunya amb ETA. Un text aprovat pel 90 per cent dels diputats i les diputades catalanes. I va aquest senyor, i diu que està tutelat per la banda terrorista ETA. I es queda tant ample. “Quina barra”. Com pot un responsable polític agitar el debat d’aquesta manera?

Hauria de DIMITIR, i deixar tranquil el país. Segur que a la fundació FAES, del seu jefe Aznar , li farien un raconet. Si Rajoy i Piqué no el desmenteixen radicalment se situaran a la mateixa altura moral que aquest senyor.

Avui, José Montilla, el primer Secretari del PSC, (a la foto), ha demanat públicament al Sr. Rajoy que es disculpi pel comportament del Sr. Acebes. Ara estic segur que no ho farà.

El pressupost de Catalunya al servei de les persones

Article publicat a El 9 Nou (25 de novembre de 2005)

El Parlament de Catalunya acaba d’aprovar el primer tràmit que ha de portar a l’aprovació dels pressupostos de l’any 2006. Són uns comptes ambiciosos al servei de les necessitats que avui té el país i que tenim les persones que hi vivim. Tenen una clara orientació cap a les polítiques socials, i també aposten clarament per la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, les infraestructures i l’equilibri territorial. I, a més, són uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor que ja es va iniciar en l’exercici actual.

El pressupost que el Govern de Pasqual Maragall ha presentat per la seva aprovació és un pressupost de quasibé 30.000 milions d’euros, un 12% més que aquest any, i que fa un gran esforç d’inversió real, un 10% més que el 2005. I tot això sense incrementar la pressió fiscal, aplicant, això sí, un gran rigor pressupostari i un control de la despesa, a la qual cosa s’afegeix el bon comportament de l’economia catalana i l’obtenció de més recursos del Govern d’Espanya, sobretot pel que fa al finançament del dèficit sanitari.

És un pressupost que té una clara orientació en millorar el benestar de les persones que vivim a Catalunya, és a dir, d’alt contingut social, ja que la majoria dels diners es destinen a salut, educació i benestar.

A salut s’hi destinaran 7.944 M€, per tal de millorar les llistes d’espera, per construir 60 nous centres d’atenció primària, 7 al Vallès Oriental, per aixecar 5 nous hospitals, entre ells el de Mollet del Vallès, i per contractar més professionals de la medicina.

A educació 4.998M€, que serviran, a part de mantenir tots els centres públics com els privats concertats, per contractar 6.035 nous professors per al curs 2006-2007, per construir 94 centres nous, com el CEIP el Lledoner de Granollers o el CEIP el Turó de Bigues i Riells, per acordar amb els ajuntaments 8.000 noves places en llars d’infants públiques o per finançar 938 aules d’acollida, per exemple.

En les polítiques de benestar i solidaritat 1.221M€ per a l’atenció a les famílies, a l’infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec), per a l’atenció a les persones amb discapacitats, per a l’atenció a la gent gran amb dependència, per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent), i per a la construcció de casals per a la gent gran, com el de Llinars del Vallès i el de Canovelles, o un nou centre de discapacitats a Mollet del Vallès.

També, 393 M€ per a política d’habitatge i altres actuacions urbanes, inversions directes per a la creació de sòl per a habitatges, inici de la construcció de 9.700 habitatges de protecció oficial, rehabilitació de 74.000 habitatges, 40M€ per al pla de barris, que aquest any hem vist que incloïa un de Canovelles.

Polítiques de seguretat i protecció civil (800M€), que permetran, entre d’altres qüestions, l’increment de 1.727 mossos d’esquadra, o 693M€ a justícia, que inclouran, entre d’altres actuacions, la construcció de l’edifici judicial de Granollers.

Però aquest també és un pressupost que fa una aposta clara per la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, 1217M€, per millorar la recerca, el desenvolupament i la innovació, per invertir en infraestructures de transport i mobilitat, de telecomunicacions, per posar en marxa el pla de l’energia de Catalunya, per finançar l’activitat empresarial, fomentar les exportacions i la projecció internacional i per al suport a la creació d’ocupació.

Un dels eixos del govern d’esquerres i catalanista és fer de Catalunya un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible. Així, es destinen 2.862M€ a invertir en infraestructures ferroviàries, en la construcció de noves carreteres, en suport al transport públic de viatgers. I a això s’afegeix 604M€ per a la millora de la disponibilitat i abastament d’aigua, així com el seu sanejament.

I un suport decidit als ajuntaments, que notaran com s’incrementa en un 37% el programa de suport financer de la Generalitat als ens locals, i com s’incrementa un 20’6% el programa de suport a obres i serveis dels mateixos. I a això hem de sumar l’increment del 15% de participació dels ajuntaments en els ingressos de l’Estat, per concloure que aquests governs estan per la proximitat.

Uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor per habitant. Això suposa una xifra de 691 euros per habitant, gairebé el doble dels 365 euros invertits l’any 2003. La qual cosa palesa que, més enllà del soroll en què els partits de l’oposició ens volen instal·lar, CiU i el PP per raons diverses, aquest és un govern que governa, que aplica polítiques socials en benefici de les persones de Catalunya.

LES ESMENES DE RETORN DE CiU I EL PP ALS PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT NO HAN ESTAT APROVADES

El Parlament de Catalunya, amb els vots a favor del PSC, ERC i ICverdsEUA, acaba d'aprovar el primer tràmit que ha de portar a l’aprovació dels pressupostos de l’any 2006. Són uns comptes ambiciosos al servei de les necessitats que avui té el país i sobretot de les persones.

Els pressupostos són clarament progressistes. L’orientació és cap a les polítiques socials, i també per a la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana, les infraestructures i l’equilibri territorial. I, a més, són uns pressupostos que consoliden clarament l’esforç inversor que ja es va iniciar en l’exercici actual. Per habitant, això suposa una xifra de 691 euros per habitant, gairebé el doble dels 365 euros invertits l’any 2003, darrer any de govern de CiU.

El pressupost, que puja a 30.000 milions d’euros, és un 12% més que aquest any, i tot això sense incrementar la pressió fiscal.

És un pressupost que té una clara orientació en millorar el benestar de les persones que vivim a Catalunya, és a dir, d’alt contingut social. Els diners es destinen a salut, educació, benestar.

A salut s'hi destinaran 7.944 M€, per tal de millorar les llistes d’espera, per construir, per exemple, 60 nous centres d’atenció primària, per aixecar 5 nous hospitals.

A educació 4.998M€, que serviran, entre d’altres coses, per contractar 6.035 nous professors per al curs 2006-2007, per construir 94 centres nous, per acordar amb els ajuntaments 8.000 noves places en llars d’infants públiques, per finançar 938 aules d’acollida.

En les polítiques de benestar i solidaritat 1.221M€, per a l’atenció a les famílies, a la infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec), per a l’atenció a les persones amb discapacitats, per a l’atenció a la gent gran amb dependència, per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent.

393 M€ per a la política d’habitatges i altres actuacions urbanes, inversions directes per a la creació de sòl per habitatges, inici de la construcció de 9.700 habitatges de protecció oficial, rehabilitació de 74.000 habitatges, 40M€ per al pla de barris.

Un dels eixos del Govern d’esquerres i catalanista és fer de Catalunya un país territorialment equilibrat i ambientalment sostenible. 2.862M€ per invertir en infraestructures ferroviàries, en la construcció de noves carreteres, en suport al transport públic de viatgers. 604M€ per a la millora de la disponibilitat i abastament d’aigua, així com el seu sanejament.

CiU i el PP s’han dedicat a fer XERRAMECA, però no han presentat cap proposta alternativa en els pressupostos, perquè són conscients que són uns bons pressupostos, sobretot CiU, que va governar Catalunya en els darrers 23 anys i no va ser capaç de presentar uns pressupostos socials i inversors com els que ha presentat el Govern de Pasqual Maragall.

Un nou impuls al servei de Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (24 d'octubre de 2005)

Després del Debat de Política General, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han pogut sentir dels diferents representants polítics quina és la visió de cadascú sobre la situació política del país.
Aquest debat, no ho negaré, ha estat “una mica” enterbolit pel “debat previ” sobre la necessitat o no de remodelar l’actual Govern. Dir el contrari és negar l’evidència. Ara, tampoc em vull estar de dir una cosa que és ben certa: el Govern que té ara Catalunya és un bon govern, i qualsevol canvi que pugui haver en un futur, el President l’haurà de fer pensant només en donar un nou impuls a l’acció de govern en benefici dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

I això representa una gran diferència respecte a qui està demanant eleccions anticipades, perquè cal recordar que CiU té prou experiència en remodelar governs només en benefici del partit i en alguna ocasió, amb l’únic objectiu de donar cobertura mediàtica a l’actual líder convergent Artur Mas, en detriment del Sr. Antoni Duran i Lleida. I és més, a la darrera legislatura de govern de CiU amb el President Pujol al capdavant, en quatre anys hi van haver-hi 6 canvis de govern.

Per tant, cal tenir memòria i cal reconèixer la feina que estan portant a terme tots i cadascú dels consellers i conselleres del Govern encapçalat per Pasqual Maragall.

No faré una enumeració de les accions de Govern perquè seria massa llarga. Ni tampoc negaré el fet que potser altres temes importants que han ocupat pàgines dels diaris i minuts a les ones, com l’Estatut, el 3 per cent o l’accident del Carmel, hagin pogut deixar en un segon o tercer plànol la tasca del Govern, i aquesta no hagi arribat prou a la ciutadania. Hi ha qui diu que ha fallat la comunicació.

Però m’atreveixo a dir que, tot i que la comunicació és molt important, el més important és allò que percep la ciutadania, independentment del que pugui sentir dir als polítics en els mitjans de comunicació.

El dia a dia és el que importa de veritat i aquesta és la veritable “prova del cotó”. I estic convençut que aquesta prova l’estem superant perquè el que és evident no es pot amagar amb falsos debats. S’han aprovat lleis importants, la d’horaris comercials, la de contractes d’integració, la de millora de barris, la modificació de la llei d’urbanisme, la llei del paisatge. S’ha aprovat un nou règim d’incompatibilitats d’alts càrrecs de l’administració, més rigorós, més exigent, que si l’haguéssim tingut en els anys anteriors, en els governs de CiU, algun disgust ens hauríem estalviat.

Que hi hagi més escoles, més professors, més formació professional, més ajut als estudis universitaris, més hospitals, més centres d’atenció primària, més metges, s’han escurçat les llistes d’espera, ajudes als barris més desfavorits, més ajudes de caire social, més jutjats, més seguretat o més cultura, més ajudes a les famílies amb infants menors, augments dels complements de pensions per a persones vídues amb rendes baixes, per posar alguns exemples, la gent ho percep.

Al PSC el que veritablement l’importa és copsar que la gent viu millor, que el país avança i que els ciutadans i ciutadanes del nostre país així ho senten.

Però, en canvi, l’oposició intenta donar una imatge distorsionada de la realitat i, a sobre, en el debat de Política General, no donen cap alternativa a l’actual govern. Senzillament perquè no la tenen. Peticions de dimissions o d’eleccions anticipades. Cap proposta constructiva. No els agrada el Pacte del Tinell. Enyoren el pacte del Majestic, el que tenien el PP i CiU la passada legislatura, que va impedir entre d’altres coses, la reforma de l’Estatut.

Doncs el que ha quedat clar és la solidesa, la cohesió i l’estabilitat de la majoria parlamentària que sustenta el Govern de Catalunya, perquè els objectius que es van marcar en el Pacte del Tinell es continuïn aplicant, perquè és el que volen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Perquè, a més, cal abordar la negociació del nou Estatut a les Corts espanyoles, els pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 i l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2006, de for contingut social.

Compartim la intenció del president Pasqual Maragall de donar un nou impuls a l’acció de govern, impuls que comptarà amb el suport del seu partit, perquè el que ha de quedar clar és que el Govern de Catalunya governa.

Sí a l´Estatut. Ha guanyat Catalunya

Article publicat a El 9 Nou (3 d'octubre de 2005)

Trenta de setembre de 2005. Un dia que passarà a la història. El Parlament de Catalunya aprova el nou Estatut amb els vots de totes les diputades i de tots els diputats, excepte els del Partit Popular. Han estat uns mesos intensos, però tots els esforços, totes les hores invertides, han valgut la pena. Catalunya ja té nou Estatut, el tercer i més ambiciós de la seva història.

Crec, sincerament, i no podia ser d'altra manera, que hem cobert les espectatives que havien dipositat els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que esperaven unitat, voluntat, entesa, ambició i responsabilitat, dels seus respresentants polítics, perquè, tot i reconèixer que durant tot aquest procés, en què he parlat amb moltes persones, he percebut un cert allunyament d´una part de la ciutadania envers aquest debat, que han viscut des de la distància, i des d'una certa confusió, tothom ha entès que ens hi jugàvem molt, el nostre futur com a país, que condicionarà el nostre futur com a persones, la nostra qualitat de vida, les coses que veritablement ens importen en el nostre dia a dia.

Estic convençut que una gran majoria de catalans i catalanes no dubta de l´important esforç que hem fet el Partit dels Socialistes de Catalunya i el nostre president Pasqual Maragall, juntament amb el nostre portaveu al Parlament, Miquel Iceta, perquè això hagi estat possible. I junt amb nosaltres la resta de partits polítics, perqué aquest nou Estatut, no és l´Estatut d´un partit, és l´Estatut de tots.

Els socialistes hem tingut clar des del principi que no podíem desaprofitar l´oportunitat d´aprovar un Estatut ambiciós i a la vegada realista. Per això la nostra fermesa envers aquelles posicions polítiques que s´entestaven en intentar incloure un sistema de finançament clarament inconstitucional i l´apel•lació a drets històrics per blindar i ampliar competències, i que podien fer perillar aquest procés de forma inconcebible.

Finalment, l´acord ha estat possible i el model de finançament aprovat és al nostre entrendre plenament constitucional. Aquest model estableix l´aportació a l´Estat en base a la participació automàtica en els tributs, i no pas en el cupo del concert que pretenia CiU; estableix la col•laboració entre les dues administracions tributàries, respecta les competències de l´Estat en la fixació dels tipus impositius i altres elements dels tributs cedits, i estableix clarament els criteris de solidaritat per tal que les diferents comunitats autònomes assoleixin un nivell de serveis similar però sempre que tinguin un esforç fiscal també similar.

Per tant, no es tracta del sistema de concert, sinó d´un model de concepció federal que pot ser generalitzable al conjunt de totes les comunitats autònomes. CiU ha hagut d´acceptar les posicions del Govern de la Generalitat. Perquè els socialistes hem tingut clar des del principi que volíem un Estatut ambiciós però realista, que es poguès aprovar al Congrés dels Diputats. Perquè els ciutadans i ciutadanes haurien vist com una irresponsabilitat el presentar un Estatut impossible.

Estic convençut que ningú dubta de la bona predisposició demostrada pel president del Govern espanyol i alhora secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, en tot el procés i segur també, en el que començarà ara al Congrés de Diputats.

Mai Espanya ha tingut un president del Govern tan obert, dialogant, sensible a les nostres reivindicacions, que defensi amb serenitat i convicció l´Espanya plural, que vegi com una riquessa i no una amenaça aquesta pluralitat. No podíem desaprofitar aquest potencial polític i humà. No podíem desaprofitar aquest valuós moment històric. Ara ho hem aconseguit. Units com un sol bloc, la majoria de forces polítiques de Catalunya presentem aquest Estatut, amb orgull, amb serenitat, amb rigor. I ens hem de felicitar tot plegats per haver-ho aconseguit.

Hem fet història. L´Estatut del segle XXI ens ha de portar més benestar, més igualtat, més llibertat i més justícia social.