diumenge, d’octubre 14, 2012

25N, més coses que un plebiscit electoral

article que m'han publicat en el diari el 9Nou edició Vallès Oriental.

La darrera manifestació de la diada va congregar milers de ciutadans i ciutadanes. Va ser una manifestació cívica que mostrà clarament un malestar pel què fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que també va quedar palès amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut que havia estat referendat pels catalans, i que s’ha vist agreujat per la crisi econòmica i pels reiterats incompliments per part del Govern de l’Estat.
L’actual Govern de l’Estat, lluny d’abordar políticament aquesta creixent desafecció, ha iniciat una ofensiva recentralitzadora que vulnera les competències de la Generalitat de Catalunya i també els drets dels ciutadans i de les ciutadanes.
És en aquest context que som molts els que creiem, que cal una revisió en profunditat de les relacions entre Catalunya i Espanya en el marc europeu. En aquest sentit els socialistes creiem que és necessari impulsar la reforma de la Constitució per tal d’assolir un Estat federal que garanteixi el màxim autogovern per Catalunya, asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients, com som, que en una economia globalitzada cal gestionar el millor possible les interdependències existents.
La reforma de la Constitució en el sentit federal que propugnem, per a nosaltres l’òptima a on Catalunya pugui resoldre des de la bilateralitat les seves propostes, no és l’única resposta que tenim en el debat polític, hi ha partits i ciutadans que proposen la independència i d’altres que apunten a fórmules confederals. Caldrà abordar la discussió dels pros i contres de cada solució, sempre des del convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya són la clau per a decidir lliurement qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat, i amb una pregunta clara e inequívoca que accepti o rebutgi el projecte sotmès a consulta.
Les eleccions del 25 de Novembre, però, no són aquest moment plebiscitari o de consulta, malgrat algunes formacions polítiques que hi concorreran així ho presentin, en especial CiU i Artur Mas. Aquestes eleccions se celebraran en un context de greu crisi econòmica després de dos anys de govern de CiU que han situat Catalunya en pitjors condicions que l’any 2010: molt més atur, menys prestacions bàsiques (ni sanitàries ni educatives), sense cap mena de política econòmica (ni industrial, ni de comerç ni de serveis). Ens trobem en un país en profunda crisi i sense cap perspectiva d’un model de desenvolupament present i futur de l’economia .
I en aquesta greu situació de manca de propostes i d’incapacitat de gestió durant els dos anys de govern de CiU, Artur Mas parla i intenta abanderar un procés, que precisament per la seva importància vital ha de quedar fora de les eleccions del dia 25, per amagar o passar de puntetes per l’actual realitat econòmica de Catalunya. Intentar vincular un i un altre tema vol dir que CiU no assumeix la seva responsabilitat com a govern durant aquests dos anys, i que opta per l’oportunisme polític, per treure profit partidista d’una situació que, sens dubte, s’ha d’abordar, però des del dret a decidir dels ciutadans, des de la legalitat, i des de la normalitat.
Un govern de la Generalitat que en la seva deriva ideològica neoliberal, que els iguala al Govern Merkel i al govern Rajoy, amb l’excusa de les polítiques d’austeritat està acabant amb l’estat del benestar. Les retallades, modificacions i canvis que s’estan produint a la sanitat pública, l’educació, les reformes laborals i del sistema de pensions acabaran canviant les nostres vides. Un estat del benestar que ha costat generacions construir i que si no canviem els esdeveniments, en el sentit que les forces polítiques que en podem garantir millor el seu manteniment tinguem força parlamentària suficient, serà desmantellat ràpidament i difícil de tornar a recuperar en la seva plenitud.
Amb el debat nacional al centre del debat polític, el govern de CiU vol tapar amb banderes i estelades el fracàs de les seves polítiques que no ha aconseguit cap dels objectius amb els que es van presentar a les eleccions i sobretot vol amagar la magnitud de les seves decisions (aquí en perfecte comunió amb el govern del PP) sobre l’estat del benestar i els serveis públics que no són altre cosa que una part del patrimoni de les classes mitjanes i treballadores de Catalunya.
En el nou període que s’obrirà el 25 de Novembre, no es tractarà exclusivament de defensar la sanitat, tot el sector educatiu en voluntat de servei públic, els drets civils i socials ..., s’haurà de plantejar en paral•lel a d’altres debats com avancem en acotar els privilegis econòmics d’una minoria que tant influeixen en la presa de decisions que ens acaben afectant a tots i a totes, en un marc que indubtablement passa per una Europa amb més instruments polítics i fiscals.

dimecres, d’octubre 03, 2012

L’educació un valor de país.


L’educació es sens dubte un dels pilars del país, el que algunes proclames definirien com una de les estructures d’estat. Doncs bé acaba de començar un curs, gens fàcil,  per les retallades què, els governs de Catalunya i d’Espanya estan sotmetent als centres educatius i per una nova Llei de l’Educació que acaba d’aprovar el govern de l’Estat i que dibuixa un model educatiu antiquat, que trenca amb l’equitat, aposta per la segregació i els itineraris de no retorn, en coherència amb una ideologia centralista i de dretes, que entén l’educació com un sistema que garanteix la preservació de les diferències socials.
Aquests dies, tots els debats de les retallades, que afecten el moll de l’os de l’estat del benestar, estan tapats pels debats nacionals. Als governs conservadors ja els hi va bé.
Estem preocupats pel canvi de model que progressivament també està impulsant el Govern del President Artur Mas i que patiran els nostres infants, les seves famílies i els centres educatius.
Manca de finançament de les escoles bressols municipals .
Manca de finançament de les escoles municipals de música i de dansa que posen a l’abast del conjunt de la ciutadania els aprenentatges artístics històricament preservats a les elits culturals i econòmiques del país.

Manca de suport econòmic de la Generalitat als plans educatius d’entorn i a d’altres programes d’èxit, de cohesió social i de lluita contra l’absentisme.
Insuficiència i retard en el pagament de les beques menjador.
Desaparició del finançament dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) del Departament de Treball i Ocupació.
Separació de la xarxa d’escola pública i d’escola concertada, amb horaris lectius diferenciats i la no recuperació la sisena hora a les escoles públiques de Primària que està dificultant la igualtat d’oportunitats.
Fre a la creació i a l’impuls dels institut-escola com a centres públics que afavoreixen la continuïtat i la coherència del projecte educatiu.

Insuficiència de beques i ajuts per accedir als estudis post-obligatoris davant la instauració o l’augment de les taxes a la Formació Professional i a la Universitat públiques.
Desaparició del finançament de les activitats de les AMPES.
Difícil situació en la que queden els centres educatius per les modificacions de les condicions de treball del professorat, la reducció de plantilles i els increments de ràtios.
Cal prioritzar la inversió en Educació com la millor garantia de futur, la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que vivim.
article publicat al Granollers informa.