dissabte, de desembre 21, 2013

El Nyap elèctric.

Aquesta setmana el mateix dia que es coneixia la subhasta trimestral en què es fixen els costos energètics que pot encarir el rebut de la llum el proper mes, entre un 11% i un 12%, en el que sembla un acord entre les grans companyies energètiques que operen al país i que ens situa entre els països de l’UE a on l’energia elèctrica és més cara, en el Congrés dels Diputats PP, CiU i el PNV aprovaven la reforma del sector elèctric que no aborda realment els problemes energètics a llarg termini des del punt de vista de la viabilitat econòmica, la garantia de subministrament  i la sostenibilitat ambiental. Més aviat sembla una llei per a satisfer els interessos immediats d’aquestes grans companyies i dels beneficis dels seus consells d’administració i dels seus accionistes.
Aquesta llei consolida a més la inseguretat jurídica per a tot el sector de les renovables, la retroactivitat que s’ha instaurat  - i que atenció podria acabar arrossegant-se cap altres sectors -  suposarà una disminució de una part molt important del teixit productiu que s’havia creat al voltant de les energies renovables i la ruïna per a moltes inversions familiars que produïen energia solar fotovoltaica.
Una reforma que no creu que en el mix energètic les renovables són la nostra reserva i el futur d’un país altament dependent dels fòssils, que no aposta clarament per l’eficiència i la gestió de la demanda, que introdueix traves inadmissibles al desenvolupament de la generació distribuïda i a l’autoconsum, i que no aborda la reforma del mercat elèctric.
L’economia i el desenvolupament industrial i dels altres sectors econòmics del país, necessiten un cost energètic transparent, segur i competitiu, justament el que no tenim ara.
Analitzant el que ha passat, no només aquesta setmana, cal promoure una auditoria reguladora dels costos del sector elèctric des del moment , en que es va iniciar tot el procés de privatització allà als anys 1997 fins avui, que hauria de servir de base per una reforma en profunditat del model energètic que sigui més eficient, més competitiu, més sostenible, més distribuït, també més just, transparent.
Caldria derogar les normes actuals de regulació del sector, que no aporten transparència i que des del punt de vista de la retribució no fixen el preu real de la generació, la distribució i el seu trasllat al usuari, encarin inexplicablement el preu de la llum. No es creïble que siguem el tercer país de la zona euro amb un preu més car.
Tampoc es creïble que alguns s’entestin a culpabilitzar a les energies renovables, no serà que hi ha una sobreretribució per a algunes tecnologies d’electricitat què res tenen a veure amb aquelles i molt per damunt dels costos que tenen. M’estic referint a les nuclears i a les hidroelèctriques.
Amb la subhasta d’aquesta setmana podem concloure que tenim un sistema ineficient, viciat. L’aprovació de la llei de reforma no soluciona res al contrari, per cert CiU també hauria de clarificar perquè hi va donar suport.
El sector energètic es un sector estratègic en el sistema productiu del país, i en els sectors estratègics la improvisació a la llarga es un mal negoci. Els acords s’han de recolzar en amplis  diàlegs socials i polítics que permetin definir un nou model i un nou mecanisme de mercat.
 

diumenge, de desembre 08, 2013

No a la privatització del parc públic d'habitatges


Un parc públic d’habitatges de lloguer de la Generalitat de Catalunya no s’improvisa d’un dia per l’altre. De fet l’anàlisi del que tenim a Catalunya ens indica que un cop adoptada la decisió, passen anys abans de disposar del sòl i dels recursos econòmics per construir-lo.
De fet el nombre total d’habitatges del parc públic titularitat de la Generalitat de Catalunya, 14.000 també ens hauria de fer adonar del retard que tenim respecte a les mitjanes europees d’habitatge públic de lloguer social. Som dels més baixos de la Unió Europea, no arribem a un 1 per cent front a un 18 per cent de mitjana europea.
No es de rebut en conseqüència que el Govern vulgui vendre a fons d’inversió especulatius el poc habitatge públic de lloguer social de que disposem. Aquest parc públic, és avui la garantia del dret a l’habitatge de milers de famílies amb dificultats que no poden accedir a habitatges al mercat lliure o del mercat protegit privat.
Aquest es un tema transcendent, que el govern i la majoria parlamentaria que el sustenta, no el poden decidir sense tenir en compte l’opinió de les entitats i organitzacions integrants del Pacte Nacional per a l’habitatge i sobretot de les organitzacions socials que justament estant demanant que el parc públic i social de lloguer s’incrementi per poder donar resposta a la creixent demanda per a donar resposta a una de les conseqüències dramàtiques també d’aquesta dura crisi econòmica, que ha deixat a moltes famílies amb els recursos exhaurits.
Tenim la paradoxa de milers d’habitatges buits, en la cartera de les entitats financeres i de les societats immobiliàries que en depenen, algunes salvades amb ingents recursos públics. Tenim l’oportunitat d’augmentar el parc d’habitatge de lloguer social, els governs, el de l’Estat i també el de la Generalitat tenen l’obligació moral i ètica de dinamitzar aquest parc buit. Hem proposat al Parlament que el Govern presenti en el termini màxim de sis mesos una llei que ho reguli i que imposi mesures fiscals.

dimarts, de desembre 03, 2013

ES CONSOLIDEN LES RETALLADES.

El govern de la Generalitat afirma que aquest és el pressupost més social de la història, però les dades ho desmenteixen.

De fet els pressupostos del proper any 2014 i que han pactat en el Parlament de Catalunya CiU i ERC consoliden les retallades pressupostaries practicades aquest any 2013 i que gràcies a la prorroga pressupostaria pactada entre ambdós partits, ha estat impossible discutir.
Podem afirmar que han estat retallades clandestines però que han afectat als serveis públics, eliminació i baixada en la qualitat. Estem davant d’un desmantellament de l’estat del benestar.
La despesa social que es desprèn dels comptes retorna a nivells de l’any 2004 en termes per habitant, “hem retrocedit una dècada”, amb més de 2.000M€ en retallades; la despesa en salut cau un 22,46%, en ensenyament un 28,05% i en benestar social i família un 23,89%.
No es prioritza per tant les polítiques que més han patit les retallades del Govern des de l'any 2010, sinó que es mantenen en uns nivells intolerables de degradació, el que dona peu per exemple a increments de les llistes d'espera sanitàries, a increments d'alumnes a les aules mentre es contracten menys mestres o la progressiva laminació de serveis tan importants com les llars d'infants municipals.
La inversió en infraestructures es inferior a la que és va realitzar al 1998 i això tindrà efectes des del punt de vista de la competitivitat de l'economia catalana a mig termini.
 Tampoc hi ha una orientació clara de cap a on van adreçades les prioritats en economia i en política industrial, ni com fixar un camí per superar la crisi i les seves conseqüències dremàtiques en termes d'atur.
Després de quatre anys de govern, no hi ha excuses. Aquest pressupost que aprovarà CiU i ERC no millorà el desastre de la despesa de 2013, i no contribueix a millorar les expectatives de la nostra economia i de la creació de llocs de treball.
article publicat al Granollers Informa.