sentit comú

"sentit comú"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha manifestat que "té poc sentit" aixecar les mesures de control que el decret de sequera fitxa, per les restriccions per regar jardins i omplir piscines, quan, en cas que no plogui prou, s'haurien de tornar a aplicar, malgrat un cert recupera-me’n dels embassaments del Llobregat i del Ter, gràcies a les pluges d’aquest cap de setmana. "La intenció és no aixecar determinades mesures que d'aquí a tres setmanes es poden tornar a posar en marxa. És aplicar el sentit comú", ha indicat el president.
Per això, la propera setmana el govern estudia modificar el decret de sequera.
Crec que cal defensar que es mantinguin les mesures d’estalvi i d’altres tipus per tal d’evitar les restriccions que encara es podrien produir, cal mantenir les cauteles i l’esforç d’estalvi. També és necessari com a garantia de subministrament, portar a terme totes les actuacions que s’havien programat per part del Govern de la Generalitat.

CiU és capaç de crear tots els problemes del món

Quan a Catalunya, hi ha un problema, CiU es capaç de crear-ne dos.

Avui al Parlament, hem tornar a parlar d’aigua. Ha tornat ha quedar clar, que el Govern de Catalunya, i al PSC que li donem suport, el primer de tot, és assegurar que totes les ciutadanes i els ciutadans, tindran garantit el subministrament d’aigua, malgrat aquesta sequera que patim.

CiU la setmana passada no va votar a favor del Decret Llei que permet fer les obres de connexió de les xarxes d’alta del CAT amb les de ATLL i garantir, així, l’arribada d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona on, com sabem, hi viuen 5,5 milions de persones.
CIU tornat a criticar al Govern de la Generalitat, sembla que ells preferirien, en comptes de solucionar el problema com ha fet el Govern, que s’arribessin a produir talls en l’abastament d’aigua i així poder generar problemes al Govern de la Generalitat. No volen donar-se compte, que els problemes els generaríem a Catalunya.
Després de l’aprovació del Decret Llei, el Govern de Catalunya i el d’Espanya, han signat el conveni que el desenvolupa. Aquest conveni confirma el que nosaltres hem dit repetidament:
Resum del conveni signat ahir dilluns 5 de maig entre el Govern català i el Govern espanyol:
- Regula l’execució de la infraestructura de conducció per garantir l’abastiment domiciliari d’aigua, apta pel consum humà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Estableix el pressupost de l’obra en 180.000.000 euros. Aquesta inversió tindrà la consideració d’inversió estatal en infraestructures als efectes de la disposició addicional tercera de l’Estatut.
- La connexió d’aigua es realitzarà amb una canonada de titularitat pública.
- Sempre que sigui possible, passarà per l’autopista AP-7.
- El Govern de l’Estat adjudicarà les obres de la infraestructura i la Generalitat dirigirà les obres i les expropiacions.
- La connexió d’aigua podria ser reversible a partir que comenci a funcionar la dessalinitzadora del Prat, maig de 2009. Podria ser una solució en el cas que es produeixen situacions de dèficit d’aigua al Camp de Tarragona o a l’Ebre.
- L’Administració General de l’Estat cedirà la infraestructura a la Generalitat una vegada que la dessalinitzadora del Prat comenci a funcionar (maig de 2009).
El conveni, estableix la constitució d’una Comissió de Seguiment: que establirà els criteris per seleccionar el contractista de les obres, vetllarà pel compliment dels terminis d’execució, controlarà el procés de les obres, acordarà els mecanismes tècnics per desconnectar la conducció de forma definitiva, analitzarà i proposarà els mecanismes tècnics per utilitzar l’obra en sentit invers, establirà mecanismes de coordinació, impuls i control de les actuacions del conveni i garantirà l’intercanvi d’informació entre les dues administracions.
En aquest sentit, voldria recordar que:
L’obra de conducció és temporal i d’emergència.
La conducció vol donar resposta a la situació de sequera de Catalunya, la pitjor dels últims 60 anys.
El Reial Decret del Govern espanyol que va aprovar l’obra de conducció limita l’aportació d’aigua de la conducció (menys de 4 metres cúbics per segon i un màxim de 50 hectòmetres anuals).

El Govern de Catalunya i el PSC resolem problemes, CiU quan Catalunya té un problema és capaç de crear-ne dos.

Trobades al Delta de l’Ebre.

Aquest cap de setmana, conjuntament amb el 1er. secretari de la federació del PSC de les Terres de l’Ebre, en Toni Sabaté i del senador Joan Sabaté, hem tingut diverses trobades amb els socialistes de Sant Jaume d’Enveja i de Deltebre, per explicar-los el per què de la construcció de la canonada CAT-ATLL, i que la solució que el Govern de Catalunya ha adoptat, com una més, per garantir l’abastament d’emergència a més de 5 milions d’habitants de Catalunya, res té a veure amb el transvasament del PHN, que en el seu dia van impulsar el PP i CiU.
Tothom va compartir que la sequera actual és la mes greu que pateix Catalunya, des de que tenim registres fiables, i que el Govern de la Generalitat té l’obligació de garantir l’aigua per a tothom.
L’augment de la població a Catalunya, el canvi en els estils de vida, la necessitat d’aigua potable, la producció d’aliments, la generació d’energia per la producció industrial, són alguns dels sectors que evidencien la necessitat d’aigua. En aquest sentit, l’aigua porta implícit un clar valor ambiental, social i econòmic, i és des d’aquestes perspectives, que hem d’entendre que el model de país avançat que volem, està i estarà cada vegada més relacionat amb la manera d’utilitzar l’aigua: fent-ne una gestió intel·ligent, actuant i gestionant sobre la demanda.
L’aigua és també bàsica per a la subsistència dels ecosistemes on viuen les persones, en conseqüència els esforços per millorar l’economia i per protegir el medi ambient han d’anar units.
Amb l’intercanvi d’informació i les preguntes que és van formular, va quedar clar, que estem davant d’una situació d’emergència, i que la utilització de la interconnexió de les xarxes CAT/ATLL serà temporal, sempre que entrem en situació d’emergència i que tindrà data de caducitat, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Delta del Llobregat.
Durant el període, que probablement s’utilitzi la canonada es podrien necessitar al voltant d’uns 40 hm3, per abastir la regió metropolitana de Barcelona, tot i que el Real Decret aprovat la darrera setmana en el Congrés dels Diputats, permet una utilització màxima de 50 hm3, i que no es detraurà més cabal del riu Ebre que les concessions actualment autoritzades, RES a veure amb el transvasament permanent que volien fer el PP i CiU, 190 hm3 anuals cap a les conques internes de Catalunya i més de 800 cap al llevant espanyol.
Varem ratificar que la política del PSC, per aportar nous recursos hídrics a les conques internes de Catalunya, no passa pels grans transvasaments que volien fer altres, passen per la construcció de tres noves dessalinitzadores, més actuacions decidides de recuperació d’aqüífers, reutilització i estalvi d’aigua.
Els socialistes, no entrarem en un enfrontament entre territoris que altres voldrien atiar. Som un partit nacional, per nosaltres els territoris i les persones tenen el mateix valor i la màxima importància, visquin a on visquin.
La gran pregunta, va ser, perquè un partit que és diu nacionalista, i que a governat tants anys a Catalunya, CiU, es va abstenir a la votació de la darrera setmana. Serà que no els hi preocupa l’abastament d’aigua de 5,5 milions de persones? O és que només els hi preocupa desestabilitzar el Govern de la Generalitat?.

Tot no si val, tot no és el mateix.

Actuacions contra la sequera

La sequera és un problema habitual a Catalunya, però ara estem en una situació d’especial gravetat. L’any 2007 va ploure molt poc, i per tant el 2008 és el segon any seguit de sequera. No ho sabem, però les previsions no indiquen pas, que plourà el suficient per recuperar les reserves dels embassaments, que en l’actualitat son els que abasteixen en gran mesura els territoris del nostre país.
Els embassaments del sistema Ter/Llobregat, estan a una capacitat del 21’80%.
Les ciutadanes i els ciutadans, tenen el dret a que se’ls hi garanteixi, l’abastament d’aigua. L’obligació del govern, és garantir aquest dret. Això és el que està fent el govern de Catalunya, des de que l’abril de 2007, va publicar el decret de sequera. S’han posat en marxa, un conjunt d’actuacions d’emergència, entre les que destaquen la millora de l’abastament a la costa del Baix Empordà, la nova captació al riu Cardener, la recuperació de 185 pous, l’aportació d’aigua amb vaixells, la reutilització d’aigua de la depuradora del Llobregat, i tot un seguit d’actuacions per estalviar i fer un consum responsable de l’aigua. Tor això significarà una inversió de 339M€.
El Govern de Catalunya, ha pres totes les mesures possibles d’emergència i tanmateix, si no plou suficientment, al Octubre d’aquest any caldrà una aportació extraordinària per evitar talls de subministrament. És per això, que el Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya han plantejat, (avui ja en forma de decret llei), la captació temporal de recursos excedents de la conca de l’Ebre, a traves de l’interconnexió de les xarxes del CAT i ATLL, com a garantia de subministrament en cas d’emergència.
Aquesta solució no te res a veure, amb el PHN que impulsava el PP amb el suport entusiasta de CiU. No és detraurà més cabal del riu Ebre, s’aprofitaran excedents de concessions actuals a regants del riu. La mesura és excepcional i conjuntural, i té data de caducitat, el Juny de 2009, quan entri en funcionament la dessalinitzadora del Llobregat.
Jo entenc, que hi hagi sectors que és malfiïn, en qualsevol cas no podem deixar sense aigua a més de 5,5 milions de catalanes i catalans. La confiança en la temporalitat de la mesura, la dona justament la política iniciada pel Govern de Catalunya, (desprès de 23 anys de no fer gaire res pels Governs presidits per CiU), és a dir la construcció de tres noves dessalinitzadores i l’ampliació de l’existent a la Tordera, que permetrà a l’any 2012 disposar de 190 Hm3 de nous recursos hídrics que sumats a altres actuacions d’estalvi, eficiència, recuperació i reutilització aportaran un total de 300 Hm3 .

UN VOT OPTIMISTA

article publicat a la Revista del Vallès.

Diumenge, 9 de març, tenim una cita amb les urnes. Decidirem qui serà el President d’Espanya. És evident, perquè comparteixo les seves propostes, que per a mi, l’elecció ha de ser José Luis Rodríguez Zapatero.
L'aposta del Govern de Rodríguez Zapatero per un model de creixement més productiu ha donat resultats magnífics en els darrers 4 anys. El nostre compromís és l'estabilitat pressupostària i fer una política fiscal que impliqui tributs més senzills i més justos. Un exemple és la reducció a tothom per igual de 400€ en l’IRPF, a diferència de la proposta fiscal del PP, que rebaixa als més rics 60 vegades més, és a dir, aquelles persones que declarin 1 milió d’euros, s’estalviarien 25.000€. Volem que les empreses siguin més competitives i, pel que fa a l'ocupació, ens proposem crear 2.000.000 de nous llocs de treball, incrementant el salari mínim fins a 800€ i garantint que l'arribada d'immigrants es correspongui amb les necessitats del mercat laboral.
Una de les preocupacions de molta gent és l'accés a l'habitatge. Impulsarem la promoció de 50.000 nous habitatges protegits a Catalunya.

Treballarem per uns drets socials de més qualitat. L’educació és un dels grans reptes de present i de futur. Treballarem per adaptar-la als canvis produïts per l'increment d'alumnes i de diversitat a les aules, perquè és tingui més accés a beques i per augmentar les places d'escola infantil. Hem de tenir un sistema sanitari al servei dels ciutadans. Tenim com a repte fer-lo més accessible i de més qualitat. Volem un sistema de pensions i seguretat social que desenvolupi els serveis d'atenció a la dependència, i apujarem les pensions mínimes 200€.
Estem compromesos amb les infraestructures de Catalunya. L’acord per invertir 34.500 milions d'euros i els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008, són un bon punt de partida per començar a resoldre els problemes.

Les propostes del PSC són propostes en positiu que es centren en les persones, en la construcció d'una Catalunya optimista. Res està fet. Diumenge no hi haurà segona volta. Qui vulgui una Espanya que encari el seu futur des d’una mirada progressista, la seva elecció és Rodriguez Zapatero.

NO ÉS EL MATEIX

En les properes eleccions generals del 9 de Març, es decideix sobre dos models de país, entre la continuïtat del model de progrés i la política de benestar impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero o el retorn de la dreta més conservadora d’Europa que encapçala Mariano Rajoy, més Aznar, Acebes, Zaplana i Pizarro.
I no és el mateix Zapatero que Rajoy, ni les polítiques que l’un o l’altre representen, des de l’òptica econòmica, social, de seguretat, i de model territorial.
Vull fer un balanç positiu, i el que han representat aquests 4 anys de govern socialista des del punt de vista econòmic. Espanya ha estat el país d’Europa a on s’ha gestionat millor l’economia. Tots els indicadors venen a confirmar que la política econòmica del govern, presidida per la solvència i el rigor del vicepresident Pedro Solbes, ha estat molt encertada.
En 4 anys de sòlida gestió econòmica s’ha pogut gestionar eficaçment, produint un superàvit de més de 13.600 milions d’euros, i un Fons de reserva de la Seguretat Social, que permetrà afrontar eventuals èpoques futures de desacceleració econòmica internacional.
En una nova situació, marcada per una desacceleració de l’economia mundial provocada per la crisi creditícia als EUA, és evident que Espanya, com la resta d’Europa, rebrà les conseqüències d’aquest canvi de cicle, però nosaltres podem dir que Espanya està ben preparada per minimitzar els efectes negatius.
Alguns exemples aclaridors: a Catalunya s’han creat 500.000 llocs de treball, l’atur ha baixat fins el 7’95% i el PP el va deixar en un 11’06%, el segon trimestre del 2007 el PIB espanyol va créixer un 3,9% (amb Aznar a la Moncloa, el primer semestre del 2004 ho havia fet un 2,9%). Amb Zapatero, el salari mitjà dels espanyols ha augmentat fins als 29.300 euros (Aznar el va deixar en 26.600), i el salari mínim ha arribat fins a 600€. S’han pujat com mai les pensions mínimes. El Govern del PSOE ha fet possible un superàvit pressupostari de 13.662 milions d’euros, mentre que Aznar va llegar-nos un dèficit de 1.644 milions.
És evident que els socialistes, davant d’una situació econòmica que té una certa dosi d’incertesa en el futur immediat, proposem polítiques que res se semblen al famós “decretazo de José Maria Aznar” que, entre d’altres coses, permetia l’acomiadament lliure; les nostres passen per arribar a acords entres tots els agents socials i econòmics, més politiques de protecció social, reforçament dels recursos destinats a prestacions d’atur, reducció de 400€ en l’IRPF, i tot això gràcies a què disposem d’una situació econòmica de fons bona.
El PP ha decidit entrar en la confrontació directa en temes com la seguretat i la immigració. Respecte a les qüestions de seguretat, cal recordar al sr. Rajoy, que per cert va ser ministre d’Interior, que va ser el govern del PP qui va reduir els efectius policials dels nostres carrers, fins a 7.000 policies, i ha estat el govern socialista qui ha tornat a posar aquests efectius al carrer i ha doblat la xifra, per garantir més seguretat per a tots nosaltres.
Pel que fa a la immigració, el PP agita els fantasmes de la por i la confrontació; ells, que durant els vuit anys que van governar van propiciar fins a 5 regulacions, enfront 1 única del govern socialista, que era del tot necessària per tal de legalitzar una situació heretada del govern Aznar. Nosaltres estem d’acord amb un equilibri de fluxos, que les persones que vinguin a treballar ho facin amb un contracte de treball. Tant és així, que aquest govern ha retornat en 4 anys als seus països d’origen més de 100.000 persones, més que en 8 anys de govern del PP.
No és el mateix Zapatero que Rajoy. No és el mateix un partit que ha fet de la crispació política i els seus atacs a Catalunya el centre de la seva política per recuperar el poder, que un partit i un President que encaren amb optimisme el futur de Catalunya i Espanya i que posa en el centre de les seves polítiques la millora de l’economia, per tenir més progrés social i més drets per a totes les persones.
Ara, més que mai, a Catalunya li convé una victòria clara de José Luis Rodríguez Zapatero per assegurar la continuïtat d’un govern, que garantirà el desplegament estatutari i que ha de fer possible que el nostre país assoleixi les cotes encara més altes de benestar, autogovern i progrés.

article publicat al 9nou.

Un any de govern

Article publicat al 9Nou el 14 de desembre

El Govern de Catalunya té els objectius clars. Ara fa un any, tres partits polítics de caràcter nacional i progressista, fruit dels resultats que es van produir a les eleccions al Parlament de Catalunya, ens vàrem posar d’acord en un programa de govern i que José Montilla Aguilera fos investit, amb majoria absoluta, com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. És hora de fer un primer balanç de la seva gestió.
Dos són les principals línies argumentals de l’acció del govern. La primera, la defensa de l'autogovern amb la màxima fermesa, i la segona, el desplegament de noves polítiques socials, que són una de les prioritats principals en aquesta etapa de govern. La no dissociació de la política nacional i la social, aquesta és la màxima del govern del President Montilla, també l’estabilitat institucional com a garantia de bon govern cara a les ciutadanes i els ciutadans. Som tres partits amb horitzons diferenciats, però amb la visió del que toca ara a Catalunya.
Jo entenc que avui, tot i que és ben palès els dèficits que la manca d’inversions en els darrers anys ha produït en els serveis bàsics i que afecten la vida diària dels ciutadans, no ens podem perdre en debats identitaris i simbòlics, en bona part aixecats per CiU, que té una part de responsabilitat amb el desgavell que avui patim. És hora de treballar per un millor i més gran benestar per a tota la gent de Catalunya. No es tracta de ser conformistes, és hora de deixar enrere la política de la queixa i el lament i, assumint riscos, treballar per aconseguir allò que volem.
L’actual Estatut és el millor reconeixement de la nostra realitat nacional en els darrers tres segles. El Govern de Catalunya ha començat ja el seu desplegament i les negociacions i acords amb el Govern d’Espanya pel traspàs de noves competències, alguns ja acordats com l’Hospital Clínic, la seguretat privada, l’ordenació i gestió del litoral, l’assignació d’ISBN i ISSN, la convocatòria de places de notaris i registradors, i en aquests moments en procés de traspàs les Rodalies, Inspecció de Treball i beques i ajuts a l’ensenyament. I el que ha estat més important, l’acord històric entre el Govern de Catalunya i el d’Espanya pel compliment d’allò que disposa l’Estatut pel que fa a la inversió en infraestructures de l’Estat, per eixugar el dèficit acumulat; aquest acord significa més inversió que mai, 38.815 Milions d’euros per als propers 7 anys.
La política per les persones no va ser només un eslògan. Si analitzem els pressupostos de la Generalitat del proper any 2008, veurem que 54 % del pressupost es dedica a les polítiques de caire social. Per exemple, avui, que en motiu del darrer informe PISA hi ha una preocupació certa pel nostre sistema educatiu, ja podem constatar que l’educació ha estat un dels pilars de l’actuació del govern, s’han creat places per a 6.875 docents, s’han millorat les instal·lacions amb la nova construcció i grans ampliacions de 122 centres, s’han destinant més recursos perquè 380.000 alumnes rebin ajudes per menjador, transport escolar i/o llibres de text, s’han creat 4.194 places més per a 0-3 anys, s’han compromès conjuntament amb els ajuntaments 29.832 places públiques d’educació infantil, hi ha funcionant 1.155 aules d’acollida i la sisena hora a primària ha arribat al 90 % de l’alumnat.
L’augment de la població pressiona diversos serveis, com el sanitari, 130.000 targetes sanitàries noves , era i és evident que en aquest terreny cal fer un esforç enorme; el Govern ha destinat el 27’4 % del total del pressupost, 8.678 milions d’euros, s’han creat places per a 2.752 professionals sanitaris, s’han construït o millorat 181 centres sanitaris, i s’han reduït les llistes d’espera en un 8 %.
Per disposar dels recursos necessaris, per desplegar una política social eficaç, és imprescindible tenir recursos. El model de finançament que s’abordarà el proper any serà clau, com també ho és tenir una economia dinàmica. Cal animar en la línia demanada per diversos sectors empresarials, una Catalunya emprenedora, per això es positiu que en el darrer any hi hagi hagut en recerca un augment d’un 43’7 % del pressupost en R+D+I, i que per l’impuls de l’acord estratègic per la competitivitat de l’economia s’hagin destinat 1.806 Milions d’euros.
Hi ha, de ben segur, més d’una raó per estar enfadats, per la situació d’alguns serveis. Tan cert és això, com que els actuals governs progressistes de Catalunya i Espanya, encapçalats pels presidents Montilla i Rodríguez Zapatero, són els que més han invertit en recursos per superar aquesta situació. No és de rebut que alguns dirigents polítics apel·lin a recuperar la dignitat com a país, quan precisament la seva no acció de govern ens ha portat al actual estat de les coses.
Seria bo superar la Catalunya de la queixa permanent i el mal humor. A mi m’agrada més un país optimista, emprenedor, obert al futur, conscient de les seves oportunitats. Jo crec, com també ho fan milers de catalanes i catalans, que el govern que encapçala el president Montilla transmet seguretat i confiança, que és el que Catalunya necessita per fer front als reptes de futur.