divendres, de desembre 14, 2007

Un any de govern



Article publicat al 9Nou el 14 de desembre


El Govern de Catalunya té els objectius clars. Ara fa un any, tres partits polítics de caràcter nacional i progressista, fruit dels resultats que es van produir a les eleccions al Parlament de Catalunya, ens vàrem posar d’acord en un programa de govern i que José Montilla Aguilera fos investit, amb majoria absoluta, com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. És hora de fer un primer balanç de la seva gestió.
Dos són les principals línies argumentals de l’acció del govern. La primera, la defensa de l'autogovern amb la màxima fermesa, i la segona, el desplegament de noves polítiques socials, que són una de les prioritats principals en aquesta etapa de govern. La no dissociació de la política nacional i la social, aquesta és la màxima del govern del President Montilla, també l’estabilitat institucional com a garantia de bon govern cara a les ciutadanes i els ciutadans. Som tres partits amb horitzons diferenciats, però amb la visió del que toca ara a Catalunya.
Jo entenc que avui, tot i que és ben palès els dèficits que la manca d’inversions en els darrers anys ha produït en els serveis bàsics i que afecten la vida diària dels ciutadans, no ens podem perdre en debats identitaris i simbòlics, en bona part aixecats per CiU, que té una part de responsabilitat amb el desgavell que avui patim. És hora de treballar per un millor i més gran benestar per a tota la gent de Catalunya. No es tracta de ser conformistes, és hora de deixar enrere la política de la queixa i el lament i, assumint riscos, treballar per aconseguir allò que volem.
L’actual Estatut és el millor reconeixement de la nostra realitat nacional en els darrers tres segles. El Govern de Catalunya ha començat ja el seu desplegament i les negociacions i acords amb el Govern d’Espanya pel traspàs de noves competències, alguns ja acordats com l’Hospital Clínic, la seguretat privada, l’ordenació i gestió del litoral, l’assignació d’ISBN i ISSN, la convocatòria de places de notaris i registradors, i en aquests moments en procés de traspàs les Rodalies, Inspecció de Treball i beques i ajuts a l’ensenyament. I el que ha estat més important, l’acord històric entre el Govern de Catalunya i el d’Espanya pel compliment d’allò que disposa l’Estatut pel que fa a la inversió en infraestructures de l’Estat, per eixugar el dèficit acumulat; aquest acord significa més inversió que mai, 38.815 Milions d’euros per als propers 7 anys.
La política per les persones no va ser només un eslògan. Si analitzem els pressupostos de la Generalitat del proper any 2008, veurem que 54 % del pressupost es dedica a les polítiques de caire social. Per exemple, avui, que en motiu del darrer informe PISA hi ha una preocupació certa pel nostre sistema educatiu, ja podem constatar que l’educació ha estat un dels pilars de l’actuació del govern, s’han creat places per a 6.875 docents, s’han millorat les instal·lacions amb la nova construcció i grans ampliacions de 122 centres, s’han destinant més recursos perquè 380.000 alumnes rebin ajudes per menjador, transport escolar i/o llibres de text, s’han creat 4.194 places més per a 0-3 anys, s’han compromès conjuntament amb els ajuntaments 29.832 places públiques d’educació infantil, hi ha funcionant 1.155 aules d’acollida i la sisena hora a primària ha arribat al 90 % de l’alumnat.
L’augment de la població pressiona diversos serveis, com el sanitari, 130.000 targetes sanitàries noves , era i és evident que en aquest terreny cal fer un esforç enorme; el Govern ha destinat el 27’4 % del total del pressupost, 8.678 milions d’euros, s’han creat places per a 2.752 professionals sanitaris, s’han construït o millorat 181 centres sanitaris, i s’han reduït les llistes d’espera en un 8 %.
Per disposar dels recursos necessaris, per desplegar una política social eficaç, és imprescindible tenir recursos. El model de finançament que s’abordarà el proper any serà clau, com també ho és tenir una economia dinàmica. Cal animar en la línia demanada per diversos sectors empresarials, una Catalunya emprenedora, per això es positiu que en el darrer any hi hagi hagut en recerca un augment d’un 43’7 % del pressupost en R+D+I, i que per l’impuls de l’acord estratègic per la competitivitat de l’economia s’hagin destinat 1.806 Milions d’euros.
Hi ha, de ben segur, més d’una raó per estar enfadats, per la situació d’alguns serveis. Tan cert és això, com que els actuals governs progressistes de Catalunya i Espanya, encapçalats pels presidents Montilla i Rodríguez Zapatero, són els que més han invertit en recursos per superar aquesta situació. No és de rebut que alguns dirigents polítics apel·lin a recuperar la dignitat com a país, quan precisament la seva no acció de govern ens ha portat al actual estat de les coses.
Seria bo superar la Catalunya de la queixa permanent i el mal humor. A mi m’agrada més un país optimista, emprenedor, obert al futur, conscient de les seves oportunitats. Jo crec, com també ho fan milers de catalanes i catalans, que el govern que encapçala el president Montilla transmet seguretat i confiança, que és el que Catalunya necessita per fer front als reptes de futur.

dijous, de desembre 13, 2007

Programa del govern de l'Ajuntament de Granollers


L’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, va presentar el Programa d’actuació municipal, per al període 2007-2011. El Programa d’actuació municipal (PAM) defineix els objectius generals, els eixos programàtics i els projectes de ciutat que desenvoluparem durant els propers quatre anys. L’horitzó de l’any 2011 haurem materialitzat un conjunt d’accions que seran fruit de la participació ciutadana i d’una clara estratègia de govern. D’un govern que treballa des de la proximitat, escoltant, parlant i compartint les idees, els suggeriments i les opinions de la ciutadania.
Aquest programa és un full de ruta que l’equip de govern de l’Ajuntament de Granollers seguirà any rere any amb la voluntat de gestionar, impulsar i generar noves oportunitats per a la ciutat i per a la ciutadania, per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, per cohesionar més la societat des de l’equitat, per fer créixer l’economia, per millorar el benestar de les persones, per satisfer les necessitats educatives i culturals, per guanyar ocupació.
Volem una ciutat que s’identifiqui en els valors de la justícia, la igualtat, solidaritat, també de la sostenibilitat i en els valors cívics de la convivència, del diàleg i la pau, i amb un govern que promogui polítiques de benestar i de progrés.

El programa de govern està estructurat en 21 projectes de ciutat, que abasten des de les polítiques urbanístiques que tenen la seva concreció en el desenvolupament del Pla d’ordenació urbanística, nous eixos estructurats com el cobriment del ferrocarril o les actuacions a les places i carrers, que donen sentit i relliguen diversos barris de la ciutat fins a l’habitatge de compra o de lloguer com un dret, és per això que s’assumeix el compromís d’iniciar la construcció de 1.200 habitatges amb règims de protecció pública. D’altra banda, les polítiques socials milloraran i dotaran de més serveis sanitaris, de més atenció i cura de les persones amb el clar objectiu de treballar per la igualtat i la cohesió. Respecte les propostes en educació, esports i cultura pensem que hem de donar un pas endavant amb més protagonisme de la societat civil, és a dir, més confiança i coresponsabilitat.
El programa de govern s’inscriu en un principi: que totes i cadascuna de les mirades de les granollerines i dels granollerins han de servir per construir un projecte col·lectiu, la nostra ciutat.
(el programa és pot consultar a la pagina web de l'Ajuntament).

divendres, de desembre 07, 2007

Una bona noticia, el tren orbital

Article publicat a la Revista del Vallès, el 7 de desembre de 2007.

La mobilitat de les persones i el transport de les mercaderies és fonamental per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
No hi ha cap dubte que hi ha problemes de mobilitat per moure’s a l’entorn de Barcelona, a les vies principals, però també a carreteres comarcals i locals, degut a la mobilitat quotidiana per motiu de treball i estudi. Només hem de mirar què passa quasi cada dia, per adonar-nos-en.
Les causes de la congestió, les hem de buscar, al meu entendre, en la nostra forma de viure i en l’organització social i econòmica: es viu en una ciutat, però moltes vegades es treballa o s’estudia en una altra. Els problemes de congestió a la xarxa viària té conseqüències negatives en la qualitat de vida de tots nosaltres, incideix també en la pèrdua de competitivitat econòmica de les empreses del país i produeix més impacte.
La línia orbital ferroviària de Mataró a Vilanova i la Geltrú, passant per La Roca, Granollers, Montmeló, Parets i Mollet del Vallès, és també necessària per articular el sistema de ciutats de la segona corona metropolitana, i significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, per tal de proporcionar millores d’accessibilitat en aquells punts d’alta densitat residencial. És una excel·lent notícia que la Comissió d’Urbanisme de Catalunya hagi informat favorablement el document d’objectius i criteris i els informes ambientals preliminars d’aquesta nova línia de tren, i que seran sotmesos a la consideració dels ajuntaments implicats i del Departament de Medi Ambient.
La Ronda del Vallès serà també una eina eficaç per millorar la mobilitat per carretera entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, amb impactes positius sobre la qualitat de vida, la competitivitat, l’impacte ambiental i la seguretat i la salut de les persones. La construcció de la Ronda donarà servei a més polígons industrials als quals serà més fàcil arribar, racionalitzarà el trànsit i millorarà la seguretat dels desplaçaments, i permetrà l’organització d’un transport públic d’autobusos per carretera més eficient.
Les dues infraestructures, el ferrocarril i la carretera, són necessàries per millorar la mobilitat en el conjunt del Vallès Oriental i de la Regió Metropolitana de Barcelona. Les dues tenen objectius diferents i complementaris sobre el transport de persones i de mercaderies, i tindran un impacte positiu sobre el territori.
I des d’aquesta percepció és bo que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques tingui ja en calendari i avançant el projecte ferroviari.